Havíem d'anar a Bruxelles i al final, gràcies als estimats controladors i al nostre gran govern, ens hem quedat a Catalunya. Ja està bé, també! Al final hem acabat fent de tot.
El Divendres vaig anar amb mon pare al mas. Ha estat un dels dies que he passat més fred de la meva vida. Feia un vent gelat. Només estaves a gust si et movies i feies alguna cosa. A l'hora de dinar vam acabar fent una miqueta de foc per entrar el calor sinó no hauríem ni pogut dinar. Hem recuperat uns quants avellaners de la part més interior de l'Espatlla.
. Quins caretos. Pitjor que l'estepa russa
El Dissabte va ser dia de reclamacions i aeroport. Ens van comfirmar que el nostre vol no sortia de manera que vam fer les gestions oportunes per reclamar els nostres diners. Els del vol ens seran retornats però els de l'allotjament de moment ningú se'n fa càrrec. A la tarda, després de dinar a casa de mons pares, vam donar un agradable tomet pel centre de Reus, així vam poder veure la fira del Mercadal i les llumetes de Nadal enceses. A les vuit vam fer cap al Flap`s on vam presenciar la victòria del Barça davant l'Osasuna per 0-3.Vam xalar! I la nit la vam tancar menjant-nos una pizzeta amb un bon vinet blanc a casa i veient Lost.
El Diumenge, després de continuar amb les reclamacions vam anar de compres. Em feien falta uns pantalons. Feia un dia rúfol però les botigues estaven plenes. Vam comprar un pollastre a l'ast i ensaladilla i ens en vam anar a dinar a Colldejou. A la tarda ens vam dedicar a muntar uns tionets per als meus fillols. Fets artesanalment: fusta dels Racons, potes posades per Joan Gaya, barretina made in Rosita, barretina posada per la Xell i cara pintada per l'Isaac. Com en una cadena de producció, som uns cracks!
Dilluns vam fer una sortideta molt especial. Vam anar a Montserrat. El dia va néixer una mica ennuvolat, però poc a poc els núvols van anar deixant pas a un solet la mar d'agraïdissim. Fins i tot vam tenir calor. El cert és que ens va costar accedir al Monestir. Es veu que com nosaltres moltíssima gent va decidir venir a la muntanya santa. Primer de tot vam anar a dinar al Restaurant del Mirador; el menú està força bé; tens varietat de plats i pagues pel que menges. Acte seguit vam anar una estoneta a la Basílica. Va ser una bona hora ja que no hi havia massa gent. I després de quasi bé 25 anys vam tornar a pujar a Sant Joan amb el Funicular. Mira que de petit hi havia estat vegades a Montserrat. De fet havíem recorregut tots els seus camins del dret i de l'inrevés i ara, anys després hi tornàvem. Vam ascendir fins a l'esglesiola de Sant Joan i vam caminar una bona estoneta per senderons -una miqueta descuidats s'ha de dir- que passen per dins de les roques i on es veu que antigament hi havia altres esglesioles dedicades a sants. Abans de marxar, com no podia ser d'altra manera, vam anar a la botiga a comprar uns magnets per la nevera. Ja és tradicional!
Per si no n'havíem tingut prou vam anar a donar un tomet per Barcelona, concretament pel centre i a la fira de Santa Llúcia a la Catedral. Hi havia un futimer de gent; era agobiant la veritat. Destaco la paradeta de caganers moderns on hi pots trobar des de l'Obama a qualsevol polític del moment o famosos com la Belén Esteban. Vam baixar passant pel claustre de la catedral que estava oberta. Sorpresa; la vam poder visitar. Jo feia molt anys que no hi entrava i la veritat és que sobta. És impressionant! Quin patrimoni que tenim a la nostra terra. Aquest estiu quan vam anar a la Toscana vam veure catedrals molt boniques per fora però que per dins no valien ni un duro. Per exemple la de Florència. De fora molt elegant i el que vulguis però per dins sembla que estigui buida. En canvi les nostres catedrals com la de Tarragona, Barcelona, Santa Maria del Mar de Barcelona, la de València, la Seu Vella de Lleida, la de Girona, la de Palma... formen part d'un patrimoni inigualable. Podem discutir si ens agrada més o menys l'estil gòtic -personalment són més del romànic- però cada vegada que entro en una catedral com la de Barcelona em sento petit i admirat per la grandiositat de la construcció. Impressionant!
Per tancar la nit vam donar un tomet per la capital per veure'n les llums nadalenques. Estan força bé. Ara, els qui hem tingut l'oportunitat d'anar a Madrid aquestes dates coincidim en que com les llums de Madrid cap.
El Dimarts va ser un dia de nervis. Vam restar a Reus i què vam fer? Doncs penjar els llums del pis. Quina feinada! Em vaig atabalar! El problema no era en fer les conexions ni els forats al sostre, el problema romania en el fet que antigament en aquest sostre els llums hi penjaven d'un angelet i al treure'ls, quan vam fer les obres, el forat que va quedar va ser tapat i punt, no s'hi va introduir material per fer fort. En conseqüència, a l'hora de fer els forats el llum no s'aguntava. Tira cap aquí, més cap allà... Forats i forats... Brrrrrrrrrrrrrr! Sort que al final ens en vam sortir i ara els llums fan la mar de goig! També vam penjar quadres eh, ara ja sóc tot un crack dels forats!
Dimecres vam anar a dinar a la Fàbrica de Cal Giol. La Núria i el Jonàs es van casar el passat dissabte i ens van oferir un dinar de celebració a la seva nova casa. Érem una vuitantena de persones i vam passar una bona estona. Per dinar ens van oferir els xefs (Jonàs, Toni, Estrada...) dos tipus de paella: una amb bacallà i l'altra amb carn diversa. Primer vam fer una mica de pica pica a l'entrada mentre ens retrobàvem amb vells amics (Guillerm, Carles, Lluis, Xavi Shuster, Jaumet...). Fa il·lusió retrobar-te amb aquesta gent estimada. Recordes molts moments grans de la nostra adolescència i rius una bona estona. Després vam anar pujant cap al menjador i ens vam anar passant els plats de la paella. Al mig de les taules hi havia amanides i pa, ah i vi; vam poder gaudir del vi Ferral del Celler Castellet. Els nous nuvis van fer entrada a la sala sota la cridòria dels comensals. Llavors van activar un vídeo amb les fotos de les noces. A part també vam poder veure diapositives dels diferents actes que s'han dut a terme al poble en els darrers temps: Referèndum per la independència, Nevada, Gegants... Arribava el moment de les estirades: els postres. Van començar a sortir tot tipus de postres: coca de la Serra d'Almos, Borratxos, Cocs, Pastissos de Xocolata... Mmmmm! I res entre tertúlies i encanpant nens es va anar fent fosc, fins i tot en Carles ens va deleitar amb el seu programa polític ara que té intencions de fer un partit nou. Per cert entre mig van arribar dos tionets procedent directament dels Racons per la Judit i el Pau. I és que s'acosta el Nadal impertorbablement i mira que fa quatre dies que érem a Cadaqués banyant-nos amb una calorada de por.
Ara toca a ser feliços!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Així, mentre els voltors revolotejaven buscant preses fresques (dedicat Núria, Xell i Estefania), posavem punt i final a un intens cap de setmana. Quan les coses fallen el millor és improvitzar i omplir els buits amb altres il·lusions! Hem estat la mar de bé, Bruxelles pot esperar. Salute a tothom! Iblama
