COPA DEL MÓN DE CLUBS
SEMIFINAL
Resultat: Al-Saad 0 – Barça 4 (Adriano 2, Keita i Maxwel)
El millor: Adriano
El pitjor: la lesió de Villa.
L’àrbitre: Bé i sense comentaris.
On el vam veure? A casa a Reus mentre muntava el pessebre.
Com ho he vist? El Barça no ha tingut rival. Amb aquests partits te n’adones que pel món hi ha castanyes d’equips o almenys davant el Barça s’esmicolen com castells de cartes. Sabíem que ens plantejarien un partit ultra ofensiu però hem sabut bellugar les bandes i crear espais amb parets pel centre. Poc a poc ens hem anat relaxant baixant el peu de l’accelerador perquè sinó podíem haver fet molt més gols.
El més lamentable ha esta la lesió que s’ha fet Villa. Pel que es veu ja portava temps jugant amb una fisura a la tíbia que no li permetia jugar amb tranquil·litat i al final s’ha trencat. Per mi no hi ha dubte que és el millor davanter de la selecció i dels millors que han passat per Can Barça després dels Ibra, Henry, Eto’o, de manera que se’m fa una mica preocupant com ens ho farem sense ell. Molts ànims i esperem una ràpida recuperació. Tots estem amb tu! Iblama
COPA DEL MÓN DE CLUBS
FINAL
Resultat: Santos 0 – Barça 4 (Messi 2, Xavi i Cesc)
El millor: Xavi i Puyol.
El pitjor: molt parlar de Neymar i ha quedat ofegat per la nostra defensa.
L’àrbitre: Excel·lent.
On el vam veure? A Colldejou.
Com ho he vist? Bufff. Segurament la primera part més aclaparadora del Barça. Com hem jugat! Hem sortit amb les idees molts clares i he aplicat les tècniques per rebentar la muralla del Santos. Ells han sortit amb un feix de gent al darrere i nosaltres érem conscients que el seu punt dèbil precisament era al darrere i ho hem aprofitat. Si ahir el partit acaba 0-7 no hauria passat res. Tal com va dir Neymar al final –s’ha de reconèixer la seva honestedat-: -“hoy hemos aprendido a jugar a futbol”-. Quina lliçó! Realment va ser una lliçó de jugar i de no deixar jugar a ells. Sense pilota vam estar sublims. Ells van posar el seu trident al davant però noi els hi vam tallar el mig camp i no els hi van arribar pilotes en condicions, que per ells vol dir llargues i a córrer. Mentrestant nosaltres amb un immens Puyol –que sempre acaba estant a les grans finals- hem forjat una línia defensiva infranquejable de tres homes pressionant i sempre avançant-nos als rivals. En Puyi –el meu ídol de sempre- i l’Abi no han deixat girar ni pensar els davanters. D’aquí en davant hem teixit una teranyina espessíssima amb un munt de jugadors que canviaven constantment la posició i que han fet parar bojos els rivals. Potser el que diré ara és una bogeria però m’ha semblat que cap dels 7 jugadors que hi havia per davant de la defensa tenia una posició fixa. Potser els més fixos han estat Busi al centre i Thiago a la banda esquerra. No sabies si hi havia un mig del camp immens o què. Per molts moments s’han ajuntat allà al mig per ballar la gran sardana: Busi, Xavi, Iniesta, Cesc i Messi (lliure), quedant fixant les bandes Thiago i Alves (un altre portent de jugador que ha fet un enorme partit). Segueixo pensant que el Barça per molts moments juga amb un 3-5-2: Abi, Piqué, Puyi, darrere; Busi, Xavi, Iniesta, Cesc i Messi al mig; i dos extrems o puntes oberts com Thiago i Alves ahir. La clau tocar i tocar per descentrar el rival i o bé desequilibrar per banda o directament fer parets pels mig per entrar pel centre. Això amb pilota (obtenint el 80% de la possessió); sense, els jugadors saben que s’ha de pressionar al màxim per fer perdre la pilota al rival. Com més amunt es faci això més possibilitats tenim de muntar una contra ràpida. D’aquí que ben amunt ja es pressioni i per fer això hem demostrar estar molt en forma per poder recuperar-se i rearmar l’equip. Una altra dada és que els jugadors que majoritàriament van integrar l’alineació d’ahir eren del planter, concretament 9. Qui ho pot dir això? La màxima implicació amb els colors sempre l’hem tingut amb gent de casa.
En definitiva, que estem davant una màquina amb un engranatge precís i preciós molt difícil de destruir. Segur que podem tenir moments pitjors que ens poden fer perdre punts de manera incomprensible i és que som humans. Però la màquina culé quan es posa en marxa impressiona i ara per ara no té rival, sempre i quan l’engranatge estigui bé. Sabem però que amb les peces amb un tant per cent baix de rendiment podem perdre i ser vulnerables com qualsevol. Motivar la gent perquè això no succeeixi es feina del Pep i fins ara ho està fent de conya. De 16 títols en joc n’hem guanyat 13. Impressionant! Gràcies Pep i gràcies Barça! I perdoneu quan he dubtat de vosaltres, és l’ADN culé. Ah, i una altra sardana al mig del camp! Iblama
