Una festa comparable al Cap d'any. Cap d'any sembla la renovació per començar el nou any i encarar l'hivern amb força. Sant Joan és agafar energia positiva per afrontar el dur estiu, sense oblidar l'arribada de les festes majors, concerts, gegants...Ens vam reunir a la zona de l'ADF per encendre la foguera de Sant Joan. Feia una nit esplèndida; més ben dit, una mica fresqueta, de manera que el foc va anar la mar de bé. El Marcel estava preparat amb la manguera no fos cas que alguna gúspira es deviés!Després vam anar fent cap al frontó. Allà el Centre Cultural i l'AVA havien muntat el sopar de Sant Joan. El menú era: coca en recapte, pollastre a l'ast amb patates de xurro, i coca de Sant Joan i cafès.La segona part de la nit la va encetar el Duo Luz. Ens van oferir un munt de cançons per fer la nit més alegre i amena, al ritme del cava que no deixava de circular pels nostres gots.
Entre una cosa i l'altra hem anat a dormir quasi bé a les cinc, fent tititus al frontó. Esperem que d'alguna manera en haguem renovat amb el foc de Sant Joan.
L'Endemà, a ca la Rosita, ens hem reunit per celebrar el Sant Joan amb els Joans de la casa. Hem tingut de menú una amanida de pasta, llom al forn amb patatetes i coc emblanquinat; i com no amb cava! Mmmmm!
Ja fa un temps la Laura (www.plomablava.blogspot.com) em va regalar el seu personatge: l'Abril (http://plomablava.blogspot.com/2010/05/et-regalo-labril.html). El joc el va crear el Ricard al seu blog (www.ricderiure.blogspot.com) i l'objectiu era regalar un personatge a una persona i aquest havia de continuar la història. Veiem el personatge de l'Abril.L’Abril se n’havia anat al refugi on sempre acudia quan es volia aïllar del món. S’asseia a les pedres o a un tronc gran al costat del riu, en aquell racó des d’on es veia baixar el corrent amb un bon ritme, tot i que a la riba on ella era, l’aigua era clara i calmada. Amb aquell fluir de l’aigua, acompanyat de la seva característica melodia, la ment aconseguia estar en silenci, en blanc i així els maldecaps que tenia marxaven amb aquella corrent. Però aquell dia li costava més aconseguir aquesta pau interior. Quan baixava s’havia fixat en el banc que hi havia a l’entrada del pont i li havien vingut a la ment les tardes de confidències que havia passat allà amb el Lluis. Ell era el seu amic especial, no el seu novio perquè ja en tenia un de novio ella, sinó amic especial, i alguna vegada inclús “con derecho a roce”. S’havien promès fer cadascú la seva vida però continuar sent amants, per sempre. I l’Abril s’ho havia cregut això. Però ara només li quedava ofegar les penes al costat del riu i deixar que les seves il•lusions marxessin riu avall, arrossegades pel corrent.Aquesta és la meva continuació de la història de l'Abril.
La festa ja va començar el dijous. En Martí i Jo vam quedar al Bar Tubo i junt l'Àngel -l'amo- vam anar fent unes rondes de vinet i cervesetes. L'amic Martí em va regalar una capda la mar de xula amb tres productes típics de la Casa Espinaler de Premià: vermut, salsa i patates. Mmmm! Més tard, amb el cervell espessit, vam fer cap a casa seva on ens vam preparar unes pizzes. Vam acabar mig adormits damunt del seu immens sofà! Per cert! Em vaig entretenir -com sempre que vaig a casa seva- a canviar-li les coses de lloc.
Imatge per emmarcar! jejejeje -<>-. Ho subscric totalment!
Sense haver-me despertat el mateix divendres a la matinada ja vaig rebre la primera felicitació física per part de la Xell. Em va anar a comprar uns croissanets i em va fer bufar l'espelma símbol dels 34. Al migdia vaig anar a dinar al pis vell amb mons pares; ampolleta de cava "al cantu". Vaig fer una bona becaina! Calia estar al lloro ja que jo ja m'esperava una tarda mogudeta i estratègicament preparada per la maquinària xelliano-martinera.
Efectivament, a les 22h -hora molt sospitosa per anar a sopar solament amb la Xell-, vam fer cap a Can Llesques. Allà la sorpresa va ser trobar el David, el Martí, la Laia i l'Isra que em van felicitar. A mig sopar vaig rebre a més la felcitació del Javi que acabava d'arribar a Kiev. Em va fer molta ilu que em truqués. I res ens vam jalar unes boníssimes llesques amb llom, llangonissa, sobrassada... Mmmmm! Després el moment més tens! Sota el so dels "Anys i anys, per molts anys" va aparèixer la cambrera amb un braç de gitano de nata amb els dos numerets corresponents a sobre: el 3 i el 4. Aiiiiiiiiii si! Vaig bufar les espelmes i ens el vam cruspir! Arribava l'hora dels regals! Hem van regalar una vinacoteca i un llibre per fer pa amb la panificadora. Excel'lent!
Vam anar a fer une copetes a un cèntric bar de la ciutat reusenca! I semblava que acabàvem la nit asseguts a la placeta del Can Llesques, però després d'acompanyar el David una estoneta, al Martí i jo encara ens vam quedar ganes per anar a fer una cerveseta al Bingo. Quina sensació. La cervesa era barateta, ara els cartrons i les partides anavan a l'ample. La gent es gasta molt els calers; hi ha gent molt viciada! Quan ens vam haver begut la cervesa vam marxar.
Finalment, hem acabat el cap de setmana de celebracions a casa de mons pares amb un copiós dinar made in Fina i un aportació econòmica per gastar amb el que vulgui, junt amb un útil banyador ara que comença l'estiu!
Els regals són una mostra de la generositat de les persones però el que de veritat m'omple és que la gent es recordi de tu. Estic molt content perquè alumnes, amics, coneguts i familiars m'han felicitat en el meu aniversari. Malgrat la por que sempre em rossega els dies abans de la data, com més va més he après a gaudir-ne amb la part positiva, que és poder compartir un dinar, una abraçada, un regal, una conversa, una xatejada, una foto... amb vosaltres.
Gràcies a tots! Em sento immensament recompensat! Iblama
MERCAT AL MERCADAL 120610
És una de les festes més maques de la ciutat: el record que es fa a l'antic mercat setmanal que duia a terme a l'actual plaça de l'Ajuntament. La gent es disfressa d'antic i recrea la venta dels productes del segle XX. Així podem trobar el vell quiosquer, l'aiguader, la verduleria, el senyor que ven galetes, el pintor, l'auquer, les dames riques que passegen, la pescatera, el triler... En pic entre a la plaça Mercadal per qualsevol carrer que hi donen, entres en una atmosfera llunyana. Sembla que et teletransportin... Per un moment m'agradaria imaginar el goig que feia la plaça els dies de Mercat.Per un mòdic preu fins i tot pots comprar productes a les paradetes i si en compres 3 et donen una bossa de record reclicada! L'únic problema és que la plaça està que se sobreix!Una jornada inigualable!FIRA DEL VI DE REUS 110610
Vam acabar la tarda a la fira del vi de la plaça de la Llibertat. S'ha de dir que l'organització cada any se supera. Enguany la Fira molt més goig i estava més ben organitzada. D'entrada hi havia més expositors i més paradetes. Ah! a més podies fer degustacions de menjars. La combinació fou explosiva; podies menjar: coca en recapte, tapes, canapés, fideuà, formatges...A nivell de vi enguany em quedo amb dos vins. Negre el Vall de la po del Celler Sangenís Vaqué i l'Ull de llebre del celler Mas Vicenç, blanc Chardonay De Muller, rosat Selenita Vinum Selecció i de cava el de Ferré i Catasús rosat. Com sempre una menció especial per dos vins que em farien parar boig: l'Idus del Vall-Llach i el Mas d'en Comte del Celler de Cal Pla. Iblama
