TEMPS DE CALÇOTS! mmmmmmmmmmmmmmmm

Aquell gustet! aquella salsa de romesco! Mmmmmm. Junt amb el pa amb tomaca o torradet, l'all i oli i les faves constitueixen els millors plats de la nostra cuina. Els qui no la coneixen no saben el que es perden! Ah! i reivindico que una bona calçotada, favatada i carnalabrasada, perquè senti millor, s'ha de fer en un mas i a l'aire lliure. Deixem-nos de restaurants; són per altres coses. Ah! i finalment, tot plegat remullat amb un bon vi de Porrera (el millor del món). Iblama

LES ENGRUNES DEL PASSAT

1 2

3 4

5 6

7

8

1 Estiu 1992. A Porrera davant del Bar de la plaça amb els meus amics: els gossos.

2 A Moscou 1992. Estem al patí d'un palau de la capital moscovita.

3 A la Foia, Cabacés 1991. Vam fer una acampada amb tendes aquella setmana santa. Van ser 4 dies xulíssims amb el Tejero, El Xavi de les Borges i naltros.
4 A Caldes d'Estrach 1991. Van conèixer unes noies a la Trobada internacional de Matadepera de Gegants i ens van convidar a la festa major del seu poble. Dos records inesborrables: la festa de l'escuma i el bany a les termes, el concert d'Umpapah per naltros sols i la dormida a la sorra de la platja.

5 Sopant a Cartagena, 1994. Hi va haver uns anys que anàvem per setmana santa a La Manga. Les processons al sud d'Espanya són espectaculars. També destaco les festes que ens fotiem a la zona del Zoco a la Mamga. Tot plegat coincidia amb els moments millors del grup.

6 Carnaval 1997. Aquestes disfresses de mexicans les vam amortitzar llargament durant diversos carnavals. Aquesta foto està feta a la perruqueria de ma mare al carrer Galanes, on s'anavem a vestir.

7 Segon Cap d'any a Porrera amb la colla de Reus. Vam sopar a Cals Macip i després van anar de festa al Casal. Va estar molt bé. Un dels caps d'anys més gèlids de la història.

8 Despedida del Javi Borrell. Vam fer-la a Barcelona al Baja Beach.

OPINIONS; PRESOS DE GUANTÁNAMO A ESPANYA

Era la darrera cosa que podia sentir. Ha entrat al govern el Martin Luter del segle XXI -el yes, we can- i desmantella la presó d'altra seguretat de Guantánamo. Fins aquí molt bé! Lo bo del cas és que ara ens volen fotre la merda als europeus. Per això si que compta Europa i Espanya. I segur que Míster Talante, que ja ha enviat un representant a terre americanes, obrirà les portes a "les nenes de cabaret" que vindran d'allà. És una vergonya. No ens tenen per res i ara volen això! I un rabe! Potser la setmana vinent vindran i ens demanaran que els donem els notres calers por sortir de la crisi. Stttttttttt! Ara és quan demostrarem qui és el fort! Ara és el moment que Europa digui: anem per lliure! Que se'n sortirem dels problemes sense l'ajuda dels grans USA. Sinó el que haurem de desmantellar serà la Gran Europa del principis del XXI. Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Lió 1 - Barça 1

http://www.youtube.com/watch?v=yoccKa6yPWk


Tal com ha dit en Guardiola aquest ha estat un dels partits que se'n poden extreure moltes conclusions. Primer; el plantejament ha estat nefast! Ens està passant el mateix del Cruyff! No podem anar a jugar a Lió amb "l'alegria" que hi ha anat el Barça. Continuem enussodits a posar en Puyol de lateral esquerra i els centrals semblen dos caragols corrent darrere els davanters rivals. El Puyol ha de ser central i al costat posa-hi qui vulguis. Segon; l'equip rival ha plantat un mig camp de brega i lluita i va i em posa un mig camp constructiu. Avui era el dia per Keita i si convenia sacrificar un davanter. Tant costa canviar de sistema. Portem masses anys jugant com màquines cegues al mateix joc. I no ens n'adonem que els rivals bons ens tenen la llicó apresa. Avui l'Olimpique mereixia molt més. Tercer; les línies del Barça han estat massa separades. Això permetia al rival poder jugar entre línies amb espais per crear bones desmarcades. Quart; la torna a "cagar" Valdés. Ara quan mires cap a la banqueta i veus el que hi ha penses; de moment ja està bé. Cinquè; la davantera està massa estàtica. Ja fa dos partits que com que els fan marcatges de dos contra un amb ajudes no es desmarquen amb tanta facilitat. Per tant arriben menys a l'àrea i ho fan més forçats i això fa que perdem efectivitat.

Amb tot el resultat és boníssim! Ens valen dos resultats: l'empat a zero i qualsevol victòria.

Em quedó amb el gol d'en Juninho el qual fa evident una evidència. Una persona que te qualitat no la perd mai aquesta. Els gols que fa són de traca i mocador. I també em quedo amb el gol d'Henry. Ha estat la clau del partit i qui sap si de l'eliminatòria! Iblama

VITRUVI AL FORTUNY 200209

Aquest passat divendres 20 el grup Vitruvi va fer un concert per la lluita contra el càncer al Teatre Fortuny de Reus. Tot i que el so era una mica greu, vam poder gaudir de les cançons de sempre del grup i d'alguna altra de nova; a part de soprenents versions com la de REM. Queda clar que els puntals del grup són els Beatles i Cold Play. I és que les seves lletres i els seus ritmes -sobretot- així ens ho mostren.



Ja comencen a ser un grup consolidat al panorama de la música catalana. Tot i així aquest estil de música no té la sortida que va tenir fa uns anys el rock català. Ara la música catalana esta més dispersada. A més! em fa l'efecte que no s'en dóna el ressó suficient. Era una mica rar veure el teatre mig buid. I més sabent que era per una bona causa. Els que hi fórem vam sentir Dos Cors, Llarg viatge, Paciència... i sobretot Jo no vull fer-me gran; per mi la millor de totes amb diferència. En fi! Per cert! la gent reclama un disc en directe! Ah! allò d'enganxar les cançons queda de conya! Ànim i endevant!

Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Barça 1 - Espanyol 2

http://www.youtube.com/watch?v=NlL6G-A01cE

Havia de passar! havia de passar! havíem de caure... però a casa i amb l'altre equip de la ciutat!!!!! De totes maneres l'enhorabona; per la victòria i per saber plantejar un partit com un equip de regional i amb la punteria d'un equip de Xampions. Increïble! Ara; trobo que els vam posar les coses molt fàcils. Amb el plantejament. En Puyol ha de ser titular indiscutible des del primer minut i de CENTRAL no fent experiments a la banda. Per aquesta tasca tenim altres homes. O sinó per què els tenim? Ahir era un partit clarissimament per tocadors i va i ens foten dos destructors: Touré i Keita. Sorprenent! Sabíem que l'Espanyol vindria a tancar-se, doncs feia falta paciència i toc. Què feia en Busquets a la banqueta! Una temeritat! I finalment dos desquiciaments més. D'entrada la CAGADA del Valdés! S'ha de dir tanmateix que amics darrere d'ell hi ha l'abisme. I de sortida els canvis irracionals d'en Pep. Si ens faltava el gol precisament i ens desmonta la davantera fent parar boig al Busquets de davanter centre. Què en va fer del Titi? Com pot treure l'Eto'o? I per què no posa al Bojan? Si volem fer trempar el públic els hem de fotre al camp. I escolta! Si convé jugar amb tres defenses i jugar-nos-la ho hem de fer! El gran equip som nosaltres i hem de fotre els cullons damunt de la taula. No anar al tran, tran... ja marcarem; ja apareixerà el Messi... Ahir em va venir al cap el Manicomi del Cruyff, que pensava que s'havia enterrat per sempre! Aquelles bogeries! aquells Alexankos... Doncs no! Fem les coses amb coherència com fins ara hem fet! Reflexiona xec!.

Iblama

PREGÓ DE CARNAVAL DE REUS

Aquesta nit, desafiant un aire gèlid que corria per la plaça Mercadal, hem pogut observar una vegada més un pregó patètic del Carnaval. Tanta infraestructura per a què? Han aixecat un escenari que semblava que hi havia d'actuar Cold Play i en canvi el que han fet és el ridícul. No sé qui és el responsable però em poso totalment en contra d'aquest tipus d'actes inútils. Almenys, antigament, tot i que amb més humilitat, els pregons els feien amb certa gràcia. Iblama

AMISTATS QUE PEL CAMÍ ES PERDEN

Només puc entonar un cant de plor en pensar que les persones que estimo es queden pel camí. Et sents impotent. No pots dir res. No pots fer res! És més; et diuen que ni pots dir ni pots fer res. I mires, i penses, i recordes! només això! només queda el record dels moments bons! la resta, com els papers que s'aixequen pel vent, s'aniran diluint en la memòria. I arribarà un dia que ja ni tant sols això! Tot desapareixerà! I ens anem fent grans i cada vegada les coses són més traumàtiques! I per mi les coses cada vegada es fan més dures d'assimilar! Però no hi podem fer res! No ens deixen fer-hi res!

-"Amb el cap recolzat entre les mans atent miro per darrere el vidre entelat del simca de mon pare, a veure si em puc despedir d'algú de la colla, abans d'enfilar la Plaça Carretera. Entre les moreres de la sortida m'entra aquella sensació de soledat i buit, de pensar que tot s'ha acabat, i que potser l'any vinent no ens podrem tornar a veure perquè l'un estudiarà fora, l'altre tindrà nòvia, l'altre no voldrà venir... Demà a aquesta hora estaré enfeinat coneixent els nous companys de la nova escola. La vida continua"-. Iblama

CARNAVAL DE COLLDEJOU

Un any més ha arribat el Carnestoltes a Colldejou! La nit ha estat una de les millors nits dels darrers temps. Primer hem escoltat el pregó de sa Majestat -redactat per la Xell, la Tere i l'Isaac- que ha estat llegit des del balcó pels infatigables Ricard i Àngel a la plaça de l'antiga Abadia. Acte seguit, sota el so de música carnavalera, que se sentia pels altaveus del poble, hem participat de la rua, malgrat que el fred penetrava. Entre xarrupets de vi, whiskets, cava... hem passat pel arrer del Sol, carrer del forn, carrer de Baix i per retornar a la plaça (recorregut habitual). Finalment hem incinerat el Rei de la Rua mentre la comitiva ballava al costat de la pira funerària. Cal destacar que no hi hagut cap llàgrima!

Posteriorment, ens hem retrobat de nou al Casal on hem pogut gaudir del justet sopar carnavalesc mentre veiem el futbol. Per cert! èxit absolut de participació! Unes 140 persones. Després de dir unes quantes animalades, al so dels primers cubates i gin-tònics, la gent ha anat baixant cap al ball per fer unes bones ballaruques. A la mitja part, "l'espiquer" Albert ha fet entrega dels permis a les millors difresses. Els guanyadors d'enguany han estat els Baqueros-Manolitus, Les Marilins i en Llorens i la Judit que anaven disfressats d'orientals. La festa s'ha acaba al voltant de les 4h de la matinada. La veritat és que hem dormit plans!

El pregó "prohibit".

Benvinguts conciutadans.
Sóc el Carnestoltes
el Rei dels poca-soltes
que al poble el Carnaval us porta,
per rompre amb les habituals regles,
l’alegria, la disbauxa i el desenfrè;
Perquè us pugueu sentir ben animals!

Els carrers ens han empedrat,
I encara no m’hi he fotut de cap
però algun dia podria passar,
entre adoquins ficticis, cagarades
i alguna que altra esquerda
m’hi podria esconyar!!

Amb el Messíes-Obama a la presidència,
el món està salvat!
Hem recuperat la bona consciència.
De la crisi ens lluirarà,
la pau al món restablirà
i així podrem tornar -el que els doni la gana- a edificar.

I què passa amb la política espanyola…
Els “peperus” estan de xerinol.la!!
S’han avançat al Carnaval:
L’ Espe de Pantera Rosa,
l’han trobat espiant alguna cosa.
I el Rajoy d’Inspector Gadget
Ha dit: això és “espionatget!”

Portem un temps de sequera.
De pluges,
que permetran reomplir les buides piscines barcelonines;
de nevades,
que s’han quedat a tres quilòmetres del poble,
però que a més d’una cunyada han fet cridar!
De pedregades, esclafits –que ja em diran que cullons és-
i ara l’última: vendevals
que l’edifici de l’ADF han descapotat
i el jeep han transformat en una espècie de bola,
que no servirà ni per pujar a la Mola.
Però tranquils que a TV3 ja ens havien avisat
abans que fessin desaparèixer l’esprimatxada i arrugada vella Mari Pau.
També teníem el “salvador”112 per si calia d’alguna cosa avisar,
això sí si te l’agafaven; i es que estaven saturats!

L’hotelet per fi hem estrenat!
Anant-hi en processó consistorial per entre els bancals.
Ha costat més que l’AVE a Barcelona,
i es veu que la MALENI d’incògnit la inaugurat!
Si vols passar una bona estona,
i no vols prendre cafès a les fosques
o picant de peus pel fred,
no caldrà anar pel terme
refregan-te la farigola,
Podràs disposar d’un bon matalasset
tot i que una mica caret!
Per fer marranadetes a tord i a dret!!
i notar els Aires de Colldejouet!

Us heu fixat amb els carrers de la nostra vila?
De color s’han transformat
han agafat un color marronós,
i bona oloreta fan!
Hi ha tota una col.lecció de tifes
del gossets que amablement et reben a la plaça, bordant!!
Muntarem un bon negoci;
per poder anar a Missa,
llogarem una catifa,
per no aixafar aquesta brutícia.

I dels Mossos, què m’en dieu?
Ara n’hi ha per tot arreu!!
En veiem per autopista i carretera
muntant-se festes amb xicotes guàrdiacivileres!
i buidant-nos la cartera!
Es necessiten “duros” que estem en crisi.
Al poble també han arribat!
Potser alguna multa us han posat?
No patiu; ja us la fotran!
Van venir a la inauguració
No sabeu per quina raó?
O bé tenien gana...
O volien fer un cigaló!
O potser van estrenar alguna “cama”!

Catalunya va a la deriva
sota la bandera dels trispartits
i d’una oposició espantosa!
Espanya s’ensorra com la bombolla
Europa s’escagassa quan els yueseis estornuden
i es preocupen més de les fogueres
i de les festes del foc,
potser perquè no cremin imatges reials,
abans d’aplicar mesures a la crisi,
xarlotejant amb paraules
que ni ells es creuen!


Caguem-nos-hi al mig!
Visquem la vida
Mengem, bebem, “durmiguem”, forniquem!
Les pastilles del colesterol llencem
Que són quatre dies
Abans no ens puguem aguantar els pets!

En definitiva!
Encetem el Carnaval
Que comenci la festa!
Que comenci el Carnaval!
Que comenci la gresca!
I que duri el festival!!

Visca el Carnestoltes!!

Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Betis 2 - Barça 2

http://www.youtube.com/watch?v=JsFpIWShluw

A la Lliga hi ha de 5 a 8 equips amb els que no pots fer invents. Depèn una mica de cada any: Madrid, Atlètic de Madrid, Vil'lareal, València, Sevilla, Bilbao, Dépor... I un d'ells és el Betis al seu camp. Per què fem invents? Jo sóc més partidari de treure l'artilleria de cop, sentencies i llavors fas canvis. El Guardiola pensa diferent: desgastar i fer entra els craks per resoldre. Li ha sortit bé en diversos partits però no sempre hi sortirà. El partit del Ruiz de Lopera n'és un exemple. I també és un exemple del que ens trobarem per Europa. Equips que especulen, que t'arriben tres cops i et fumen dos gols. Recordem el Chelsea, el Liverpool... No podem sortir amb Piqué i Cáceres. Sort! molta sort vam tenir perquè ens en podiem haver anat a la mitja part amb més desaventatge.

Queda demostrada la meva teoria que la clau d'aquest equip és es Puyol. És imprescindible en defensa! el que li posis al cosat és igual ja que ell el fa jugar bé!

La primera part va ser per oblidar. No funcionava res! I ells ens van afusellar amb dues jugades diferents. Una de córner amb una rematada de cap en solitari de Melli i una de jugada i tir creuat amb Marc González; 2-0 a la mitja hora! Abans del descans vam fer el gol de penal; Eto'o 2-1. Per cert! A les Espanyes diuen que no és penal! Obliden els centenars de penals que han pitat al Mandril dubtosos! Aquí havia d'haver vingut la revolució. Havíem d'haver fet els canvis a la mitja part!. Mitja part llençada! Estic segur que amb més temps guanyem el partit. Cal al final Eto'o van enganxar una pilota a la frontal de l'àrea i ell solet es va fabricar el gol; chapeau! Avui la premsa s'ha passat el dia criticant-lo! Som el que no hi ha!

Guardiola! Compte! És un seriós avís! Tens 12 jugadors bons, la resta són uns paquets. Esperem que no es lesioni ningú! De totes maneres hores d'ara se m'enfum que l'equip de blanc estigui a 10 punts. Encara estem MOLT lluny!

FA MOLT TEMPS QUE NO SE RES DE TU!

Aquell 1999 jo anava cap al Camp del Barça amb el bus de la Penya de Reus quan de sobte van interrompre el que estaven fent en aquell moment per anunciar la tràgica notícia. Encara avui hi dono tombs! I em pregunto, per què? I és que la música i les lletres de SAU van omplir molts buits a la nostra vida. I fins i tot puc dir que moltes vegades he posat música a situacions de la meva vida i les cançons eren de SAU.

Els escrits feien referència a molts aspectes de la vida: l'amor, la superació, la partida, l'enamorament, l'amistat, defensa la terra, la natura, estar deprimit... uns valors que per un adolescent encara estaven més a flor de pell. El fet és que ens van deixar un grapat de cançons per si algun dia ens fan falta! I si! almenys a mi més d'una i dues vegades m'han fet falta! Fins i tot hi ha una cançó que des de la mort del meu avi no puc escoltar i que s'ha convertit en un dels lemes del meu dia a dia: els dies passen, no hi ha res etern. A part d'altres himnes com el Boig per tu, No he nascut per militar, Foc al cos, Quatre barres, Me'n torno a Sau, El Tren de Mitjanit, Percentatges, Laia, Envia'm un àngel, Perestroika...

Per tenir-ne una bona idea escolteu Un grapat de cançons per si un dia et fan falta. Per molt que el gran compositor fos en Pep Sala la imatge de SAU sempre estarà estretament lligada al Carles. Aquells directes, aquelles actuacions... Quin munt de records! Penso amb el Rock and Reus, on van actuar tots els grups del moment (Sopa, Sangtait, Lax, Pets, Tancat per Defunció...); i el Concert del Pavelló Olímpic. Aquest va acabar amb una pluja final sota els piano de Cercles mentre en Carles i en Pep marxaven de l'escenari.

Moltes vegades fins i tot em sentia identificat amb el fet que eren amics. Ho lligava amb la semblança amb el meu amic Pep. Jo m'assemblava més a Pep Sala i ell -fins i tot té el cabell arrissat- al Carles Sabater. En fi! Sort en tenim que podem gaudir de la seva música com als vells temps!

Informació a: http://www.clamsau.net/

Per veure un fragment del concert rock and Reus de 1991: http://www.youtube.com/watch?v=GYKo6Xw6Bj0

Quan el sol surt després del pluja

i deixa a la terra olor d'humitat

i l'herba brilla plena d'espurnes

aixeco el cap al cel i et trobo a faltar.

Fa molt temps que no se res de tu!

SAU

Iblama

CAGADES O COSES MAL APRESES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

• "m'han ubsurpat" per m'han pres. Damià.
• "demigrant" per denigrant. Marta
• Un profe del Gabriel Ferrater, se suposa que per error, ha escrit en una fitxa GABRIELF ERRATER. Elfs?
• Hi ha una escola a Reus que es diu com una beguda de taurina: JOAN RED BULL
• Els cecs es veu que tenen un nou codi: el Codi "Grayler" per Brayle.
• Es veu que els romans participaven de Jocs de "Radiadors" en lloc de gladiadors!mm. Bat
• Els núvols més carregats d'aigua són els "cunilingus". Vaja! BAT

Iblama

VENIM DEL MONO O NO?

Ara que fa 200 anys del naixement de DARWIN resulta que els investigadors ens diuen que el que ens va dir no era tant exacte. L'estudiós, a la seva època, va fer-nos present la teoria evolutiva de l'home. En aquest camí afirmava que uns dels nostres avantpassats havien estat els monos. Ara la ciència ha descobert que si que venim del mono però no hi ha tantes semblances! Curiós! Iblama

OPINIÓ; NEGAR L'HOLOCAUST

Quan sento bajanades d'aquesta mena em venen gans de fotre'm cops de cap a la paret. Com pot ser que hi hagi un individu capaç de negar l'holocaust nazi? Doncs bé, un bisbe ha dubtat de l'existència de les càmeres de gas i que haguessin mort tantes persones. Es veu que aquest individu "passa" dels testimonis de la gent que ho va viure en primera persona. L'església ja de per si té una imatge una mica contradictòria si a més hi afegim comentaris d'aquesta mena s'acabarà de deteriorar. De la mateixa manera que un membre d'un plantilla d'una empresa no fa el que ha de fer el foten fora crec que els quadres de mando de l'església haurien d'apartar aquest home de les seves funcions. Iblama

COR GEGANTER

Trobada de Porrera 2008

Ha estat un dels millors dies de la meva vida darrerament. Era un cuquet que tombava pel meu interior. Agermanar dues de les Colles que porto al meu cor: la de Porrera i la de Colldejou. Aquest retrobament va ser possible al Maig.

Abans de la trobada tothom qui ho vulgues va poder gaudir d'una bona paella sota l'ombra dels plataners de la plaça carretera. Sense oblidar un bon vi de la terra. Jo sentia un aiguabarreig de sentiments: veure gent coneguda, compartirr la taula amb els meus amics, veure a gent de Colldejou al meu poble...

Després d'haver fet el cafè la trobada va començar pels empinats carrers del poble, amb tres moments impagables: la sortida i balls inicials a la plaça Catalunya, els pas dels gegants pel Pont Vell i la Ballada a la Plaça de missa, davant de casa meva, on des del balcó ho pots presenciar plàcidament.

Va ser un dia dur de preparatius. A més vaig tenir l'honor de fer ballar l'Oriola i l'Espantall per part colldejouenca i Lo Molló per part porrerenca. La tarda la vaig acabar estirat a la plaça on tot havia començat, mentre mirava com la Judit i la Maria jugaven i les orenetes omplien el cel de Porrera d'un so que em mulla el cristal'lí.

Iblama