25è ANIVERSARI DE NOCES MAGDA I JOAN 131109

Veig a mons pares -i com ells tantes i tantes parelles- que porten anys; que quasi bé porten més anys junts que en solitari i no puc deixar d'emocionar-me. I quan veig parelles com la Madalena i el Joan -entre altres- aquest sentiment es multiplica. I és que a part d'estar junts i aguantar-se, s'estimen, formen un molt bon equip, i emeten una energia preciosa, realment envejable.

Doncs bé el divendres 131109 ens vam reunir una colla d'amics d'aquí i d'allà per commemorar el 25è Aniversari de Noces de la Madalena i el Joan.

Puntualment, el senyor Bisbe de l'Hospitalet -una nova regió episcopal- acompanyat pel seu escolanet cambrilenc, junt amb una llarga llista de convidats sorpresa, vam anar arribant a la Fonda del Camí de Cambrils. Doncs resulta que la Mestressa del local havia d'enganyar a la Madalena perquè passessin a recollir-los pel restaurant per poder anar al cine plegats. Jeje Què piratilles! I el Joan era el seu còmplice!!!!!!!!!!

Mentre els amfitrions no arribàvem vam anar acabant de preparar-ho tot. Tots teníem ben estudiat el nostre paper.

Llavors ens van donar l'avís que sortien de casa. Tots vam estar a l'aguait darrere de la porta del restaurant. En sec la porta es va obrir i darrere van aparèixer la Madalena i l'Espantall. Ella va pegat dos o tres bots entre els xiscles per la sorpresa; sobretot al veure el munt de gent a banda i banda de la llarga taula.

Acte seguit, després de superar l'esglai, la Montse i la Teresa van anar guarnint com Déu mana el aspirant a marit i l'aspirant a muller. Fins i tot hi havia toia! Molt maca per cert! I els hi van entregar dos rams de roses vermelles i dues de platejades (pels 25 anys).

Llavors van anar passant, sota els aplaudiments de la gent cap a l'interior del restaurant, on els esperava l'ofici civiloide!

Si! De sobte van aparèixer el senyor Bisbe Enric, enfundat en unes impenetrables ulleres de sol, i el seu ajudant vestit de rigurós negre. El Local va esclafir a riure. Feien Molta patxoca. Van fer seure els "Nuvis" i van procedir a la "cerimònia", que va tenir tres parts: una mena de sermó poètic i irònic (on es van poder repassar diverses peripècies de la vida de la parella), la imposició dels anells i el petó-brindis i emmanillament dels nuvis final.

Quins anells més significatius!!!!!!!!!!!!!!!!!

Un dels moments més bonics va ser el del petó a dalt de la cadira. Qui més qui menys vam sentir una mena de papalloneig que tombava pel nostre estómac!

En aquella sala feia una calor!!!!! En pic van ser casats -i entre forts aplaudiments i crits- tothom va anar seient al seu lloc. Va ser un bon moment per fer un traguet de vi fresquet. Feia molt goig la sala plena d'aquella manera.

Una vegada asseguts vam sopar. De primer una amanida tropical amb tomàquets i dues llesquetes: una de pate i l'altra amb surimi. També hi havia dos talls de mortadela. I de segon el plat fort. Podies triar entre una barreja deliciosa de peix a base de calamars, sèpia, musclos i gambes o un bistec normal o a la salsa roquefort.

Com no podia ser d'altra manera van haver de fer-se diversos petons. Tot i que el que ho va demanar amb més insistència va ser el propi Joan.

I així vam arribar al pastís, als regals i al brindis. Al compàs van tallar el gran pastís i en van bufar les simbòliques espelmes. Mentre el tallaven vam apofitar per fer entrega de diversos regals: rams, una capsa d'eines, marc digital, una parella de nuviets, marcs, petits electrodomèstics... i el plat fort: un vestido de noche per la Madalena, amb tanga i tot tu!!!!

Poc després van repartir el pastís i amb ell el cava. Va ser el moment del brindis. Evidentment vam brindar per ells i en definitiva per tots una mica, i per la vida, i la salut... i per molts anys més!

Els cafès van constituir el penúltim capítol del sopar. Llavors en Joan ens va delitar amb les seves arrodonidetes galtetes -no de la cara precisament- tot i els intents en contra de la seva dona. Vam riure molt. Fins i tot van estirar cebes! Hi havia ganes de gresca!!!!!!!

En una sala lateral del restaurant vam procedir a fer-nos una fotografia totes les persones que vam tenir la sort de poder assistir al sopar. Justet hi vam cabre! Posteriorment, en diversos grups, vam anar desfilant al costat dels Nuvis per fer-nos una instàntania plegats del moment. Hi va haver varies imatges divertides.

I res! Així vam arribar al final de la vetllada, la mar de contents de poder-hi haver assistit i signant al llibre de visites desitjant el millor a la parella, la qual encara li queda molt camí per recórrer.

Aiiiiiiii, si! Quan estàs a gust no tens mai ganes de marxar. Ojalà el temps es pogués aturar quan nosaltres vulguéssim per poder gaudir més i més dels petits moments de felicitat que ens depara la vida.

Madalena i Joan. Joan i Madalena. Sou un exemple a seguir! A continuar amb el joc! A continuar amb la vida! Sigueu molt feliços! Iblama