DIVENDRES 290411 – TROS MALLOL
Malgrat estar ben ennuvolat encara es va estar prou bé. Van alternar estones de sol i de núvols, ideals per treballar la terra sense suar massa. I és que vam anar a la part més nova del mas: el Mallol. Clar poc a poc la malesa –sobretot els esbarzers- s’han anat aprofitant de les rames dels avellaners per teixir tota una amalgama de espessa de punxes infernals. Tot i així aquests avellanerets que són els més nous que van plantar el tiet Ricardo i l’avi encara es mantenen ferms i produeixen. Simplement el que els hi hem fet es treure’ls-hi la malesa del damunt, esporgar-ne les rames xucladores i remenar una mica la terra perquè s’oxigeni millor. Evidentment, també ha estat necessari habilitar el terreny per poder-s’hi desplaçar, i és que els anys, l’erosió i els porcs senglars han fet que la terra cada vegada tingui més pendent i pràcticament no hi puguis ni passar. Aquest divendres hem intentar recuperar algun dels antics marges –allà on s’ha pogut- o sinó hem optat per fer bassetes lineals per almenys poder-te sostenir i que les avellanes quan caiguin no caiguin muntanya avall. En els punts més drets hem optat per fer escalons a la pròpia terra per anar remuntant muntanya amunt. De tornada cap a Porrera vam recollir flors naturals. Estan la mara de maques!
DISSABTE 300411 – HORT’S D’EN RIC
Desobeint les instruccions donades pels del temps no va ploure, és més; va fer un matí i migdia esplèndids. Vam carregar la furgo amb el planter preparat (tomaqueres, síndries, bajoqueres, enciamets...), el fem ensacat i les eines i vam anar camí amunt. El camí de baix encara no estava enllestit de manera que vam haver de passar pel camí de dalt amb la dificultat que això representa ja que està força perjudicat. Bé, vam arribar a l’hort i ens vam dedicar a substituir aquell planter que s’havia mort per nou planter. Vam esmorzar i acte seguit, mentre el Ric adequava el rec i treia l’herba dels voltants dels crestalls, em vaig dedicar a escampar el compost de fem per sobre dels crestalls. La pudor, com es natural, va anar en augment però res que no es pugui suportar. Aquest compost va ensacat. És un preparat amb fem de cabra i té una forma com de menjar de conill. És molt pràctic! Finalment, per deixar-ho tot ben preparat, vam procedir a obrir els diferents tubs de rec a part d’humitejar amb la mànega tots els crestalls. Com ja es tradició vam acabar a l’Hípica amb la Xell fent una cerveseta. Ah, i de tornada, la sorpresa va ser comprovar que el camí de baix que s’havia malmès amb les pluges dels darrers dies, ja estava arreglat i s’hi podia passar. Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada