CONCERT LOVE OF LESBIAN A REUS 090313

Per Nadal vaig comprar les entrades pel Love of Lesbian amb tota la ilu del món. Tocarien a casa meva, tu; i en una sala que prometia ser guapa i per estrenar –ometre el nom-. A les poques setmanes va sorgir la sorpresa: se suspenia el concert perquè la sala no tenia llicència d’obertura. Noi, quin bluf! Afortunadament, no massa després, es va tornar a programar aquest mateix concert, aquesta vegada al Teatre Bartina, i ahir va ser el gran dia.

  
Les entrades no eren numerades i a les 21:00 hores a la plaça del teatre i a l’entrada del Centre de Lectura ja hi havia cua. Per cert, em fa l’efecte que hi havia molta gent de fora. Ja asseguts, mitja hora llarga abans, ja veies que la gent tenia ganes de LoL. El cert és que l’entorn era immillorable; ja veuríem si seria l’adient per aquest tipus de concert. Vam començar assegudets però, com era d’esperar, vam acabar drets, saltant i botant i cantant aquests immensos himnes que són les cançons dels Love. 

El tret de sortida va ser amb Undia en el parque. Van anar alternant cançons dels cd’s anteriors amb temes del darrer impressionant cd doble: La noche eterna. Los días no vividos.  Al llarg de més de dues hores van sonar grans clàssics com la Niña Imantada, Universosinfinitos, Las malas lenguas, 1999,  Segundo asalto, Domingo astromántico... i temes com La noche eterna, Los seres únicos, Belice, Nadie por las calles, Wio o Los días no vividos del darrer disc. Es van viure moments d’èxtasi col·lectiva amb Algunas plantas, Si tu me dices Ben yo digo Afleck, Los toros en la Wii (Fantástico), Me amo, Pizzigatos,  El hambre invisble o Si salimos de esta. A més sentir dues versions diferents dels dos grans temes del grup: Allí donde solíamos gritar i Club de fans de John boy (format tango). Van acabar el concert amb Oniriae Insomnia després de sortir dues vegades.

Com sempre Santi Balmes va demostrar la seva versatilitat amb tot tipus de moviments i coreografies un xic rares, arribant a baixar a cantar amb el públic a platea. Una platea que ben al començament –com he dit- es va convertir en una pista de ball. Fins i tot van haver de dir que la gentada reculés una miqueta perquè el terra no estava preparat perquè la gent botés d’aquella manera.

Si vam començar el concert asseguts i tranquils, el vam acabar eufòrics, afònics i amb la camisa per fora. Una bona inversió. Un gran directe! Gràcies LoL! Iblama.