CRÒNIQUES FUTBOLERES. REAL SOCIEDAD 1 - BARÇA 1

1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Supercopa d’Espanya. Semifinal.

-ALINEACIÓ. 4-3-3 variant a 4-2-3-1 i al en molts trams en un 4-4-2. Porteria: Ter. Defensa: Mingueza, Araujo, Lenglet i Alba. Mig camp: Busi, DeJong i Pedri. Davantera: Dembelé, Braith i Griezmann.

-MARCADOR: REAL SOCIEDAD 1 - BARÇA 1 (DeJong).

2. EL TITULAR: ‘A la final de la Supercopa d’Espanya’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. No veiem penals des de la final de Copa contra el Mallorca de l’any 1998. Aquell dia un altre porteràs Hesp va fer un partit memorable i vam ser campions amb aquell equip de Van Gaal amb els Figo, Rivaldo...

4. LES CLAUS. L’equip, tot i les absències de Dest o Messi ha donat la cara i ha donat sensació de força solvència. Immens partit de Ter Stegen i bon partit en defensa en línies generals tot i la improvisació de Mingueza de lateral. Al mig bones conduccions de Pedri i DeJong i bona contenció (que no tant en atac) de Busquets defensant. Aquí la lluita per imposar-se ha estat maca, fins i tot amb més faltes del que és habitual en el Barça. Davant el més incisiu ha estat Dembelé mentre ha jugat a la dreta. Bona lluita de Braith i assistències sempre ben rebudes de Griezmann, que ha ajudat molt al mig a elaborar jugades, de manera que podríem dir que es jugava amb una mena de dues puntes davant amb Dembelé i Braith i 4 al mig. Del minut 75 endavant se’ls ha vist patir pel cansament; només ha faltat la pròrroga.

5. LA CARA I LA CREU. Ter Stegen avui és la cara. Ha fet aturades de molt mèrit i ha aturat dos penals en la tanda. Grandiós porter! La creu li dono a Busquets sobretot per la pèrdua de pilota absurda en llocs delicats del camp. Cada dia està més fora que dins en aquest equip.

6. EL RIVAL. Amb un atrevit 4-3-3 ha plantat cara al Barça i ha demostrat ser un dels grans de Lliga espanyola. Sort n’hem tingut de Ter Stegen ja que han arribat a l’àrea amb ocasions molt clares que el porter alemany lluint-se ha desbaratat. Tenen una forma física i un físic encomiables. Això ajuntat amb una disciplina tàctica molt ben treballada de la mà d’Alguacil el fan un dels equips del campionat. Volen la pilota, no els hi crema i entren molt bé per banda. Potser els hi falta aquell segon a l’hora d’executar. M’encanta la banqueta llarga de jugadors amb garanties que tenen. Bon 11 i bons suplements! 

7. LA MOVIOLA. Munuera Montero. Nefast. Li ha vingut gran el partit. Ha tret targes vés a saber perquè i ha xiulat un penal a DeJong per mans involuntàries. Un munt de faltes clares que no ha xiulat i com a colofó ens ha pitat un penal que jo no veig per enlloc.

8. LA VEU DEL SOCI. Ja tocava una mica d’èpica i que es resolgués a favor nostre. Mola aquella adrenalina i aquella sensació de partit gran i més amb la tanda de penals on Ter Stegen ha seguit corroborant que és un crack. Jugarem una final i això és el més important. També m’ha agradat veure que l’equip, malgrat les baixes, donava la cara i no es descomposava com en altres ocasions. La pena és que mires a la banqueta i tens poques opcions de revolucionar un partit.