22 de gen. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES. CORNELLÀ 0 - BARÇA 2

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Copa del Rei. Setzens de final.

-ALINEACIÓ. 4-3-3. Porteria: Neto. Defensa: Mingueza, Araujo, Lenglet, Firpo. Mig camp: Pianic, Ilaix i Riqui. Davantera: Griezmann, Braith i Trincao.

-MARCADOR: CORNELLÀ 0 - BARÇA 2 (Dembelé i Braith).

2. EL TITULAR: ‘Eliminatòria passada’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 3 pròrrogues consecutives en els darrers tres partits que hem jugat. Per replantejar-se el sistema vist el munt de partits que hi ha 

4. LES CLAUS. Bon partit del Barça. S’ha donat la cara tot i els canvis de gespa i les dimensions del camp. Bona actitud. S’ha ballat bastant al so de la nostra música. Bones aportacions dels del B. Ha molat molt el ‘descaro’ d’Ilaix o Kornad. La pena; fallar 2 penals i xutats per jugadors diferents. Ens ha faltat eficàcia; podíem haver resolt molt abans.

5. LA CARA I LA CREU. Cara: Araujo. Tot i que falla una mica en el fet de moure la pilota. Creu: Trincao. És una ànima en pena. Una llàstima; caldrà recuperar-lo.

6. EL RIVAL. Han jugat amb un 4-4-2 i han plantat cara. És un equip interessant. Un bon candidat a estar en una lliga superior. Han fet un bon partit, sobretot el porter Ramírez que no ha encaixat els dos penals que li han llençat. Ter Stegen ha tingut el detall de sortir a saludar-lo al final del partit. Només al final les forces han fallat i llavors s’han anat desfent. 

7. LA MOVIOLA. Soto Grado. Crec que encerta en els dos penals xutats.

8. LA VEU DEL SOCI. Fa pena sentir Koeman dient que no tenim un llançador clar de penals. Noi! I per què estan els entrenaments? Xiquet! És desalentador sentir-lo i l’actitud que mostra en moments clau. Tot i així avui m’han agradat els canvis que ha fet per obrir el camp. Potser va sent hora de contractar un bon psicòleg.

Hem rigut molt amb el Madrid però no crec que estiguem per riure massa. No estem massa diferent d’ells la veritat. No som candidats a gaires coses. Per tant a callar i aguantar, a picar pedra i a ser dignes, i a somniar fins d’aquí uns anys.









Cap comentari: