SETMANA SANTA

Crònica del Dimecres sant al Dilluns de la Mona

DIMECRES 310310
Vam sortir del Lloà amb la Marta i l'Albert amb l'objectiu de passar un parell de diets als voltants del Montsec. La primera aturada la vam fer a Àger, on és interessant visitar l'antiga zona medieval a la part alta. A dinar ens vam aturar en una àrea de lleure al congost de Terradets.



A la tarda, havent dinat, vam donar un tomet per Llièmena on hi destaca el nucli antic medieval i una esglesiola romànica. Sobte l'enorme dipòsit d'aigua de la plaça major. A l'altra banda del poble tens una magnifica vista de la vall de Tremp amb els Pirineus nevats als fons.



Vam anar fins a l'altra punta de la vall, concretament, pujant per una carreterona força empinada, vam fer cap al Castell de Mur. Uns dels castells de vigilància que va formar part de la Marca Hispànica per contrarestar l'atac musulmà. Davant hi ha un església romànica amb una característica peculiar: només té dos absis exteriors. En el seu interior hi destaquen els frescos romànics amb el Pantocràtor i el claustre. Sembla ser que antigament tot el recinte -castell i monestir- estava envoltat per una muralla. Del Castell, en sobresurten la majestuosa torre i la part de la vivenda. Segons sembla no hi van habitar més de sis persones.







Abans que de fer-se fosc vam recular fins a Guàrdia de la Noguera on teníem l'allotjament a la Casa Perdiu; molt recomanable. Primer vam donar una volteta pel bonic poble que encara conserva l'estructura medieval en el seu interior i els portals d'entrada. Cap a les 21:30 vam fer cap al menjador on vam poder veure el partit del Arsenal 2 - Barça 2, mentre sopàvem. De primer pasta amb sofregit de pebrot, tomaca i ceba amb carn i de segon pollastre rostit. Excel'lent!



DIJOUS 010410
Ens vam llevar d'hora i la nostra amiga de la casa Perdiu ja ens havia preparat un copiós esmorzar a base d'embotit del país i dolços. Carregades les piles, i malgrat l'encostipat persistent que duiem la Marta i Jo, ens vam posar camí del Congost de Mont-Rebei.



És un lloc preciós. El primer obstacle el vences al passar el pont penjant. A partir d'allí et vas endinsant en el Congost. Primer vam fer el camí nou de dalt. Està molt ben delimitat i amb moltes zones de descans. De tornada vam passar pel camí penjat de baix. Són dues sensacions diferents. Fins i tot vam poder veure Trenca-l'òssos com volaven sobre els nostres caps.




A la tarda encara vam tenir temps d'anar a fer un entrepà a Benabarre i d'anar a visitar una granja de cabres on fan uns formatges exquisits. Posteriorment vam anar baixant cap a casa nostra; fins a Colldejou. Va ser curt però intens! Vam dormir plans!


DIVENDRES SANT 020410
Ens vam llevar i vam anar a la Missa i a la Processó del divendres sant a Colldejou. Jo no havia vist mai la processó i reconec que em va agradar força. A més val a dir que hi havia força gent participant en la mateixa.



Al migdia vam fer cap a Porrera on vam dinar plegats amb mons pares. De primer van tocar el típics cigrons amb ou dur. I de segon ma mare es va inventar, seguint una recepta de la tele, bacallà a l'allet amb pèsols i faves d'acompanyament. Molt bó!



Havent dinat vam procedir a l'entrega de Mones. Vam pujar al pis dels tiets de Barcelona. Primer va ser el meu torn com a padrí del Manelet; de moment una mona de coca amb quatre ous feta a Porrera. Ma mare com a padrina de mon cosí Ricard li va fer entrega de la seva mona de mantega. Vam poder assaborir-les durant les postres.



A les 20:30h, després de la missa de divendres sant, es va iniciar pels drets carrers de Porrera el tradicional Via Crucis. És d'aquells moments en que, siguis creient o no ho siguis, fa efecte veure com porten la creu carrers amunt i avall. Un reconeixement pels que la van portar. No és tasca fàcil!



Cap a les 21:30 vam fer cap al Teatret on amb l'Albert i la Marta vam poder gaudir d'unes pizzes boníssimes. Segurament, les millors pizzes del món. Recomanem: la prioratina, la blancaneus o la blanca i negra; i a més bon vi. Què més es pot demanar?

DISSABTE 030410
Vam llevar-nos quan vam poder i vam fer camí cap a la Bisbal. Mon cosí Ricard i l'Eva ens van convidar en una calçotada que van fer a la seva casa amb els seus amics. Vam trobar un dia preciós. Ens el vam passar la major part amb màniga curta. Al jardí vam anar fent els calçots, la carn i les carxofes. Va quedar de conya! Després d'acompanyar el Manelet a ca l'àvia vam procedir a dinar davant de la casa. Boníssim! La salsa era excepcional. Tot fou regat amb vi de Porrera, eh! De postres vam assaborir galetes de Montblanc i coca d'ou.
De tornada vam trobar-nos amb un feia de cua de gent que venia de les platges. Encara vam tenir temps de veure la victòria del Barça enfront el Bilbao a casa del Pep. Vam acabar esgotats!




DIUMENGE DE PASQUA 040410
Ens vam llevar tard. Vam anar a donar un tom pel pantano i per la carretera de Cornudella per acabar fent cap a la Fira d'encants organitzada per la Plataforma Porrera Decideix. La fira fou un èxit. Es van recaudar força diners per la campanya i es va sortejar una mona i fins i tot es va subastar un quadre.




A la tarda va arribar l'hora de les Mones. Primer com a padrina la meva tieta Mercè em va fer entrega de la Mona de Xocolata. Després va ser el meu torn amb el Pauet; una altra típica mona de coca i ous. I finalment va ser el torn del meu padrí Ricardo que em va fer entrega de la meva altra mona. Aquesta de fruita i mermelada. Mmmmmm! Estaven totes boníssimes. Només cal dir gràcies i que pugui ser per molts anys! Jejejejeje

La nit encara ens deparava una altra sorpresa. Al pub, a les 23h, va tocar el Borja, acompanyat de la seva companya, el seu cunyat i en Feliu Ventura. En Borja, a part de ser un bon guitarrista, ens va demostrar tenia un bella veu. Vam poder escoltar cançons de tot tipus. Versions de Bob Dilan, Sopa de Cabra, Dire Straits, Sabina, Krae, Ovidi Monllor... i com no cançons d'en Feliu i en Llach.



Una manera desenfadada de sentir aquests cracks. L'enhorabona!

DILLUNS DE LA MONA 050410

Vam fer cap a la Comtat dels Vives-Sanabra on ja de bon matí vam poder esmorzar pa torrat amb llangonissa i botifarra. Cap al migdia ens vam posar a fer l'arròs de peix. Els xefs foren en Joan i l'Albert. Primer vam sofregir les gambes, vam fer el sofregit, vam tirar-hi la sèpia, l'arròs, el fumet i les potes. Va quedar molt bona de gust però potser un xic crua; tot i que a mi m'agrada així. Ens vam fotre les botes d'arròs i de gambes. Sobretot de gambes que vam quedar suculentes a més no poguer. De postres vam tastar diferents mones. Després ens vam sumir en una llarga tertúlia de sobretaula.
A mitja tarda, coicidint amb que el temps empitjorava, vam sortir al carrer per fer uns tocs amb la pilota de futbol. Al final vam acabar jugant a llençar-nos a pilota pel cap. Això va fer entrar gana a alguns que de nou van picar.

I res! coicidint amb la posta de sol em vaig anar deprimint veient com els dies de vacances s'havien consumit. Reconec que treballar va molt bé, però aquests dies sense cap més preocupació que les mones, les processons i els dinars, van de conya. Fins l'any que ve setmana santa! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA DE CAMPIONS
Barcelona 4 (Messi, 4)- Arsenal 1 (Bentdner)

Les millors imatges de la nit màgica!

El millor del partit: Messi i segon terme Xavi.
El pitjor del partit: la benevolença en el joc massa de xoc de l'àrbitre i la lesió d'Abidal.

La crònica ____________________________________________________
Qualsevol culé que sentís l'alineació que trauria el Pep es va posar les mans al ca; i jo no en vaig ser una excepció. En defensa tots teníem clar que Márquez ens faria patir, malgrat tenir al costat en Milito. El mig camp ai, ai, ai! I al davant tampoc es veia clar.
L'Arsenal es va plantar al camp amb una consigna clara pressionar i entrar amb força. I la veritat és que va jugar molt bé les seves armes. Després d'una jugada dubtosa Bentdner feia el primer gol (0-1). Aquí començaria a jugar el Barça. Com un remolí va pressionar amb moltíssima agressivitat i va anar acorralant l'Arsenal. Messi feia el primer amb un xutarro de fora l'àrea (1-1)

Més tard feia el segon amb la dreta (2-1) i per eliminar la possibiliat de pròrroga va fer el tercer amb una vaselina perfecta sobre Almunia (3-1). L'Arenal es veia superat clarament pel Barça. El plantejament fet per en Guardiola amagava diverses sorpreses de mig camp endevant. Va situar ben junts Xavi i Busquets. Va obrir als extrems -de manera sorprenent- a Keita i Pedro, els quals en defensa ajudaven el mig camp. Va posar de Messi com "d'enganxe" al mig i per davant Bojan. Clar els defenses rivals es tornaven una mica bojos a l'hora de marcar. Total que van deixar massa llibertat a Messi que va fer el que voler ja que queia a banda, al mig, assistia, es desmarcava... Va fer de tot i mai amb un marcador clar.
La segona part va ser l'adormida del resultat amb constants passades. L'Arsenal pràcticament no la va rascar i a les acaballes del partit Messi va fer el quart (4-1).

La crítica ________________________________________________________
Per molt que en altres llocs considerin el contrari el millor jugador del món és al Barça. El sostre d'aquest noi no es veu proper encara. Si les lesions el respecten som i serem testimonis del millor jugador de la història. Sembla que tornem a les èpoques en les que els equips tenim un o dos jugadors decisius. En aquest cas avui en Messi el jugador del Barça més resolutiu com ho van ser Romario, Stoixkov o Laudrup. Ara hem i ha de tenir clar que sense l'equip que en Pep ha format al seu voltant Messi no seria tan bo. I si no mireu Argentina. Quina és la diferència? Doncs que les peces que configuren l'engranatge culé funcionen a la perfecció
Finalment, dir que no m'agraden els arbitratges tan permissius que hi ha a Europa. Ahir van cometre moltes faltes a Xavi i quasi que no va passar res.
Dels dies que et sents orgullós de ser culé. Iblama

NOSTÀLGIA I RECORD AL FINAL DE LA SETMANA SANTA!

Com cada any la setmana santa és un dels períodes de l'any més intensament viscut i que passa més ràpid. I jo, afortunadament, encara tinc la sort de poder parlar de "setmana", i és que hi ha molta gent que parla de cap de setmana llarg.
Com cada any arribo a casa esgotat. No hi ha hagut tregua. Hem tingut poc temps per poder descansar explaiadament. Cap aquí, cap allà... dinars, sopars, concerts, copes, caminar, processons, Mones, nens... La nit del dilluns al dimarts i el propi dimarts són dos moments durs, ja no només per l'hipotètic cansament sinó perquè la ment va fent-se càrrec que torna al dia a dia. Aprofitant el silenci de la nit, penses i et venen al cap les mateixes sensacions de solitud d'anys enrere. Em sento sol mirant per la finestra o la balconada de casa. Per molt que pugui llegir llibres o em pugui entrenir amb programes esportius, el silenci tard o d'hora torna i torna; i poc a poc em menja i m'entristeix. Ni amb 33 anys a l'esquena ho he pogut superar. De més petit quan enfilaven la recta que deixava enrere Porrera ja em dequeia l'ànim. Ara en un dia com avui clar i nèt, m'he passat el matí recordant vells temps i sentit-me que dins de les quatre parets en les que visc, sol, res tindria sentit. La meva vida té sentit gràcies al que m'aporta la gent que m'envolta. I per molt que em puguin dir mai deixaré d'oblidar tota aquella gent que m'han aportat vida, malgrat que ara no hi pugui compartir més que un correu o un record Gràcies! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA BBVA
Mallorca 0 - Barça 1 (Ibra)

Les imatges del partit _____________________________________________





El millor del partit: entre Valdes i Milito
El pitjor del partit: Pedro

La crònica ____________________________________________________
Una primera part certament justeta, amb una alineació plena de suplents, en una d'aquelles decisions que podríem criticar d'en Pep. Si arribem a perdre... No obstant he de reconèixer que Jeffren va fer un bon partit. Com sempre però ens va tornar a salvar sant Valdés -i el pal-.
El nostre migcamp no feia correr la pilota i el joc va alentir-se molt. Feien molts tocs per fer circular la pilota i així és impossible sorprendre el rival.
A la segona part vam millorar intruint Xavi i retrassant Messi a mig camp. Es va notar una major fluidesa i vam donar més sensació de perill. A més el Mallorca no ens va iquietar massa. Cap al 63 Ibra va rematar al fons de la xarxa una aturada del gran Auoate (0-1). De nou Ibra es va tornar a reivindicar, en un dia en el que de nou, Messi no va marcar.



La crítica _____________________________________________________
Critico i criticaré l'alineació del Pep. Era un equip massa descompensat. De totes maneres el tio té una flor al cul ja que continuem guanyant. El Barça necessita fluidesa al mig i això no ho aporten ni Touré ni Keita. Si ens pressionen al damunt estem morts.
Critico la manca d'igual criteri de l'àrbitre. Aduriz es llença i li treu groga. Més tard es torna a llençar Castro i no li treu res. No pot ser que hi hagi interpretacions tan lliures. Iblama

DIVENDRES 260310


Em vaig dedicar al mas, després d'una fructífera conversa amb el padrí, a acabar de fer el líquid en una determinada zona (Mallol alt) i a arreplanar una mica. Al migdia em vaig fer una bona llangonissa amb pa amb tomàquet i julivert al corral.













DISSABTE 270310


L'endemà ens vam llevar d'hora, per anar a passar el dia al Port Aventura, gràcies a la gentilesa de RAC 1 en el seu desè aniversari. S'ha de reconèixer que el parc fa la mar de goig i és del tot recomanable per una persona que vingui de fora.





Vam veure diferents espectacles, dels que en destaco el d'ocells. Fou impressionant. Mentre que pel que fa a atraccions ens vam limitar a pujar al tren de la mica i tomawack. Ja està bé! Les atraccions grans no funcionaven ja que feia molt de vent.
Als voltants de les 11h vam anar a escotlar el programa de ràdio de la Marta Cailà de RAC 1. Es curiós veure com fan un programa de ràdio!

I asixí després de tombar una estona més cap a la una vam dirigir-nos a la cantina on vam dinar: amandia, ceba, patates, chili, burritos... de tot! Mentrestant l'escenacri s'il'uminava per veure l'actuació dels mexicans. T'amenitzen el dinar!

Vam donar un tomb amb barca, vam pujar a atrraccions d'aigua... A les sis de la tarda ja estavem rebentats! Sembla que no però camines molt!
Us ho recomano ferventment!

DIUMENGE 28

Com que era el diumenge de rams jo em vaig cuidar de cullir el llorer tendre. Llorer de la pròpia collita enguany, ves!












A primera hora de la tarda ja va sortir una espectacular lluna que es podia veure des de qualsevol lloc. La vam poder veure mentre contemplaven l'enorme antena que posaran al costat del cementiri de Colldejou, en un lloc on hi fa molt vent. Ja veurem on fa cap l'anteneta de 30 metres. Iblama.

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA BBVA
Barça 2 (Ibra, Bojan) - Osasuna 0

Les imatges del partit en dos minuts _______________________________



El millor del partit: entre Valdés i Milito
El pitjor del partit: entre Henry i Maxwel

El moment pel record _____________________________________________

Als instants previs s'ha homenatjat l'equip de la Lliga del famós -"Urruti t'estimo"- (dit per en Puyal) guanyada a Valladolid després que el porter basc aturés un penal. Un record doncs pels Urruti, Shcuster, Carrasco, Calderé, Clos, Rojo, Archibald... i el Venables.

La Crònica _____________________________________________________

Al primer minut hem tingut una aportunitat que si marquem s'acaba el partit. Després com sempre el millor porter del món per estar al Barça ens ha tornat a salvar en una jugada claríssima. Dilemes del futbol.

El nostre equip n s'ha trobat còmode al llarg de la primera part. Ha jugat molt lent i l'he vist com a descolocat. Anàvem darrere de la pilota i el rival ens ha ballat alguna més d'un cop, tot i que no ha creat més perill. M'ha semblat que la davantera s'estorbava i que no hi havia joc per les bandes. Pràcticament no hem creat perill.

A la segona part, després -es veu- d'una broncassa d'en Guardiola a la mitja part, l'equip ha sortit més endollat. En Pedro ha aportat una mica més de bri i més obertura a les bandes. L'Iniesta s'ha situat a l'extrem esquerre i el Messi ha caigut al mig per darrere d'Ibra. No hem jugat de manera brillant però donàvem sensació de major persistència. Altres temporades aquest és el típic partit que hauríem perdut o empatat; enguany la força d'en Pep ha fet que al final, persistint arribessin els gols. El primer l'ha fet Ibra culminant una combinació entre Iniesta i Maxwel (1-0). El segon l'ha fet Bojan després d'una assistència d'Iniesta.

La reflexió _____________________________________________________

Si darrere ens falta fluidesa amb la pilota i al mig hi ha tres roques com en Touré, Busi o Keita potser seria interessant donar entrada a un jugador com Jonathan. El Barça si juga lentament és enormement previsible i amb poc se'l poc aturar. Iblama

DIVENDRES 190310

Vam anar al Maset. Mentre jo em dedicava a arreglar algun que altre marge malmès per les remenades dels porcs senglars, mon pare va fer una mica el líquid de l'herba; i és que a mig matí el cel es va anar tapant i al final va acabar plovent. Vam pujar al mas i vam dinar a dalt, ben assegudets a la taula mentre escoltàvem les notícies a la ràdio. A la tarda poca cosa vam fer ja que estava tot mullat.

A la tarda vam tornar a Porrera i vam anar a veure els tiets. Als voltant de les 19 hores arribava a Reus. Una ràpida dutxeta i au! a prendre alguna cosa amb sant Martí! Alguna cosa vol dir tres o quatre cerveses; jejeje.

A les 22:15 hores amb el Javi vam anar a buscar el David i vam anar a sopar al Wok. Increïble!

Per 14 eurets et fots les botes (algun dia en parlaré amb profunditat). Allà mateix la vam fer petar fins que van tancar el local. Després, com als vells temps, vam deambular pels carrers de la ciutat de Reus discutint i amb una llauna a la ma. Ho trovava a faltar!

DIUMENGE 210310

A les 10:00 vam quedar a l'Àrea de Lleure de Colldejou. L'Ajuntament organitzava una nova Festa de l'arbre. Primer de tot vam gaudir d'una bona sardinada i de tot tipus de begudes. Després vam poder comprovar l'efecte de la nova maquinària consistorial: serres, desbrossadores... Van de conya! Així que ens vam dedicar a netejar la parcela de la darrere de la caseta de la barbacoa. Mentrestant membres de l'equip de bitlles arranjava la pista. Finalment, ens vam dedicar a arreglar una mica la barraca de pedra seca i un marge del costat.

Aprofitant les brases vam coure les cebes i les tomaques per la clotxa.

A la una vam encendre les brases davant les escoles. Era l'hora de dinar; l'hora del dinar de la Clotxa que un any més munta en Centre Cultural. Al final vam ser unes 110 persones; tot un èxit! Doncs bé! cap a tres quarts de dues els més "matiners" vam començar a coure la llangonissa i l'arengada a la brasa. El procés de la Clotxa és el següent: primer cous el tall i torres el pa rodó tallat pel mig. Hi refregues la tomaca escalivada i hi escampes la ceba i l'all. Després hi poses trocets de llangonissa i arengada, per finalment ruixar-ho d'oli i tancar el pa. I au! a menjar! De postres una bona tarongeta, cafè i licors.

En pic vam haver recollit vam anar a ca la Rosita a menjar crema catalana que havia fet la Josefina (ma mare) en honor al seu sant. La vam fer petar una bona estona mentre el cava anava fent efecte. Amb la caiguda de la boira vam anar desfilant tot cap a casa. Acabava així un cap de setmana ben completet! Salute! Iblama