LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Barça 4 - Sevilla 0

http://www.youtube.com/watch?v=JoAwWTPSwl0

Puyal dixit: -"el Madrid guanya els partits a l'últim minut. El Barça els guanya al primer"-. Com ha dit per la ràdio avui també s'acaben els elogis per aquest Barça. Haurem de crear un diccionari nou. Només hi ha una realitat i és que Guardiola ha dotat l'equip d'una coherència que ni els més vells recorden. Jugui qui jugui les línies estan junte si compensades i al davant som matadors. De 23 rematades 8 han anat entre els tres pals i d'aquestes 4 han entrat. Tenim el porter menys golejat, una de les defenses més solvents, el mig del camp que millor construeix i la millor davanter del món. Què més volem? Títols. De totes maneres hi ha coses a millorar. L'Alves es molt bon jugador però moltes vegades estem jugant amb tres defenses. Si els del mig del camp no fan les cobertures necessàries estem perduts. Un equip que ens jugui amb extrems molt oberts ens pot ocasionar molts problemes. De totes maneres crec que hem arribat en un punt que la reacció davant l'adversitat de l'equip és sempre possible i factible. Només davant de l'Atlético de Madrid no vam tenir la sang freda per referedar el partit i al final el vam acabar perdent impotentment.

L'equip arriba bé al tram final de la lliga. A diferència de l'any passat veus que el Barça és superior físicament a la resta d'equips. Veus que lluiten i pressionen del minut 1 al final. I aguanten bé. Mèrit dels preparadors físics. Si veiem que en l'àmbit físic l'equip blaugrana moltes vegades s'iguala amb l'equip rival. La diferència amb els equips rivals la marca el talent i el toc que tenen els del Barça. En això som insuperables.

De partit d'avui destacar que l'he escoltat per la ràdio ja que treballava. I he escoltat mitja part a RAC 1 i la segona part a Catalunya Ràdio, per qüestions de cobertura. Moltes vegades he criticat en Puyal pels seus aires una miqueta de superioritat però reconec que la retransmissió que ha fet m'ha agradat força. Suposo perquè feia temps que no el sentia. Després he vist el partit!

Doncs bé del partit destacar el paper estelar de l'Iniesta. I si a més fa gols serà insuperable. I destacar també que en Messi i Puyol s'han quedat a la banqueta. Tot i així Iniesta ha fet el 1-0 amb una impagable vaselina, Eto'o el 2-0, Xavi el 3-0 i Henry 4-0. Podrien haver estat més! Han estat suficients per fer recuperar la moral del culé que des d'ahir a la nit, amb la victòria del Mandril, havia quedat una mica trista. Ara la tristor i la buidor deu haver tornat al Bernabéu. Gràcies Barça! Iblama

SANT JORDI A COLLDEJOU 190409

A primera hora vam quedar a la plaça de l'església per muntar la paradeta. Vam tenir seriosoS dubtes ja que el temps no augurava masses bones perspectives i en canvi a aquella hora feia caloreta. Al final vam situar la taula amb els llibres, les roses i la revista sota del portal de cal Vidal. Vam muntar les quatre taules, vam posar la bandera catalana perquè presidís "l'altar" i vam anar repartint els llibres. A la dreta es posava una tauleta amb les revistes del desè anivesari de Lo Collet. Després vam tornar a reobrir la sala d'exposicions per si alú no hi podia haver anat el dia anteior. S'ha de reconèixer que molts van repetir. I així, al so de la música, que sonava pels altaveus de l'església, vam anar gaudint de la diada de sant Jordi. Per cert! Jo sóc un ferm defensor que aquest dia fos festa i que es declarés festiu com ho és l'onze de setembre. La gent el porta al cor i l'ambient que es respira al carrer és molt especial.

De sobte el cel s'ennuvolava! Semblava que hauríem de córrer. Al final però no va caure ni una sola gota i per tant la jornada va ser bona. Fins i tot la gent és va animar a escriure part dels contes. A veure quin resultat en va quedar! i més f'un fins i tot va gosar posar-se en màniga curta. I és que el bon temps ja comença a treure el cap.

Al voltants de les tres de la tarda acabàvem el recompte de llibres per retornar. Estàvem contents! Els dos dies havien estat intensos però els resultats força bons. Del que es tracta és que la gent quedi contenta i gaudeixi del que li ofereixes. Visca Sant Jordi! I visca lo Lo Collet i a tota la gent que la fet possible durant aquests 10 anys. Felicitats! I ara de gaudir del sant Jordi a les nostres ciutats! Iblama

10 ANYS DE LO COLLET 180409

Admiro la gent de Colldejou per diverses raons. Una de elles és perquè tenen moltes iniciatives i idees; i l'altra és que la gent es mobilitza i et reconeix el treball que has fet.

Quan ens vam reunir per primera vegada per decidir que fèiem per l'aniversari de la revista van sorgir moltes idees. El resultat final global ha estat crec magnífic. Queda clar que l'important no és que hi hagi molta gent sinó que la gent que hi participa tingui ganes de fer coses. Així que ja portàvem molts dies preparant tot el tema de l'exposició: recollint fotos, escanejant-ne, imprimint-les, ordenant-es, classificant-les, preparant els marcs, els llibres amb les etiquetes, muntant la paradeta...

El divendres a la nit i el dissabte al matí ja vam deixar definida l'exposició de fotografies i portades, junt amb la projecció en dvd dels 10 anys de Lo Collet; Iblama. Aquesta presentació era el recull de les fotos que estaven exposades ajuntades per temes i amb música de Yanni. En total vam recollir 13 temes: Ajuntament-Institucional, Bitlles, Festes varies, Festes Majors, Fets Rellevants, Gegants, Gent, Elements del poble, Església, Esmorzars-Dinars-Berenars i Sopars, Històriques de Colldejou, Viatges i Excursions.

A la tarda els nervis estaven a flor de pell. En sec va fumbre un xàfec que ens va deixar una mica encongits. A l'hora de la conferència els núvols ens van respectar. Així que va arribar en Jordi Gil, directament de Barcelona, amb la seva companya Anna. Els va rebre la Xell. Jo estava a sala d'exposicions de l'Ajuntament Vell , on la gent ja gaudia de l'exposició en si. I on per cert, es va haver de donar petits tocs d'atenció alguna que altra senyora que aixecava el mantell per agafar alguna avellaneta! La gent estava ansiosa!

Retrobar en Jordi. Si penso en la meva estada al Puigcerver és una de les persones que primer em ve al cap. Vam passar moltes estones dient burrades, rient... dient-nos algunes confidències, formant un bon equip futbolístic. El meu 3 de BUP i COU els lligo a la Xell, el David, el Manel, el Jordi... Quins anys! Doncs bé! ens vam retrobar a la porta de l'exposició i ens vam fondre en una abraçada! Moltes coses em van passar pel cap en aquell moment! El darrer pensament és que les coses ens havien anat bé als dos.

La xerrada que ens va oferir va ser molt amena. Ens va parlar de les bambalines de la TV; de com es fa un programa de la gent que hi ha al darrere, de les hores que es passen treballant... És un món moltes vegades desagraït per la feina que es fa. De fet és tan simple com canviar de canal i s'ha acabat. No hi ha dubte que la gent va gaudir primer de la planesa de les seves paraules i després perquè comprenien el que deia. Jo crec que això és vital. A vegades vas a una conferència i hi parlen tios embafats que no entens res. Ah! i se les donen de grans pensadors i tal i tal... La qüestió és que t'entenguin! I allà el van entendre.

Acte seguit vam fer el pica pica. Ho he de reconèixer; vaig anar a baix a veure com anava el Barça. Ja no podia aguantar més. Per cert no hi era sol! jeje Sort que va guanyar!

Hi havia una altra sorpresa reservada als que es quedessin al psicolabis. El menjar estava posat damunt d'un vidre i a sota hi havia un feix de fotos de temàtica diversa. Ja vam tenir una estona més de conversa. Al mateix temps la gent va poder intercanviar impressions amb el convidat de manera més distesa. Entre xerrades vam obsequiar al Jordi amb un formatge del Senyor Alcalde i amb una rosa a la seva companya Anna.

Després, a quarts d'onze, vam anar a sopar a l'Aire de Colldejou. Vam poder assaborir el formatge de l'alcalde, un bon entrecot, la botifarra del perol i un brownie de xocolata. Mmmmm! Ah! alerta! i tot ben regat amb un Celler de Cal Pla negre. Després vam brindar amb cava. Vam parlar de tantes coses! És d'aquelles converses que et sents a gust i parlaries i parlaries... anava passant el temps! Al final els pobres marxaven a la una tocada! Ens vam despedir a la plaça de l'església ja amb una mica de fred al cos.

L'estrés de les jornades precedents quedava altament compensat. Ara a seguir perquè d'aquí a 10 anys ho poguem tornar a preparar amb les mateixes ganes i amb la mateixa il·lusió. Gràcies. Ibllama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Getafe 0 - Barça 1

http://www.youtube.com/watch?v=0MN4hsxHfZQ

Els pronòstics al final s'han complert; ja tenim a la nostra lliga els dons millors primer i segon de la història. Si semblava que els records que havien fets equips en blanc i negre no se superarien mai. Doncs mira! la temporada 2008-2009 així serà. Ara només falta que el Barça remati la feina feta fins ara i guanyi aquesta lliga de record perquè si l'acabés guanyany l'equip blanc seria d'aquelles lligues amb remontada, èpiques, heròiques... quan si t'ho poses a pensar clarament tant sols hi ha hagut un equip a la lliga que ha jugat a futbol i ha donat espectacle i gols; i aquest es diu F.C. Barcelona. El Mandril no ha jugat a res! Simplement s'ha mogut per les rampellades -exquisides, això si- d'en Robben. I així, canviant d'entrenador i president, amb pollastres constants al vestuari, es manté a 7 punts del líder (6 + gol average).

Ara veient aquest Barça et quedes més tranquil. El partit contra el Getafe va tornar a ser una lliçó "Iniesto-Messiana". El que van fer aquests dos jugadors és genial. Aquesta vegada ni l'Eto'o ni l'Henry semblaven estar massa inspirats. Així que els va tocar gruar a ells! El Barça va tenir moments màgics. Per exemple la jugada del 0-1 de Messi s'inicia pràcticament a la nostra àrea, i l'anem tocant fins que arribem a la porteria contrària. I així en podíem haver fet fins a tres però el marcador ja no es va moure. Primer perquè l'àrbitre va anular un gol legal de Messi. Segon per la mala sort del pal de l'Eto'o. I en tercer lloc pel gran partit de l'equip de casa. S'ha de reconìxer que aquesta vegada el Barça va superar al Getafe

Entrem doncs en les finals a la lliga. La clau està poder arribar amb els sis punts d'avantatge física al Bernabeu. Si arribem així difícilment ens podran superar. El problema vindria si ané ssim al seu camp a menys de tres punts. Tots els partits que queden són finals. Ara és potser quan notarem que la plantilla és una mica curta. Esperem que no es noti massa! Sort! Iblama

OPINIÓ; TOTS SOM U!

-Fins i tot hi ha animals que a l'hora de caçar ajunten esforços davant d'una presa molt més gran que ells per poder fer-hi fer front amb més garanties d'èxit-.

Qui vulgui entendre-ho que ho entengui i qui vulgui sentir-se aludit que s'hi senti. Llenço als quatre vents un crit d'agrïment a tota aquella gent que és capaç sempre d'arromengar-se i de lluitar per una causa, per una situació, per una festa, per un dinar... pel que sigui. I que obre les portes de casa seva, per molt foraster que siguis, perquè et puguis sentir millor, més acollit... com a casa. No per interès! I que col'labora en tot allò que pot i participa del que els altres organitzen sense pressumpsions, ni tenint en compte mals rotllos. En un poble les coses es fan entre tots i sense la gent els pobles i les ciutats deixen de tenir sentit. Doncs bé a tots els que participeu d'alguna manera amb petites engrunes o amb grans gestes FELICITATS! Ja sigui comprant una rosa, o un llibre, o ajudant a l'església, o preparant una festa, o fent menjars... Em trec el barret davant de vosaltres! Ara! davant dels morts que opten per la vagància i es conformen en ser com animals salvatges que romanen al cau i que no es mullen mai -o rarament-, i no participen de res del que es fa i encara després de baixa veu critiquen i em venen a donar lliçons, a aquests els dedico la més sonora pitada. Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Bayern 1 - Barça 1

http://www.youtube.com/watch?v=fSOLwl5FueI

Quina afició nen! És per treure's el barret. Els hi fotem 4 gols al partit d'anava i els escombrem del camp però tu, omplen el seu camp i no deixen d'animar en cap moment. Queda clar que tenen un altre tarannà.

El partit no ha estat gran cosa. Semblava que el Bayern havia de sortir a mossegar des del primer minut però el cert és que massa cosa no ha pogut fer. Notar que en Ribery una i altra vegada ha desbordat per la banda, gràcies a la seva velocitat. Em fa l'efecte que no té massa tècnica; és més un tio explosiu i treballador. Em recorda bastant a Giuly. Podria ser un bon fitxatge de cara a l'any que ve. Al final ens va fer el gol.

A nivell defensiu poques angoixes. Destaca la tornada d'Abidal, que va tornar una mica imprecís, i la coherència que dóna a la defensa en Piqué; quin fitxatge! No puc obviar que Valdés va fer alguna aturada de mèrit. A mig camp fa goig veure la força d'en Touré i els tocs analgègics del Xavi. En Keita va jugar prou bé i fins i tot va fumbre un gol de fort xut. Davant en Messi jo crec que el van posar més per intimidar que per res; poca cosa es va atrevir a fer. L'Eto'o va fer el que va poder amb una defensa tan agressiva; que per cert va millorar moltíssim al Lucio i Lahm. I l'iniesta ens va continuar deleitant amb les seves ziga-zagues pel camp. És molt bó!

En fi! tràmit superat i ara a pensar amb el Chelsea. Quina semifinal! No tinc bones vibracions. Sembla que enguany hagi de ser l'any del Chelsea. Ja ho veurem! Sort! Iblama

DILLUNS DE LA MONA

M'he llevat amb la gola rogallosa. Ha fet força fred i em sembla que m'he encostipat. M'he vestit i he baixat al menjador. Quina enveja! Tothom estava esmorzant al pa de la panificadora!!!! Mmmmm! N'he agafat dues llesques, les he sucades amb tomaca i he tirat un bon raig d'oli i hi he posat a sobre un bon tall de pernil salat. Per un moments ni sentia el que deien. He tingut un moment d'èxtasi culinària. Quina menja més simple, però bona!

A les onze ens hem calçat bé i hem començat una bonica excursió. L'objectiu era arribar a les fonts del Glorieta. I si; hi hem arribat. Hem passat pel camí que voreja la llera dreta del riu, pel costat dels pous de gel, fins arribar a prop de Mont-ral. Allà s'ha d'agafar un altre sender preciós que desendeix fins a l'alçada del rierol que baixa per entre aquelles parets escarpades. Res a envejar al Pirineu! Com que ha plogut molt el riu tenia una vida inusual i les bassetes que es fan aprofitant els orificis de la roca eren esplèndits. Ah! per cert; hem hagut de travessar descalços dues vegades el rierol. Em sembla que part de l'encostipat ve d'aquí!

Retornats al llogarret el Pep i el Paco ens han preparat un arròs amb llamàtol per llepar-se els dits. Era un bon colofó al final de la festa. Ah! de postres ens hem partit una mica les mones i n'hem menjat de cada. Exquisides! Segueixo apostanto bé per les tradicionals de sucre o perles són de xocolata.

La tarda s'ha fet curta! Ja no hi havia excuses. Havíem de tornar a casa i tornar a la rutina.

Les vacances de setmana santa són així; passen volant. Estàs amb amics i tens la sensació que t'has quedat sol en pic els cotxes han enfilat el camí de tornada a casa seva. Iblama