Com ja ha succeït darrerament en la gran majoria d’actes que s’han
organitzat a la nostra ciutat en relació a Catalunya, ahir de nou Reus va donar
la talla. Vam arribar a la Mercadal quan encara no era un quart de vuit i ja
veies que la plaça faria goig; s’estaven fent els darrers preparatius per
començar l’acte per donar suport al President Artur Mas, la consellera Rigau i
la vicepresidenta Ortega, ja que s’han vist obligats a declarar en relació amb
el 9N, al mateix temps que es tenia un sentit record pels 75 anys de l’afusellament
del president Companys.
El tret de sortida es va donar poc després de les 20h. De cop, els llums es
van apagar i una eixordadora locució del President Lluís Companys animant els
catalans a lluitar contra el feixisme i la llibertat es va apoderar de la
Plaça. A continuació va prendre la paraula la coordinadora de l'ANC de Reus
Arantxa Ros. A part d’exaltar els valors del president executat, va deixar ben
clar la falta de respecte d’Espanya vers Catalunya. I és que col·locar la
declaració del president Mas el mateix dia que van afusellar Companys és d’una
immoralitat supina. Per tot, es va tractar el govern espanyol de superb i
ignorant. En acabar, va presentar els dos convidats a l’acte: la Liz Castro (ANC)
i el jutge Santiago Vidal.
El primer en agafar el torn de la paraula va ser el jutge. Recordar que el
mateix estat l’ha suspès durant els tres propers anys per haver participat en
la redacció d’una futura constitució catalana. Amb una fermesa impressionant va
exaltar els valors del president assassinat i va deixar ben palesa la
injustícia de la declaració del Mas, Rigau i Ortega. Per mi, el moment més impactant
–i més sortint d’ell com a jutge- va ser quan ens va fer veure que alguna cosa
havia passat de diferent en les declaracions d’ahir. La desconnexió amb les
institucions espanyoles va començar ahir amb la no declaració d’ambdues. Ens va
deixar il·lusionats amb el fet que ben aviat veurem una República Catalana i
que aquesta a part de bastir unes lleis i unes regles de joc més justes, el
primer que ha de fer és dignificar com cal la memòria del president Companys
anul·lant el judici injust pel qual fou condemnat a mort.
La Liz Castro, amb una gran seguretat, i amb la visió d’una persona que no
deix de ser immigrant (és americana, ella mateixa ho va dir), va deixar mostres
suficients que el poble català ha estat coartat en tots els intents que ha fet.
No es pot parlar de diàleg quan a l’altra banda el “no” és la paraula més
emprada pel teu interlocutor. No es pot amenaçar tot un poble que pacífica i
democràticament demana ser lliure per poder prendre les seves pròpies
decisions.
El torn de paraula el va prendre l’alcalde Pellicer per llegir la
declaració que els ajuntaments en bloc va aprovar en defensa dels encausats i
en defensa de Catalunya. Finalitzades les intervencions, membres de l’ANC de
Reus van pujar a l’escenari amb urnes a les mans. De nou es van apagar els
llums de la Mercadal deixant només un focus que il·luminava les urnes junt amb
la llum dels mòbils dels assistents. Per megafonia va començar a sonar l’Estaca,
que vam cantar ben emocionats. L’Arantxa va prendre la paraula per tancar l’acte
tot encoratjar-nos a seguir en la lluita i assistir el proper dijous 15/10 a
Barcelona per demostrat el nostre suport al president Mas.
