Les temperatures extremes dels darrers dies han arribat als -9 a la zones mes aubagues dels horts i a -6 al poble de Colldejou. Evidentment, res es resiteix a aquesta baixada. Només les cols han aguantat una mica més. El cert és que el fred ha acabat amb les faveres, els enciams, les pesoleres, les carxoferes... tot el que ha trobat al seu pas. Ni tan sols vaig poder arrencar les pastanagues que quedaven ja que el terra havia quedar dur com una pedra. I pet si n'hi hagués poc l'aigua que va quedar als tubs ha fet que aquests petessin o quedessin obturats pel gel. Un drama vaja! Sort en vaig tenir que el Marcel i el Jordi em van venir a animar una mica i a indicar-me que podia fer!
 |
| Sort n'hem tingut que el Ric va anr a collir aquests calçots! |
REUNIÓ CENTRE CULTURAL 050212
Ens vam reunir a l'Ajuntament vell per parlar una miqueta com havia estat el 2011 i plantejar la nova directiva de cara al 2012. Tot i que les perspectives no són massa favorables en temps de crisi el Centre Cultural seguirà organitzant tot un seguit d'actes que des de fa molts anys es fan al poble: el Sant Jordi, Sant Joan. A part es farà la trobada de gegants a l'agost i es muntarà tot un calendari de sortides per la temporada 2012. Al mateix temps es faran tot un seguit de sortides de la secció de Bitlles i se n'organitzarà la trobada a finals d'estiu. Pel que fa a la revista ja està en preparació el proper número que serà el primer de 2012!
NEVADETA A COLLDEJOU 050212
Érem a tocar del migdia. El vent s'havia aturat i sl cel va quedar tapat per uns núvols espessos. I si, de sobte, en aquella pau que hi ha abans que nevi, van començar a caure els primers floquets. Primer no eren massa grans però poc a poc van anar caient-ne de més grossos. I el cert és que la cosa anava a més. Quina il·lu! Veure nevar d'aquella manena en aquell silenci és un dels regals més macos que et pugui donar la natura. Ben abrigat vaig sortir a donar un tomets pels voltants i el cert és que una hora més tard la neu començava a agafar al terra. Ben tapat em vaig asseure una estona mirant en direcció a Llaberia. Sentia com els flocs topaven sobre la meva jaqueta i sobre el terra. Impagable! Després vaig pujar fins al carrer del Sol fins l'Era per tenir una millor perspectiva del poble i veure les teuladetes enfarinadetes. Tot un espectacle! Per una estoneta vaig tornar a sentir l'eufòria que sentia com quan era petit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada