.JPG)
LA TARDOR
La caiguda de les fulles
em desorienta.
Al compàs,
amb les orenetes que marxen,
ens fugen il’lusions,
es trenquen molts somnis.
ens fugen il’lusions,
es trenquen molts somnis.
I topem de nou amb el diari;
dur com una llosa de pedra
que ens acaba ocultant,
dur com una llosa de pedra
que ens acaba ocultant,
definitivament,
el sol,
el sol,
la llum,
l’alegria.
Reus. Iblama
19/09/07
19/09/07
.JPG){kind=link}
5 comentaris:
Bé, bé! Es nota que va ser escrit quan s'acabava l'estiu :-D La foto també és molt bona; sembla que la soca de l'arbre vulgui engolir-se les fulles!
és una passada escrius genialment nano...
Gràcies! El poema el vaig escriure tot just una tarda-nit deprés de tornar de plegar avellanes al mas de porrera. L'arbre és el que fa els caquis ("quiquer"??). Entre Octubre i Novembre al meu tros s'hi veuen imatges precioses. Els capvespres ón magnífics i, la veritat, la inspiració et ve sola.
Gràcies per participar per primera vegada. Ja he inclòs el poema al post del dia 7 d'abril on els recullo.
molt bo titu!!
melancolic com els colors de la tardor..
Publica un comentari a l'entrada