Ja ho deia el meu avi: -"Si vas al metge segur que et troba alguna cosa"-. I si, efectivament, per si no es prou emprenyador adonar-te que vas fent vell , i per si no te n'havies adonat, els metges t'ho recorden. Et fan fer una analítica i allà hi surt de tot: colesterol, triglicèrids, les aminotransferassas, les no se què, la bilirubina... tot alterat. I et foten a dieta i una pastilleta per anar prevenint el possible atac de cor; que no mengi a deshores i eviti l'alcohol. Xec! Ah, alerta; i et diuen que has de fer esport però clar, futbol no massa, ja que hi ha moltes possibilitats de lesionar-te. Que faci piscina o vagi a córrer. Ah! i que vagi en compte perquè ja no tinc quinze anys! És desesperant! Després de tot el rotllo m'ha tractat de "vell" i una mica m'ha deixat per impossible. I jo la veritat em sento bé! No diré que alguna vegada em sento xafat, o que m'enconstipo, o que no dormo... però prou! Tinc ganes de viure la vida (tens rao Àngel), tinc ganes de gaudir del que em trobi, i viure el present. Vull gaudir del menjar, d'un bon entrecot, anar de calçotades, menjar pa, de posar oli al menjar i beure cervesa i el bon vinet de Porrera. A veure si ara als trenta ja t'han de tractar de "vell". Faré bondat en certe coses, però els caps de setmana faré el que em semblarà! Tots tenim una vida i a tots ens ha d'arribar la mort. N'estic segur que això no ho podem evitar. Ve quan ve! Per molt que fem dietes miraculoses! Així que quan arribi adéu!
Iblama
2 comentaris:
I tant! Un gotet de vi de Porrera en cada àpat no farà cap mal, al contrari! De vegades sembla que vulguin trobar-nos coses per començar a prohibir! :-(
ja tens rao ja!
Publica un comentari a l'entrada