Barça 3 - Vil·la Real 3
Res a dir! El cop definitiu, l'estocada mortal, el cop de gràcia... fou donat el dissabte -festa a Madrid- al Santiago Bernabeu. Com aquell any per Sant Jordi que ens van amargar la nit a la Xampions al Camp Nou nosaltres els hi va amargar la seva festivitat. El partit d'ahir va ser un pur tràmit a la espera de la consumació del títol. Per què negar-ho? Jo a la mitja part ja vaig anar penjant les bufandes, vaig treure les banderes, vaig obrir un bon vinet blanc, vaig treure la trompeta, em vaig posar la samarreta i com aquell qui res, vaig començar la festa. Ni tristor ni res! hem de pensar que l'equip de la Plana se la jugava. Nosaltres no ens jugàvem res! Recordo un dissabte de fa molts anys que el Barça es podria proclamar campió de Lliga. Era l'etapa del dream team. Doncs bé vam anar a camp del Cadis quan encara hi havia el Kiko Narváez i sabeu què: ens van fotre un 4-0. La lliga la vam guanyar la setmana següent. I enguany succeirà el mateix. No ve d'un dia! No podem dis res a aquest equip perquè ho ha posat tot de part seva. Per tant felicitar-los i dir-los que estem amb ells passi el que passi. A mi la veritat és que poc m'importa si guanyen això o allò. El plaer que m'han donat aquesta temporada és impagable. Per tant em sento sobradament pagat pel bon joc. Les dues finals són a cara o creu. Pot passar de tot! Encara és més incògnita saber que passarà. El torneig bo és el de la regularitat i aquest no ens el treu ningú. Ah! i hem estat capaços de vèncer al millor segon de la història 2-6 al seu camp. De manera que silenci i respecte; ah! i aplaudiments! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada