Resultat: Zaragoza 1 - Barça 4 (Puyol, Messi 2 i Pedro).
El millor: Valdés.
El pitjor: una vegada més voler fer masses històries davant de la porteria. Era un partit per acabar amb dos o tres gols més a favor nostre.
l'Àrbitre: Mal assessorat. El primer gol d'ells és en fora de joc. Encert en l'expulsió del jugador zaragocista i encerta en no pitar penal en les mans de Keita i també encerta en el penal d'ells.
Com ho he vist. He vist un Zaragoza molt lluitador i molt valent. La viva imatge d'aquesta rauxa -e vegades desmesurada potser- l'hem tingut en la figura d'Aranda, el qual anava com a mig boig per tot el camp. Ens han pressionat molt amunt i amb l'absència de Piqué ens ha costat pujar la pilota. El mig camp nostre ha estat una mica lent. Ha arribat el penal i el nostre gran Valdés ens ha donat l'oportunitat de no sortir del partir. Una mica més tard però Aranda ens ha fet posar els peus a terra però llavors la reacció ha estat fulminant: donar la volta al marcador amb la tenacitat i lluita de Puyi i la màgia sempre al punt de Messi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada