SETMANA SANTA 2012 040412-090412

SETMANA SANTA 2012
Com cada any, en la caiguda de la nit, em ve la nostàlgia. Enguany m’he assegut al sofà i amb el portàtil a la mà he revisat imatges d’altres temps, d’altres setmanes santes. Com canvien les coses. Abans ens retrobàvem els amics, habitualment de Porrera i anàvem d’acampada a qualsevol lloc i ens ho passàvem d’allò més bé. Només ens preocupàvem que no plogués i que vingués la noia tal o el noi qual. Ara les il•lusions s’han renovat, ja no improvisem tant. La major part d’amics de l’època estan enfeinats fins a les celles amb els seus hereus. Ara omplim les cases amb els jocs i les rialles dels infants i ens mengem la mona –almenys jo que tinc temps per fer-ho- recordant aquelles escapades al Montsant o Albarca o a Ulldemolins, amb les tendes de campanya, mentre les hores se’ns feien fugisseres. Sóc un nostàlgic, sempre ho trobo en falta!

DIMECRES SANT – PROCESSÓ SAETES REUS  040412
És una de les processons que ja s’ha convertit en un clàssic a Reus. Desperta uns sentiments una mica contradictoris però el cert és que no deix indiferent a ningú. En la processó de la nit els tres passos, al seu pas per sota de la balconada cantonada entre carrer Jesús i la plaça Mercadal, s’aturen per ser homenatjats amb saetes. No es una tradició de la nostra terra però realment sentir-ho impressiona amb el cant improvisat de la senyora i el silenci que fa la gent.

DIVENDRES SANT – VIA CRUCIS, CELEBRACIÓ I PROCESSÓ COLLDEJOU I PROCESSÓ CAMBRILS I FENT MONES 060412
La nit anterior la vam passar a Colldejou, pendents de la pluja i dels flaixos que de tant en tant esquitxaven el cel. El cert és va ploure tota la nit i fins i tot va pedregar.
De bon matí ens vam reunir a l’església per fer el Via Crucis dins mateix ja que el temps no convidava a l’optimisme. Afortunadament, unes hores més tard –a tocar del migdia- el dia, com per art de màgia, es va aixecar i va mig sortir el sol. Això va permetre que els colldejouencs i colldejuoenques poguéssim fer la processó pel carrer. En concret vam treure dos passos: la santa creu amb Jesús crucificat duta plana per tres persones i la Mare de Déu dels Dolors, duta sobre les espatlles per quatre persones.

Per cert, encara vam tenir temps d’anar a collir una miqueta de farigola i veure com alguna font del terme rajava una miqueta.

Entremig  vam anar fent les mones. Primer la pasta; remena que remenaràs. Després les vam obrir i hi vam posar melmelada de préssec. Vam escalfar la xocolata i la vam escampar per sobre i pels laterals. Acte seguit i ràpid vam enganxar el crocant pel costat i a sobre el tractor i el conillet de xocolata i els ous amb les plomes i les cireres als voltants. Eh voila! Les mones quedaven presentades per fer l’entrega oficial a partir de l’endemà.

I el dia no es va acabar aquí encara. Vam baixar fins a Cambrils amb una lluna plena que encegava sobre el fosc cel, mentre encara per la carretera el gel s’aglomerava als vorals. Va costar aparcar però va valdre la pena. Vam ser testimonis de la processó de nit. Fins a un total de vuit passos van seguir la processó. Hem va impressionar especialment el darrer amb el sant Sepulcre amb el cos de Jesús ja mort i amb una palma que hi sobresortia per darrere. De veritat que va ser espectacular i una vegada més el silenci de la gent encara ho va potenciar més. Te n’adones que vagis on vagis la gent té molta devoció i es bolca per participar en aquest tipus d’actes de la setmana santa.

DISSABTE SANT – MONA CESC I NIT PORRERA 070412
Per primera vegada el Cesc va venir a recollir la mona a Lo Corral. La seva padrineta Xell –per primera vegada també- li va fer l’entrega oficial entre magarrufes. Enguany les mones a més eren Made in Isixell, fetes per nosaltres; que encara fas més patxoca. Després vam dinar plegats.
Al vespre vam anar tirant cap a Porrerra, carregats com a rucs amb mones i maletes.

DIUMENGE  DE PASQUA – MONES PAU I MANEL, MONES ISAAC I ANIVERSARI JOSEFINA MARTÍ 080412
I va arribar el gran dia.
Ens vam llevar d’hora  i ben esmorzats donar una volta per Porrera; noi, sempre descobreixes racons interessants nous. Impactava especialment veure el riu Cortiella baixar net després de la tongada de pluges dels darrers dies. Visita obligada és doncs anar a Lo pantano per veure com l’aigua salta per sobre de la presa de ciment. Posteriorment, ens vam trobar amb tots els fillols i petits: el Pau i la Judit i el Manel i el Joan i plegats vam donar una animada volteta, amb alguna que altra persecució riu avall. I és que quan s’engresquen...

Arribava l’hora de la veritat. Vam anar a casa i vam fer entrega –essent jo el padrí- de les mones al Manel i al Pau. És un moment feliç, de veritat! Veus aquella alegria, aquella il•lusió... Veus aquells nens amb les seves mones i recordes anys enrere quan nosaltres ocupàvem el seu lloc: la Pili, el Lluís, el Ricard i Jo i anàvem com bojos de pis en pis a que els padrins i les padrines ens donessin les mones. Els decorats de fons  acostumaven sempre a ser els mateixos; nosaltres poc a poc ens hem anat fent grans i ara nosaltres ocupem el lloc dels nostres padrins i padrines i els petits ocupen els nostres llocs. És llei de vida! De totes maneres amb la il•lusió renovada vaig pujar al pis del padrí Ricardo i la tieta Pilar primer i de la padrina Mercè i el tiet Lluís, després, tot desitjant-los-hi Bona Pasqua. Realment tenia un sentiment dins meu d’alegria i felicitat!

Havent dinat una bona espatlla de corder al forn va venir la segona etapa. L’endemà ma mare feia el 69è aniversari, i com que aleshores ja estaríem tots, cadascú a menjar la mona allà on volgués, vam fer-li bufar les espelmes. Un bon moment. A la nit van caure uns presents!

DILLUNS DE PASQUA – MONTRAL, DINAR AIXÀVEGA (DESPE ANNA I JORDI), VILAPLANA 090412
I com sempre la setmana santa arribava a la seva fi.
Havíem quedat per anar a menjar la mona a l’Aixàvega però abans ens vam aturar a gaudir de les vistes des de Montral. És espectacular. És interessant pujar fins a l’esglesiola que corona el conjunt i veure’n el campanar, la portalada i l’absis, impertèrrits tots ells al fred i al pas del temps. La veritat és que ens vam haver d’abrigar una mica ja que es notava el canvi de temperatura, no en va és un dels poblets més alts del camp de Tarragona.

Poc a poc, per la carretera sinuosa vam arribar al llogarret de l’Aixàvega; pertanyent a Montral. El poble a l’estiu i per setmana santa recupera la vida d’altres temps. El carrer que separa les dues illes de cases i la font s’omplen de canalla engrescada. De veritat que és molt bonic.
Amb una cerveseta a la mà ens vam entretenir donant de menjar als més petits i gaudint d’un dia esplèndid asseguts al sol mentre fèiem l’aperitiu. Llavors va arribar l’hora de dinar; va ser una orgia de pasta i salses: nyoquis, tallarines, raviolis... Maaaaaaaaaaaare meva! I de postres, noi, doncs monesssssss per a tots els gustos i browni de l’Anna.

L’Anna i el Jordi es cases, eren els amfitrions. I al llarg d’aquests dies els hi ha fet passar tot un seguit de proves en una mena de comiat de solter abans de les noces. Els hi ha fet fer de tot: gimcames, petons, cantar... A la tarda els hi esperaven les dues proves finals: demostrar les seves habilitats de ball i trobar una capsa amagada pels voltants amb sorpresa. Amb la música el poble ja semblava una disco mòbil per a tots els públics i a l’aire lliure. Com van ballar i entremig els nens dels poble també ens van cantar caramelles. Finalment, els nuvis van rebre el premi ens forma de regals. Sigueu molt feliços!

A l’hora de marxar en comptes de tornar per Alcover, vam tirar per Vilaplana. Després d’uns tombs infernals vam anar a fer un cafetó al Casal Vilaplanenc i vam donar una volteta pel poble mentre el sol començava a defallir darrere de les muntanyes.

I res, que en un obrir i tancar d’ulls s’ha acabat una de les setmanes santes més intenses i més completes i gratificants. La vam començar a Collioure beneint els rams i l’acabem empatxats mirant a l’horitzó tot esperant la propera festa. I com sempre amb una visió nostàlgica –què pesat!... Iblama