Quan ahir la Xell em va dir aquesta frase el cert és que em va fer pensar i molt. És cert, fa molts anys que estem junt i noi puc dir sense embuts que són els millors anys de la meva vida. I me n'alegro un any més, no només de poder estar amb ella i sentir el que sento per ella, sinó a més de poder gaudir dos o tres dies seguit i en diferents llocs d'una de les festes més boniques que hi ha al món: el Sant Jordi!
Caigui com caigui i sigui com sigui tothom participa d'aquesta diada; des dels més menuts, que a les escoles ja els hi fan fer un munt d'activitats i tallers, fins als més grans. Tots plegats sentim unes pessigolles especials en aquesta jornada i per fer d'aquest dia encara més especial i per recordar-lo per sempre ens regalem llibres i roses. Nosaltres particularment som una mica especials i mútuament ens regalem rosers, roses i llibres. Què et sembla?
És fer una crida a la cultura perquè la gent posi un llibre a la seva vida. Afortunadament, Catalunya està de sort; mes rere mes hi ha cada vegada més lectors. Al mateix temps és un bon dia on les diferents entitats i col·lectius de la ciutat tenen la seva paradeta on se'ns explica què fan i què representen. Altrament, els partits polítics aprofiten el dia per no deixar d'entabanar el públic. A Tarragona regalaven als més menuts globus amb els símbols dels partits i enganxines; als més grans arbres per plantar o clauers. A Reus la cosa ha estat més minsa i ens hem hagut de comformar amb calendaris. La veritat és que em sobren una mica aquests, en aquesta jornada.
Tarragona
Què dir d'aquesta bonica ciutat! Puges rambla amunt i tot el que veus et crida l'atenció. Grups de nens agafats de la mà amb un globus a l'altre, avis asseguts als bancs llegint qualsevol cosa, joves reivindicant la seva causa... Des del Mercat fins al Balcó del Mediterrani tot són paradetes a banda i banda: llibreters, floristeries, entitats, partits... Fins i tot a la part final un casal d'avis ha traslladat, aprofitant la bonanaça matinal, el taller de pintura al carrer. Vull fer una menció especial a les flots. A mí m'agraden les flors vermelles, tot el que no siguin vermelles ho trobo fora de lloc. Ah, i a poder ser que les roses facin olor!
Com era d'esperar a tocar del migdia la tranquil·litat que trobes a primera hora es perd, en benefici de les paradetes clar.
Reus.
Com darrerament, les paradetes s'han escampat pel Mercadal, l'Absis i la zona de les Peixateries, passant fins i tot davant de sant Pere i carrer Major amunt. Trobo molt bé que la gent dediqui el dia a fer punts de llibre artesanals per exemple o esculturetes amb filferros. El que no trobo bé és que moltes botigues aprofitin que hi ha una rierada de gent per treure la seva botiga al carrer, com si es tractés de les rebaixes.
 |
| Dia de reivindicacions |
 |
| Gent que feia a mà punts de llibre |
 |
| Gent de repàs. què maccussssssssssssss! |
Segurament que a Reus la festa queda molt més recollida al ser al centre. També s'ha de dir que clar, costa més moure's sobretot als estànds de les llibreries. No obstant veure aquesta emblemàtica plaça farcida de gent i engalanada amb estelades i banderes grog i vermelles fa patxoca.
Tant a Reus com a Tarragona s'ha aprofitat la jornada per mostrar-se crític amb les retallades del govern i la crisi.
A la plaça, al llarg de la tarda, s'ha fet un forat per encabir-hi la rutllana de la sardana, la qual seguia els passos de la cobla.
Al vespret el Drac s'ha ficat com ha pogut al centre de la plaça per estrenar el nou ball coincidint amb la diada, i després amb la Víbria han encapçalat un seguici pels carrers del centre. Posteriorment, els Xiquets de Reus ens han ofert uns castells al bell mig de la plaça, mentre el dia anava de cap a caiguda.
Els nostres llibres.
Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada