FEM EL PESSEBRE

Quan era petit –i tot estava més permès- el cap de setmana abans de Nadal agafàvem el Simca 900 i amb la iaia Maria i els avis anàvem a la Mussara o pels voltants a fer “borra”, agafar pedretes, trossets de rames... Tot el possible per muntar un bon pessebre. Ben real, amb les figures ben grans, amb muntanyes amb pobles, un riu amb el seu pont, els pastors, el naixement, els reis i munt de figures de fang antigues que ma mare havia conservat des molt antic. Era màgic. Veies com aquella taula folrada amb paper d’embalar poc a poc anava agafant vida amb els personatges que hi col·locàvem. Després, acte seguit, fèiem l’arbre. Hi posàvem les llumetes, les boles... Eren moments màgics! Eren dies de festa. El cole tot just acabava. Venien uns dies d’estar amb els avis, jugar a pilota amb l’avi Paco, preparar els dinars amb la iaia Maria i la iaia Rosa; jugar al dòmino amb la tieta Fina. Eren dies en els que sortíem i anàvem a comprar al mercat; aquelles parades plenes de fruita, de carn vermella, de pollastre... tot ben decorat, tot a punt. A esperar que ma mare acabés de treballar de la Pelu –que sempre acabava tard- i esperar –si teníem sort- que mon pare també hi fos.

El món gira, passen els anys i del record, em nego a treure tots aquests moments inoblidables. Sóc un animal de l’abans però és que m’han aportat tant! El que sóc els ho dec a ells. I no puc per més en aquests dies, fent el pessebre amb la Xell, anant a buscar terra al barrancó o fulletes o pedres, se’m torni a obrir aquella porta que em duu de cop a aquells dies feliços. Així que em disposo a afrontar les festes amb alegria i il·lusió, no en va també m’envolta unes magnífiques persones que m’acosten dia a dia a la felicitat amb la seva companyia, amb la seva estima i amb el seu ser.

Bones Festes i pròsper 2013! 

Per cert, vam trobar el tió que esperava qie li obríssim la porta de casa! Ja és aquí, pobre; em sembla que està una mica prim!

Iblama