COMPETICIÓ: Lliga Espanyola
MARCADOR: Barça 1 (Alexis) – Espanyol 0.
TÒPIC/TÍPIC. 1-0 pírric.
EN VERD: Alexis i Alves.
EN VERMELL: Messi (per la insolidaritat en moltes jugades) i el Tata (perquè en el de sempre no aporta gran cosa).
EL DE NEGRE: nefast a l’hora de les faltes. Ahir vam veure una falta claríssima sobre Ney que hauria d’haver suposat l’expulsió de Casilla i no va xiular ni falta. Comença a fer efecte la falsa denúncia de Roncero i de Rafa Guerrero en el sentit que diuen que Ney és un “piscinero”.
LA CONTRA. Partit previsible. Un Espanyol molt ordenat i disciplinat amb dues línies ben juntes i amb bones rotacions de banda a banda que va ofegar el Barça tapant-li precisament les bandes i fent-nos caure en “l’efecte embut”: ofegar-nos en el centre de la defensa rival. I mentrestant nosaltres enclaustrats en una circulació lenta desesperant de pilota i sense moviment al davant. Quan vam crear més sensació de perill va ser quan vam combinar ràpid amb parets o desbordant en l’u contra u Neymar o Alves. El que sobta és que facin fer jugades a l’Alves per banda i centri si NO HI HA REMATADOR. Tant costa de veure? A més la famosa segona línia amb Xavi i Iniesta ara juguen més enrere i no arriben quasi mai a temps per rematar i l’únic rematador que tenim és Alexis i el fot a la banda. Un conjunt d’incoherències que el que fan es desorientar l’equip. Tant costa d’entendre que si juguem amb bandes canviades se segueix FENT UN EMBUT AL MIG? Ostres!Tot i que s’ha de dir que en defensa sembla que estiguem força sòlid. Ara també s’ha d’aclarir que no hem encaixat gaires gols perquè els equips rivals tampoc ens han exigit massa en atac. I també s’ha de reconèixer el mèrit que és encara no haver perdut. Ara veus l’Atlético de Madrid que saben al que juguen. Poden guanyar o perdre però saben al que juguen. Nosaltres, que acabem de canviar d’entrenador, encara no sabem ben bé a què juguem. Sort en tenim de tenir uns grans jugadors que són capaços de fotre un cop de puny damunt de la taula i desencallar un partit.
A LA CAVERNA. Us heu passat tota la setmana amb el “conyazo” del clàssic; plorant. Quedeu-vos amb el Madrid del 7-3 contra el Sevilla i la segona part contra el Barça. Jugueu a futbol i deixeu-vos de collonades que teniu uns grans jugadors i que a més no sou els més indicats per parlar d’àrbitres. Entretant nosaltres a la nostra, amb els nostres problemes, però a la nostra. I de moment a nou punts. Au!
TÒPIC/TÍPIC. 1-0 pírric.
EN VERD: Alexis i Alves.
EN VERMELL: Messi (per la insolidaritat en moltes jugades) i el Tata (perquè en el de sempre no aporta gran cosa).
EL DE NEGRE: nefast a l’hora de les faltes. Ahir vam veure una falta claríssima sobre Ney que hauria d’haver suposat l’expulsió de Casilla i no va xiular ni falta. Comença a fer efecte la falsa denúncia de Roncero i de Rafa Guerrero en el sentit que diuen que Ney és un “piscinero”.
LA CONTRA. Partit previsible. Un Espanyol molt ordenat i disciplinat amb dues línies ben juntes i amb bones rotacions de banda a banda que va ofegar el Barça tapant-li precisament les bandes i fent-nos caure en “l’efecte embut”: ofegar-nos en el centre de la defensa rival. I mentrestant nosaltres enclaustrats en una circulació lenta desesperant de pilota i sense moviment al davant. Quan vam crear més sensació de perill va ser quan vam combinar ràpid amb parets o desbordant en l’u contra u Neymar o Alves. El que sobta és que facin fer jugades a l’Alves per banda i centri si NO HI HA REMATADOR. Tant costa de veure? A més la famosa segona línia amb Xavi i Iniesta ara juguen més enrere i no arriben quasi mai a temps per rematar i l’únic rematador que tenim és Alexis i el fot a la banda. Un conjunt d’incoherències que el que fan es desorientar l’equip. Tant costa d’entendre que si juguem amb bandes canviades se segueix FENT UN EMBUT AL MIG? Ostres!Tot i que s’ha de dir que en defensa sembla que estiguem força sòlid. Ara també s’ha d’aclarir que no hem encaixat gaires gols perquè els equips rivals tampoc ens han exigit massa en atac. I també s’ha de reconèixer el mèrit que és encara no haver perdut. Ara veus l’Atlético de Madrid que saben al que juguen. Poden guanyar o perdre però saben al que juguen. Nosaltres, que acabem de canviar d’entrenador, encara no sabem ben bé a què juguem. Sort en tenim de tenir uns grans jugadors que són capaços de fotre un cop de puny damunt de la taula i desencallar un partit.
A LA CAVERNA. Us heu passat tota la setmana amb el “conyazo” del clàssic; plorant. Quedeu-vos amb el Madrid del 7-3 contra el Sevilla i la segona part contra el Barça. Jugueu a futbol i deixeu-vos de collonades que teniu uns grans jugadors i que a més no sou els més indicats per parlar d’àrbitres. Entretant nosaltres a la nostra, amb els nostres problemes, però a la nostra. I de moment a nou punts. Au!
LA FOTO DEL MUNDO DEPORTIVO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada