9N. PROCÉS PARTICIPATIU A CATALUNYA 091114

La crònica del dia.

 Ens vam llevar a Porrera amb un fred notori i amb un matí ennuvolat. Els voluntaris de la Mesa de Porrera estaven fent els preparatius previs per constituir-se, tant pel que feia referència a la consulta com per la recollida de signatures. Començava un dia històric per Catalunya, les catalanes i els catalans. El nostre interior bullia en una barreja de sentiments: emoció, nervis, il·lusió, somnis... però crec que ningú podia esperar el que ens vam anar trobant al llarg de la jornada.  

Encara no eren les nou que vam arribar a Reus. Vam baixar pel carrer sant Joan i al tombar el carrer que dóna accés a l’Institut Baix Camp la sorpresa va ser enorme. La cua arribava a la meitat del carrer. Es complia així el que s’havia pronosticat; que hi hauria cues per anar a votar. Quan nosaltres ens hi vam posar, la cua ja quasi ocupava tres quarts del carrer. Però és que a tocar de la una del migdia la cua s’allargassava fins a l’entrada de l’Hospital vell de sant Joan. I la gent veies que venia contenta, amb ganes de votar, i tant li feia l’estona que hagués d’estar, la qüestió era votar. El cert és que moltes eren les raons o les motivacions: per les prohibicions del govern espanyol i del TC, per les continues declaracions en contra de Catalunya, per l’expoli fiscal, per una Catalunya millor, pels que ja no hi són, pels que vindran, per nosaltres mateixos... Volíem votar i al final s’ha votat malgrat tot.

Al cap d’un quart d’hora vaig entrar a la meva mesa. Em van comprovar el DNI i vaig introduir la papereta a l’urna amb un clar SI SI. I ho vaig fer aguantant l’emoció que tenia i que volia sortir d’immediat. I amb mi, gent de procedència diversa i de diversa condició, tots compartint aquest mateix sentiment. Al sortir també calia col·laborar en una recollida de signatures massiva per reclamar el dret a decidir a l’ONU i les institucions europees. Vull posar especial èmfasi en la gent gran. Ells que tenen unes condicions físiques que no són les mes adequades van sortir en massa per exercir el seu dret. El gran mèrit és seu!

Amb el vot emès vam esmorzar, coincidint amb una mica de pluja. En acabar vam iniciar una ruta per diferents locals de participació. Primer de tot vam aturar-nos a l’Institut Vila-seca. El seu magnífic claustre va ser testimoni del bullici de la gent anant cap als llocs assignats per votar en les meses que van repartir als laterals. 

Des d’allà vam pujar fins a l’INS Gabriel i Ferrater, on la Gemma em va acompanyar pels diferents llocs on havien habilitat les urnes. El gimnàs feia molta patxoca. Gràcies a ella vaig poder tornar a entrar al que actualment és la Biblioteca del centre i que antigament amb la SAFA fou l’església. Gràcies! 

La tercera aturada la vam fer al Tapiró al barri Fortuny. El nivell d’afluència era més minso però un detall em va posar la pell de gallina: molta gent de la que va exercir el seu dret de vot parlava en castellà però ho sentien com qualsevol altre. 

Finalment, vam pujar fins a la zona del Mas Iglésies per aturar-nos una estoneta al Roseta Mauri, i veure com en aquella era hora seguia la gent votant.

A mig matí em van arribar notícies del nostre amic Martí des de Tòquio. Ell va fer el sacrifici de tirar-se un munt d’hores de viatge per poder assistir a la seu catalana de la ciutat per exercir el seu dret a vot. Realment, per treure’s el barret. I un exemple més per totes aquelles marmotes que un dia com ahir van optar per quedar-se a casa i passar de tot.

A l’hora de dinar arribàrem a Colldejou i abans de menjar, amb la Xell vam anar a votar a l’Ajuntament Vell. Allà ens van rebre el Joan, la Montse i l’Ilie (els de la mesa) i vam comprovar com en aquella hora ja havien votat 64 persones. Com sempre Colldejou es va bolcar en una participació d’aquest nivell.

+Més fotos a: www.locolletdigital.com

A Porrera, les urnes es van col·locar a l'ajuntament, on durant tot el dia i aprofitant que encara se celebrava la festa major de sant Francesc, hi va haver un degoteig constant de gent per anar a votar. Fora una carpa et permetia poder signar el manifest perquè ens deixin votar dirigit a les institucions europees i a l'ONU.

Fotos: Elaine Jones

Les dades (font: reusdigital).

Catalunya. Més de 2.300.000 persones ja han votat en el procés participatiu del 9-N a tot Catalunya amb el 96,8% de meses escrutades. El 80,76% dels ciutadans que han participat en el 9-N han votat 'sí-sí', que representa un total de 1.806.336 persones. El 10,09% ha apostat pel 'sí-no', el que vol dir 225.659 persones, i el 4,54% ha optat per votar en contra, és a dir, 101.601 participants. La resta s'han repartit entre el vot afirmatiu en la primera pregunta i el blanc en la segona, amb un 0,97% (21.787 persones); el vot en blanc total, amb un 0,56% (12.538 votants), i les altres opcions, que suposen un 3,08%, 68.885 persones.

Reus. Les dades oficials del procés participatiu del 9N indiquen una victòria clara de l'independentisme a Reus. Amb un 96,80% escrutat, un total de 23.203 (82,18%) han votat a favor del 'Sí-Sí', mentre que 2.329 (8,25%) s'han decantat pel 'Sí-No'; 1.348 (4,77%), pel 'No', i 282 (1%), pel 'Sí-Blanc'. A més, s'han registrat 165 (0,58%) vots en blanc i 907 que se situen en la categoria d''altres'. En total s'han comptabilitzat 28.234 vots.

Porrera. 289 vots. SI-SI: 258, SI-NO: 13, SI-BLANC: 6 NO: 3, BLANC 1, ALTRES 8.

Colldejou. 111 vots. SI-SI: 97, SI-NO: 5, SI-BLANC: 2, NO 1, BLANC 0, ALTRES 6.

La reflexió.

Podran prohibir-nos, impugnar-nos, podran insultar-nos, dir tota classe de mentides contra Catalunya, canviar la història (només cal consultar el que està escrit), amenaçar-nos... que nosaltres anirem a la nostra. La casta castellana continua mirant cap a una altra banda però Europa i el món estan obrint-se al Procés i a la causa catalanes. Veuen el que els altres no volen afrontar i és que hi ha una desafecció amb l’Espanya del NO. Han passat els anys i com ja denunciava Joan Maragall Espanya segueix sense escoltar-nos. La gent s’ha cansat de ser els ases dels cops, pagar en gran majoria el que es fa a l’Estat i aquí quedar-se sense recursos. Per això la gent, parli la llengua que parli, vingui d’on vingui, se senti com se senti ha optat per anar a votar i expressar d’aquesta manera, desafiant l’Estat, els seus desitjos.

Volem ser lliures, prendre les nostres decisions i no haver de dependre de la casta de poder castellana que des del segle XIX segueix governant alternativament en forma de PPSOE aquest estat caduc (amb una constitució vigent aprovada l’any 1978), intolerant, injust i desequilibrat.

Si; els resultats d’ahir no són vinculants però s’ha de ser un idiota per no tenir-los en compte. Més del noranta per cent dels més de dos milions de persones que van sortir al carrer estan perquè Catalunya sigui un estat, és a dir; a la primera pregunta van respondre SI. Per tant, no és n’hi ha estat una febrada d’estiu com va dir una vegada l’Aznar, sinó que és una marea groga que reclama canvis. Aquests canvis abans de l’estatut probablement haurien estat més petits i la gent s’hi hauria conformat amb l’acceptació del mateix. Zapatero ens va coartar les nostres aspiracions i el nostre reconeixement com a Nació que som centenària. Ara, les negatives constants del govern intolerant de Rajoy amb les successives campanyes en contra de Catalunya, ja sigui recollint signatures, el no diàleg, boicotejant els productes catalans, amb mentides constants i el veto a fer una consulta ha fet que la gent ja no es conformi amb la tercera via (reforma constitucional) sinó que vol la independència d’Espanya.

Avui 10 de novembre de 2014 les catalanes i els catalans ens sentim immensament orgullosos de la mobilització d’ahir. Hem fet un pas més en aquest camí que crec que no ha de ser precipitat. Ara caldria que s’hi afegís el PSC i l’alegria seria immensa per promoure el veritable pas endavant que no és altre que convocar un referèndum legal o convocar unes eleccions plebiscitàries.

Agrair una vegada més la feina dels més de 40.000 voluntaris que han fet possible aquesta jornada. Una excusa més per sentir-se encara més orgullós de Catalunya!