ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 25-310716

Degollen un capellà a França i profanen una església cristiana. Continuen els atemptats arreu reivindicats per Estat Islàmic. I que difícil que serà de controlar-ho i és que en moltes cases hi poden haver persones que s’hagin radicalitzat. Avui hem sabut que dos dels darrers assassins de França eren vigilats, en canvi altres són persones ben normals com els  dos detinguts a Arbúcies per finançar el terrorisme. No crec que sigui flor d’un dia.
En mig de l’acceptació que hauran de declarar Aznar, Acebes i tota la troupe del PP per la denúncia de Bàrcenas, hi ha hagut els primers contactes del rei amb partits per formar govern; el monarca ha pagat amb la cara. Es veuen a venir unes terceres eleccions, tot i que el monarca proposa Rajoy per a que sigui investit president. O govern en minoria o noves eleccions. La pregunta que em faig jo és: quin paper té i fa el successor en nom de Felip V? Ja poden estar contents els espanyols ja. Mentre que a Catalunya hem tingut una setmana de nous retards i avaries en la xarxa ferroviària, a Espanya se li ha comunicat que no serà multada per la UE. Però nosaltres hem de anar la nostra com ben bé hem demostrat aquesta setmana amb dues mesures que han encabronat els espanyols perquè marxem i perquè fem les lleis diferents de les d’ells. El parlament vota la llei de desconnexió, la qual tindrà tres fases: procés participatiu, desconnexió,  assemblea constituent i ratificació de la constitució catalana. Aquest diumenge, en Puigdemont ha deixat ben clar que el Parlament seguirà aprovant el que cregui convenient. Si senyor, les coses clares ja d’una vegada. A veure si ja acabem amb aquesta gran estafa. Per cert; tanta crispació que diuen que hi ha a Catalunya en les famílies... doncs avui s’ha casat l’Arrimadas de C’s i el seu nuvi independentista.
Seguint amb el Parlament, a més, els parlamentaris no podran rebre regals de més de 150 euros. Ben fet! Sinó multes de 12000 euros. A part més s’ha de dir que l’atur a Catalunya se situa amb xifres similars al 2009, tot i que amb salaris més baixos i contractes més precaris. No sé si es massa bona notícia ja que la precarietat laboral es ben present.  Al temps que hem sabut dues notícies transcendents. La primera  ens diu que el 28/09 hi haurà la qüestió de confiança de Puigdemont. Em quedo amb les paraules de Coscubiela dient que els moviments de la RUI i de desconnexió són perquè la CUP estigui contenta i voti a favor de Puigdemont. La segona fa referència al nomenament de Miguel Angel Gimeno com a cap antifrau amb un ampli consens
Retonen una quarantena d’obres a Sixena. El litigi és una mostra més de la injustícia que governa aquest país espanyol. Aquestes obres van ser rescatades per estudiosos catalans de la destrucció de la guerra una mica abans que s’ensorrés la teulada del monestir. Es va catalogar, es van restaurar i s’han conservat tots aquests anys sense que el govern aragonès demostres el mínim interès. Ara una nova sentència mesquina del govern del PP, fa que s’hagin de retornar. No els hi preocupa el més mínim les obres -que poden patir un enorme deteriorament- el que volen és tocar els ous a Catalunya en tot allò que puguin. Com ja he dit altres vegades, si les volen que paguin.
Colau. El fenomen Colau és una evidència. Faci el que faci està en boca de tots, és curiós. Abans sempre es parlava de l’ajuntament de Barcelona. Ara només es parla de la Colau, com si fos una mena de Merkel i tingues la clau de volta de tot el que succeeix. No se ben bé a què es deu i a qui aquesta campanya, especialment pel que fa a les coses més negatives com per exemple els manters de la Colau, els conflictes amb el centre d’internament de la Colau, els pisos de lloguer il•legals de la Colau, els problemes veïnals de la Colau... Tot un fenomen per ser estudiat.
El 47% dels tractaments per drogodependència és per alcohol. Cada dia a Catalunya moren 24 persones per tabac. Les dues drogues que més mal fan i són legals. Per què? Doncs perquè els governs ingressen una dinerada amb els impostor que s’hi generen. Tant és que pugui ser perjudicial o no, el que compten són els diners. A més, en un país on hi ha un bar per cada 175 habitants ja em diràs a mi que fa la gent: tapa i copa. I la canalla puja amb aquests hàbits de ben petits. El problema és on posar el límit, com sempre i aquí falta molta educació. És tant dolent el que es fot tres birres al dia, com el que només beu el cap de setmana però arriba mamat a casa. Igualment, la dada del tabac esgarrifa. Vivim en un món en el que necessitem petits plaers, moments en els que volem desconnectar de tot, i moltes vegades aquests moments van lligats a copes i a tabac. En qualsevol cas, en un últim sondeig resulta que els hàbits i les rutines del jovent han canviat a l’hora de sortir. Cada vegada agrada menys l’ambient de la disco, se surt menys estona, se surt més d’hora i es fa menys botellon. En tot tenen ni tenen a veure dos factors relacionats amb la crisi: es cobra menys -si és que es cobra- i els caps de setmana es volen dedicar més a descansar.
Jocs de Rio. S’acosten els jocs i l’evidència que tot està mal fet va sent més clara.  Les infraestructures no estan acabades del tot i la vila olímpica no té aigua corrents. En menys de quatre o cinc dies els esportistes arribaran a una ciutat i a uns jocs amb els que ja veurem que passa. Si un país no està preparat per acollir un certamen d’aquesta envergadura doncs que no li’n donin l’organització. La política del comitè és al revés: volen donar els jocs perquè els països trobin una sortida a males situacions. Veurem com acaba tot plegat.
Aquesta setmana el Papa Francesc ha ocupat molts minuts a les nostres pantalles en la seva visita a Polònia; un dels països més catòlics del món. Les imatges més impactants les hem vist quan el papa va visitar Auswich. Per un moment va fer veure al món la cara més negra dels éssers humans: l’holocaust nazi. En record de tota la gent que moriren injustament. En temps com els que corren, en els que l’extrem dreta europea està pujant tant, el record viu de la barbàrie nazi hauria de fer obrir els ulls a les persones per evitar que tornem a caure en un pou de misèria com aquell. Tant de bo déu ens hi ajudi!