HORTS DEL RIC
Un espai de convivència amb la Lu, la Xell, la Jara i el Ric, la Neus, l'Edu, la Mon i la Gina! |
Vam començar l’any amb poc fred, encara que quan va arribar alguna gelada
va deixar erta la terra, la qual va costar més de treballar. Les faves, els
alls i els pèsols es van salvar de les gelades extremes. Els hi va anar bé
remullar-les una mica per sobre de la fulla; l’objectiu era ben clar; que es
gelés l’aigüeta de fora i no es gelessin les plantes. En canvi els calçots ja
estaven ben flamencs, malgrat les envestides dels jabalins que n’havien
descarnat diversos. Havíem procedit a enterrar-los de nou amb un resultat
irregular. Alguns d’ells van sobreviure; pocs, però en vam tenir suficients com
per fer una calçotada a l’àrea de lleure ben maca. Aquests primers mesos vam
arranjar el voral que separa el nostre hort de l’hort de l’Anton. Hi ha un
marge de punta a punta que vam netejar desmuntant-lo per treure bé els esbarzers
i les plantes que s’hi enfilen. Vam fer unes piles de brutícia ben maques i vam
cremar-ho tot aprofitant un dia de sol i gens de vent. La menja estrella de
l’hivern, sense cap mena de dubte, van ser les bledes, n’hi havia tantes que
n’hem menjat de tota manera: bullides amb patata, fregides amb fesols o a la
parrilla com si fossin espinacs. Precisament d’espinacs no en vam tenir massa,
i només un crestall dels del fons (hi toca poc el sol). Vam collir alguna col,
cols de Brussel·les , pocs bròquils i cols llombardes. Després que el pare de
la Lu ens repassés el motocultor, vam poder engegar-lo de nou; va ser una
passada. En un parell de dies vam haver llaurat tota la parcel·la. Així que hi vam escampar el fem del Marcel
–que estava al punt per cert- i remenàrem de nou la terra. Les plugetes –que en
diverses ocasions van fer baixar el barrancó lateral- i la boira pixanera van
deixar la terra en òptim estat. Vam refer els crestalls i vam canviar els regs
que estaven malmesos per procedir a la sembra i plantació. Ens esperaven moltes
sorpreses! Les faves i els pèsols els vam sembrar més tard del que és habitual,
concretament al gener, per evitar més les gelades extremes. I el cert és que va
anar molt bé. La plantada forta la vam fer el dia 16 d’Abril, ja amb el bon
temps a les portes de casa nostra. Ens vam ajuntar una bona tropa per netejar
la bassa del Baldiri. Sort que vam ser gent perquè va costar. El llot del fons
era força consistent, tot i que no ni havia tant com a la primera vegada que la
vam sanejar. Va caldre, uns dies després, reforçar-ne les parets ja que al
rascar-les amb la pala per treure’n l’herbei es va fer algun crivell per on s’escapava
aigua. Ben a tocar del barranc hi vam sembrar les carabasses així com herbes
diverses. I per sant Josep un triangle de patates sembrades ben maques de la
classe quenebec. A partir d’aquí la dissort es va cebar amb nosaltres. Una plaga
continua de porcs senglars va malmetre’ns gran part de la nostra collita. Sort
en vam tenir que les tomaqueres ja eren grans i estaven ben lligades. Ens van
fer malbé tots els enciams –i això que n’havíem comprat de tots els tipus- i
les cebes petitones. Les bajoqueres, les pebroteres i les albergínies vam
salvar-les com vam poder desenterrant-les, ja que havien quedat colgades.
Malgrat tot la collita de tomàquets, bajoques, carabassons, pebrots, carabasses
i ara a l’hivern cols, bròquils, bròcoli, cols de Brussel·les i col llombarda
ha estat excepcional. Cebes, pastanagues i enciams quasi que no n’hem vist. Com
sempre els pics màxims de la collita coincideixen amb finals de juliol i agost.
Vam sortir de l’hort amb el carretó ben a rebossar dels productes esmentats. I
bé, a mig juliol vam prendre la decisió de reforçar l’antiga tanca fet de tela
de galliner i és que la meitat de carabasseres i els gira-sols dels laterals
van quedar arrasats igualment; només se’n van salvar dos que van donar color a
l’hort. A nivell d’herbetes vam xalar molt amb la ruca i l’alfàbrega. Vam
collir poca cosa de julivert i api.
Conjuntament amb l’Anton vam anar als Ferros del Mediterrani i vam tallar a
mida els 11 mallassos suficients per envoltar tota la superfície conreada, amb
les corresponents varilles del 16, és clar. Ens pensàvem que no entrarien més;
els vam subestimar. En tres ocasions més han baixat de la part de dalt de la
muntanya, enfonsant si ha calgut el mallasso. De manera que vam optar per
reforçar les parts més delicades amb palets. A nivell de plagues poca cosa han
agafat enguany els fruits, i és que en els mesos més calorosos les pluges han
estat escasses i per tant les fulles i els fruits no s’han vist tant afectats.
Així com l’any passat havíem d’ensulfatar amb productes naturals, enguany no ha
calgut. A les parts més baixes les tomaqueres han vist com algunes tomaques
eren menjades per alguna garsa o altres moixons més grossos. Clar; estiu sec,
tardor seca i amb pluja tardana... què ha passat amb els bolets? Doncs que n’hi
ha hagut pocs i han estat molt concentrats. Hem collit rovellons, llanegues,
bolets d’alzina i fredolics. I bé, ens
hem tornat a plantar a l’hivern tancant el reg amb boires gebradores i amb les
faves i els pèsols sembrats i la terra a l’espera que puguem remenar-la i
femtar-la de nou, en els crestalls que queden pendents de sembra.
TROS DE PORRERA
L’any que finalitza, aquest 2016 de traspàs, ha acabat convertint-se en un
gran any la veritat. A Porrera vam arranjar la terra ben aviat, acabada la
minsa collita que hi havia hagut d’avellanes el 2015. Així que ben d’hora vam
arrencar les velles tiges esquelètiques de les faveres i les pesoleres i vam deixar
la terra a punt. Vam arranjar els crestalls i vam sembrar-ho tot en les dates
que diuen els cànons i amb bona lluna; primer les faves i posteriorment els
pèsols. I el cert és que la collita que vam tenir primer de faves i després de
pèsols va ser bestial. He de dir que la zona on tenim els hortets és realment
privilegiada ja que durant gran part del dia hi toca el sol. Si no fos així
passaria com a Colldejou que les coses solen anar més retardades. Ben regadet
amb l’aigua dels bidons les primeres setmanes i després ja deixat a la mà de
Déu i regat de tant en tant. També vam sembrar alls tendres en un dels
laterals. Una part important es van fer
malbé, però encara en vam poder menjar força. Vam deixar un raconet per
posar-hi unes patateres i provar com funcionen les bledes. El cert és que
ambdós no es van desenvolupar massa; necessiten molta aigua, especialment quan
comencen les calorades fortes al mes de juny.
La collita d’avellanes ha estat excepcional. Al final haurem acabat collint
fins a deu sacs d’avellana. Una xifra no gens menys despreciable i més si tenim
en compte que hi anem quan podem i que ho pleguem d’una a una. Amb mon pare vam
acabar formant un bon equip. En canvi d’ametlla ha estat un molt mal any i és que
les gelades que va haver-hi el mes de març van matar les floretes que acabaven
de sortir. Enguany hem hagut de comprar ametlla per fer els panellets. A més, a
nivell de pluges ha estat un any massa sec. La mina que majoritàriament va
estar ben plena, en els mesos de màxima calorada i secada va acabar buidant-se
del tot. Així que vam aprofitar per netejar-la bé, tot esperant la tongada
forta de pluges de la tardor. Aquestes per fi van arribar entre els mesos d’octubre
i novembre amb unes quantitats que van voltar entre els 150 i els 200 litres.
Una aigua molt benvinguda i que a diferència de València aquí no va fer mal. De
la mateixa manera vam tenir raïmets blancs i negres; jo em quedo amb els
moscatells, boníssims! Algunes figues, cap codonyat, força caquis i pomes (les
vam haver de collir de pressa perquè es picaven). Els bolets els hem vist
passar de llarg! Una llàstima! Ara, el 2016 el recordaré perquè vam comprar una
moto serra i vam poder gran part de la feina d’esporga que no havíem pogut fer
mai. Ens vam dedicar a deixar més a l’abast els ametllers vellets. A la part
alta hem mantingut a ratlla les alzines i hem aconseguit una llenya molt ben
preuada per escalfar-nos. Cal tenir-ho tot ben net ja que les inspeccions per
veure si cultives millor o pitjor són constants.
Gràcies a tot, hem pogut
gaudir de divendres al mas amb mon pare, comentant i explicant anècdotes i
experiències. I ens dies puntuals fins i tot ha pujat ma mare i hem fet carns a
la brasa i una mini calçotada. Bé, dies per desconnectar del dia a dia que han
anat molt bé, amb la recompensa que ens ha donat aquesta terra de secà en forma
de collita. Davant del mas hi vaig sembrar gira-sols, geranis i plantetes que van donar un toc de color diferent a l'entorn! Moltes gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada