16 de febr. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 2 - PSG 4.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Xampions. Vuitens. Anada.

-ALINEACIÓ. 4-3-3. Porteria: Ter. Defensa: Dest, Piqué, Lenglet i Alba. Mig camp: Busi, DeJong i Pedri. Davantera: Dembelé, Messi Griezmann.

-MARCADOR: BARÇA 1 (Messi) – PSG 4. 


2. EL TITULAR: ‘Bany de realitat’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. No perdíem per 4 gols des de l’eliminatòria de 1994 contra el Dinamo de Kiev de Rebrov i Shevchenko.

4. LES CLAUS. Hem estat tous, previsibles i no hem tingut la pilota (la possessió ha estat igualada). No hem sabut jugar en cap moment contra un dels millors equips del món. Li hem donat l’esquena a Mbappé i ens ha cosit. Els hi hem regalat el mig del camp on no només han estat superiors en força sinó en sumar efectius i pressió. La debilitat del nostre mig ha estat clau enfront de la seva fortalesa. No hem estat intensos en cap moment i no hem sabut combinar per desmotar la seva pressió asfixiant; no hem estat pacients. Davant poca aportació amb un Messi massa allunyat de l’atac, un Dembelé poc atrevit avui i un Griezmann perdut. I com sempre en els grans partits Koeman no ha sabut reaccionar a temps. Ha ajudat a desmuntar la defensa nostra perquè creessin més ocasions i fessin més gols traient Piqué i posant DeJong de central. Lamentable!

5. LA CARA I LA CREU. La cara per Ter Stegen; sort d’ell. La creu és per Dest. No ha aportat res ni en defensa ni en atac.

6. EL RIVAL. Gran equip. Juguen amb un enganyós 4-3-3 que en realitat es transforma en un 4-5-1 amb Mbape desmoronant les defenses per allà on corre i pujant tocant-la ràpid i en llarg des del darrere. Defensa sense fisures i equip amb la contundència suficient com per amb ajudes intimidar qualsevol rival. Saben mantenir la defensa i el mig ben juntets i solen fer molt bé les ajudes per banda especialment. Els davanters són uns defenses més i cobreixen l’espai quan convé. Ens han ensenyat fortalesa mental i força física; ens això ens han humiliat.  En atac tenen clar que pilota a Verrati , templar i assistir el de dalt i els que s’incorporen en tromba en atac des del darrere. Pochettino sembla haver aconseguit un equilibri per fer-lo un candidat ferm a guanyar la Xampions a aquest PSG.

7. LA MOVIOLA. Kuip. Nefast partit europeu. Ens han birlat dos penals més; un a Piqué i l’altre per unes mans a dins de l’àrea clares. No és excusa però el marcador podria ser un altre. També ja perdonat la segona groga a Gueye. 

8. LA VEU DEL SOCI. A posar-nos al cap com a objectiu quedar segons a la lliga i a classificar-nos per la Xampions de l’any vinent. No ens queda més. Cal una gran reflexió i aquesta ens la pot dur el nou president que sortirà de les eleccions al març. Cal serenament pensar què i qui estan fallant, començant primer per adonar-nos que no podem jugar amb un 4-3-3 contra els grans d’Espanya i d’Europa quan no tenim els jugadors per fer-ho. Ens han passat la mà per la cara el Madrid, el Sevilla, la Juve i ara el PSG i per què en part? Perquè ens pensem que estem al seu nivell i no hi estem pas. Poder donar certes alegries sobretot amb equipets i alguna sorpresa de tant en tant però no estem per competir. Lenglet, Alba, Busi i Messi llasten aquest equip. A cada línia tenim gent que ja no pot rendir al 100%. Si al davant ens hi poses jovent i amb ganes, ens passen per sobre.








Cap comentari: