CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:5). BARÇA 2 - GIRONA 2

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 5.

2. MARCADOR i GOLEJADORS.  BARÇA 2 (Messi i Piqué) – GIRONA 2.

3. ‘EL ENTORNO’. Partit que ve en plena celebració de les festes de la Mercè amb una bona entrada al camp. S’ha fet un minut de silenci pels jugadors morts del Balonmano Granollers la setmana passada en accident. 

En les converses per anar a jugar a Miami els jugadors d’ambdós equips s’hi han mostrat reticents. Jo m’hi negaria!

4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? El Girona ha guanyat el sorteig de camp, el qual, per cert, no estava al 100%. S’han detectat algunes clarianes a tres quarts de camp i sota les porteries i la gespa s’ha anat aixecant. Passen els dies però la gent al minut 17:14 ha seguit cridant ‘independència’ i han tingut un record per la llibertat. 

No han provat massa els canvis de look a Messi i Piqué, el primer amb una barba nova i més minsa i el segon sense. Curiós que hagin marcat tots dos. L’argentí passa a ser el jugador estranger que més partits ha jugat en la lliga espanyola: 432.

5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. Diverses rotacions en el clàssic 4-3-3. Ter amb un partit complicat per ell però donant un bon rendiment. En defensa: Alba, Piqué (una mica fluix en defensa), Lenglet (bon partit; per Umtiti), Semedo (millor que altres dies; per Roberto). Al mig: Busi (capital), Arturo Vidal (correcte; per Raki), Artur (li falta anar endavant; per Coutinho). Davantera: Dembelé, Suárez i Messi, on no hi ha rotacions i amb intercanvis de posicions constants i llibertat de moviments, especialment de Messi i Suàrez. Fins a l’expulsió de Lenglet hem aguantat bé, tot i que hem estat massa estàtics. Després de l’expulsió, en una situació inexplicable, Valverde ha decidit esperar a la mitja part, total per treure a Dembelé, cosa que jo no hauria fet, per donar entrada a Umtiti. M’hauria agradat veure el francès i l’argentí al davant i asseure Suàrez. El Girona ens ha empatat. A la segona part hem tardat massa a donar entrada a Rakitic i Coutinho ja amb l’1 a 2. Han estat els millors moments del Barça, fins que les forces han defallit.

6. LA CARA I LA CREU.

-‘GALLINA DE PIEL’. Coutinho. Ha aportat la diferència amb la seva verticalitat i xut des de la banda esquerra.

-‘ERES MUY MALO’. Suàrez. Segueix perdut, ‘fallon’ i a cada jugada busca la falta.

-L’INDULTAT. Arthur. M’ha agradat que no s’ha complicat la vida. Va sobre lo segur. Passada clara i segura. Li falta una miqueta d’arribada.

7. EL RIVAL. 3-5-2 molt ben posicionat en el camp i letal davant. Tres centrals i dos carrilers per banda que s’afegeixen en defensa o pugen a l’atac segons la conveniència. I dos killers al davant que solen crear molt de perill. Els hi ha faltat una mica d’ambició per anar pel partit. Un equip que pinta molt bé! Es situa sisè i fa justícia a la feina ben feta.

8. LA MOVIOLA. Gil Manzano. Tres targes en 15 minuts, dos pel Barça i una pel Girona per entrades fortes. Expulsió pel VAR per agressió de Lenglet mal interpretada. Jo crec que és un cop no intencionat. Minut 32 i partit condicionat. Podia haver xiulat alguna falta més a favor del Barça. En una d’elles ha fet enfadar tant a Messi que al final del partit ha negat la mà de l’àrbitre.

9. LA VEU DEL SOCI. No sé que pensar: si hem perdut dos punts i n’hem guanyat un. Vist el global quasi que em decanto, malgrat ser 10 durant una hora, per haver-ne perdut dos. Hem tingut ocasions suficients, pal inclòs de Messi, per guanyar el partit. La sensació es que amb els jugadors ‘titulars’ i posats amb lògica, tot i ser 10, hem jugat millor i potser mereixíem guanyar pels 22 xuts, el 70% de possessió i el 90% de precisió en les passades. Amb tot la gent no acaba d’estar convençuda amb l’equip.

10. A LA CAVERNA. S’apreta de nou la lliga. Barça i Madrid empaten en el lideratge, tercer queda el gran Alavès d’Abelardo, seguits de Celta i Atlético, abans del Girona, amb l’Espanyol fent un bon paper a Madrid i quedant vuitens en la classificació. Jornada de molts gols: 33. Apassionant!

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA 17-230918

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.

Estrena de ‘Faust’ al Teatro Real de Madrid amb tota la calanya aristòcrata, enjoiada, antigament franquista avui monàrquica. Aplaudiments a rabiar. Surten a l’escenari els que han fet possible l’obra. –‘Oh! El demonio’ N’hi ha dos que duen llaços grocs a la solapa. Els aplaudiments es converteixen en xiulets i crits de ‘fuera, fuera’, per acabar entonant càntics de ‘viva el rey’. El director de la Fura, lluny de vetllar per la llibertat i la veritat ha sortit a la palestra demanant perdó pel ‘desaire’ desvinculant els treballadors de la companyia. Cagat! Abans que la Fura i ha d’haver sempre la defensa de la llibertat i la defensa de la injustícia que estan patint els presos polítics.

QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Festa de la Rosa a Gavà. Han vingut tots menys el president Sànchez; una mica lleig. A destacar el discurs de l’Àbalos dient que el PP s’havia independitzat de Catalunya, i jo afegeixo; cosa que no els hi ha anat malament allà amb les victòries que han anat aconseguint. Em dec està tornant boig; o és que he sentit bé com mig justificava la crida catalana davant les injustícies dels de les orenetes en els darrers temps? El moment àlgid però l’ha aconseguit -com sempre- el blanc de cara -no sé si d’ànima- Miquel Iceta. Quan no es fot a ballar es fot a repetir mantres contra els indepes i alguns companys seus. Ha dit: -‘Per què tenen un embolic judicial? Coi, perquè no ens van fer cas. Que ho diguin. Si haguessin fet cas al socialisme català no estaríem en l'embolic en què estem. I ara volem que els hi resolguem. Ja ho veurem. Primer ha de treballar la justícia i entre tots hem de fer l'esforç de deixar-los treballar. Però, home, que no ens facin responsables dels seus errors". Fixem-nos que és allò de: o fas el que jo et digui o els presos seguiran a la presó. Molt bona cara i bons discursos -aparentment- però és igual de malvat i pervers que els altres. I segons veuran faran! Si quan hi havia Zapatero tu i els teus haguéssiu complert la promesa d’aprovar l’Estatut que ens vau prometre, ara no seríem on som. Per tant n’ets igual de culpable que la resta de mentiders i falsos.

EL PERSONATGE. Aznar en la seva compareixença al Congrés sobre la caixa B del PP. És una caricatura del que va ser. Ni ha parpadejat de l’empastillat o mamat que devia anar, fins i tot s’ha enganxat quan parlava. Quin fàstic de personatge! Ha vingut a la comissió a passar-se pel forro dels ous les sentències i les imputacions del seu govern i del seu partit per dir que no coneixia ningú i que no existia caixa b del PP. Els atacs més punyents els ha rebut de Gabriel Rufian més directe i foteta i de Pablo Iglesias. Aquest, tot i rebre tot tipus d’improperis, acusacions falses i perdonar-li fins i tot la vida ha mantingut en tot moment l’actitud correcta i adequada del mestre que està davant del nen malcriar i maleducat de la classe. Aznar es la viva imatge d’un país de gomina, tràfic d’influències, caixa b, bombolla immobiliària, guerra d’Irak... la viva imatge de la dreta més rància. La viva imatge del que busca el nou lideratge del PP de la mà de l’altre mafietes del Casado. Estic segur que ahir el van rebre amb els braços oberts. Canya a l’esquerra com sigui, encara que sigui amb mentides i de mala manera. Em fa l’efecte que aquest Casado durarà 4 dies. Que l’han posat aquí per batres a hòsties diàries amb el Rivera i tancar així tota aquesta etapa negra del PP des de l’Aznar al Rajoy i la Soraya. I ens els propers anys començar un nou projecte aparentment més net de la mà d’un candidat més moderat, un perfil com en Feijoo, capaç de ser més un nou Suàrez i captar votants de la centralitat del PSOE i C’s.

L’EFEMÈRIDE. 50 anys del trasllat d’Abu Simbel el 1959. Amb la construcció de la presa d’Assuan i el llac Naser per guardar millor les aigües del Nil, les ruïnes de Nubia van ‘ser amenaçades’ de desaparèixer. En una obra d’enginyeria brutal van decidir traslladar els temples principals més amunt per salvar-les de les aigües i reedificar-les pedra a pedra. Entre ells el temple icona declarat Patrimoni de la humanitat dedicat a Amon, Ra i Ptah. Avui en dia encara es poden contemplar meravelles com en els solsticis que el sol il•lumini els rostres de Amón, Ra i Ramsés i deixi en la penombra Ptah, el déu de l’obscuritat. Tant en l’antiguitat com avui la zona segueix impressionant a qui la visita.

LA METEO/ESPAI TERRA. L’instagram i les xarxes socials en general van plenes de bolets i rovellons. El Pirineu està que esclata. I és que seguim amb pluges quasi cada dia i això és boníssim. Des del dimarts s’han anat restringint i hem acabat tenint una xafogor sufocant de juliol, tot i que aquest divendres hem entrat a la tardor de calendari. La gent, en vistes del bon temps, ha tornat a aprofitar el cap de setmana per anar a les platges, aprofitant que la majoria d’elles compten amb socorristes fins a final de mes. De fet, ara és quan l’aigua del mar té la temperatura més estable.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Arcadi Espada al Mundo: -‘Aznar se equivocó con Rufián. A Rufián hay que contestarle en sede parlamentaria diciéndole: la polla, mariconazo, cómo prefieres comérmela de un golpe o por tiempos. Aquesta és la viva imatge d’un sector molt important d’Espanya, el de la xuleria i de manca de respecte a tothom que no sigui com tu i cregui en els designis del ‘régimen’. I a més tenen la barra d’escriure-ho i publicar-ho al panflet propagandístic que és el seu diari. I és queden tan amples. I tota la parròquia cateta i ignorant que el segueix els hi riu les gràcies sense més, sense cap mena d’autocrítica. Com deia George Orwell en ‘1984’ ‘la ignorància és la força! En un gest que els honora 50 treballadors han aixecat un crit de protesta contra aquestes manifestacions i per què s’ha permès que es publiquessin. Elm mateix queda retratat del que en realitat és ell i són els líders de C’s.

QUE N’APRENGUIN! Els Comuns i Ciudadanos. Tantes lliçons que havien donat i tant esperit de renovació, i tant dir que ells eren l’alternativa real... i tant dir! Doncs mira al final es troben que el seu projecte està fent aigües per tot arreu. El gest més significatiu va ser la dimissió del Xavier Domènech. L’home va acabar fart de les ingerències de la vella guàrdia encapçalada pel Coscubiela. Sembla que la banda més catalanista s’està desmuntant poc a poc. No fos cas que encara es tornessin indepes. Si tenen dos dits d’esperit el més normal és que es deixessin de punyetes i estiguessin a favor de fer un projecte comú per la plena sobirania del país. Per altra banda, he vist amb gran alegria com els populistes i xenòfobs de Ciudadanos es quedaven sense candidat a les municipals. El Manuel Valls els ha deixar amb el cul a l’aire. Diu que es presentarà però per una plataforma de nova creació! Curiós veure com a França li retreuen haver abandonat la política de la pàtria per l’alcaldia de Barcelona.

UN TIP I L’OLLA PLENA. 280.159 són els aforats que hi ha a Espanya actualment, entre els que s’hi inclou: rei i família real, 2000 polítics, 5.171 jutges 2.407 fiscals i 7.685 jutges de pau i aforament parcial per les forces i cossos de seguretat de l’Estat. I què és un aforament? Doncs que si algú inclòs dins d’aquestes categories és imputat ha de rebre un tracte judicial diferent del comú dels mortals. Perquè ens fem una idea Alemanya i Regne Unit tenen 0 aforats, Portugal i Itàlia 1, França 36. Amb tot aquest dimarts es va votar al Congrés l’eliminació dels aforaments dels polítics. Per tant seguiran tenint privilegis el rei i la casa reial, jutges, fiscals i jutges de pau i parcialment les forces de seguretat. El que se sobreentenia del que li deia Aznar a l’Iglesias: que el de Podem ha vingut a destruir el Règim del 78. Doncs si miserable! Hem de trencar amb ell perquè no és més que un allargassament dels privilegis del Franquisme, on poder reial, polític, judicial i policial són intocables, o almenys no són tocables. ‘Todo atado y bien atado’; no us n’adoneu Espanya que ens han fotut el pel a tots? A més fixem-nos-hi que els tres grans partits el PPSOEC’s hi han votat a favor; faltaria més. Quina presa de pèl!

ESCLAUS DE LES DADES. Segons un estudi avalat per ‘Apai Psicologos’ i publicat a ‘la Vanguardia’, ser pare en edat avançada fa que els fills siguin més intel•ligents. Aquesta és una de les diferents conclusions a les que arribem. Veiem-ne d’altres. Tenen més riscos els embarassos, els pares tenen una major estabilitat econòmica, s’entenen pitjor amb la família i en edat adolescent, els pares augmenten l’esperança de vida i els fills tenen major capacitat cognitiva. Caram! Deix parat! Al final però és un tema que és de dos i entre els dos es decideix. Amb el fet de tenir una major estabilitat també pot ser un factor pels pares més previsors. Però pel que crec en general és allò de ‘lo quiero, lo tengo’. I després ja vindran tot els problemes. No s’ensenya a ser pare! I em pregunto: pot ser se n’hauria d’ensenyar? Com a docent que sóc, sincerament crec que si! I potser caldria fer-los veure de la importància d’una bona educació des del dia a dia al futur. Ja que, un granet de sorra avui mal portat és un mur ferm d’aquí uns anys!

DURUS A QUATRE PESSETES. 100 milions d’euros va costar el darrer dels projectes fracassats d’Esperanza Aguirre al capdavant de l’Ajuntament de Madrid en voler fer la Ciutat de la Justícia, segons ha destapat el Diario.es. Una altra vergonya del partit més corrupte d’Europa: el Partido Popular. Aquesta hnova estafa s’ajunta a l’actuació fraudulenta davant de les aigües, metro, hospitals i col•legis. Les sospites venen per adjudicacions a dit, malversació de fons públics. Espanya és un desastre; si Casado. Ja ho pots anar dient al semiebri del Junker! És un desastre perquè la xusma del teu partit a la condescendència del tripartit del 155 ho han permès!

EL PROCÉS. Vull comentar cinc moments d’aquesta setmana: 1) els comentaris indecents dels jutges contra els sobiranistes, 2) la desavinença evident entre Pdcat i ERC i 3) l’entrevista a l’encarregat de fer i dur les urnes a Catalunya del FAQS, 4) la petició d’indult dels presos polítics i 5) el vot ponderat aprovat per la Mesa del Parlament.
1) “Nazis, violadors i fills de puta”: filtren converses entre jutges espanyols sobre els independentistes (LaRepública). Si que pel que es veu són una minoria, 15 es veu, però és intolerable que jutges puguin afirmar impunement aquestes barbaritats. On és aquí el poder judicial? On és el fiscal per denunciar? On es el govern censurant l’actitud d’aquesta mala gent? I els mitjans? Res; omertà! Suport al poder judicial i a tirar milles! Indigne! És una nova evidència que són parcials i que els dirigents indepes no tindran un judici just! El més preocupant és el silenci dels 4985 jutges restants!
2) Molts ímputs demostren que els dos principals partits indepes no estan d’acord en com tirar endavant la independència. A vegades des de fora semblen tenir els papers canviats. Els d’ERC semblen els del PdeCat. En qualsevol cas, tingueu en compte una cosa per si preneu la gent per imbècil. No ens prengueu el pèl! El poble té molt clar que vol la independència; o esteu amb ell o fora.
3) Entrevista de pell de gallina. A ell i a les més de 200 persones que es van jugar la pell per fer el referèndum el nostre reconeixement més sincer. La ràbia que fot a la cavernada espanyolista des dels sorayos, al riveras i els sanchians que tant deien que no hi hauria urnes i que no es faria el referèndum, i que al final hi va haver urnes, paperetes i es va fer el referèndum. Patada als ous! I això va ser possible a un binomi que mai ha de fallar: anar a una polítics i poble!
4) Mentre la Ministra Delgado diu que si el judici s’allarga massa no seria normal que els presos seguissin a la presó, la delegada del govern espanyol (la senyora Cunillera) ha dit que una via en cas de sentència contrària als presos polítics seria l’indult. Un indult que hauria de concedir el govern espanyol. Els del PP quedarien com els mentiders que van posar-los a la presó mentre que els del PSOE com els que els hi concedeixen la llibertat. Els afamats carronyaires del PPC’s no cal dir que s’hi mostren radicalment en contra.
Ha passat ja un any! El 20 de setembre de 2017, els cossos de seguretat espanyols entraven a la Conselleria d’economia de Catalunya. La gent va ser convocada i en poques hores omplia els voltants i carrers adjacents. Què buscava el govern espanyol? Doncs que hi hagués un aixecament tumultuós amb el que justifiqués una futura acusació de sedició i rebel•lió. Van deixar les armes ‘com preparades’ dins dels cotxes policials de la comitiva judicial per si a algú se li acudia fer-les servir. Doncs no senyors! En Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, com a líders de les entitats sobiranistes, van cridar a la calma a la gent; mai van promoure la violència. Doncs bé, estan a punt de complir un any de presó preventiva per no haver fet res. El relat mentider que va muntar el govern espanyol i darrera la Fiscalia es totalment fals. Si Espanya és una mica intel•ligent, ells mateixos ho desmuntaran sinó s’haurà de recórrer a Europa perquè hi hagi justícia! No hi pot haver cap altra sentència que la lliure absolució dels Jordis. Per molt que pugui indignar als mentors del discurs de la mentida, llaç groc al pit per la vostra causa, Jordis!
5) Totalment a favor del que ha fet la Mesa. No podem estar esperant el que els tribunals dictin el que s’ha de fer en la vida política. L’independentisme és majoria i així s’ha de seguir mantenint en el Parlament, fet que clar els del 155 voldrien subvertir per controlar-ho tot ells.

TIP DELS IUESEIS. Guerra comercial entre Trump i la Xina. A partir d’aquest dilluns 24, tot producte que vingui de la Xina als EUA (essencialment arròs, peces de roba i bolsos) serà gravat amb un 10% d’aranzels. Això suposarà un total de 200.000.000 de dòlars. Al seu temps, la Xina imposarà entre un 5 i un 10% als productes americans (gas liquat, productes agrícoles i químics i components de vehicles). La suma és de 60.000.000 dòlars. Guerra comercial oberta doncs i en funcionament. A què esperen els americans a fer fora aquest boig de la presidència de la casa Blanca?

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. No recordats per TV3 i oblidats arreu de Catalunya eclipsats per la Mercè a Barcelona i santa Tecla a Tarragona, Reus ha començat els actes de la festa major de la Mare de Déu de Misericòrdia. Quatre moments destacaré: el concert de Sau 30 a la Llibertat, la inauguració del Lleó petit, el tres de nou amb folre dels Xiquets a la Mercadal i el 52è Aplec de Sardanes. Molt bona festa major reusenques i reuencs!

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Acord entre la Xina i el Vaticà de moment només a nivell de religió, perquè el Cristianisme es puguin triar els bisbes. Massa anys de trencament que són un gran exemple pel món i que pot ser un bon començament per restablir les relacions definitivament. I és que no hi ha més senyors; els conflictes s’arreglen asseient les dues parts en una taula, de tu a tu, parlant, dialogant!

CONCERT DE SAU 30 A LA LLIBERTAT DE REUS 210918

30 anys ja han passat des de que va néixer Sau a les Tallades, a prop de Vilanova de Sau. 30 anys que ens han deixat una banda sonora amb un munt de cançons que d’alguna manera o altra han omplert les nostres vides. Pels nascuts entre el 76 i el 77, les seves lletres van ser els nostres referents. Aquells anys 90 vam anar construint les nostres vides al compàs de Sopa de Cabra, Lax’n busto, Sangtraït i els Pets però sobretot amb Sau. Quants vespres d’estiu els vam seguir en concerts que valien 1000 pessetes recorrent el Baix Camp, el Priorat, la Terra Alta, la Ribera, quasi bé suplicant als nostres cosins més grans que ens fessin un foradet al seu cotxe. Amb ells ens vam enamorar i amb ells acabàrem de fer el salt al món adult.

Quantes cançons! Evidentment, ens ha quedat un himne generacional que és el ‘Boig per tu’, avui i sempre cantat en moments especials i tot tipus de celebracions emotives. Tantes altres cançons... Tot va quedar ben recopilat en el triple cd: ‘Un grapat de cançons per si un dia et fan falta’; i, i tant si fan falta! I en dic  unes quantes que em venen al cap: ‘No he nascut per militar’, ‘Només ho faig per tu’, ‘És inútil continuar’, ‘Envia’m un àngel’, ‘Jo ho espero tot de tu’, ‘Tren de mitjanit’, ‘Perestroika’, ‘Si un dia he de tornar’, ‘Fa molt temps que no sé res de tu’, Poemes i promeses’, ‘Me’n torno a Sau’, ‘Percentatges’ o ‘Els dies passen, no hi ha res etern’. Per mi el gran disc de Sau és ‘El més gran dels pecadors’ i ‘el Concert de mitjanit’. Les dues icones del grup foren en Pep Sala i sobretot en Carles Sabater, el qual ens va deixar de manera sobtada aquell fatídic 13 de febrer de 1999; va ser un xoc. El seu llegat però perdurarà per sempre!

Doncs bé aquest passat divendres 21 de setembre, en el context de les festes de Misericòrdia hem tingut la fortuna de poder acudir al concert de ‘Sau 30’ a la plaça llibertat de Reus. Els components que hi van actuar són els mateixos que van tocar en diferents èpoques amb Sau. Carles “Xarli” Oliver (bateria) Quim “Benítez” Vilaplana (bateria) Pep Sánchez (baix), Jordi Mena (guitarra), Josep Lluís Pérez (guitarra) Ramon Altimir (teclats) Gerry Duffy (veus i percussions) Pep Sala (veu, guitarra i piano) i Joan Capdevila. El més arriscat era escollir una veu semblant a la del Carles. L’escollit va ser Jonathan Argüelles. De veritat que és un encert brutal. En els moments aguts semblava vivament la seva ànima. I certament, com no podia ser d’una altra manera, instants d’emoció extrema i moments d’èxtasi en el concert. Un concert que van dividir en dues parts. La primera rememorant la gira de 1992 i la segona la de 1995. A Reus recordo tres concerts memorables. El de la plaça Anton Borrell, el Rock and Reus i sobretot el concert del Pavelló Olímpic. Aquell final amb la cançó ‘Cercles’ amb la pluja caient de l’escenari va ser apoteòsic. Quins grans records! Quins grans moments! Aquest divendres tancava els ulls i em veia teletransportat als anys 90.

L’any que fa 30 anys de Sau, he acomplert la promesa d’anar al Cementiri de l’Escala a presentar els meus respectes al Carles Sabater i he pogut tornar a gaudir de la màgia que suposava sentir provablement el millor grup català dels anys 90.

Gràcies Sau! Gràcies Pep! Per sempre Carles!

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. XAMPIONS (J:1). BARÇA 4 - PSV 0.

1. COMPETICIÓ. Xampions.  Jornada 1.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.  BARÇA 4 (Messi 3 i Dembelé) – PSV  0.

3. ‘EL ENTORNO’. Alba, després del partit de lliga, ha estat preguntat pel tema de jugar als EUA. Contundent ha dit que a ells no se’ls ha consultat i que és una cosa de club. Tens tota la raó noi; viatge llarg inútil enmig de la temporada que trenca la dinàmica de la setmana. Igualment la gent de Girona s’ha manifestat en contra de la decisió en el partit del dilluns.
Mig camp buit avui en aquest horari de bojos a les 19h de la tarda. A mesura que ha anat avançat el partit s’ha anat omplint fins assolir els 73.462 espectadors. Majoritàriament, la gent preguntada ha dir que és una animalada i més entre setmana. Però no hi ha res a fer; les teles manen i tenen la paella pel mànec ja que són els que paguen. Així és que socis: no us tenen per a res!
L’entorn ha vist perplex com de nou citaran a declarar a Sandro Rossell per blanquejament de diners. Potser aquest senyor era un ‘pajaro’!
Homenatge a Tito Vilanova que ahir hauria complert 50 anys! Descansi en pau!
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 103  gols de Messi i 8è hat trick de Messi a la Xampions, 42è de la seva carrera. En el gol de falta que ha llençat Messi, Lozano s’ha posat de genolls darrere la barrera per si l’argentí tirava per terra la pilota. Curiós! Enguany el Barça duu 7 gols a pilota aturada.
M’ha cridat l’atenció que en la roda de premsa prèvia, es preguntés a l’entrenador del PSV Marc Van Bommel -ex Barça- per quan va ser al Barça i per la seva relació, suposadament dolenta, amb Iniesta. L’home s’ha mosquejat, clar!
Aquests holandesos que van al futbol estan bojos. Ahir abans de començar el partit la van liar pels carrers adjacents al camp amb una batalla campal sense mirament amb altra gent. Són uns impresentables i no haurien de deixar-los sortir del país.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. El Barça ha sortir amb el suposat equip de gala -que tots ens sabem memòria- demostrant l’entrenador que a la Xampions no s’ha d’estar per hòsties; a veure si n’hem après! El més important però és que l’equip ha sortit endollat des del primer moment i no ha calgut un sobresalt per fer-lo reaccionar. Hem tingut possessions llargues de pilota tot i que una mica infructuoses ja que ells estaven molt ben posats, i fins que els han aguantat les forces ens han tapat bé Messi i Cou; les claus de la diferència. Fins que no hem fet el segon gol autocomplaença inútil que ens podia haver costat un disgust. Amb el gol de Demebelé s’ha acabat el partit.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Amb Messi. Ahir sense fer un gran partit hi ha estat pilota aturada, amb un golàs de combinació, un altre que pesca per allà i assistint. El millor del món sens dubte! Valverde ha dit d’ell: ‘Messi convierte algo rutinario en extraordinario’.
-‘ERES MUY MALO’. Umtiti. Porta uns dies com embogit. Des de l’estiu l’home està una mica alterat i en les imatges se’l sol veure desafiant amb els rivals i faltant-los al respecte. Ahir el van expulsar i no podrà jugar el proper partit. Li anirà bé per reflexionar una mica.
-L’INDULTAT. Dembelé. De moment m’està semblant el jugador més regular de la temporada davant i és que marca quasi sempre! Benvingut! El gol d’ahir és antològic. Té una gambada increïble i un xut inversemblant. Ens esperen tardes de glòria!
7. EL RIVAL. L’entrenador tenia molt clar que havia de fer al Camp Nou. I ho ha fet bé fins que la força ha abandonat els jugadors. Bona col•locació en defensa i verticalitat davant. Calia aturar Messi i Cou per frenar la creativitat i la diferència i durant molta estona ho han fet. Al final s’han vist desbordats per un Barça molt efectiu que fins i tot podia haver fet un cinquè gol de peus de Suàrez.
8. LA MOVIOLA. Anastasios Sidiropoulos ha fet un bon arbitratge.
9. LA VEU DEL SOCI. Partit millor que els anteriors de lliga en el debut a la Xampions, tot i que amb moments de baixó habitual en l’equip. Es veu molt la Xampions per molt que Messi ens pugui il•lusionar i ha equips demolidors a Europa sobretot. Florentino ha dit que vol jugar i guanyar la final de la Xampions al Wanda i contra el Barça. Anem-hi pensant!
10. A LA CAVERNA. Demolidor debut culer amb 4-0. Quedem líders després de la victòria de l’Inter contra el Totenham. El que vaig dir al començament. Són ells els que ens han de témer i no nosaltres a ells. Això no vol dir que els hi hem de tenir un gran respecte. L’equip anglès, que era el favorit, ahir va perdre. I és que amb aquests 4 equips de grup pot passar de tot. Nosaltres hem de lluitar ser els primers. Així el que faci la resta ens importarà poc! De moment doncs líders, seguits de l’Inter, Totenham i PSV.

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:4). REIAL SOCIETAT 1 - BARÇA 2.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 4.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.  REIAL SOCIETAT 1 – BARÇA 2 (Suàrez i Dembelé).

3. ‘EL ENTORNO’. A falta de futbol d’equips, les seleccions han pres el protagonisme futbolístic amb la lligueta classificatòria. Lo bo del cas és que foten els futbolistes als clubs i són ells els que en paguen les conseqüències. En aquest sentit, Busi ha fet repòs, però a la segona part ha estat necessària la seva presència. Mentrestant, la SER ha informat d’un escàndol amb André Cury, un representant de Neymar. Pel que es veu aquest paio hauria cobrat 6’6 milions d’euros pel traspàs al PSG com a comissió. Des del club afirmen que és mentida i que es querellaran contra el mitjà. En qualsevol cas la merda ja està tirada!
En un altre ordre de coses, la secció femenina de futbol ha hagut de suspendre el partit d’aquest cap de setmana per la baixa de la majoria de les seves jugadores per gastrointeritis.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? El canvi d’imatge d’Anoeta. Han tret la pista d’atletisme i han acostat les grades al camp de joc. Espectacular! Si de per si els seguidors donostiarres són persistents en l’animació, ara encara es nota més.
Abans de començar el partit han homenatjat a Agirretxe. El noi, com es normal s’ha dirigit a la seva gent en Euskera. Els qui l’escoltaven i tota la caverna de Madrid no s’ha hiperventilat. Curiós! Serà que només hi ha odi contra el català i Catalunya?
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 5è partit repetint els de davant. Semedo, Piqué, Umtiti i Alba en defensa. Mig per Roberto, Raki (fent de Busi) i Tiago i davantera per Messi, Suàrez i Dembelé. Primera part amb un equip sense ànima i en inferioritat numèrica a mig camp Lentitud en la circulació de la pilota i poca mobilitat. Passades inútils transversals i gens de profunditat. El gol d’ells en ha matat, en un nou error defensiu imperdonable a pilota aturada. Reacció de Valverde amb 2 canvis molt encertats que han donat nova vida al partit, fent que el Barça remuntés i un canvi, el de Vidal per Dembelé, que ningú ha entès i que ha trencat la bona dinàmica fins llavors. Si hem començat amb tres al mig fixem-nos hi com hem millorat amb Busi, Rakitic, Cou, la incorporació per banda de Roberto i les ajudes de Messi. Aquesta superioritat al mig ha alliberat Dembelé i ens ha permès fer més ocasions de gol. Fins al canvi del francès. Un menys per ells per defensar i aculats ens perdem.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Amb Ter Stegen ja que ens ha salvat el cul a la segona part amb unes magistrals intervencions.
-‘ERES MUY MALO’. Semedo. Dia rere dia està perdent la meva confiança. Potser li falta continuïtat de partits. Fins ara no ha aportat res!
-L’INDULTAT. Coutinho. És lamentable que l’entrenador el deixi a la banqueta i en el seu lloc hi posi Rafinha. És un jugador que mira endavant i és diferent. Ha de ser titular indiscutible!
7. EL RIVAL. Ha sortit amb 4-2-3-1 molt ben treballat en atac i 4-4-2 replegats en defensa. Han deixat l’esquerra lliure sabedors que Semedo no la pujaria (poc ho ha fet). Han tapat molt bé pel mig i ens han inutilitzat la banda més perillosa. Defecte que tenen: la sortida de porteria del porter. Dues jugades a pilota aturada i dos gols per males gestions. Bons canvis fets; els hi han donat noves ales en vistes del cansament que duia l’equip.
8. LA MOVIOLA. Han necessitat del Var tot i que algunes de les decisions preses ja s’havien pres correctament. Del Cerro Grande és un dels millors àrbitres actualment. Ara; va perdonar l’expulsió a Illarra per excessiva agressivitat.
9. LA VEU DEL SOCI. Em rebenta sobremanera veure com any rere any seguim sortint adormits al camp. Ens passa massa sovint i clar, si hi ha un equip efectiu, ens poden passar la mà per la cara. Ahir vam llençar mitja part per la finestra una vegada més. A Europa i amb equips grans no tenim res a fer amb aquesta actitud.
L’equip no està convencent i crec que en gran part és per la debilitat que demostrem sobretot quan les línies no fan la pressió adequada i hem de córrer enrere. No tenim lateral dret més enllà de Roberto; l’únic que dóna unes mínimes prestacions. Veurem quines prestacions dóna l’equip demà a la Xampions. No hem acabat la jornada de lliga anterior que comença la Copa d’Europa. Merda de drets televisius!
10. A LA CAVERNA. Doncs mira! Amb la tonteria tothom deia que el Barça no guanyaria ja que jugava amb la seva bèstia negra. I mira, el Barça ha guanyat i el Real Madrid s’ha deixat els dos primers punts a la Catedral. Per tant quedem líders en solitari. Mentrestant l’Atlético, València i Sevilla segueixen desinflant-se! Mentrestant, l’Espanyol s’il•lusiona posant-se quart havent aconseguit una meritòria victòria contra el Llevant i el Girona es referma en la categoria amb una victòria de mèrit contra el Celta.

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 12-180918.

Amb aquesta entrada escolliré la imatge més rellevant de la setmana i les informacions que hagi trobat que lliguin millor amb els apartats clàssics de l’espai, de manera breu i clara!

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.

Concert de Maluma a Barcelona. Fa molta ràbia sentir el que ha escrit aquest desgraciat. En els temps que corren és una vergonya que es permetin fer aquestes lletres masclistes i humiliants en contra de la dona. I el més trist; haver de sentir senyores i nenes que van al concert només per la música, obviant unes lletres fastigoses. Després són les primeres a anar a les manifestacions per defensar la dona. Activisme de postal! Indignant! L’he descobert avui i m’he dedicat a llegir algunes lletres seves i m’han agafat ganes de trencar alguna cosa!

QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Sembla que faci un mes però just va ser aquest passat dimarts que vam celebrar la Diada Nacional de Catalunya. I com no podia ser d’una altra manera, el poble català va respondre omplint la Diagonal amb un milió de persones (tot i que crec que eren més). El color corall va agafar el protagonisme del carrer, tot i que el groc en solidaritat amb els presos polítics i exiliats va inundar Barcelona. Poseu-vos-ho al cap; per molt que ens pegueu, jutgeu, empresoneu... no podreu aturar els nostres anhels de llibertat. I és que si no ho podem assolir nosaltres ho faran les generacions futures que han vist com les gasta aquest estat caduc i en moltes facetes neofeixista.

EL PERSONATGE. Nancy Brophy. És una escriptora americana de 68 anys escrigué fa un temps un llibre que aixecà una enorme polèmica: ‘Com matar el teu home’. En aquest relat, la dona explica les maneres de matar el teu home més senzilles i més difícils. Doncs bé; resulta que el dia 2 de juny el seu home va ser assassinat a trets. El curiós del cas és que un temps després la policia l’ha agafat a ella com a principal sospitosa de la mort. Resseguint la seva carrera literària, la mestressa denota una actitud una mica sospitosa en les seves publicacions, amb títols tan sorprenents com ‘El marit equivocat’, ‘L’amant equivocat’ o ‘L’heroi equivocat’. Tela!

L’EFEMÈRIDE. El 1810 Mèxic iniciava la Guerra d’Independència vers d’Espanya que acabaria consumant-se el 16 de setembre de 1821. Espanya no la va reconèixer fins la mort de Ferran VII el 1836. Els mexicans estan de celebració tot i que una mica agredolça ja que la nit de dissabte una gent disfressada de mariachis assaltaven una zona d’oci i mataven a 5 persones. Una de les imatges més impactants del dia és la que es veu un mariachi que no deix de tocar l’arpa -que estava tocant- amb l’esgarrifós so dels trets dels assassins de fons.

LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana d’aiguats a casa nostra. El dissabte, al sud de Catalunya es van assolir uns bons registres. En concret a Colldejou es van recollir fins a 100 litres en poc més de dues hores i mitja. A l’Ametlla hi va haver inundacions. Portem un mes de setembre especialment mogudet amb força pluges arreu. Sobretot ben repartides a la zona del Pirineu on, a nivell micològic, estan tenint un bon començament de temporada.
La natura de tant en tant té amagades sorpreses. A la platja de Vilafortuny ha aparegut un forat i n’han sortit 20 tortugues babaues. Quin goig!

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Comencem temporada i no puc per més que denunciar la manipuladora praxis dels mitjans espanyolistes. L’endemà de la Diada, en una falta de respecte a la immensa majoria del poble català que va sortir al carrer, la Susanna Griso va i entrevista a l’Arrimadas. Aquesta és la pluralitat que voleu? Boicot total a aquesta plataforma. Seguint amb aquesta ‘prenda’ just avui diumenge ha fet un tuit amb el que s’ha desqualificat ella sola: ‘Nos rodean héroes anónimos que luchan con valentía y dignidad. Hoy en @ESPCiudadana hemos querido honrar a esas personas normales que hacen cosas extraordinarias como Manuel, Dolores o María que no han callado ante el separatismo. ¡Gracias, valientes!’ Careta treta pels qui no ho sabíeu o no ho volíeu veure! Per ells, nosaltres per reclamar democràticament un dret som els ‘anormals’. Retratats quedeu feixistes! Sou el pitjor que hi ha Ciudadanos. Esperem que la bona gent que us segueix -que n’estic segur que n’hi ha- se n’adoni que sou el mal en persona. A la vida no s’hi val tot!

QUÈ N’APRENGUIN! El ministre d’exteriors de Luxemburg Jean Asselborn ha engegat a la merda a l’italià Salvani per la seva actitud menyspreant vers els immigrants que Itàlia rebutja. Aquesta és la conversa que han mantingut.
Salvini: "Són dues visions del món completament diferents. Potser a Luxemburg necessiten immigració perquè la gent envelleix, però a Itàlia el que volem és ajudar els nostres joves a tenir fills. No necessitem nous esclaus per substituir els infants que ja no tenim. Estem disposats a dialogar..."
Asselborn:  "Ei, ei , ei... Això ja és passar-se."
Salvini: "Jo el que faig és respondre respectuosament al seu punt de vista, que no és el meu... Si vosaltres, a Luxemburg, necessiteu immigració, a Itàlia el que jo vull és ajudar els italians a tornar a tenir fills..."
Asselborn: "A Luxemburg, estimat senyor, a Luxemburg..."
Salvini:  "Si em deixa acabar..."
Asselborn:  "A Luxemburg, teníem desenes de milers d'italians! Van venir com a immigrants a treballar a Luxemburg perquè vosaltres, a Itàlia, tinguéssiu diners per als vostres fills!  A la merda!"
Una vergonya la postura inhumana que estan adoptant països com Itàlia o Hongria. Davant aquestes actituds vinguin d’on vinguin resistència i lluita!

UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb la vergonya dels Màsters i els títols a Espanya. Polèmica vergonyosa que s’està destapant i que a banda de deixar amb el cul a l’aire en un altre front obert a Espanya, deixa entreveure que en aquest món no hi ha un pam de net. I és que més enllà de voler ser nets, els de sempre (la púrria de Ciudadanos) en comptes de procurar fer caure els seus ‘pares’ del PP i fer caure el Casado, han buscat fer llenya del Pedro Sànchez, que en un exercici que l’honora no només ha cessat una ministra seva sinó que ha demostrat que la seva acusació de plagi de la seva obra és fals. No obstant, els voltors taronges, lluny de demanar perdó i retractar-se, segueixen amb l’acusació. Únic objectiu: fer-los fora de la Moncloa a qualsevol preu per ocupar-la ells, ja que les enquestes així els ho indiquen!

ESCLAUS DE LES DADES. Diverses persones a Barcelona van acudir al metge amb símptomes de gastroenteritis. Fetes analítiques pertinents s’ha descobert que el problema ve de bactèries contaminants que han trobat en combinats d’alcohol que els hi havien servit al carrer gent no autoritzada. En concret mojitos. Els ‘llauners’ desaven els productes per fer els combinats sota tapes de registre de l’aigua, en clavegueres... Total; en llocs insalubres, bruts i contaminats! Entre tots hauríem de fer de manera de no propiciar aquests negocis de competència deslleial als negocis legals. I és que ens hi pot anar la salut fins i tot! A ells només els hi importa fer calers. La nostra salut els hi importa una merda. Entre narco pisos, manters i llauners no és estrany que la fama de Barcelona hagi caigut per terra. Curiós, si més no, que això hagi succeït des de que hi és l’Ada Colau.

DURUS A QUATRE PESSETES. Seguint amb la polèmica dels Màsters i els falsos títols, TV3 ha destapat que a la xarxa hi ha plataformes que s’hi dediquen professional i fraudulentament. El més indignant és que fins i tot hi ha vídeos des d’on s’ofereixen per falsificar títols. Esperem que se’n prengui nota i es prenguin mesures per fer digna la feina de fer treballs i es posi fi a aquesta tasca indigna. Els treballs els han de fer els interessats que són els que hauran d’exercir! En un altre ordre de coses, potser també s’hauria d’inculcar que en els treballs la gent no copiés i apegués tant. L’estil i la personalitat pròpia són imprescindibles!

EL PROCÉS. En la setmana de la Diada, quan semblava que les coses anaven per una senda de negociació per iguals hi ha hagut un entrebanc. El PSOE mentre oferia un diàleg sense condicions als sobiranistes al Congrés, al mateix temps pactava al Senat que mai es podrà optar al dret a decidir de la catalans. Amb tot ERC i PDCAT han trencat el pacte amb els socialistes. Si que reconeixeré que des de que són a la Moncloa es respira un altre tarannà, menys crispat, almenys. La trista sensació però és que, per molt que hagin posat al Borrell i la Batet i tota la resta per sota catalans, el que volen és fer temps i com a màxim donar-nos una mena d’estatutet com el que ens van retallar entre el Zapatero, el Guerra i el PP. En aquell temps no hi havia la força de poble al carrer; ara si que hi és i no ho permetrem. I menys sense el reiot demanant perdó i després de les garrotades de l’1-O. Resistirem i plantarem cara com han fet aquest diumenge els CDR davant d’una manifestació en contra la immersió lingüística.

TIP DELS IUESEIS I ELS SEUS RIVALS. Si la setmana passada era el Kim el que ensenyava la seva força militar, tot i que més light que altres vegades, aquesta setmana ha estat el torn de Putin. Ha fet unes proves militars per dir al món (amb l’aplaudiment de la Xina): no em toqueu els collons que aquí estic! Sembla que tot torna i en aquest cas, sembla que la guerra freda és una realitat. I si al davant hi ha bojos com el Kim, el Putin o el Trump estem arriats.

FOT-LI QUE ÉS DE REUS/CAMP. Estic indignadíssim com a ciutadà de Reus pel tema de les escombraries. Volen que reciclem i està molt bé però és una vergonya com tenen posats els punts de recollida. Hi ha carrers com el carrer Sardà on has d’anar pel carrer amb les escombraries a les mans buscant un contenidor que han tret -a saber per quina raó- i has de caminar fins a tres o quatre carrers més avall. Un jove mira; ho arrossegarà i avall però molta gent gran que hem convençut amb la bona feina del reciclatge no pot anar d’aquí a allà tombant com a ninots. Després també arribes al punt on hi ha d’haver els contenidors i resulta que només en trobes un que està a rebentar i ja no ho cap res més. Què fa la gent? Deix la brossa al mig del carrer!

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. El deliri d’una part de l’església espanyolista rància va denunciar l’actor Willy Toledo per un presumpte delicte d’ofensa religiosa per haver-se cagat amb Déu i la Verge Maria per defensar la processó del cony insubmís. I lo bo del cas és que un jutge ho va acceptar a tràmit. Doncs bé; el van detenir perquè anés a declarar l’endemà (cosa que no va fer). I no és en va el tema, crec que va més enllà. Quines eren les potes intocables que sostenien el règim de Franco: el dictador, l’església i l’exèrcit, rics a part. I què no es pot tocar ara? El rei, l’església i la policia nacional i la guàrdia civil. La pregunta senzilla és: què ha canviat de Franco a Felip VI? Res! Estem igual... bé pitjor ja que suposadament es va fer una transició per anar cap a la democràcia. I una merda! Tapadora per reciclar les potes del règim i bastir-les de democràcia. Fixem-nos-hi bé! Valtonyc acusat per ficar-se amb el rei, Toledo amb l’església i els docents de la Seu d’Urgell per haver parlat de les violentes càrregues policials de la PN i la GC de l’1-O.

ACÚSTICA FIGUERES 2018 2908-020918

Un any més -i ja en van molts- hem acomiadat l’estiu en el seu darrer cap de setmana a Figueres, compartint aquest gran regal que és el Festival Acústica. Dies de bon menjar, bona companyia amb la família de la Barretina, poblets, mar, muntanya i a la nit grans concerts i bon rotllo. I enguany més reivindicació que mai vers els presos polítics i els exiliats.

290818. REUS-FIGUERES. Plegar de treballar, autopista, xàfecs, cel tapat i en poc més de dues hores ser a Figueres. Ser rebuts a la Barretina i a sopar a La Torrada un bon menú de nit. Tomet pels cèntrics carrers de la vila vella per comprovar que ha canviat en els darrers 365 dies. I és que a base d’anys hem vist com botigues noves han obert i vells negocis han tancat. Com no podia ser d’una altra manera pujar la costa de sant Pere i saludar en Dalí. Mentrestant, comprovar que a la Rambla s’estan fent els darrers preparatius pels concerts de l’endemà.

300818. CREUER CAP DE CREUS I CADAQUÉS. Ens hem llevat d’hora i en un dia una mica tapat hem fet cap prop de la Ciutadella de Roses per comprar els tiquets del creueret de Don Panxo que ens han dut fins al cap de Creus. Realment val molt la pena passar ben a la vora de les escarpades costes acabades en penyasegats. Així hem passat a tocar del far, la Cala Montjoi, el cap de Norfeu passant per santa Eulàlia, Cadaqués i Port Lligat fins arribar als peus del far del Cap de Creus.

Allà hem girat i hem tornat fins a Cadaqués on ens hem aturat una hora i mitja. Temps justet per deixar-se encisar per aquesta vila marinera.

De tornada a Roses hem dinat a Can Falgàs; una gran elecció: una bona parrillada de peix.

Banyet en una de les platges més maques i endreçades de Catalunya al mateix golf de Roses i cap a Llança. Feia molts anys que volia fer el següent: anar a retre el meu humil homenatge a una de les icones ja desaparegudes del Rock català: en Carles Sabater. Així que hem fet cap al bonic cementiri que hi ha a tocar de l’ermita de la Mare de Déu del Port a tocar del poble. Hem entrat per la portalada i el silenci, només trencat pel cant dels moixons, ens ha corprès. Al fons, amb tota humilitat hi ha la tomba de malaurat Carles Sabater. Aquell desgraciat 12 de febrer la mort se’l va endur deixant truncada una gran carrera i sobretot la vida de família i amics. Una foto d’ell a la part alta i el seu nom gravat al costat del dels pares ens el recorda. Necessitava dir-te de ben a prop tot el que ens vas fer sentir. La història del nostre amor amb la Xell està lligat a les lletres de les teves cançons. Gràcies SAU, gràcies Carles.

ACÚSTICA. Nota: en el comentari dels grups destacaré entre parèntesi el darrer dels cd’s que han tret.

Sopar a la Barretina -com a casa- i cap a la plaça Catalunya. Començava el festival i no ens ho volíem perdre. Per començar el rap dels Senyor Oca (disc ‘Atmosfera’; brutal), per continuar amb la rumbeta dels Banannabeach (disc ‘Rico i suave mambo’) i el rock and roll d’en Quimi Portet (disc ‘Festa major d’hivern’. I per acabar el reggae, l’ska i la fusió amb lletres reivindicatives de La Raíz (amb la gira ‘Nos volveremos a ver tour’).

010918. Ruta per pobles de l’Empordà. El cert és que el millor de tot és perdre’s per carreteres secundàries i deixar-se seduir per poblets i racons preciosos cuidats i treballats de manera impecable. A destacar que per petits que siguin els pobles de l’Empordà estan immaculats. La majoria de cases s’han anat recuperant i aquesta és una gran notícia. La ruta que hem seguit és la següent: Llampaies, Vilaur, Saus, Torroella de Montgrí (amb un gran homenatge a la Dolors Bassa).

A Pals hi hem arribat a l’hora de dinar, així que hem buscat un lloc per dinar: Can Genís (Caragols i bistec a la planxa).

Havent dinat hem gaudit de l’essència d’una de les meravelles de l’Empordà: Pals, on hem comprat l’arròs tradicional que ben a la vora fan.

ACUSTIQUETA. Descansats hem anat a la Rambla per gaudir amb els Buhos ‘en família’ (brutal disc ‘La gran vida).

ACÚSTICA. Ja dins de de l’Acústica, hem anat de plaça en plaça i de concert en concert. El primers dos plats els hem assaborit a la Palmera amb el Juanjo Bosk (un gran treball: ‘Camí d’aigua’) i a la balconada del teatre Jardí amb Halldor Mar (disc ‘Records’). Arribaven així els plats forts de la nit amb el concert primer de Joan Dausà amb un directe impecable (disc del que se’n parlarà: ‘Ara som gegants’) i després amb el sorprenent ex ‘triunfito’ Alfred Garcia. I finalment amb els experimentats Mishima (‘Set tota la vida’). Però sobre tot amb els Catarres (‘Tots els meus principis’) i les raperes Pupil•les (‘Les silenciades’); un gran descobriment. Dues mestres i un dj que amb lletres punyents i clares destaquen la situació sovint injusta que rep la dona en aquesta societat burdament ‘masclista’.

020918. Tomet pel nord de l’Empordà. La primera parada l’hem fet al Castell de Requesens. Una meravella de castell enmig de la Serra de l’Albera. Cau una mica apartat i s’hi ha d’arribar per un camí llarg. Tot i la manca d’higiene i una mica de millor guia, val molt la pena de visitar-lo per 4 euros. I més sabent que entre els seus passadissos s’hi va rodar ‘El Perfum’.

A l’hora de dinar hem baixat fins a Cantallops. El Restaurant Can Tomàs ens ha rebut per oferir-nos un dinar magnífic i amb vi de Capmany.

Havent dinat hem canviat el teló de fons i ens hem endinsat al curs de la Muga, aproximant-nos a el pantà Boadella i al poblet de les Escaules, on a la llera del riu hem enfonsat els peus en la freda aigua. Quina sensació! Com si es tractés d’una sessió de fish pedicure, els peixets de la zona s’han abraonat damunt dels meus peus per menjar-se les pells mortes.

ACUSTIQUETA. Dutxats i arreglats hem anat a la Rambla per estrenar la darrera de les vesprades amb els Reggae per a xics; com ha xalat la canalla amb l’espectacle.

ACÚSTICA. Hem assistit en una primera fase més light a les actuacions de Pol Fuentes (darrer disc: ‘Embranzida’), Núria Graham (i el disc ‘Bird eyes’) i Paula Valls (‘I am’). Amb els Animal (‘La melodia del foc’) hem encetat la segona part de la nit, que hem rematat amb grans Love of Lesbian (El Poeta Halley) rebentant la Rambla amb gent vinguda d’arreu. I és que fan pocs concerts però els que fan són memorables repassant els 20 anys de carrera. La Catalunya s’ha quedat petita amb el festribal dels Doctor Prats (darrer treball: ‘Venim de lluny’). Entrepà per recuperar una mica les forces per, abans d’anar a dormir, dedicar uns minuts al polifacètic Albert Pla.

Com has crescut Acústica. Des d’aquells anys que vam venir amb els Vitruvi a actuar pel Sona9 com has crescut. D’aquells escenariets a cada racó del centre de la vila amb el seu encant, has passat a escenaris immensos en espais gegants. De les persones mes aviat poques que devíem ser aquells anys, ara es parla que pels concerts hi han passat unes 100.000 persones. Brutal! Gràcies per tots aquests anys Acústica!