Han passat ja uns dies i no deixo de donar tombs al gran descobriment que ha estat Granada. Tothom me’n parlava meravelles però realment hi has d’anar per comprovar-ho, per descobrir la màgia d’aquella terra i d’aquella gent. És un món diferent i et fan sentir com a casa. La seva amabilitat no té fronteres. Si a més hi afegeixes bon menjar i una història mil·lenària al seu darrere ho fa un lloc únic. Anar-hi durant la Setmana Santa a més et fa viure la passió i la mort de Crist d’una manera molt sentida. Quan veus els passos passar i les bandes tocar et colpeix. Us deixo aquí una crònica de la nostra estada a Granada.
010423 ESTACIÓ DEL CAMP-GRANADA
Hem sortit a les 09:10h de l’Estació del Camp. Coses a favor: viatge plàcid, val la pena agafar la qualitat ‘confort’ i seients A que són més amples i confortables. La puntualitat. El Bar: preus acceptables pel que és: beguda 2,70 euros (podria ser un pel més econòmic. Pegues. Una vergonya que aquesta estació del Camp estigui lluny dels nuclis importants. Els preus del pàrquing són excessius. Higiene, neteja i manteniment lamentable dels wc. No tots els trams són d’AVE (tram Loja va a 60 km/h). Preu anada i tornada: 520€.
A les 15h hem arribat doncs a Granada. 20 minuts després hem fet cap a Zacatín número 5, a l’apartament 201 de Geentle home. Allà ens ha rebut l’Elvira que ens ha obert les portes de l’apartament. Realment una meravella. Una habitació per a dues persones, wc complert, cuina gran al passadís i espai obert cap a la cuina-saló. Tot exterior. Justament la part més bonica dona al carrer Zacatín, un dels més concorreguts. Preu per 5 nits: 912€.
Al voltant de les 16h hem anat a fer unes tapes a Los Manueles. Hem provat una de les especialitats de Granada: les albergínies amb mel, pilotes i croquetes (preu: 24 euros) amb birres.
Després hem anat comprar al súper (65€) i finalment hem fet una becaina a casa curteta però reparadora.
Un tomet pel centre ens han permès situar-nos. A tocar tenim el Mercat de l’Aicaiceria. Carrerons estrets amb botigones a banda i banda que realment et situen en qualsevol ciutat de tradició àrab. D’allà hem fet cap per primera vegada a la Plaça d’Alonso Cano. Allà s’hi aixequen dos dels edificis més macos de la zona: l’església del Sagrario i la Catedral. Hem entrat al recinte del Sagrario i realment és imponent. És quasi bé com una planta circular que dibuixa una creu perfecta vista des de dalt. A dins estaven preparant tres passos espectaculars de cara a les properes processons. Hem acabat passejant direcció a la Carrera del Darro (el riu) a la base del barri de l'Albaicín. Està ple de cases senyorials imponents. Hem entrat a la "Casa de los perfumes"; preciosa.
020423 DIUMENGE DE RAMS
La primera nit sempre costa dormir i mira que el llit era còmode. Sents sorolls i costa habituar-te i quan per fi estàs a gust és hora de llevar-se. I així ha estat. Hem esmorzat i ens hem posat en ruta. A les 11h hi havia missa a la Catedral, doncs cap allà hem anat per assistir a la missa de Rams. Ja només entrar ens hem quedat amb la lluminositat que irradien les parets i les columnes blanques. Ha oficiat la missa de rams un capellà la mar de trempat. Després de la lectura de la passió ens ha ofert un sermó molt proper, molt humà que els assistents hem agraït. L’home ha acabat convidant-nos a beneir el ram al Sagrario i després a fer una ‘tapilla’.
I així ho hem fet! Ens hem traslladat a l’església del Sagrario per assistir a la Benedicció dels Rams. El lloc és espectacular però tot sigui dit, la benedicció ha estat una mica trista i mira que els andalusos són animats. El llorer del Mas, la palma i l’olivera que portàvem han estat beneïts. Llavors en processó hem anat fins a la Catedral. L’entrada ha estat molt maca, igual que la processó ja que hem accedit al recinte per la porta principal.
D’allà hem començat l’ascensió cap al Barri de l’Albaicín i és que teníem taula reservada al Restaurant Carmen de Aben Humeya. Lentament hem anat pujant resseguint els carrerons estrets amb les cases blanques alçant-se al nostre voltant. Quan érem a mig camí hem visualitzat per primer cop amb una millor perspectiva la zona murada de l’Alhambra amb Sierra Nevada al fons. ‘Bocabadats’ hem quedat; és tan imponent! Tota la zona és plena de ‘carmenes’; cases amb preciosos jardins. De fet una de les constants és el verd de les flors i les plantes que arreu s’alcen. La primera gran vista de l’Alhambra l’hem tinguda des la Plaça del Comino.
Una miqueta més amunt hem fer cap al Restaurant Carmen de Aben Humeya. La terrassa que té dona just davant per davant de l’Alhambra. Després de fer unes birres mentre contemplàvem la fortalesa hem dinat. Amb les birres ens han portat dos pans boníssims i un platet on ens han abocat una bona ració d’oli d’aquí boníssim. El menú ha estat el següent. De primers: ‘Ajoblanco de mango con esturión ecológico de Riofrío ahumado y uvas’ i ‘Tomate aliñado en texturas con espuma de ajo y perejil’. I de segons: ‘Arroz cremoso al curry rojo con setas de temporada y manzana verde’ i ‘Entrecot de buey trinchado con parmentier trufado y mojo de trompetas de la muerte’. Per beure un vi de la zona tremendo, que recordava molt els nostres vins del Priorat: Señorio de Nevada Plata. Per acabar cafès amb gel. Preu total: 114€.
Havent dinat hem donat una bona volta pels jardins i el pati del mateix
restaurant exclusius. Preciós tot plegat. Aquestes ‘carmenes’ eren
moriscos i amb l’expulsió d’aquesta gent el 1492 foren entregats a
burgesos castellans.
Llavors hem pujat fins al Mirador de Sant Nicolàs, el Montmartre de Granada. Hi ha una mena de mercadet permanent a la plaça i tot tipus de bohèmia. Nosaltres hem coincidit amb grup de rumberos i flamenc que tocaven d’esquena a l’Alhambra. La mar d’autèntic! També hem vist l’exterior de la Mesquita i hem voltat una miqueta per l’entorn.
Lentament hem anat baixant carrerons avall recorrent llocs interessantíssims com per exemple l’Església de Sant Gregorio. És veu que hi ha monges de clausura. De fet el recinte està separat en dues seccions. Nosaltres no podíem accedir a la zona de l’altar. Allà hi havia les monges que resaven. Anaven vestides de blanc de cap a peus i entre l’ambient carregat, la santedat i l’estatura certament molt baixeta de les monges donava a l’entorn un regust de peli de terror.
La tarda es presentava llarga i és que les primeres processons de
setmana santa ham començat. Els carrers del voltant de casa al carrer
Zacatín s’han anat omplint de gent que esperava els passos especialment
la Gran Via. Nosaltres ens hem posat a la cantonada de la Plaça dels
Reis catòlics amb la Gran Via, per copsar per primera vegada aquesta
arrelada tradició. No té res a veure amb cap de les processons que tenim
a casa nostra. Aquí tot és a l’engròs. Els passos són impressionants.
Estan cuidats fins al darrer dels detalls. Els decoren amb flors del
camp i els velons que els il·luminen són naturals (amb el risc que
comporta). Hi una un munt d’esglésies repartides per tot el nucli i
cadascuna d’elles té el seu pas i la seva confraria. Els passos són
transportats a plom pels ‘costaleros’. Sobta veure que la majoria és
jove i realment se sent compromesa amb aquesta tradició. Els passos, ja
de per si preciosos i treballats, estan precedits per ‘capirotes’ amb
grans ciris encesos que deixaven el terra ben galdós. De fet els terres
del centre queden ben plens de cera fet pel qual el Consistori fa que es
posin senyals de trànsit en les que s’anuncia que el terra rellisca.
També hi van noies i senyores vestides amb mantilla i de rigorós negre
(les ‘madrinas’o ‘mantillas’). Aguanten un ciri gros amb una mà i amb
l’altra el rosari, que moltes d’elles anaven passant. Darrere del pas el
més impactant; la banda. Cada pas va acompanyat d’una banda que encara
fa posar més els pels de gallina als presents amb els temes que
interpreten. Realment com si d’una banda sonora es tractés.
Vistos
els passos hem donat una volta tot descobrint la Plaça del Carmen on hi
ha el preciós Ajuntament de la vila. Allà hem baixat carrer Navas avall
fins a la Taverna Las Copas per fer una birra i la corresponent tapa
(pernil salat amb pa i patates fregides; preu 5,60€). Allà mateix hem
vist una altre del passos al final del carreró, amb el dia
esllanguint-se.
Ja de nit a la Plaça de Santa Ana hem presenciat al
pas de la Verge amb les espelmes enceses de tornada cap a l’església.
Ha estat imponent veure com aixecaven el pas a plom els ‘costaleros’. És
un moment realment emotiu. En aquestes processons de nit el silenci és
la constant. En aixecar el pas només se sent la veu del mana aixecar el
pas i el so de les cornetes tocant les melodies.
DILLUNS 030423 L’ALHAMBRA A partir d’avui hem activat la Targeta de turista ‘Granada Card’ de 48 hores.
Ens hem aixecat d’hora i mira que ha costat dormir ja que fins ben entrada la matinada els passos de setmana santa i les tocades s’han anat sentint. Cada banda a l’acabar ha acabat tocant l’himne d’Espanya.
Des de casa hem enfilat la carretera de Gómerez, passant per la Puerta de las Granadas. La sensació és que el terra estava més relliscós del que és normal. I així ha estat. La cera de les processons que cau al terra n’és el causant. Fins i tot el consistori posa senyals excepcionals perquè es vagi més en compte. Des de la Puerta de las Granadas s’enfila el camí amb trams realment empinats. Amb poc més de 20 minuts ens hem plantar al pavelló d’entrada a l’Alhambra. Eren les 08:30h. Teníem hora d’entrada a Los Palacios Nazaries a les 09h així que no hem perdut temps (15 minuts caminant). El dia anava aixecant-se i la vista de l’Alcazaba i del barri de l’Albaicín davant ha estat xulíssima. Després d’una breu cua i d’un munt de controls hem accedit al recinte. Per cert portàvem entrepans i beguda (totes les màquines de vending estaven fora de funcionament) i hem pogut fer fotos a tot arreu. Al llarg del recorregut hi ha punts d’aigua per beure. Pel meu gust falten wc. Simplement t’has de posar la motxilla al davant i no pots tocar res.
Els dos llocs més imponents de Los Palacios Nazaries són el Pati de Comares (amb un bassiol d’aigua al centre que et permet veure els reflexos dels arcs) i el dels Lleons (amb els arcs i al mig la fons amb els lleons). L’Alhambra és un dels millors exemples de l’art nazarí que es va desenvolupar entre els segles XIII i XV. A tot arreu hi ha arcs nazarins recoberts amb guix amb representacions que imiten la natura, estrelles i tot tipus de formes. En altres llocs s’hi reprodueixen lletres de l’àrab amb missatges de les seves creences. No oblidem que Granada va ser un regne independent fins que els Reis Catòlics se’l van apoderar el 1492 amb la rendició del darrer Rei Boabdil i l’entrega de les claus de la ciutat als Reis. Mirar els sostres impressiona. Solien estar enfustats i sinó eren recoberts també amb guix. El seu objectiu era que et sentissis en el firmament.
La segona visita l’hem feta al Palau de Carles V; res a
veure amb l’anterior. Aquest és regi i adust. Està fet de carreus
encoixinats i respecta les línies rectes. No dona cap peu a les formes
curvilínies. El més interessant és l’enorme pati circular de la part
central amb dos pisos. El de baix conté columnes dòriques i el de dalt
amb jòniques.
La tercera visita l’hem feta a l’Alcazaba; el castell
emmurallat. Realment les vistes des de les diferents torres del mateix
recinte i de la ciutat de Granada enamoren. S’emporta la palma la torre
Vela, la de més a la punta de la muntanya i el recinte. Pots admirar bé
la grandesa d’aquesta històrica ciutat.
Llavors hem travessat tot el
recinte resseguint uns impecables jardins cuidats plens de flors de
tota mena que donen una força especial als arbres segurament mil·lenaris
que hi ha, sobretot els xiprers o les palmeres. Qualsevol raconet, per
petit que sigui, està cuidat al detall.
El Generalife ha estat la quarta de les visites. Venia a
ser com una mena de residència d’estiu dels reis. Està més amunt en la
muntanya i si, tal com ens van explicar s’hi està més fresc. Sempre hi
ha una corrent d’aire que a l’estiu deu ser súper agraïda. A l’esquerra
et queda l’Alhambra i als seus peus zones d’horta amb faveres i cebes
creixent als seus crestalls. Al Generalife de nou hi ha dos patis
preciosos amb gran ufanositat d’aigua que brolla per tot arreu. Els
àrabs eren uns grans coneixedors de l’aigua. Aquesta és recollida a la
part alta i per inèrcia i sent conduïda va baixant cap a la part més
baixa. El Jardí amb aigua de l’entrada és preciós així com la porxada de
la Sala Regla i el pati de la Sultana. Val la pena molt però pujar fins
a “l’Escalera del agua” des d’on es tenen les millors vistes de
l’Alhambra.
A quarts de tres hem arribat a casa i la veritat força cansats.
A la tarda hem anat a visitar la Capilla Real. Un lloc
també imprescindible. És una mena de recinte Mausoleu que conté les
tombes dels Reis Catòlics Isabel i Ferran, Joana i Felip i el fill
Miguel. L’edifici en si ja és interessant i és que antigament havia
estat la llotja. A l’entrada et trobes un dels quadres icònics de la
vila, la rendició de Granada de Boabdil davant dels Reis Catòlics.
Després ve l’església que és molt maca no només a la part central sinó
també a les capelles laterals. A mig camí hi ha les tombes dels Reis en
marbre blanc. Sota mateix, baixant unes escaletes, hi ha la Cripta amb
els cossos dels monarques. Dir que hi ha una sala amb quadres força
interessants. Dels pocs llocs on no et deixen fer fotos.
Al sortir de nou les processons han fet el seu pas per la Gran Via.
Hem estat voltant una estoneta pel centre entre processó i processó i portal que veiem obert i es podia entrar ens hi acostàvem. Es força interessant l'edifici que alberga una de les oficines de turisme darrere de la Catedral.
Ja de nit, me n'he anat a fer una ruta per resseguir
l'ambient de la Setmana Santa. M'he colat enmig d'una de les processons
que estava a punt de finalitzar a la Catedral. La vista realment
colpeix. Era en absolut silenci. De veritat que ha estat de pell de
gallina.
Finalment, he decidit que pujava fins a la part alta de l'Albaicín per
contemplar-ne les vistes de l'Alhambra de nit. La gran sort és que
entremig m'he trobat una altra de les processons que enfilava la Carrera
del Darro. Jo no havia vist res semblant. M'he trobat enmig de la
processó i no me n'he pogut apartar. El pas de la Mare de Déu justet
passava entre la llera del riu i l'estret carrer. Els fidels en cap
moment han donat l'esquna al Pas, sempre de cara; de manera que anaven
caminant d'esquena direcció al Paseo de los tristes.
Passada una bona estona, quasi a genollons, he aconseguit escapar-me per
un carreró per acabar la nit contemplant la vista de l'Alhamabra des
del Mirador de Sant Nicolàs en la solitud de la matinada. De fons, una
bona estona, encara s'han sentit els tocs de la música del pas abans de
ser tancat a l'església.
DIMARTS 040423 SACROMONTE i TOUR
Hem agafat el bus de la línia 34 que ens ha deixat a les portes de l’Abadia del Sacromonte.
Aquest centre durant molts anys va actuar com a lloc de formació de gent important a la Península. Evidentment, hi ha una relació molt estreta amb el cristianisme i és que en les coves interiors del recinte es van trobar unes plaques de plom escrites en àrab que parlaven dels martiris de cristians (Cecili, Hesici i Tesifó) i que justament donaven testimoni de la creença cristiana tot i el domini àrab. Del recinte en destaco sobretot l’església (amb el Cristo de los Gitanos al fons), el claustre i les catacumbes excavades a l’interior de la roca. En uns dels patis laterals hi ha una exposició d’escultures de Venancio Blanco realment interessant. En vull destacar el Sant Sopar o la Pietat. La vista des de l’Alhambra des d’aquí són maquíssimes.
Des d’allà hem baixat caminant fins al Museo de las Cuevas del Sacromonte.
Un testimoni clar de la vida quasi troglodita que van viure moltes
famílies en aquestes contrades. Les coves eren lacades en blanc en el
seu interior i no hi faltava de res. Avui tot està ambientat de manera
que podem veure les estances, com cuinaven, de què treballaven... Era
generalment gent d’extracció humil que no tenia altra alternativa. I en
aquest ambient cantaven picant de mans i ballaven i en aquestes va
néixer el flamenc. Altament recomanable (preu 5€ pax). Sobta molt veure
el contrast entre les muntanyes de l’Alhambra i el Barranco de los
negros que alberga el museu. Així com el primer es frondós i verd la
zona del Sacromonte és àrida i quasi sense vegetació.
De nou de baixada hem agafat el bus que ens ha deixat a la Catedral.
Teníem gana de manera que hem anat a dinar de tapes al Noray. A part de
la tapa i les birres hem demanat tres plats: tempura de verdures,
amanida grega i patates fregides amb pollastre i bacon amb chedar (32€).
El cafè amb gel i un gofre ho hem fet una mica més avall a la cafeteria
Bernina (7,20€).
D’allà hem baixat fins a la Catedral per fer la visita. Ens hem descarregat una app al mòbil i hem anat escoltant-la mentre passejàvem per dins. Realment és un recinte imponent. Està dedicada a santa Maria de l’Encarnació i és d’estil renaixentista espanyol. El blanc de les parets, les columnes i els sostre li donen una força enorme. Cal mirar ben amunt per veure el treball de la creueria que embelleix tots els sostres. L’altar major daurat és impressionant, únic; així com l’orgue i totes les capelles que l’envolten. Hi ha una girola enorme al voltant de l’altar major i que donen lloc a sis capelles més al seu redós. També val la pena entrar a la sagristia major amb una preciosa talla del Crist en la creu i uns altra més petitona de la Verge.
Ens ha tocat caminar una bona estona fins arribar a Los Jerónimos.
La palma del recinte se l’endú sense cap mena de dubte l’església. El
seu interior et deix bocabadat. Hi una profusió tal en la decoració que
no queda ni un centímetre per tapar. L’altar cau alçat fet que encara li
dona més força. I l’altar? Ressegueix diversos passatges de la vida de
Jesús.
Casa de Los Tiros. L’edifici, que és del segle XVI, i la plaça on s’hi edifica (Plaça del padre Suarez, són excepcionals. Entres i fas cap a un pati porxat en tres dels seus laterals. A la part de dalt hi destaca una preciosa sala enfustada al sostre amb relleus, cares i inscripcions. La resta són sales museïtzades amb quadres, fotos i alguna estança ambientada.
Cuarto real de Santo Domingo. Si has estat a l’Alhambra sembla ridícul entrar-hi. Era una casa senyorial (palau nassarí del segle XIII, una alqueria i després un convent que deu el nom a Santo Domingo. Se n’han conservat l’estança principal, els jardins i una bassa amb aigua amb 4 columnes.
Corral del Carbón. La llarga tarda l’hem acabada en aquest indret. Hi
accedeixes per una enorme portalada de ferradura i fas cap a un gran
pati empedrat a l’estil granadí al terra i amb una font d’aigua al mig.
Presenta diferents alçades amb estances. Es veu que antigament s’hi
procedia a guardar el gra i fins i tot la gent que el portava s’hi
quedava alguna nit.
DIMECRES 050423 LA CARTUJA I COMIAT
Museo Arqueológico.
Resseguint la Carrera del Darro (riu), un dels llocs que pots visitar
és aquest museu. Pots donar un tomet pel pati (part baixa i part alta)
des d’on tens una bona visual de l’Alhambra. El museu té troballes
interessants com escultures romanes, lleons de pedra de l’època
andalusí, capitells i inscripcions antigues. És interessant també
fixar-se bé en la portalada d’entrada. I just al davant l’església de
Sant Pere i Sant Pau.
Casa de Zafra. Llavors ens hem endinsat al Barri
d’Albaicín per visitar aquesta casa. El seu patí morisc paga la pena. En
les estances superiors hi ha la història de la vila escrita en panells.
Una exposició amb fotos de la vila ens ha acabat d’enamorar, ja que
mostra imatges de raconets de la mateixa desconeguts pel turista.
Archivo de Granada.
Hem anat pujant pel “Paseo de los Tristes” (nom que es deu al fet que
per aquí pujaven els morts cap al cementiri) i hem descobert una porta
oberta que conduïa a una zona amb jardins i molt ben cuidada, amb
escultures al capdamunt dels capitells de les columnes. Al fons hi ha un
bell edifici, el Palacio de los Córdoba, amb escuts i blassons a
l’entrada i d’estil renaixentista. Hi pots tombar lliurement
especialment pel pati i els exteriors.
Casa del Chapíz. Hem pujat per la cuesta de Chapíz fins a
la Placeta del peso de la harina. Just al davant hi ha una altra de les
cases emblemàtiques, la del Chapíz, seu del CSIC. És una mica enredo.
Val 2 euros i només visitar-ne l’exterior. Hi ha dos patis interessant,
un de més interior i un altre d’exterior, ambdós amb sengles bassetes
d’aigua precioses seguint l’estil nassarí.
Hem baixat a peu fins a
la Gran Via per agafar un bus (el 8) que ens ha dut fins al Monasterio
de la Cartuja. Cau una mica lluny però és una joia imperdible. Comences
pel claustre de volta semicircular i vas passant per diferents sales,
tals com la capitular o el refectori. A les parets hi ha uns quadres
enormes que recorden els martiris que van patir molts sants de
l’església cristiana. La palma se l’emporta la majestuosa església
dedicada a la Assumpció que presideix l’altar major. S’ha conservat el
preciós cor i una capella del sagrari i una sagristia profusament
decorades. De fet pocs racons de l’església queden sense decoració. Pot
saturar una mica però és una alegria pels sentits poder testimoniar
aquestes meravelles.
De tornada al centre hem anat a dinar al León,
a tocar de la Gran Via. A part de la tapilla avui d’arròs hem fet tres
tapes més: chocos, xampis i ous amb patates i pernil salat (39€). Ah; i
dues gerres de birra Alhambra.
Processons i compres. La tarda ens ha permès presenciar diverses passos al casc antic; tot un privilegi. Per damunt de tot a la Gran Via hem vist passar el gran símbol de Granada: el Cristo de los Gitanos. La processó que ha començat a la tarda s’ha allargat fins a la matinada i ha venerat la figura del Crist des fins a l’Abadia del Sacromonte passant per l’Aibaicín. En el tram final, que es costerut i tortuós reben el Crist amb fogueres i li canten i li ballen, una tradició que es manté des de fa moltes dècades. Hem avançat una mica més per trobar-nos amb un altre misteri preciós de la Verge, però és que mirant avall en direcció a la Catedral un altre pas pujava: el de l’assotament de Jesús. Com que érem a la Gran Via i fa baixada la vista des de dalt ha estat impactant.
El tram final de la tarda l’hem dedicat a voltar una estona pel casc antic i fer unes compres de records. I com no podia ser d’una altra manera fer una darrera tapilla amb tinto de verano a la plaça Bib-Rambla.
DIJOUS 060423 LA TORNADADe matinada hem demanat un taxí a la cantonada de Zacatín que ens ha deixat a les portes de l’estació de l’Ave (6,10€). A les 8h el tren ha sortit de l’estació. Hem agafat el tren i tot i sortir més aviat hem arribat amb les 6 hores de viatge com a l’anada. T’ho pinten que es AVE però hi ha molts trams en els que va a menys de cent, sobretot a Andalusia. De totes maneres mola molt viatjar d’aquesta manera. Altament recomanable!
