CRÒNICA DE SANT JOAN 230613

Després de molts anys he tornat a viure un sant Joan a Reus. Des dels anys noranta que no havia estat per la nostra ciutat. Aquell mes de juny de no se ben bé quin any, vam baixar des de Porrera a buscar la Flama del Canigó per tornar-la a pujar al poble i encendre la foguera de sant Joan.

 

A mitja tarda la plaça de la Llibertat es va omplir de cotxes i tractors que portaven la flama. Els representants dels pobles dels voltants van anar agafant-la per tornar a les seves cases amb un gran rebombori. Entremig coets i petards i el bonic so d’alguna sardana tocada per una cobla en un raconet de la plaça. Al costat, en un escenari elevat, s’hi va posar un pebeter per encendre amb el foc tradicional. I així a les nou en punt el senyor Sorio després de fer un petit discurset per convidar-nos a gaudir a tots de la festa i de sant Pere, es va encendre la gala.

Com que el dia estava en el seu màxim punt d’esplendor, es va haver d’esperar fins a les deu per poder començar el cercavila de foc. Els elements que hi van participar es van esperar pacientment a la plaça Mercadal. Així es va donar el tret de sortida i sota l’atenta mirada d’una preciosa lluna el Drac, la Víbria, els Bous, la Cabra i els Diables –junt amb els seus grupets petits- van començar a dansar pels carrers del centre. Els millors moments es van viure al bell mig del Mercadal amb les enceses finals de cada grup.

Llavors vaig agafar el cotxe per pujar a Colldejou. Em vaig aturar a la Mare de Déu de la Roca; l’espectacle era brutal. Miraves a l’horitzó i veies un munt de coets i petards que esclafien en la nit. El mar estava il·luminat per efecte de la lluna i la Roca feia un goig preciós enmig de la foscor. Una imatge que no esborraré del meu cap.

La nit la vaig acabar de revetlla a Colldejou.

 

El Centre Cultural de Colldejou i l’AVA han muntat un any més el sant Joan al nostre poble. Llàstima que el temps no va acompanyar. Primer de tot i amb unes mesures de seguretat superiors pel fort vent que bufava, es va encendre la foguera damunt de la pista poliesportiva. En acabar la gent va anar baixant cap a la zona del frontó on ja estava tot preparat. Podies escollir entre pollastre o conill i coca amb recapte i el parament, que contenia una bossa de patates per acompanyar i coca de sant Joan. En vam reunir al frontó més de cent quaranta persones. La llàstima és que el vent va anar en augment i al final es va fer insuportable. Els més valents van aguantar una bona estoneta més mentre un Grupet de Música ens oferia les seves versions.

Per cert; aquest sant Joan passarà a la història pel vent però també per haver comptat amb nosaltres amb la presència d’un dels comunicadors més importants del nostre país: en Toni Soler.

foto Gaylor