DESCOBRIMENTS-INVESTIGACIONS
Anar a tirar gats a mar!
Quan era petit sentia que els meus avis i mon pare deien una frase, després d'haver-los emprenyat sobradament, que a mi em sobtava molt: -"No serveixes ni per anar tirar gats a mar"-. Quan la sentia em fotia a riure i ells encara s'emprenyaven més! jeje. Encara ric ara! i això, ho reconec, em va suposar algun que altre clatellot! Doncs bé, ara de gran aquesta frase no l'havia sentit massa, fins que un dia com per art de màgia va sortir de mi mateix. Llavors va començar la meva investigació freak. Diràs poca feina! En una revista que es diu Gegants (num 66, estiu 2004), hi havia un article dels gegants de Barcelona. Allà parlava que antigament a la ciutat Condal, entre els segles XV i XVI, hi havia una persona coneguda com el pintor de la ciutat. Aquest home es feia càrrec del manteniment artístic del patrimoni de la ciutat. Però com que relacionada amb aquesta tasca hi havia poca feina i s'havien de justificar els ingressos, es veia obligat a desenvolupar la tasca de "tiragats" i cuidador de lleons. Es veu que era un càrrec sanitari; l'objectiu era mantenir els carrers nets d'animals morts (gats, gossos i rates). L'home es passejava amb un carro per la ciutat i anava recollint les bestioles que hi havia pel carrer per després ser llençades al mar. Hi ha hagut famílies senceres que han ocupat aquest càrrec: els Alemany (1424-1528), els Viñas (1726-1778). 
Iblama
Quan era petit sentia que els meus avis i mon pare deien una frase, després d'haver-los emprenyat sobradament, que a mi em sobtava molt: -"No serveixes ni per anar tirar gats a mar"-. Quan la sentia em fotia a riure i ells encara s'emprenyaven més! jeje. Encara ric ara! i això, ho reconec, em va suposar algun que altre clatellot! Doncs bé, ara de gran aquesta frase no l'havia sentit massa, fins que un dia com per art de màgia va sortir de mi mateix. Llavors va començar la meva investigació freak. Diràs poca feina! En una revista que es diu Gegants (num 66, estiu 2004), hi havia un article dels gegants de Barcelona. Allà parlava que antigament a la ciutat Condal, entre els segles XV i XVI, hi havia una persona coneguda com el pintor de la ciutat. Aquest home es feia càrrec del manteniment artístic del patrimoni de la ciutat. Però com que relacionada amb aquesta tasca hi havia poca feina i s'havien de justificar els ingressos, es veia obligat a desenvolupar la tasca de "tiragats" i cuidador de lleons. Es veu que era un càrrec sanitari; l'objectiu era mantenir els carrers nets d'animals morts (gats, gossos i rates). L'home es passejava amb un carro per la ciutat i anava recollint les bestioles que hi havia pel carrer per després ser llençades al mar. Hi ha hagut famílies senceres que han ocupat aquest càrrec: els Alemany (1424-1528), els Viñas (1726-1778). 
2 comentaris:
Curiós! Jo no l'havia sentida mai (segur que me'n recordaria si l'hagués sentida!).
Ah, i tenen gràcia, els dibuixos!
saps si encara està vacant aquesta plaça?
Publica un comentari a l'entrada