LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA BBVA

Barça 1 - Madrid 0

Resum del partit

El partit l'hem vist al Casal de Colldejou. Com sempre l'afició ha patit perà al final ha gaudit. El moment més excitant ha estat el gol d'Ibra. Hem bramat una bona estona! jeje I això que la mitjana d'edat era força elevada. Bé! El Casal continua sent talismà!

Hem patit, la veritat sigui dita, potser més pel que podia ser més que pel que ha acabat sent! El Madrid ha fet un bon partit i el Barça ha marcat la diferència. Tal i com va dir el Pellegrini l'equip que està per davant hi està perquè ho fa millor que el segon. Doncs bé, amic, avui n'has tingut la prova. Analitzant les estadístiques fredament, el Barça ha guanyat en totes: xuts a porta, possessió, córners... Ara a nivell de sensacions i neguit han guanyat ells. De fets xuts clars només el de Cristiano i punt. En canvi nosaltres hem tingut el gol, una d'Abidal i una altra de Messi.

Això si! la sensació ha estat molt més intensa per part del Madrid. Cada vegada que agafaven la pilota et "cagaves" perquè, és innegable, tenen uns grans jugadors i saps que en qualsevol moment et poden fer un cosit. Però nosaltres, a les nostres files, tenim un dels millors porters del món i el millor defensa central del planeta.

Avui hem vist com el Madrid ens ha volgut contrarestar amb les nostres armes. Ha avançat l'equip i ha intentat ofegar el Barça perquè no pogués pensar ajuntant molt les línies defensives i de mig camp. La sensació és que a la primera part no n'hem sabut sortir massa bé. Constantment acabàvem tirant cap al mig i l'equip es colapsava. Al mig no hi havia pas. Destacar la gran primera part tant d'en Puyol com la d'en Valdés. Especialment gratificant és l'aportació del porter. Cada vegada que hi ha un partit important el tio ens salva del desastre.

A la segona part ha canviat Henry per Ibra, i de pas, ha reestructurat l'equip, obrint molt a la banda Iniesta i Messi. El problema era que a mig camp hi faltava gent. Sort que després d'una precisa centrada d'Alves, Ibra ha empalmat un xut que suposa el primer gol (1-0).

Amb l'expulsió de Busi hem patit una llarga estona (30 minuts) perquè el partit semblava trencat. Els migs camps s'han desestructurat i el perill de gol blanc era imminent. Sort que no han marcat. Hem patit una bona estona, la veritat. Llavors el Pep ha ordentat que obrissin més el camp. Aleshores el partit no ha parat amb constants baixades i pujades. El Barça en cap moment ha renunciat la seva filosofia i ha tingut, com hem dit, dues oportunitats molt clares. Mentrestant el Madril es desinflava i no acabava d'arriscar el suficient com per aconseguir la victòria i l'empat. Total que em guanyat i tornem a ser líders. Ah! Alerta! hem tornat a gunyar al Madrid dos anys seguits i a més felicitats pels 110 d'història! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA DE CAMPIONS

Barça 2 - Inter de Milà 0

Els gols del partit

Primer de tot demanar perdó a en Pep potser per haver massa dur amb ell en determinats moments. Com més va més demostra que el mèrit és d'ell. Abans del partit, a la roda de premsa, ja va dir que jugués qui jugués la gent sortiria a morir i que no es notarien les absències. I certament no s'han notat. Hem jugat com un equip; perdó, com un Gran Equip.

Pep reflexiona amb una cosa només; fes els canvis més aviat, please!

A la primera part hem arreplanat l'Inter. Han fet el primer xut al minut 44. Impensable! Hem avançat molt l'equip i els hem sabut fer una pressió tan bèstia que no han estat capaços de donar més de cinc passades seguides. Insuperable! En els llocs compromesos, sobretot en banda esquerra, Abidal i Keita, ajudats per Pedrito, han fet unes cobertures excepcionals. Cada vegada que pujava Maicon el tapaven entre els dos. Llavors amb la pressió recuperaven ràpid la pilota i alliberàvem Xavi o Iniesta per muntar el contracop. A l'altra banda les ajudes les han alternat Alves amb Busi. Piqué quedava una mica més lliure per poder incorporar-se una mica més endevant i tapar el forat de Busi i pressionar més encara. Darrere del tot quedava la gran estrella de sempre: en Puyol. Sense ell el Barça no tindria sentit. És el més semblant al famós Dani Blind de l'Ajax històric. És el defensa que tapa els defectes dels altres. A més, com que és ràpid moltes vegades s'anticipa al davanter i no el deix respirar.

A mig camp Xavi i Iniesta han estat incommensurables, especialement el manxec. El pobre sembla que poc a poc recupera el seu estat natural. Avui la clau ha estat fer-lo baixar a mig camp. Guardiola ha sabut despistar a Mourinho. Si un hi fixeu Iniesta no jugava d'extrem, sinó que jugava a mig camp, refoçant la tasca dels migcampistes. L'extrem l'ocupava més Alves amb les seves pujades. M'atreviria a dir que el Barça avui no ha jugat amb un 4-3-3 sinó que s'ha adaptat en moltes ocasions del matx per jugar amb un 3-5-2. Cosa que jo he reclamat moltes vegades!

Davant la rapidesa de Pedrito, que avui ha esta molt fi, i els moviments d'Henry han estat letals

Els gols han arribat al minut 10 el de Piqué (1-0), rematant un córner pentinat enrere magistralment per Henry. El segon l'ha fet Pedrito a l'engaltar al finalitzar una jugada extraodinària amb passades al forat i combinacions curtes que han desconcertat per complet l'Inter.

De l'Inter només remarcar que sempre recordarem l'Eto'o i que li estem infinitament agraïts per tot el que ha fet per nosaltres. Durant el partit semblava com si li costés posar el peu o rematar. Millor! Remarcar que l'Inter és l'etern aspirant a Europa. S'ha demostrat que si se'ls juga amb la medicina del Barça poc tenen a fer. Finalment, de Mourinho dir que semblava que estava més calmadet. A veure si encara vindrà de la mà d'algun candidat! Me'extrany molt aquest gentelmanisme quan resulta que és una macarrilla.

En fi! Gràcies gran Barça per una altra nit de plaer i eufòria!

Iblama

DINAR A LA HÍPICA DE COLLDEJOU 221109

Ens va fer un dia esplèndit! Així que vam poder gaudir d'una bona jornada.

Primer vam dinar en companyia de la família de la germana de la Cristina. El menú és el típic de la Hípica. D'entrada una Amanida variada. De segon, carn a la brasa en general, pa torrat, patates, escalivada, fesols... Boníssim! I de postres o bé crema o bé fruita o bé músic o bé iogur. Per acabar coc ràpid u i una copeta de Porto (un vinet dolcet) Ah! i els cafès! Reivindico que els restaurants posin llits a la disposició dels clients. Haurien anat de conua per poder pair bé el dinar.

Havent dinat vam poder gaudir d'una mena d'espectacle eqüestre. En Pom Pom ens va fer tot tpius d'exercicis sobre l'arena del recinte. Els moments més espectaculars foren quan el cavall es posava a dues potes i el genet quedava quasi bé en posició vertical. Després d'unes quantes curses va arribar l'hora de l'Úrsula i el seu pare. Ambdós van donar sengles voltetes muntats a sobre del cavall sota l'atenta mirada dels espectadors que estaven dalt de la barana.

Amb la posta del sol vam anar baixant cap a Colldejou i vam acabar de passar la tarda al Corral, mentre paíem el dinar. Iblama

CAL DE SETMANA DELS ISRAELS A COLLDEJOU 20 i 211109

Divendres 201109
Als voltants de les 23h van arribar l'Isra, el David i el Javi i vam sopar pa amb tomàquet i amanida al Corral. Després vam fer cap al Casal on vam perdre unes copetes mentre la fèiem petar amb la gent del poble. Evidentment, alguna que altra foto va caure. Fins i tot vam jugar una partida a dobles al billar; on per cert vaig fer un toc final magistral!

Cap a les 2h, i amb una mica de son, baixàrem a la pista de ball. A l'escenari vam muntar tot el "tinglado": la play, els altaveus, la taula... i vam iniciar un campionat de Pro Evolution 10. La sorpresa va saltar. En Ricard i Jo ens vam enfrontar en una mena de final. Guanyava el torneig el qui guanyés el partit. En Robinho em va donar la victòria. Campió Brasil.

Eren les 6h tocades que ens posavem al llit entre rialles!

Diumenge 211109

Don Martí va arribar ben d'hora. Ens va enganxar en l'hora més perduda del son. Total que no el vam sentir i es veu que va anar al Bar a fer un cafetons i a xerrar amb la dona del Xelo. Al voltant de les 10h, quan va trucar per segona vegada, el vaig sentir i el vaig obrir. Vam acabar al bar fent de nou cafès! La son encara tombava per les orelles! La resta es van llevar cap a les 12h. Vam preparar els paquets i ens vam dirigir a l'Àrea de Lleure. No hi havia ningú. De fet, feia una mica de mal temps. No convidava a sortir al camp; millor per nosaltres!

L'estimat -llenyataire- Carles ens va deleitar amb una encesa de foc espectacular. Va fotre un fogueral brutal. Pitjor que les falles de València! Hi hauria hagut brasa per fer carn tres dies seguits. Jeje! Vam salar la carn, la vam repartir a la graella i mentre es feia la brasa vam fer el vermutillo. Vaig posar la graella a la brasa i en qüestió de cinc minuts teníem la carn cuita. Després hi vam afegir el llom, la xistorrilla, el pollastre i la llonganissa. Al costat el David es va coure el conill. I finalment, el pa torradet! Mmmm! I durant la setmana la trista amanida!

En pocs minuts estava la taula parada i tots menjant aquell deliciós àpat. Reconec que aquesta vegada els càlculs carnívors van ser molt aproximats. No va sobrar massa cosa. Bé! de fet vaig sopar el diumenge i he dinat el dilluns. Jeje. Ja està bé!!!! Hi havia gana perquè amb poc temps quasi que polim l'olla i tot i ens traguem el vi!

En sec, sense temps per pair massa el dinar, ens vam posar a fer uns tocs amb la pilota. Ens vam animar tant que vam decidir anar a la pista a fer un xuts; no sense abans fer-nos una fotilla de rigor a la porta d'una barraca de pedra seca típica de la zona.

Primer, vam immortalitzar el moment i els capitans repartiren els equips. Per una banda formaven el Cordo, el David i el Martí i per l'altra l'Isra, Jo i Xapetenbauer. El cert és que al principi la nostra esquadra no es va entendre massa, i així vam acabar perdent.

A la mitja part uns glopets del bot de vi ens va recuperar. A la segona part el domini es va repartir més i ens vam entendre millor, fet que ens va donar la victòria. Repartiment de punts!

Vam acabar baldats i nafrats. Vam caure, vam ensopegar... Al Corral hi vam arribar mig magullats. Semblava que ens haguessin fotut una pallissa. Ara vam cremar una mica d'energia sobrera! jeje Per rematar la festa, després de refrescar-nos amb aigua fresqueta de la font, vam anar a casa per fer un mini campionat de Pro, que aquesta oportunitat va guanyar en David.

A les 19h vam anar al Casal per veure el partit del Mandril. Com sempre no va fotre res de l'altre món però va guanyar. I calia sopar, així que, amb els de Colldejou i el Pep de Porrera, ens vam menjar unes llesques a l'Hotelet mentre veiem com el Barça s'estavellava contra el Bilbao. Una llàstima! A aquella hora van començar a tancar-se els ulls. Estàvem morts! Poc a poc va començar la desfilada cap a Reus!

Aquella nit vam dormir plans!

Em dol haver de pensar que algun dia aquestes pessigolles que sento potser desapareixeran. La vida m'ha ensenyat a estimar i apreciar l'amistat com un dels millors valors -sinó el més important-. I m'agradaria morir-me sabent que he gaudit infinitat de vegades d'aquest sentiment. Ens fem grans i anem tenint obligacions i potser no ens veiem tant però la màgia sempre que podem compartir aquestes estones és present. Demano a la vida que res ens pugui allunyar als que quedem a la llista i que poguem fer moltes més birres i poguem fer més plays i que poguem anar de festa i riem i si cal plorem i ens confessem... En definitiva; que passin els anys i poguem continuar dient que "he quedat amb els meus amics de Reus".

David, Isra, Martí, Cordo, Carles gràcies!

Iblama

CREMANT I ARREPLANANT AL MAS 201109

Com més va més m'agrada anar al meu Mas! Allà, a part de treballar dur unes horetes i cremar unes calories, em puc concentrar en les meves cabories, analitzar-les en profunditat i intentar resoldre-les. Allà, me n'adono de la importància de les coses petites, que, en realitat són les que més m'omplen.

La nit del dijous al divendres la vam passar a Colldejou. Ens vam llevar i fotia un dia ben rufol; boira, núvols... No convidava massa! Em vaig preparar un entrepà i vaig marxar tot xino xano. La sorpresa estava a partir del coll de la Teixeta; feia sol! Caram! Em vaig girar i, efectivament, cap a la banda de la Mola, mal temps.

Primer vaig regar les favetes. Pobres! Posteriorment, amb les estidores de podar vaig tallar algunes emprenyadores rames d'avellaner. Vaig mig reconstruir un parell de trossos de marge caigut. I després de fer diversos munts de fullaraca i rames, vaig cremar-los. Finalment, vaig passar una mica el rasclet. En total vaig arreglar unes 5 parades petites. La veritat és que al migdia estava cansat! Amb el sol que ja marxava de davant del Mas vaig dinar escoltant les notícies de la ràdio. A la tarda ho vaig allargar fins a les cinc!

Vaig anar baixant quan el sol es ponia.

Pel camí em vaig aturar davant de diversos contrallums que m'oferia la posta magnífica que hi havia per fer diverses fotos! Arribat a Porrera vaig anar a fer un cafetó al bar. Quedava la darrera part: tornar a Colldejou! Iblama