APARTATS

28 de des. 2009

CAP DE SETMANA DE NADAL 26 i 271209

DINAR DE SANT ESTEVE 261209


Tot i que les circumstàncies no eren les més alegres, al final vam poder dinar al Pis Nou. De primer, després del corresponent aperitiu, vam assaborir una crema de pastanaga feta de la mà de la Xell Gaya, amb un toquet especial sobretot en el brou. De segon va fer llomillet amb patata i ceba. Va quedar molt finet! A l'hora del torró, en pocs segons, van desaparèixer tal com van arribar les neules de xocolata de la Cristina. S'ha de reconèixer que el que les va inventar és un geni. Tot plegat ben acompanyadet amb cava, clar! Un altre dels descorbiments de la història junt amb el vi!




Entre revetlles i malsons, al final, després de dinar més d'un vaixell va embarracar al sofà de casa. Cristina! tenies rao! em vaig fer una mica el boig però al final vaig fer la foto del milió! jejeje Veieu la parelleta de "jubilats" com va fer nonon! Quina estampa! Jejejejijijijijijooojjjujuuj!

PESSEBRE VIVENT A PORRERA 271209


Primer de tot reivindicar el paper voluntariós de la gent de Porrera i altra gent que va participar activament en el muntatge del Pessebre. Aquesta gent és que la que fa de Porrera un gran poble i és que estan en totes i sempre. Un reconeixement cap a Ells en majúscula. Sense aquesta gent voluntariosa el poble queda sumit en la més absoluta mediocritat. I ja no és només pel fet d'estar allà posant passant fred, es pensar on anirà cada representació, és organitzar, és muntar i es desmuntar quan ja tothom ja ha marxat i és haver d'aguantar certes crítiques, potser a vegades constructives, però a vegades gratuites.
De cor; FELICITATS!


Enguany el Pessebre el van ubicar a la zona de la Barceloneta i el riu. Els diners de la recaptació pel Pessebre aniran destinats a la Fundació La Muntanyeta.



A la Barceloneta hi havia l'entrada feta amb rames de palmera. En pic entraves a banda i banda del carrer unes torxes t'indicaven una mica el camí que havies de seguir. A mà esquerra hi havia uns baixos habilitats per donar informació de la Fundació La Muntanyeta. A ma dreta hi havia el forn, amb uns pans que feien la mar de goig i una mena de pastors-fumadors de catximba. Llavors tiraves carrer avall. Al fons hi quedava el Mercat amb un toral de cinc botigues on hi podies adquirir des de objectes de regal, verdura i fruita a objectes fets per la gent del poble, com per exemple un pou -fet manualment- per posar al Pessebre. Era un dels llocs amb més afluència de públic.


Davant, entraves en un passadís llarg -obert del sostre- que et coduia a al jardi o patí d'una de les cases. En un primer pla hi havia el naixement, amb un espectacular Sant Josep-Carles, molt ben caracteritzat. Seguies camí avall i arribaves en una mena de plaçoleta (patí) on hi havia una dues senyores; una que tocava el piano i l'altra que cantava bellament nadales. Al fons els tres Reis d'Orient repartien caramels als nens -i als no tant nens-.






Tornem a la zona del Mercat. Des d'allà la vista era la mar d'idi'lica. Si miraves a l'esquerra veies el riuet Cortiella com baixava bastant animadet i com al seu voltant hi havia tot un seguit de representacions. Hi havia pastors, ruquets, gallines, porcs... però una de les coses més espectaculars era la mena de gàbia per pescar que hi havia muntada i els dos pontets sobre el riu. Fins i tot podies veure un petit hortet amb unes cols gegantines.




A la part dreta, dins els antics abeuradors, s'hi va habilitar la cafeteria-bar. Dins quedava una mica més recollit i no senties tant el fred. Hi podies prendre cafès, te, llet i tot tipus de pastes.








Davant dels pastors s'hi aixecava l'àngel; Déu ni do el fred que va aguantar. La vista des de la zona del pub era preciosa. Veies tota l'extensió del pessebre amb l'àngel, a dalt de Sant Antoni il'luminat i al fons el Pont Vell. Igualment al fins arribar a la plaça de la Guineu hi havia quatre escenificacions més. Primer hi havia l'infern, després una botiga de terrissa, unes senyores que venien gra i una entrada habilitada per fer orelletes de sucre. Per cert! Són boníssimes!



I res! Al final vam acabar a la Cafeteria gelats per recuperar una mica les forces. Ens vam prendre un cafetó calent i vam menjar una mica de coc ràpid, ens vam fer unes fotilles amb gent de la colla i quan ja marxàvem, de sobte, quan ja tot s'havia acabat -com si fos una aparició- va apareixer el Senyor Martí, Comte de la Plaça Prim. Aiiiiiii, siiii!




Un any més un èxit el Pessebre Vivent de Porrera. Només animar-vos perquè pugui seguir fent-se. Ànims i fins l'any proper si Déu vol. Ah! Alerta! I bon any 2010 a tothom! Salute! Iblama

1 comentari:

ricderiure ha dit...

osti nen t'imagines un pessebre vivent a colldi?
jajajaj