APARTATS

22 de des. 2009

MOLT MÉS QUE UN PARTIT DE FUTBOL!!!!!


Veure com les estelades i les banderes de Catalunya onejaven a l'Estadi és impressionant. I mira que avui parlem d'un partit de futbol. Jo no havia volgut mai barrejar política i esport però noi veient les circumtàncies hem de dir prou i reclamar el que un dia ens van robar. Desgraciadament, per molts referèndums a que sotmetem el país, Catalunya no deix de ser res més que un cúmul d'emocions i sentiments; i encara gràcies. Som una Nació i un País de sentiment, no a efectes legals! Es veu que pel fet de sentir-te català i defensar la teva terra i el que et surt del cor has de demanar l'autorització de les altes esferes mundials. Ningú sap d'història al món? Mira que hi ha historiadors arreu; per què no s'informen d'una punyetera vegada i descobreixen la realitat del que va succeir a partir de 1714? Per què no es difon això? Per què no s'explica que Catalunya va ser ocupada? Teníem les nostres lleis, la nostra llengua, les nostres institucions... Gràcies a un fill de sa mare, altrament conegut com a FV -evitarem querelles-, ens ho van prohibir tot; TOT. I ens van acollar amb tot d'impostos. Per què no es diu això? Per què no es parla de la tasca destructiva contra la nostra terra i la nostra gent duta a terme per un senyor amb bigotet i de veu greu? Ens creiem que l'estimat Bambi d'ulls saltons faria oblidar el senyor Aznar. Què ens ha donat? Ens a donat més que els sac que l'altre! Encara més greu. Aquest paio amb el suport de centenars de persones que voten al PSC i centenars de persones d'ERC i centenars de persones d'Iniciativa ha fet el que li ha donat la gana. A més, per més Inri, ha rebut el suport incondicional del govern de Catalunya en quasi bé totes les decisions que s'han pres. Ens han enganyat a tots, creieu-me, A TOTS. No se salva ningú! Ja la saben llarga, ja. Com que saben que Catalunya majoritàriament és d'esquerres -i sabedors que guanyarien les eleccions amb el suport de l'Entesa- van posar un candidat ideal; l'ideal tallarotllos, un sufflé, l'aigua en excés al cubata, un apagafocs, el més tou... un xixarel'lo a les ordres del gran pare Sabater. No diré que no hagin fet coses positives, segur que si, però en el temes on realment calia tallar el bacallar xec, res de res. Parole, parole... jutjats, discussions... i què? on van a parar les nostres contribucions? i els diners de les autopistes de pagament? i l'Estatut? I la nostra Nació? I el nostre País? I la Nostres Seleccions? I el reconeixement de Catalunya a Europa? Com dic només al cor. Segur que aquest sentiment no ens el prendran mai, però amics ens han pres, prenen i prendran el pèl els menditers del PSC, ERC i IC -i segur que en general tots els polítics-. Em foto cops de cap a la paret quan sento gent que es considera partidista i que va a les eleccions a votar a la seva ERC, o al seu PSC... o a qualsevol partit sense tenir en compte si ho fan bé o no. Lamentable! Per això em quedo i em quedaré a casa fent coses que em facin més feliç. Castigueu-los per favor. Demostreu que n'esteu tips de ser cornuts i pagar el beure de la droperia i la vagància de gran part d'Espanya. Necessitem uns representants ÚNICA i EXCLUSIVAMENT CATALANS! No que per sobre tinguin la dalla del partit esatal. On és aquest partit?
Espanya sense Catalunya NO ÉS RES! Catalunya és un dels motors -junt amb altres tres faves contades- d'aquesta Espanya. Que fixeu-vos la seva hipocresia! Encara ens la pinten com un dels motors d'Europa! Fals absolutament. Ens passen la ma per la cara països com Itàlia.

Ja n'estic tip! Vull una selecció catalana i vull que LA MEVA SELECCIÓ CATALANA representi el meu país CATALUNYA. No tinc res en contra dels espanyols i crec que ens hi hem d'entendre. Si no és així hem d'anar a trucar la porta d'esferes més superiors. Potser la solució seria reformant la pudenta Constitució i convertir Espanya en un Estat Federat. En aquesta Federació tots contribuirien per igual, no en funció del que guanyes. El que gunayes és un mèrit teu i per tant has de tenir tu el propi poder per gestionar-ho i distribuir-ho allà on tu creguis convenient, no on els altres et diguin. Llavors els nostres diners es podrien distribuir en les nostres escoles, en la nostra sanitat, en els nostres especialistes... no donar-ho sense gaires protestes perquè es facin coses a Andalusia o Castella. I és que a més a més, tot i el que ens prenen, encara hem d'aguntar com ens critiquen i fins i tot ens vexen. I ens boicotegen els productes catalans sense que es donin massa passes per paliar-ho. És que ara, de gran part de les coses que es fan, un tant per cent elevat va a tapar els forats d'Espanya. És a dir que amb els nostres diners mantenen moltes parts d'Espanya. Ja n'hi ha prou. Diguem NO!





LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009

Catalunya 4 - Argentina 2

Gols. Per Catalunya: Sergio Garcia (1-0), Bojan (2-0). Pastore (2-1), Sergio de penal (3-1), Di Maria (3-2) i Moisés Hurtado (4-2).

Quin goig fa veure la teva seleccció. Els que han sortit ho han fet molt bé. Extraordinàriament bé! Han guanyat merescudament a la tot poderosa selecció dels rapsodes: Argentina. I mira que hi ha hagut moments que els sudamericans han jugat bé. No obstant nosaltres hem sabut marcar una línia en el nostre joc per anar-la seguint al llarg del partit. El resulat: 4 a 2 a favor de Catalunya. Imaginem un onze ideal: Valdés, Bruno, Puyol, Piqué, Capdevila, Busquets, Sergio, Xavi, Cesc, Sergio García, Bojan. Fa patxoca! Tenim fusta suficient per fer un equip competitiu.

Del partit en destaco l'aportació d'en Xavi i en Busquests a mig camp, el gol de Bojan i la omnipresència de Bruno. De la segona part m'ha agradat molt Moisés Hurtado i el lideratge de Verdú.




Visca CATALUNYA! Iblama