APARTATS

12 d’abr. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA BBVA
Real Madrid 0 - FCBarcelona 2 (Messi i Pedro)

On vam veure el partit? _________________________________
Doncs a ca la Rosita (ca la sogra); una forofa culé digna d'admirar. Sempre encerta els resultats sobretot si es compta a l'ajunda imprescindible de la Moreneta. Fins i tot em fa ser optimista a mi i tot i mira que és difícil.
És increïble veure un partit amb ella. Ho viu com si estiguessis al camp. I malgrat que a vegades l'orella et tremola una mica -i fins i tot et poses més nerviós del que estàs- al final compensa i la taula s'omple de cava per remullar la festa.
Una nit inoblidable!





La crònica del partit amb els comentaris de RAC1 ________________



La crònica iblamesca ___________________________________




Una vegada més -i ja és la segona enguany- en veure l'alineació em vaig quedar perplex. Com en els millors anys d'en Cruyff (ara president d'honor) en Pep ens tenia guardada una sorpresa. Va situar de lateral dret en Puyol i va anançar a l'extrem a l'Alves. Ofensivament l'invent no va funcionar massa però defensivament vam anular per complet en Cristiano. D'aquesta manera et garanties una mena de defensa de cinc o dit d'altra manera defensar amb cinc jugadors acostumat a ser defenses. La qüestió era que el portugués no arranqués i que l'Higuaín no rebés pilotes prop de l'àrea. Els dos objectius complerts a la perfecció. El nostre mig camp amb Keita, Busi i el Gran Xavi van anular la màgia que podia aportar l'Alonso.
Després d'uns sempre perillosos primers minuts l'equip es va assentant al camp i va passar a dominar la pilota, malgrat les constants faltes que van cometre els blancs. Suposo que era una de les consignes: tallar la circulació de la pilota culé. Alguna vegada ho van aconseguir, és cert! No obstant el Madrid no va saber superar el plantejament guariolià i va acabar perdent la partida. El Madrid pegava però no es van adonar que no donaven pilotes bones als davanters, i així fins i tot podem dir que el Barça va estar força còmode durant molts minuts. Fins que prop de la mitjà hora Xavi va inventar-se un passi preciós per alt sobre Messi i aquest amb la dreta batia el gran i admirat Casillas (0-1). Fins a la segona part el Madrid no va decidir tirar endevant. Van ser uns moments una mica preocupants. Tenien un problema tanmateix i és que estaven massa avançats. Total que es veia venir que el Barça els agafaria en una contra i els "mataria" definitivament. I així va ser. Una altra passada de Xavi a l'espai va ser aprofitada primera amb un control orientat i posterior xut de Pedro amb l'esquerra que suposa el segon gol (0-2). A partir d'aquí gran exhibició de Casillas i "tiqui-taca" culé. Amb l'entrada de Guti el mig camp madrileny va semblar més fluid i més letal. Els seus davanters malgrat tot no van saner aprofitar-ho, gràcies també a una encertada nit de Valdés. Al miut 80 la gent va començar a marxar del camp.

La crítica ____________________________________________
Una vegada més als arbitratges massa permissius. Ahir el Madrid hauria d'haver acabat com a mínim amb un jugador menys. Ni així però ens van poder fer un gol!
Que se n'adoni el madridisme del gran jugador que és Milito. Malgrat la seva lesió continua a un enorme nivell.
Que se n'adoni el Madrid -o no- que un equip es fa amb un projecte i amb gent de la casa i una o dues individualitats. No a cop de talonri. Ha de ser l'entrenador que demani uns determinats jugadors sinó feina rai. Pagar els millors no és sinònim d'èxit. El florentinisme ha actuat amb la més grans de les prepotències econòmiques i així li ha anat. Tal com van dir ahir: "Menos cartera i más cantera".

Blanc i Negre __________________________________________
Els millors del partit: Messi i Xavi. Valdés i Casillas
Els pitjor: Maxwel potser i les galàxies blanques
La dada. El Barça assoleix un altre rècord guanyant dos anys seguit al Bernabéu.
El titular: Cartera 0 - Cantera + Messi 2




La Festa ___________________________________
Vam sopar com a reis una pizza excel'ent feta per la Xell amb els ingredients de la carbonara. Amb el primer gol ja vam obrir una ampolla de cava. Al final la segona. Bufffff! Vam veure el vestidor i el que va fer falta. Vaig tornar a repassar les imatges del partit i com a bon culé vaig penjar la bandera blau i grana al balcó perquè lluís en un altra dia gloriós per la culerada. Gràcies Barça per aquests moments. La joia que sents no té preu! Iblama






1 comentari:

ricderiure ha dit...

Viscaaaaaa !!!! aquest any serà gloriós tambéeeee!!!!