EL SEGUICI FESTIU DE REUS ACTUA A LES FESTES DE SANTA EULÀLIA DE BARCELONA 16-170213

Lentament, l’hivern sembla que està deixant pas a la primavera i l’estiu cada vegada és més a prop. I en la meva ment, pensar en l’estiu es pensar en la festa major de sant Pere, que com cada any, marca l’entrada a la calor. I com sempre hem tornen a venir al cap els nanos, els gegants, la mulassa... I en retornen, les boniques tardes de juny en les que amb l’avi Paco anàvem darrere dels gegants perseguint-los fins que a l’home li fallaven les cames. Em venen imatges de veure aquells senyors tan alts que ballaven sota el so d’uns instruments llavors tocats per uns senyors més vellets que avui en dia. Recordo l’avi explicant-me asseguts al banc de la plaça Catalunya de Reus, a sota dels tres únics pins que deuen quedar al centre de la ciutat, que ell va ser testimoni d’aquella vegada en el que em sembla que l’indi va caure allà mateix. Recordo l’avi explicant-me històries que ell muntava amb els nanos i de com la mulassa si no et portaves bé sempre et vigilava.

I ara amb 36 anys, amb el record de l’avi sempre present i ben viu, en el seu viure i gaudir del que era de Reus (París i Londres), i d’emocionar-se amb qualsevol cosa que recordés la seva estimada ciutat, he pogut ser testimoni d’un dels dies més bonics de la meva vida: l’anada del Seguici Festiu de Reus a la festa de santa Eulàlia de Barcelona.

DISSABTE 160213 – Ball solemne de l’àliga a l’interior de santa Maria del Mar

Al llarg de dues setmanes s’han pogut observar exposats al palau de la Virreina diversos elements del seguici reusenc.

foto de: naciodigital.cat

Jo no hi vaig poder assistir però les imatges de Daniel Garcia Crespo en donen fe que devia ser un moment ben emotiu. A l’interior hi havia una bona representació reusenca encapçalada per l’alcalde Pellicer.

Daniel Garcia Crespo

mwrevistadereus.cat

DIUMENGE 170213 – Seguici a les Rambles, Trobada de gegants, Castells i balls dels elements del seguici a la plaça de sant Jaume.

Dono gràcies a la llum que va il·luminar per haver-me fet venir tot i el cansament i la son acumulada per la festa carnavalera del dia anterior.

A trenc d’alba fins a 12 autocars van sortir de Reus amb unes 500 persones per participar del seguici. Doncs bé; a tocar de les dotze des del palau de la Virreina i en direcció a mar els grups festius van iniciar el seu camí. Al matí hi van participar els següents elements: La Víbria, el Drac, el Bou, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els gegants, el Carrasclet, el ball de pastorets, el ball de Pere Joan Barceló, el ball de galeres, el ball de cavallets, el ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Cercolets, el ball de prims, el ball de valencians, el ball de Dames i Vells de Reus, ball de bastons santa Llúcia, el ball de gitanes i l'Àliga de Reus. Va baixar per les Rambles, van tombar i vam ascendir per carrer Ferran per anar a parar a la part del darrere de l’Ajuntament. Enmig de la gent em va encuriosir una senyora que deia: -“Fíjate que bonito. ¿De qué pueblos deben ser?”-. I jo tot cofoi li vaig contestar que tots ells pertanyien a la mateixa ciutat Reus i que sortien en les dues festes majors i feien aquest seguici, tant a la de sant Pere com a la de Misericòrdia.

Visualment, una de les imatges més espectaculars és la que es veia del seguici des del final del carrer Ferran. Al fer pujada tot el seguici et quedava al fons ben arrenglerat. De veritat que posava la pell de gallina. I ja no només pels diferents grups també fiblava sentir les melodies que tocaven (es va tocar molt bé, per cert) i veure com gent desconeguda xalava; especialment, amb la banda del Lleó.

Ja a l’interior de l’Ajuntament la gent va poder descansar una bona estona. La imatge de tots els elements festius un al costat de l’altre també va ser per recordar. Va ser un moment que vaig aprofitar per acostar-me ben a la vora i amb tranquil·litat a aquestes grans figures. 

Mentrestant, a la plaça es va acabar de fer la ballada final dels gegants -preciosos molts d’ells per cert- que van participar de la trobada de santa Eulàlia. 

Posteriorment, les colles de colles de Barcelona, Sants, Vila de Gràcia, Poble-sec, Sagrada Família i Jove de Barcelona ens van oferir un exhibició castellera ben maca, només interrompuda per un fort xàfec que va fer que s’hagués d’ajornar momentàniament. Per cert que a la plaça també es va coincidir amb una representació de la manifestació en contra de les retallades en sanitat.

Havent dinat hi vam tornar. Per cert no us perdeu visitar les Drassanes del port Vell; és senzillament espectacular.

La gent del seguici va ser convidada al mateix palau de la Virreina i a tocar de les cinc s’hi tornaven a posar. Van treure tots els elements festius de l’ajuntament i els van plantar a tocar de la porta. Un per un al centre de la plaça van anar oferint-nos els seus balls de lluïment. Per mi els millors moments els vam viure amb els gegants i els nanos i el lleó; ah, i amb la sàtira del Ball de dames, que va deixar ben clar que potser algun dia des del balcó del davant de l’ajuntament es podrà proclamar la Catalunya independent! Poc a poc, va anar caient la tarda. L’exhibició va acabar ben tard amb la carretillada que van els diables.

De veritat que va ser un dia que no oblidaré mai. Em sento súper orgullós de ser reusenc i de tenir possiblement un dels millors seguicis de Catalunya. Moltes gràcies a la gent que ho fa possible, des dels que toquen els instruments diversos o fan ballar als gegants, als que ballen o simplement ajuden a portar el material. La màgia del seguici de Reus és mèrit vostre. Gràcies!

Penso en l’avi Paco. Què orgullós que se sentiria de saber que els seus gegants i els seus nanos -del seu Reus estimat- han anat a lluir-se a la capital de la seva estimada Catalunya. Igual que jo me n’he sentit. Avi; els meus ulls són els vostres ulls!  Iblama