De la terra n'he vist poc
com més ne veig, menys m'agrada,
tot hi és ombra i vanitat,
pols i cendra i terragada.
L'aigua dolça que jo vull
enlloc del món l'he trobada,
pertot allà on ne cerquí
he trobat la mar salada.
Pulvis, cinis, nihil.
Jacint Verdaguer, Roser de tot l'any, 1894.
És el primer dia de Quaresma. Es concep com el dimecres anterior al primer diumenge de la quaresma (data que va canviant cada any en funció de la lluna). És un dia assenyalat pel cristianisme ja que es fa la cerimònia de benedicció i la imposició de la cendra com a símbol de penitència i com a recordatori que ens morirem (pols ets i en pols et convertiràs). La cendra es posa al front dels fidels i s'obté cremant els palmons i els llorers beneïts el diumenge de rams anterior.
ENTERRAMENT DE LA SARDINA
Aquesta festa és d'origen madrileny i va afegir-se a Catalunya cap al XIX. En la celebració es feia un berenar al camp i de manera grotesca i en contra de l'església s'enterrava una sardina o una arengada tot simbolitzant una espinada o canal de porc (enterraven el que era gras). Avui en dia representa el final del Carnestoltes, el rei del carnaval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada