LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2013.2014

COMPETICIÓ: Lliga espanyola.
MARCADOR: Real Madrid 3 – Barça (Iniesta, Messi 3).
TÒPIC/TÍPIC. BaTATATATATAcazo en el Santiago Bernabéeeeeu!

EN VERD. Les claus per línia: Valdés (aturada crucial), Piqué (ben col·locat), Iniesta (control, pausa, i gol) i Messi (crack).

EN VERMELL. Mascherano.

EL DE NEGRE: justet. Penal de Cristiano; fora de l’àrea i els penals dels Barça correctes. Expulsió de Ramos correcta. Hauria d’haver amonestat Busi per haver fet lliscar el peu per sobre del cap de Pepe. Pot ser que hi hagi un penal per mans de Cesc en una falta; dubtós. I una altre jugada dubtosa amb Neymar a la primera part que sembla que no és penal.

LA CONTRA. Bon partit del Barça sobretot de meitat per amunt. Darrere vam justejar. Les bandes, tot i que Alba no va pujar massa, desbordades. Ells en profunditat ens vam superar clarament i en les rematades ens van matar; per alt ens van treure dos caps. Podíem haver rematat el partit abans de la mitja part i al final vam patir i tot. Sort que en Piqué van treure la pilota de sota pals. I sort en vam tenir d’empatar abans del descans.  A la segona part vam tenir tres moments clau: l’aturada de Valdés, el gol de Cristiano de penal que semblava ensorrar-nos i la insistència en voler remuntar per part del Barça. Ens ho vam creure i ho vam aconseguir; tenint la pilota, amb paciència i sang freda.

Dos punts clau. Per part del Barça. Si superàvem la línia del davant i Alonso, la veritat és que érem perillosos; així era més fàcil poder agafar-los l’esquena. Per part del Madrid. Contraatac, obrir a banda, centre i remat. En això ens superen i clarament!

A LA CAVERNA. Llorones! Ploreu, crideu, protesteu... Els tres punts cap a Barcelona. I mira que us vam donar dos gols regalats però ahir es va demostrar que si estem al cent per cent, donem la cara, podem plantar guerra a qualsevol gran equip. Queixeu-vos del que vulgueu però vàreu ser poc ambiciosos. Em fan gràcia dues coses. Primer les declaracions orquestrades de Cristiano i Ramos (veurem si els sancionen) i les queixes de Pepe; el més gran delinqüent que ha xafat un camp en els darrers anys.

Amb aquest partit el Barça surt reforçat i el Madrid una mica tocat. Ara cal reforçar-ho!

Què gran és el futbol! És un gran desfibrilador de cors. Aquella adrenalina que deixes anar quan fan un gol –i ahir en van fer quatre- és insuperable. Va bé poder desfogar-se així de tant en tant i poder matar a pessigolles el company del costat (en aquesta ocasió el Joan i el Martí). Gràcies Barça! Així si que ens sentim orgullosos de vosaltres. Al final, mentre els jugadors s’abraçaven el Flaps dempeus va aplaudir llargament l’equip.

LA FOTO DEL MUNDO DEPORTIVO