TROS. ARRANJANT ELS
AVELLANERS, HERBA I MOTOR 280414
El dia es va
aixecar ben gris i feia força fresca i més a tocar a la vora del riu. Aquest
divendres em vaig dedicar a la zona del Comellà (part final). Els avellaners ja
tenen força verd a les seves rametes. Els pobres tenen un munt de rames
trencades o fetes malbé. Em sembla que els hi va molt bé alliberar-los
d’aquests llasts i tirar-los-hi terra a la soca. Mentrestant, va la mar de bé a
la voreta anar acumulant les rames i les fulles sobrants i fer una foguereta
controlada. Em va ajudar a recuperar la calentor i al mateix temps poder
eliminar més ràpidament les restes de la poda. Les branques més dobles però les
“pelo” (els hi trec les rametes sortints dels costats) i em serveixen per fixar
els vells marges migs caiguts. Faig una mena d’estaques verticals i les clavo
al terra verticalment. Llavors hi col·loco transversalment les rames més grans
i dobles. Al damunt hi poso pedres ben grans i a sobre hi superposo terra fent
una bassa al voltant de l’avellaner. És una manera que la terra es torni a
solidificar, contenir les avellanes i permetre que el terreny no tingui massa
pendent. Mentrestant, mon pare anava passant el líquid de l’herba.
A l’hora de dinar
ho vam fer dins del mas. Llangonissa amb fesols ben calentets! I a la tarda,
sense temps per perdre ens vam posar a fer funcionar el motoret. Ho vam deixar
ben preparat tot. Arribava l’hora de la veritat. Vam connectar els tubs, vam
enfonsar la boia a dins de la mina, vam encebar bé el motoret amb aigua, vam
omplir el dipòsit de gasolina i si, després de diversos intents fallats,
l’aigua va sortir pel tub per ser remuntada fins al bidó de més avall. Quin
xorro més maco! Llavors vam acabar de buidar la mina i la vam netejar bé. Quina
obra d’enginyeria. Aplaudeixo la pobra gent que la va dissenyar. És
impressionant. Quan ets dins la sensació es ben estranya; sembla que estiguis
dins d’un nínxol. En aquell silenci sents com la paret del fons bufa i poc a
poc va filtrant aigua.
Pot semblar freak
però realment sento una felicitat enorme. He viscut un moment que esperava des
de feia molts anys i ho he pogut viure amb mon pare al costat. Sense ell el mas
i el tros serien una altra història... o potser ja no serien! Gràcies!
HORTS. AVANÇAR EN
ELS CRESTALLS 290314
Amb el temps
aguantant-se justet vam poder acabar la part final del terreny fent els dos
últims crestalls del final. Ara només quedarà arranjar els dos del començament.
Aquests darrers dies entre el fred i el vent de llevant les pobres faves s’han
vist perjudicades. Algunes flors s’han ennegrit i moltes plantes s’han trencat,
així que vam fer-hi al voltant un petit tancat amb canyes perquè les plantes no
vagin de banda a banda amb el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada