TROS: ESPORGANT I
ARREGLANT ALGUN MARGE 280314
Un dia una mica estrany.
Ens vam llevar fent un dia esplèndid i al final va acabar plovent i fent una
forta ventada, així que no vaig poder fer massa cosa. Bé, estic content perquè
vaig tenir temps d’esporgar dues de les millors tires d’avellaners del mas. Els
pobres avellaners són un bon prodigi de la natura. Estan exposats a un clima
sever que va de calorades extremes a fredorades penetrants. Ells veus però que
cada any fan la seva collita. Ara és l’època en la que cal eliminar-li la
càrrega inútil en forma de rames velles mortes o excés de fills. També és un
bon moment per anar apedaçant els marges que inevitablement cauen. La llàstima
és que aquesta feina que considero que era un art s’està perdent. Ja no queden
persones que sàpiguen treballar bé la pedra seca o que et sàpiguen fer un marge
amb cara i ulls. A mi només em queda vetllar per la conserva dels marges més
antics i anar reparant els que cauen.
Hem entrar al mes
de març deixant la terra ben llaurada i amb el fem ben escampat.
Majoritàriament la terra estava força seca. En algunes raconades però la
humitat i la mullena eren ben evidents, cosa que va fer que la màquina hagués
de treballar més forçadament. Al final la pobra no va aguantar i es va acabar
trencant el cable que permet engegar-la, al mateix temps que començava a
ploure. Així que per tres bancals no vam poder acabar bé la feina. Altrament vam
arranjar les cols de Brussel·les que ara estan ben ufanoses i vam arrencar i
replantar una trentena de pesoleres per agrupar-les en un sol bancal.
1 comentari:
Tu digue-li al Ricard que demani ajuda a l'Albert Galvaldà i veuràs com us ajuda a fer un bon marge de pedra seca!
Abraçada company!
Publica un comentari a l'entrada