Una setmana de
replantejament de conceptes. La societat està una mica malalta... o força! Se
m’ha posat la pell de gallina de sentir les declaracions en primera persona de
la Montserrat Gonzàlez, la dona que va matar la regidora del PP Isabel
Carrasco. Amb una sang freda enorme va declarar que no li sabia greu el que va
fer i que hi tornaria. La raó que va donar és que la regidora assetjava la seva
filla. Terrible! I és que la setmana s’ha anat complicant. Aquest dissabte a la
nit un noi ha estat apunyalat a Barcelona. Què poc valorem la vida? Tant que
costa de donar-la i quan te n’assabentes d’aquestes desgràcies, de com una
persona es pot carregar una altra fa fredat. Te n’acabes adonant que estem
oberts a qualsevol circumstància i que no podem fer res per aturar el destí
cruel. I és que el terme justícia és tan relatiu. Estem a abocats a pensar que
no hi ha justícia o que és lenta. Que quan una persona ha comès alguna falta
greu el millor és prendre’s la justícia per la pròpia mà.
En un altre ordre
de coses, però seguint amb un altre tipus d’injustícia, s’ha jutjat l’assalt a
la llibreria Blanquerna de Madrid. Els feixistes que hi van entrar per agredir
els assistents, fer crides i llençar consignes contra Catalunya, i mostrar-se
defensors d‘idees totalitàries ràncies, amb banderes de Falange i símbols
franquistes, resulta que declaren que van entrar per defensar la integritat i
la unió d’Espanya i que no van agredir a ningú, que simplement van apartar la
gent per passar. Indignant! Tenen una barra! I és que, sentint determinades
declaracions de mitjans de comunicació com la Cope, la 13 tv, Interconomia...
veus ben clar quina és la visió que tenen dels catalans. I qui és qui odia a
qui! Ens tracten de ni més ni menys de ser uns tarats que hem seguit encegats
les consignes del gran gurú Mas. Ens han begut l’enteniment des de ben petits,
manipulant la història i influint les nostres ments. Però és que lluny de
donar-nos la mà i seduir-nos per quedar-nos en uns Espanya que reconegui la
nostra nacionalitat i pensaments diferents, encara ens insulten de mala manera
amb tot tipus de falsedats i mentides. Ja m’està bé que vegin com, incrèduls, que
el Rajoy no tingui suports per fer govern. Mentrestant, l’esquerra sembla que va
encarant un possible acord per promoure un govern nou d’esquerres sense l’estela
d’aquests impresentables.
Així i tot, el FMI
ha millorat les previsions de creixement d’Espanya. Bones notícies, en una
setmana marcada per dos contrastos: per una banda diuen que Seat farà la millor
producció des de 2014 i l’altre que Flix veu com un munt de persones es
quedaran al carrer ja que Ercros tancarà l’empresa el 2017. Amb què hem de
quedar-nos doncs? Creixement o estancament? Una vegada més tapen el que volen. Ara
mateix... hem vist un munt de cues aquesta setmana a la delegació de justícia
del govern per demanar l’informe de penals que s’exigirà a partir d’ara per
treballar amb nens i evitar pederastes en el sector. Doncs no... que costava
sortir abans que es fessin cues i informar correctament a la població. Doncs
no, han calgut nits de vetlla i llargues cues per fer reaccionar l’administració
perquè fessin un comunicat i informessin que l’informe de moment no calia. Les
vergonyes han quedat al descobert! Estem sotmesos a maniobres i moviments que
no s’entenen. Com la que ha fet l’ex alcalde de Girona Puigdemont amb el
nomenament del nou alcalde Albert Ballesta. Era el número 19è de la llista i ha
passat a ser el primer fent que els tenia per davant haguessin de renunciar al
càrrec. Moviments de sota mà que no agraden als comuns dels mortals!
Sort que aquesta
setmana s’ha animat una mica amb la trucada que van fer des de Flaix fm al
Senyor Rajoy, fent-se passar pel president Puigdemont. Aquests trucada m’ha fet
reflexionar del que es teixeix entre bambalines. Potser els polítics fora de
càmera i fora del públic són persones i així es demostra. Es va veure un Rajoy
més humà i no tant dèspota, afable, amable i comprensiu... El més curiós però
afirmar que aquesta setmana tenia l’agenda molt buida. Clar com que veu que no
serà president... Tot i així l’atenció també la centrar la Inés Arrimadas en
una mena de paranoia persecutòria en relació amb el tracte a les dones. Resulta
que arran de les imitacions que fan d’ella al Polònia de Tv3 o al programa
Versió de Rac1, s’ha sentit molesta ja que considera que ha tingut un tracte vexatori
i sexista –diu- pel fet que els imitadors volen fer creure que l’Arrimadas no
pren cap decisió sense que el seu cap Rivera no l’autoritzi. Ha volgut fer
veure que això no és ironia fina sinó sexisme pel fet que el cap és home i ella
dona. Com volent dir que ella és incapaç de prendre les decisions per ella
mateixa. Un error Arrimadas! A part que no tens ni idea de la ironia i humor
amb el que tracten els personatges que imiten, una vegada més dones una
informació manipulada que només te la compren els que combreguen a la teva
parròquia. Cap d’aquests dos programes són sexistes, al contrari que hi ha una
mena de paritat entre actors dones i homes i ambdós són uns professionals del
que fan. El que et cou potser és que el que d’alguna manera denuncien igual és
veritat? El que si t’has cregut potser és el que ens ha volgut vendre Antena 3:
els viatges ocults de l’Anna Gabriel, membres d’Eta i Podem a Veneçuela. Mira
tu, que els propis presentadors de la notícia no les tenien totes. Aneu a
vendre fum a una altra banda va!
Set dies que a
nivell internacional no han donat massa de si però que ens deixen algunes perles
com amb les que ens han obsequiat tristament la Sara Payli i el Donald Trump.
Aquest darrer és la imatge més rància i fastigosa dels EUA. És un estil Bush:
dèspota, maxista, sexista, racista... té tots els ingredients per ser anomenat
inútil de l’any. I és que no hi ha setmana que no digui alguna imbecilitat.
Recentment ha dit que ell mataria algú a la cinquena avinguda i que el
seguirien votant. És una vergonya sentir imbècils com aquest individu. Encara
em venen imatges al cap els tres burros de les Açores: l’Aznar, el Bush i
Blair. Es creien els amos del món! Amb capacitat de crear guerres allà on no hi
havia més que gent que sobrevivia a un món de merda. Ens van enfrontar al món
àrab per la seva inutilitat i ara possiblement Europa en segueix pagant les
conseqüències... i les seguirem pagant! Com hi pot haver personatges ignorants
i absolutament catetos com aquestos? I si existeixen, com hi pot haver gent que
els voti?
Un final cap de setmana
en el que una tempesta de neu i temporal coneguda com a Jonàs ha deixat colgat
de neu els EUA, amb gruixos històrics a Whasington i Nova York de més de 70 cm.
Impressionant! Un símptoma més potser que la terra està malalta?
Més a prop hem vist
com han trobat 655 plantes en un xalet de Vilafortuny o com el senyor Alcalde
de Reus prenia possessió al Senat. Pecata minuta amb dues protestes que s’han
endegat ben a la vora. La primera dels pobles del voltant de la futura Pedrera
de l’Argentera. Cada dia són més les veus que n’estan en contra. Sembla ser que
els permisos han caducat i de moment la pedrera queda paralitzada. És evident
que intenció de l’alcalde del municipi és tirar els tràmits endavant ja que
considera que és viable. El cert és però que des de Defenterra i molts altres
alcaldes dels municipis dels voltants estan mostrant el seu enuig amb el
projecte. En comptes de potenciar un espai natural impressionant com és el que
hi ha als voltants de les Serres de Llaberia, la Mola i Escornalbou, ens
entestem a destruir-ne el paisatge. Quina vergonya! L’altre protesta que s’està
preparant és la del proper 07 de febrer a les terres de l’Ebre en contra del
pla hidrològic en el que volen assumir-nos els peperos. No us en sortireu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada