Semana 15-210216
Hem arribat al cap de setmana i aquest ha estat marcat per una notícia
tràgica amb implicació de gent del nostre entorn. Un accident entre una moto i
una furgoneta amb un xoc frontal ha segat la vida d’un noi de 55 i ha deixat
molt mal ferit el company Josep Maria. Per sort se’n sortirà; costarà però se’n
sortirà! Una vegada més la mort ha passat a prop per recordar-nos que algun dia
no passarà de llarg i que ens igualarà a tots. A la família de Montbrió tot el
meu suport i el més sentit condol i tots els ànims Natàlia i Josep Maria; ens
teniu al vostre costat pel que calgui i més en aquests moments tristos i
feixucs.
La veritat és que des de que vaig tenir notícia del tràgic accident he
reflexionat molt. Les estones a l’hort m’han fet pensar en el que som i en el
que ens depara la vida. Ens passem la vida pensant en què farem demà i què
serem. I la realitat és molt capritxosa, si; ja que no et deix veure si hi
podrem arribar o no. Així més que mai tinc ben clar que “carpe diem” i que la
resta són collonades. A fer tot el que es pugui, a fer amics i a gaudir el
màxim. El nostre destí està escrit no sé on, però està escrit i res hi podem
fer per evitar-lo o canviar-lo. El que hagi de passar, passarà inevitablement!
La resta de dies, a nivell nacional, ha estat marcat una vegada més per les
discussions, retrets i negociacions entre els partits que en teoria volen formar
govern a Espanya. No s’acaba d’entendre les postures d’alguns. Tal com ha dit
el Monedero de Podemos sembla que el PSOE jugui a marejar la perdiu amb el
tema, quan en realitat el que vol és un pacte a tres amb el PP i C’s. El tema
català confabularà el bàndol constitucionalista per fer un front comú per
arraconar els intents separatistes dels catalans i el fet de deixar fer un
referèndum. Tal com també ha apuntat el Rufian, tot és una estratègia. Aquestes
declaracions les ha fetes a tv3 el mateix dia que han autoritzat al Tardà (ERC)
i el Fernàndez (CUP) a visitar l’Arnaldo Otegui, deu dies abans que el deixin
anar. Les declaracions que han fet al respecte han estat molt contundent
referint-se a la seva detenció de terrorisme d’Estat. I és que les mans
allargassades de l’Estat es noten per tot arreu. Si tenim en compte el Cas Noos
no cal patir per la Infanta que està ben protegida. El que fou comptable
desvincula Cristina de Borbó de les activitats de Nóos. Antonio Tejeiro afirma
haver vist a la infanta en només dues ocasions. La infanta segueix anant a
declarar però amb joies i amb roba i complements cars. Matas assumeix la seva
culpabilitat i apunta a Urdangarín com a intermediari. Ah, i per tancar les
intrigues de la família real hem hagut de veure com l’antic borbó era
entrevistat de la tv francesa. Perles: Franco el va impressionar molt, va estar
entre dues aigües: el seu pare i Franco. Deixar de ser Rei va suposar un
alliberament. Ara troba a faltar el seu germà al que va matar de jovenet per
error. Costa realment creure com una entrevista gestionada per TVE sigui
passada abans a França que a Espanya.
Segueix la bona sintonia entre la gent d’ERC i CDC, ja que han acordat
unitat de vot en el debat d’investidura de Sánchez. Votaran no! Tres dies
després d’haver presenciat com en Rato anava a declarar i era increpat per un
grup de persones pel tema de les preferents. S’ha acordat que Bankia tornarà
els diners als seus accionistes sense anar a judici. I jo em pregunto per
la pobra gent que tenia els seus
estalvis a Bankia. Per què no es fan càrrec d’ells? Abans són els bancs. Quin
fàstic! Ah, i una notícia que no s’ha sentit massa: un grup d’euro parlamentaris
denuncia que el fitxatge de Bale es va pagar amb l’ajut de bancs rescatats, és
a dir, amb diner públic. Quin escàndol! Aquí no se salva ningú tu. Tenien un
tinglado muntat on hi xupaven molts i molt. El nom de “Florentimo” comença a
esllanguir-se. I per si no teníem prou d’estafes diverses una de nova: la de
Vitaldent. L'estafa pot acostar-se als 10 milions d'euros. La cadena de
clíniques dentals exigia pagaments en negre als franquiciats. Hi ha 13
detinguts, entre els quals, l'amo de l'empresa, i cotxes de luxe i fins i tot
un avió decomissats. Com ja s’ha dit altres vegades, no et poden donar duros a
quatre pessetes. Tot són modes: immobiliàries, perruqueries, botigues de
“compro oro”. Per alguna raó serà que darrerament s’han obert un munt de
negocis relacionats amb les dents. En aquesta societat res és fa perquè si. No
era normal que aquestes grans franquícies t’oferissin els seus productes i els
seus serveis molt més econòmics que els dels dentistes de tota la vida. Més val
conegut que savi per conèixer!
Catalunya ha viscut entre tres aigües podríem dir: el comiat a Muriel
Casals, la suspensió del Departament d’Exteriors de Catalunya i la no
desconvocatòria de la vaga del transport públic de Barcelona. La polèmica va saltar
en la gala d’entrega de premis Ciutat de Barcelona. Dolors Miquel poetessa va
parafrasejar el parenostre. Ella va dir que era un cant a la maternitat però el
cert és que Alberto Fernàndez Díaz va abandonar la sala i molta gent entre la
que m’incloc s’ha sentit contrariada. Jorge Fernández Díaz, el ministre en
funcions, va dir que volia que s’apliqués el codi penal. Realment, l’escrit no
és encertat, fins i tot m’atreveixo a dir que és nefast però d’aquí a voler
criminalitzar-ho com en el cas dels titellaires de Madrid, hi ha un món. Cal
una reflexió ben profunda en qualsevol cas. És vol trencar amb tot i es vol fer
un nou art i a vegades es confon la innovació amb la falta de respecte i això
no és així. Ara si no fas una obra de teatre amb sexe explícit, insults,
violència... no és “vàlid”. En moltes facetes de l’art passa. Un dia d’aquesta
setmana parlaven d’una exposició interactiva amb unes mantis religioses que
interactuaven en una sala d’exposicions. Ja ho va dir Aristòtil que tot està
inventat i que la originalitat d’allò que es fa romàs en la manera diferent en
la que s’interpreta i es fa. Els temes són els de sempre: amor, desamor, odi...
Com dic cal una reflexió una mica més enllà!
La pèrdua de la Muriel Casals ha marcat gran part de la setmana, ja que se
li han retut diferents homenatges sentits; des del record al mateix Polònia,
que per cert celebra deu anys en antena, al més emotiu: col·locar una rosa
blanca en la butaca que ocupava al Parlament. Més de 2000 persones la van
homenatjar a Sabadell mentre que el Camp Nou va deixar una cadira buida en el
seu record. Una figura que per sempre més romandrà lligada al procés
sobiranista català. Tal com va dir el president Puigdemont em va agradar molt
veure com tota la classe política catalana en bloc –sense excepcions- alabaven
la figura de la Muriel. I seguint en el parlament i amb el president, recordar
la suspensió per part del TC del Departament d’Exteriors de Catalunya. Mai
havien treballat tant ràpid! La Generalitat diu que seguirà endavant. Carles
Puigdemont està acostumant al Parlament a frases originals. Aquest dimecres, en
el marc d'una pregunta de Xavier García Albiol sobre la suspensió de les
competències de Departament d'Exteriors, el president de la Generalitat va
parafrasejae Gerard Piqué afirmant: “Gracias Tribunal Constitucional, contigo
empezó todo”. La frase la va dir el jugador blaugrana en la celebració d'un
títol recordant la festa d'aniversari de Cristiano Ronaldo amb un cantant.
Sembla que definitivament, nosaltres anem a la nostra d’una vegada per totes,
passant de les promeses que ens puguin fer. Ja n’estem farts! Per cert; ara cal
vetllar una mica més encara pel català, ja que s’ha sabut que ens les proves
d’advocacia se l’ha exclòs una vegada més! Una altre menyspreu contra la nostra
maltractada de per se llengua. Menys mal que no tot són males notícies; hem
sabut que naixerà Capital Books, un nou segell de narrativa comercial en català.
Campanades favorables que de nou sonen com les campanes en la nit de Girona. El
nou alcalde, ara que en Puigdemont ja no hi és, ha trobat un filó legal per
tornar a fer sonar les campanes de nit de la catedral. Veurem com reacciona
l’establiment hoteler denunciant!
Primer gran tinglado per l’Alcaldessa Colau. Si no hi ha un canvi in
extremis de darreríssima hora, han estat incapaços de desconvocar la vaga del
transport públic de Barcelona, a les portes de Mobile Congres. En un dels
certàmens més importants de la ciutat aquesta convocatòria és una gerra d’aigua
gèlida. Ara que semblava que la Colau –la reina de les reinvindicacions i de
les causes perdudes- estava en el lloc de major decisió de la ciutat, resulta
doncs que ara és quan pitjor es negocia. No s’acaba d’entendre. Com sempre la
que en sortirà perjudicada serà la ciutat. Fa gràcia veure que Barcelona es
vulgui declarar “en guerra” contra l’ús dels vehicles privats quan ni ella
mateixa sap fer una gestió adequada del transport públic. En la inauguració del
Mobile Congres el rei ha reiterat la importància de treballar plegats i bla,
bla, bla, mentre que Puigdemont ha evitat referències al procés. Estratègia? Passant?
Pel que es veu la denúncia feta darrerament dels abusos en l’Escola
Maristes de Sans ha obert la caixa de Pandora. Arreu estan sortint a la llum
noves denúncies d’altres abusos. La gent sembla haver perdut la por a denunciar
aquesta xacra. Ni oblit, ni perdó! Haurien de fer una llista dels malparits que
han abusat i ensenyar-nos a tots la seva cara perquè escarmentin.
A nivell Internacional mal, mal i mal; trasbals de darrera hora. Hi hagut
més de 140 morts en atacs contra minories religioses a Homs i Damasc en
diversos atemptats. Mentrestant, a Michigan un pistoler ha matat a sis persones
en un tiroteig a l’atzar. Encara no en tenen prou amb el tema de les armes als
EUA? És indignant!
L’entrevista i posterior concert del grup Eagles of Death Metal. Posava la
pell de gallina veure’l aquell noi encara amb la por al cos relatant els atacs
terroristes de la sala Bataclan. El grup actuarà a París tres mesos després, la
setmana que s’ha imputat a Sarkozy pel finançament il·legal de la campanya de
2012. Tant de bo sigui un signe de tancar una ferida que costarà molt de
cicatritzar. Precisament entorn al terrorisme va la següent informació una mica
estranya. S’ha encetat una guerra judicial entre Appel i l’FBI per les funcions
de privacitat de l’Iphone. L'empresa ha defensat que no pot accedir a les dades
dels seus telèfons mòbils i un tribunal els hi ha dit que ajuden a piratejar el
dispositiu d'un sospitós de terrorisme. Mare meva, quines discussions!
En qualsevol el cas, el món segueix a la seva en les seves polítiques. Els
americans segueixen donant suport al Trump; terrible. Mentre que una altra
xacra com en Jep Bush s’ha retirat. Un de menys tu! Menys mal que encara que es
prenen mesures amb seny; els EUA han tornat a fer vols comercials amb l’Havana.
Mentrestant, a l’altra part del món, que sembla més l’altra part de l’univers,
l’Iran manté el veto a les dones a assistir a una prova del mundial de volei
platja. Al temps que Rússia ha negat haver comès crims de guerra al nord de
Síria. No s’ho creuen ni ells. Com moltes coses en aquest maleït món mai se
sabrà. La lluita en aquell racó del planeta sembla anar en un altre sentit. El
petroli barat ha esquerdat l’OPEP. L’Aràbia Saudita, Rússia, Veneçuela i Qatar han
decidit limitar la producció de cru per mirar d’apujar-ne el preu en una
decisió presa al marge de nou països que formen part del lobi petrolier. Veurem
com acaba. El fet està en que els consumidors podem posar gasolina supero 95
per menys d’un euro.
A nivell més local m’he mogut en la indignació per tres notícies que m’han
sorprès. Primer, en veure anunciat per Reus una iniciativa del Mas Sedó. En
ella es convoca a les dones a una gala sopar per celebrar el dia de la dona
treballadora. La veritat és que veient la foto de la iniciativa sembla que facin
més una crida a “mis samarreta mullada” que a una altra cosa. Em sorprenen
aquesta mena de reclams. Més que celebracions i crides per fer dinars absurds
el que hem de fer és vetllar per la paritat i per una societat més equilibrada
a nivell de sexes.
En segon terme, amb el cas de la Cooperativa de Cambrils. És evident que
algú ha fotut mà a la caixa i no s’aclareixen les responsabilitats. Ara es
demana una recapitalització per part dels propis socis, quan són ells en la
seva immensa majoria els que s’han vist perjudicats. És una vergonya! La pobra
gent no ho vist clar i ha demanat que directament els advocats passin a ser els
seus representats. Alguna mà negra deuen veure!
La tercera fa referència al Reus Deportiu de futbol. Fa quatre mesos que no
paga els seus jugadors i ells segueixen jugant per l’afició i els socis. Un
enorme aplaudiment pels jugadors i una enorme xiulada pels representants del
club.
En un altre ordre de notícies hem sabut que tres metges del cas Traiber es
desentenen de les pròtesis defectuoses. El jutge de Reus que duu el cas Innova
investiga 47 metges de 23 centres mèdics de Catalunya i 13 treballadors de
Traiber per les comissions que hauria pagat l’empresa de manera “habitual”.
Millor desentendre’s i marejar la perdiu! Altrament s’ha sabut que el programa
de gestió alimentària recupera 6 tones d'aliments per a famílies sense recursos.
Set dies que passaran a la història perquè un forn de Nulles ha ideat croissants
de calçot. La imatge certament no convida massa a menjar-se’ls!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada