APARTATS

8 de febr. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 01-070216



Tanquem la setmana de Carnaval, amb Carnaval i disbauxa per tots els costats... on la gent aparenta el que li ser o fer; on la gent es disfressa, s’arrauxa... deix embollar-se una mica. Però sempre hi ha algú que va una mica massa enllà i la vessa. Han acusat dos titellaires per exaltació del terrorisme per haver fet una paròdia en la que parlaven de “Alka-eta”. El Fernández Díaz els ha col·locat al nivell de terroristes i faran el possible per empapelar fins i tot a l’alcaldessa Carmena. Que és un error, si! Però d’aquí a sentenciar-los. Quina misèria! Els han posat en presó provisional. Quina importància pot tenir aquest fet quan ben a la vora es cometen veritables atemptats contra les persones? La gran noticia, tristament, ha estat sense dubte la confessió d’un ex professor dels Maristes d’haver comès abusos sexuals. Quina aberració! I el més trist i patètic del cas és que el jutge l’ha deixat en llibertat amb càrrecs. Un veritable escàndol. Durant un munt d’anys aquest fill de mala mare va estar abusant de nens. És terrible! Com es pot abusar d’un menor? Només ho pots fer si ets un monstre. Ni justícia ni perdó contra aquestes males persones. Per molt que reconegui els fets i demani perdó les víctimes sempre arrossegaran amb ells el llast de l’abús. En la ignorància de la gent es diu per quina raó les víctimes no denuncien abans. Doncs per por i per vergonya. Una de les víctimes diu que porta tres anys tancats en la seva habitació. Quina pena!
Taiwan ha vist com la terra es sacsejava en un terratrèmol devastador provocant desapareguts i uns 14 morts de moment. Una allau de neu ha sepultat cinc esquiadors al Tirol. I Europa ha testimoniat, tot i que amb no tant volum com s’esperava que en una part és xenòfoba. Manifestacions en contra de la immigració i el món musulmà han deixat especialment Dresden marcats per aquesta xacra.
Amposta s’ha vestit de blau per manifestar-se en contra del nou transvassament de l’Ebre. Tot el meu suport des de la distància! És fastigós veure com el PP i moltes elits estan a favor d’aquest projecte que no amaga com es ven per fer regadius a la zona de Lleida sinó que els fins són ocults i molts altres. Està en perill el Delta i tot el que es mou al seu voltant, per això molta gent de Catalunya entre la qual hi eren la Presidenta Forcadell i el Jonqueras, junt amb representats de tota la classe política catalana menys de C’s i el PP, s’hi ha mobilitzat per deixar ben clar que el projecte no es pot dur a terme. No té prou feina el PP que fins i tot ha de venir a tocar els pebrots amb aquest tema? Han estat 7 dies de noves sospites sobre el PP, de donacions i trames per emmascarar-les. Malgrat tot les enquestes són capritxoses i fins i tot li donen una hipotètica victòria en unes noves eleccions. I per si no n’hi hagués prou, el Rei, davant la inanició de Rajoy, ha proposat al líder de l’oposició Pedro Sánchez que intenti formar govern. Mentre el sector ranci i caspós segueix entestat en que s’ha de fer un bloc de govern encapçalat per Rajoy amb el PSOE i C’s. Sempre el govern essent encapçalat pel PP i Rajoy. No els hi parles de pactes; allà estan entestats en que ha de governar el que ha obtingut més vots. Si no ens enganyen sembla que això no succeirà! Sentir Felipe González faltant, o recentment Alfonso Guerra parlant “de niños malcriados”, referint-se als de Podemos, ja fot fàstic. Si t’ho mires fredament –com ja hem dit altres vegades- PP i PSOE acaben sent el mateix, només cal veure com molts dels seus líders connecten els pensaments i les opinions en molts temes i especialment quan cal atacar Catalunya.
Precisament a Catalunya, des de la Generalitat s’ha aprovat un pla per protegir l’espai del voltant del Castell-Monestir d’Escornalbou. Això vol dir que ni físicament ni visualment es podrà trencar l’harmonia de l’entorn del mateix. És una bona notícia si tenim en compte que ben a la vora hi estava prevista la ubicació d’una pedrera. En un altre ordre de coses, destacar la contestació de Puigdemont a Rajoy en el sentit que fomenta l’odi contra Catalunya. A més vull destacar la regeneració que sembla que per fi arriba a Iniciativa en les seves cares visibles. A veure si perdem de vista la Camats i l’Herrera; ja cansen. Sense remodelació els partits estan enterrats! El cert és que Iniciativa des de que s’ha fusionat amb Podem ha perdut tota l’essència. Les noves cares seran Marta Ribar, David Cid i Ernest Urtasun. Mentrestant, Artur Mas ha convidat a impulsar una plataforma per articular un centre polític sobiranista. Una vegada que en Mas s’ha retirat de la primera filera política la veritat és que ha ajudat a desestressar la política independentista. La seva figura, tot i reconèixer el seu mèrit i lideratge, feia massa pudor. Va fer la mar de bé de retirar-se. Ara la gran dificultat estiba en aglutinar més gent a favor del procés ja que la majoria social encara no és del 50%. De tant en tant, quan l’actualitat els guillotina per penosa –als del PP- ha de sortir el tema català. És la gran distracció. En Rajoy, que aquest cap de setmana ha estat a Barcelona, el dia que han nomenat gran gurú del PP a Garcia Albiol, ha avisat Catalunya que el govern està en funcions però que l’Estat no està en treva. En treva? Es pensen que som idiotes. Mentre el País Basc segueix dient que ja parlaran del tema basc, que tot el compromís, que tranquils... (això vol dir que els hi donaran el que demanen), Catalunya, quan defensa els seus interessos, ens amenacen amb el pes la llei. No sé com pot ser que no hi ha més independentistes!!! Surrealisme, moooolt surrealisme! Si Dalí aixequés el cap i veiés cerimònies com la dels premis Gaudí salivaria. Tant en aquests premis catalans com en la gala espanyola dels Goya la peli vencedora fou Truman. Haurem potser de tornar al cine després de tants anys ja que s’anuncien diverses pelis que sembla ser que valdran la pena.
I res... que la gent de Porrera va pujar a la Mola de Colldejou per menjar-se en família el Rollo. Pel que diuen llàstima de la Boira. El cert és que la Mola i el seu voltant solen tenir un microclima realment canviant, capritxós i imprevisible.
Bé... ara només cal cremar les darreres hores de carnaval a les grans ciutats i cremar els ninots i els Carnestoltes de cada territori! I a altres coses tu! Un any més una festa que passarà amb més pena que glòria si tenim en compte les meves experiències. Ara per ara tinc moltes altres prioritats! Au!