Sessió d’investidura a Espanya. Paripé espanyol. Van organitzar el gran treatrillo i ens van deixar bocabadats amb un nou ridícul. Què es pensaven, que algú a darrera hora els hi donaria el vot. Ah, i primeres esquerdes amb la gran coalició de la dreta. El millor: la gran intervenció del Tardà. Va donar tota una lliçó de saber parlar, donar arguments i no caure en els tòpics de sempre, aportant les dades necessàries per demostrar la inutilitat del personatge. Això si, un nou despropòsit: el PP proposa l’ex ministre Sòria, empastifat pels papers de Panamà, cas Castor... per ocupar un alt càrrec al Banc Mundial. Aquesta és la manera de fer del partit més corrupte: ficar els seus ex càrrecs a ocupar llocs d’importància. Recordeu Rodrigo Rato? Vomitiu!
Iceta i Parlon lluitaran per la presidència del PSC. Ja m’està bé que es pugui posicionar una cara nova al davant del partit i que doni un altre tarannà. A veure si la gent que segueix l’estela del Maragall i somnien una Catalunya independent hi poden tenir cabuda. Amb altres paraules; a veure si el PSC recupera l’essència del PSUC i deslliguen dels designis del PSOE de Madrid. Aposto per un PSC català emancipat que no hagi de demanar permís al pare espanyol. De fet seria genial que els partits fossin lliures a cada territori de prendre les decisions que creguessin més oportunes.
Un nou fàrmac que frena el deteriorament de l’Alzheimer. Una malaltia que deix cao a les persones i els familiars que la pateixen. Tant de bo pugui arribar el dia en el que aquesta malaltia no s’endugui les ments de les persones que estimem. En el mateix àmbit farmacèutic ens hem assabentat que la despesa farmacèutica ha caigut un 2,39%. Des de que es fa pagar el cert és que la gent s’hi mira més. Abans hi havia una mica de màniga ampla amb els medicaments. Ara al fer pagar i a l’estar més controlat l’ús dels medicaments, la gent se n’està més. Abans capses i capses de pastilles. Ara capsa numerada amb les pastilles que toquen i quan s’acaben cal tornar al metge perquè te’n doni de noves. S’ha aconseguit que la gent en reguli la compra i en conseqüència la despesa ha disminuït.
Augmenten les hipoteques al ritme de l’augment de l’atur. Bé! La gent sembla que es deu sentir més segura i torna a demanar hipoteques. A mi em diran conservador però segueixo sense veure-ho clar. Sóc més de l’escola Niño-Becerra que no pas de l’Asrham. Per molt que els polítics ens vulguin fer veure que la crisi és història, moltes famílies han quedat massa tocades. A més els sous no són els que eren.
Política internacional. Setmana interessant a Alemanya, Brasil, Veneçuela, Mèxic i els EUA. Clatellada a la Merkel. A la regió de Meklenburg-Pomerania ha guanyat la ultradreta l’ha desvancat. Els alemanys cada vegada estan més descontents amb la seva presidenta. Que puguin criticar a la Merkel importa poc. El que preocupa és que es mostren contraris a l’acollida de refugiats. Els vells tics nazis no han estat eradicats del tot lamentablement. El Parlament expulsa Dilma Rousseff a Brasil. Des de fora realment costa molt de jutjar. L’oposició ha aconseguit carregar-se la presidenta i cadascú s’ha encarregat de criminalitzar l’altra part. A la Dilma l’ha marcat molts l’estela de Lula Da Silva. Mentrestant, l’oposició Veneçolana s’ha llençat en massa al carrer per mostrat el seu descontentament amb el chavisme. Ja són massa anys de Chavez i Maduro i ara ha arribat un moment en el que el país sembla estancat en el que sembla més bàsic. En un altre ordre de coses, Mèxic s’ha abaixat els pantalons al Trump. Aquest impresentable ha dit que aixecarà un mur entre els dos països quan sigui president. Cal plantar cara a aquests impresentables. No m’estranya que els mexicans s’hagin mosquejat.
Dos notícies relacionades amb l’església. Primer, l’assassinat d’ Isabel Solà, una missionera catalana que treballava a Porto Prince. Una pena. Uns lladres qualsevol han tret la vida a una persona que havia donat la vida pels altres. Segon; el Papa Francesc ha fet santa a la Mare Teresa de Calcuta; un exemple a seguir de dedicar els seus dies a fer-se càrrec dels més pobres.
L’Oms Adverteix que cada segon se suïcida una persona al món. És una dada terrible. Massa gent es treu la vida en aquest món i segurament és perquè la societat no els ha sabut escoltar i no els hi ha donat cabuda. Primer de tot haurien ser les persones i no ho són. Els estats es preocupen abans dels diners i s’obliden que som persones i que necessitem que se’ns escolti i se’ns reconegui; o si més no que puguem tenir l’opció de dur una vida digna. La desesperació és duríssima per una persona.
15ena edició del Festival de Música Acústica de Figueres; el festival urbà de l’estiu! Aquest cap de setmana la ciutat ha comptat amb les actuacions de Dr. Prats, Animal, Aspencat, la Banda del nostre país (amb Catarres, Pets, Sopa, Mishima, Pastora, Mazoni repassant temes de la nostra música en català), Sidonie, Adrià Punti, Obeses o Macaco entre altres. Reconèixer el gran mèrit que és organitzar aquest certamen, felicitar-vos i animar-vos a seguir. Hi serem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada