1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 34.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. ALABÈS 0 - BARÇA 2 (Aleñà i Suàrez).
3. ‘EL ENTORNO’. ‘run, run’ amb el físic d’Umtiti. Aquest jugador no acaba d’agafar la forma i no acaba de donar plena confiança, tot i el bon partit fet ahir!
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? De les últimes 11 lligues el Madrid només n’ha guanyat 2.
Grada buida en la porteria del Barça per protestar en contra la prohibició del grup d’animació local Iraultza 1921 de part d’antiviolència.
M’ha cridat l’atenció l’actitud esbojarrada de Wakaso contra els jugadors del Barça. Li aniria bé desconnectar a aquest noi!
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (brutal amb el peu. Poca feina). Defensa: Roberto (polivalent; de l’esquerra a la dreta), Piqué (tens amb els rivals però ferm en defensa), Umtiti (faltat de forma però millorant) i Semedo (titular fiable). Mig: Busi (més pràctic i menys floritures), Vidal (os dur de rosegar), Aleñà (magnífic). Davant: Coutinho (on fire), Suàrez (bregant dalt sol) i Demebelé (desaparegut).
Descans merescut per jugadors com Messi, Alba, Lenglet i Rakitic. Sense Messi l’equip juga d’una altra manera, amb les posicions més marcades i potser més com un equip. La primera part ha estat de llibre; hem estat molt superiors tot i que ens ha faltat alegria amb la pilota (major rapidesa de circulació). S’ha combinat bé i hem tingut ocasions suficients per obrir el marcador, però no ha pogut ser.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Aleñà. Lideratge en l’equip amb gol inclòs després d’una jugada molt maca col·lectiva.
-‘ERES MUY MALO’. Dembelé. Segueix perdut i sense trobar-se. Quina llàstima!
-L’INDULTAT. Semedo. S’ha anat consolidant en l’equip i dóna bones prestacions.
7. EL RIVAL. 5-4-1 massa travat i amb un cert desordre defensiu. Van començar la lliga sent un dels equips revelació i acabaran en zona de ningú per poc. A poc més es pot aspirar amb un 20% de possessió i 230 passades en 90 minuts. Malgrat tot, Abelardo ha donat forma a un equip que amb uns retocs i algun lideratge més potent poden donar-li més ales.
8. LA MOVIOLA. Cordero Vega. Li ha faltat contundència per posar fi a alguna entrada violenta dels alabesos. Ha tirat de VAR per marcar un penal per mans a dins de l’àrea (encert).
9. LA VEU DEL SOCI. Enorme alegria veure com en el gol d’Aleñà, ell i el Roberto es fonien en una abraçada còmplice per celebrar el gol. Un goig veure que els nois de la Masia es consoliden en un primer equip tan potent.
10. A LA CAVERNA. Ens quedem a un sospir de guanyar la lliga ja. Pot ser aquest mateix vespre si l’Atlètico punxa o la propera jornada. A veure si els astres s’ajunten i pot ser dissabte al mateix Camp Nou i es pot fer una bona celebració.
APARTATS
- Actualitat (179)
- Al Camp (62)
- Colldejou (34)
- Concerts (69)
- Cròniques Futboleres (426)
- Els punts sobre les is (172)
- Festes (119)
- Futbol (267)
- Literatura (23)
- Motius gastronòmics. (18)
- Música (7)
- Noces (7)
- Opinió (43)
- Poesia (5)
- Porrera (24)
- Sortides (67)
- Tradicions (11)
VISITES
24 d’abr. 2019
21 d’abr. 2019
ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 15-210419
-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és pel linxament, afusellament i crema d’un ninot amb el rostre de Carles Puigdemont al poble sevillà de Coripe, sota el vist i plau de la guàrdia civil que fins i tot ha supervisat la munició amb la que s’ha disparat. On es la fiscalia? On són les condemnes dels constitucionalistes? Tot el suport a la Generalitat que s’hi querellarà.
-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? A Colldejou, coincidint amb el diumenge de Pasqua, hem celebrat la Diada de Sant Jordi. Hem muntat la paradeta a la plaça, com ja és costum. Hi hem posat els llibres organitzats amb les seccions de juvenil, infantil, castellà, català i variat. Les roses, que s’han venut totes i el darrer número de Lo Collet (número 80). També hem pogut gaudir de les obres que els autors locals Lolita i Ismael de la mà del Mestre Anton Rofes ens han exposat al costat de la paradeta. Al final, tot i les previsions una mica negatives, el temps ha aguantat i hem pogut mantenir la taula fins a l’hora de dinar. I com que coincidia amb el dia de Pasqua doncs hem anat a buscar i a entregar les Mones i els ous de Pasqua per a menjar-nos-les dilluns, en una de les celebracions més boniques de les nostres contrades. Padrines i padrins i fillolles i fillols, filloles i fillols i Padrines i Padrins. Mones i ous. I enguany amb llibres, roses i Lo Collet.
-EL PERSONATGE. He llegit aquestes dues notícies i vull tenir un record per Charles Darwin, que just aquest 19 d’abril ha fet anys que va morir el 1882. ‘Reapareixen les llúdrigues al Besos 40 anys després’; ‘La causa de la mort de l’última tortuga gegant d’aigua dolça quan intentaven inseminar-la és, de moment, un misteri. Se n’ha congelat teixit ovàric per mirar de salvar l'espècie en el futur’. Seguim obsessionats amb perpetuar les espècies quan potser ens hauríem de plantejar que l’espècie s’estanca ja que no suporta l’evolució. I jo em pregunto: no ens va dir Darwin que només sobrevivien els que millor s’adaptaven al medi? No estem anant contra natura amb molts temes?
-L’EFEMÈRIDE. 20 anys de la sèrie ‘Plats bruts’. Ha passat el temps i la veritat és que seguim gaudint d’aquella frescor i això té molt mèrit i més en els temps que corren. Un bon context, uns personatges totalment estereotipats, amb contradiccions de tota mena, amb un punt d’humor controlat i amb tocs d’amor xocants. En definitiva, una sèrie capaç de barrejar l’histrionisme de ‘la Trinca’ o ‘les Teresines’ i temes del dia a dia com a ‘Poble Nou’. En els dies que corren s’agraeix que puguis passar una bona estona. L’Emma, la Carbonell, el López, el David el Ramon i la Mercedes constituïen el bloc dur de les històries que transcorrien entre el bar, la ràdio i sobretot el pis de l’Eixample. 73 capítols i un milió de share en alguns capítols en donen fe de l’èxit. Amb la merda que solen fer a la tv me n’alegro de tenir la possibilitat de recuperar-los quan vulgui.
-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana santa amb de tot tu. Boires, vent, pluges, sol, núvols... tot ben repartit arreu del territori. Ens han tornat a posar la mel als llavis amb una suposada llevantada que el vent provinent de dalt ha dissipat. Situació de llevant estranya amb el temporal traslladant-se al sud d’Espanya, fins i tot amb pedregades a Sevilla. A partir de dijous, la ventolera ha estat descomunal a casa nostra. Cops de 90 km/h que han desgraciat uns dies de calma i pau. Temporal coster brutal amb onades de molta alçada! A mitjans de setmana, les orenetes que des de fa unes setmanes tomben per casa, semblaven desconcertades sortint i entrant del niu i amb aquestes oscil·lacions de temperatura.
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. L’incendi de la Catedral de Notre Dame de París ha estat una de les notícies més seguides i comentades dels darrers temps. S’ha pogut seguir en temps real fins i tot com s’esfondrava el sostre amb la caiguda de l’enorme agulla. Curiós que dos edificis tan emblemàtics com el Liceu a Barcelona i Notre Dame, hagin hagut de passar per aquesta desgràcia. Curiós que tots dos eren edificis vells i ara, aprofitant el foc, seran remodelats parcial o totalment.
-QUE N’APRENGUIN! Vull dedicar aquest espai a la gent que es dedica al ‘plogging’; una nova disciplina que consisteix en córrer o anar a caminar amb un bossa per dipositar-hi les deixalles que et trobes pel camí. En temps d’invasió de domingueros que corren, van en bici, moto i el que sigui i que passen per tot arreu i ho embruten tot (no vull fer generalitzacions però hi ha molt poca conscienciació) aquesta és realment és una gran iniciativa! Entre tots no només hauríem de fer córrer la veu per ocupar llocs bonics sinó que hauríem de conscienciar a la gent perquè quan va a la muntanya o a llocs protegits tinguin més civisme i ajudin a mantenir-ho en condicions.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb els atemptats contra gent innocent d’Sri Lanka. De moment ja es computen 207 morts i més de 450 ferits en uns atacs que hi hagut contra esglésies catòliques i protestants i hotels de luxe. Condemnar completament qualsevol atac indiscriminat contra el que sigui i contra qui sigui. No tenen perdó els que ho han comès. Pel que es veu, alguns suïcides hi hagut i tot i que no s’han reivindicat els atacs se sospita que grups radicals budistes haurien pogut ser els causants. Cap religió al món hauria de sentir-se orgullosa amb els fets. Esperem que la condemna sigui absoluta.
-ESCLAUS DE LES DADES. 42 persones mortes a les carreteres catalanes. És un 25% menys que en l’any anterior. Tot i la millora, les dades fan esgarrifar i si ho desglossem més, què tenim? 30 morts en cap de setmana i 15 majors de 65 anys; ‘finde’ i gent gran. Amb tot s’estan plantejant noves mesures per encara fer els cotxes més intel•ligents i així poder evitar possibles accidents. Els cotxes de nova generació duran sensors de tota mena i limitadors. Igualment es veu que plantegen que portin una caixa negra perquè es puguin precisar millor les causes dels accidents. Tot tendeix a la robotització. Llavors jo em pregunto: així s’acabaran els accidents definitivament? Jo crec que no, mentre darrere sempre hi hagi el factor humà imprevisible en un 100%. Només cito dues de les darreres infraccions que s’han comès més cridaneres: alletar un nadó i afaitar-se. Estem malalts!
-DURUS A QUATRE PESSETES. La falta d’inversions a la xarxa de Rodalies d’Adif en la línia sud (entre l’Ametlla i Cambrils) ha fet que aquesta passada nit i matinada 2500 usuaris es quedessin ‘tirats’ al voltant de 9 hores sense poder arribar als seus destins, com a gossos, sense cap explicació i sense cap atenció extra humana. La causa sembla ser que el vent. Una excusa que se suma a la infinitat d’irregularitats que la companyia i la línia no han estat capaços de resoldre des de fa una pila d’anys. Ara que tenim tota la púrria fent campanya potser ja van sent hora que es posin les piles i obliguin a donar un servei digne de trens. Aquesta és l’Espanya real amics unionistes! La que deix abandonada de la mà de déu una xarxa ferroviària gestionada per l’estat totalment obsoleta.
EL PROCÉS. La Junta Electoral sembla haver embogit segons la premsa espanyola. Primer, perquè ha autoritzat Jordi Sànchez a participar en dues rodes de premsa des de la presó. I la segona ja que ha autoritzat Oriol Junqueras i Raül Romeva a participar en actes electorals els dies 21 i 22 d'abril. Unes mesures que coarten una mica menys la llibertat dels candidats
Judici del procés. Novena setmana. Hem hagut de seguir aguantant testimonis malintencionats dels cossos policials. L’únic objectiu: que no caigui l’acusació per violència. Diversos agents han afirmat que l'ús de les porres era només per defensar-se; com si la gent anés organitzada darrere d’una consigna en contra d’ells. Mentrestant, el Marchena ha cridat a l’ordre a les defenses assegurant que no és un judici a la policia. Que no ataquin a la policia.
TIP DELS IUESEIS. ‘Trump endureix el bloqueig a Cuba i obre un nou conflicte amb Espanya i al UE. Els grups hotelers mallorquins com Melià o Iberostar són les grans víctimes col·laterals i ara afronten demandes milionàries a la justícia nord-americana’ (324). Tot lo bo que havia fet l’Obama aquest inútil s’ho ha anat carregant. I no només això sinó que està generant un odi contra els iueséis com feia anys que no es veia. Amb lo del proteccionisme, lluny de treure grans beneficis pels seus, el que li està suposant és que altres països responen amb un enduriment també dels preus vers ells. Els economistes afins al règim trumpià juren i perjuren que la situació és excel•lent quan la realitat és que el país, com molt apunten, voreja la recessió. Ara la darrera bogeria és voler desafiar la UE, la qual ja està esmolant els ganivets per endurir les mesures si se li gira el cap al de la tofa rossa.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Campanya electoral i promeses i propostes i cartells (amb majoria del trio del 155 penjats de moment a la ciutat) i avorriment -la veritat- de veure que seguim amb poques iniciatives per una ciutat que sembla saturada en molts aspectes. Ara si que deixen veure la cara, ara que venen eleccions s’avenen a escoltar les ‘súpliques’ dels ciutadans. Evidentment, que tinc clar el que no votaré. I evidentment el meu vot anirà en clau de país però de moment els més sensats han estat els de Podem, llàstima que en molts aspectes no deixen de tocar el violí. Mentrestant, la ciutat ha viscut com emmetzinada en els actes de setmana santa. A Reus la Processó de les Tres Gràcies amb el Crist de la Sang és el moment culminant d’un dies de desconnectar una mica i recollir-se.
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Aquesta setmana vull parlar de Jesús. Per mi i per molts potser dels primers grans revolucionaris. Aquests dies que la penya se’l posa en boca per demostrar ser grans creients, vull expressar qui és Jesús per a mi. Per mi ell és el gran missatge, el gran canvi. Va tenir els collons de dir en veu alta per mi el gran lema de la humanitat, més enllà d’interpretacions i censures patrístiques. Abans que res, per mi ell és home i un home com els altres, com la resta. Capaç de fer veure als altres la força que tenim. Que si som cecs però creiem en nosaltres, podem veure-hi, que si som coixos i volem, caminarem. Primer per tant hem de creure en nosaltres mateixos i som legals i ens s’ajuden ens sentirem millor. I què collons hem vingut a fer a la terra? Doncs el bé. Cadascú a fer lo seu de la millor manera possible, sense putejar a ningú. Si ho fas així estàs en pau amb tu mateix. Això és ser feliç; res més. I tenir amics i companys i estimar i tenir a qui estimar i compartir. Aquest per mi aquest és el missatge net i transparent de Jesús i no tantes polles rares de pares, fills i esperits sants. Deixem-nos d’actuar per assolir un cel i totes aquestes mandangues. Estic segur que és més senzill!
-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? A Colldejou, coincidint amb el diumenge de Pasqua, hem celebrat la Diada de Sant Jordi. Hem muntat la paradeta a la plaça, com ja és costum. Hi hem posat els llibres organitzats amb les seccions de juvenil, infantil, castellà, català i variat. Les roses, que s’han venut totes i el darrer número de Lo Collet (número 80). També hem pogut gaudir de les obres que els autors locals Lolita i Ismael de la mà del Mestre Anton Rofes ens han exposat al costat de la paradeta. Al final, tot i les previsions una mica negatives, el temps ha aguantat i hem pogut mantenir la taula fins a l’hora de dinar. I com que coincidia amb el dia de Pasqua doncs hem anat a buscar i a entregar les Mones i els ous de Pasqua per a menjar-nos-les dilluns, en una de les celebracions més boniques de les nostres contrades. Padrines i padrins i fillolles i fillols, filloles i fillols i Padrines i Padrins. Mones i ous. I enguany amb llibres, roses i Lo Collet.
-EL PERSONATGE. He llegit aquestes dues notícies i vull tenir un record per Charles Darwin, que just aquest 19 d’abril ha fet anys que va morir el 1882. ‘Reapareixen les llúdrigues al Besos 40 anys després’; ‘La causa de la mort de l’última tortuga gegant d’aigua dolça quan intentaven inseminar-la és, de moment, un misteri. Se n’ha congelat teixit ovàric per mirar de salvar l'espècie en el futur’. Seguim obsessionats amb perpetuar les espècies quan potser ens hauríem de plantejar que l’espècie s’estanca ja que no suporta l’evolució. I jo em pregunto: no ens va dir Darwin que només sobrevivien els que millor s’adaptaven al medi? No estem anant contra natura amb molts temes?
-L’EFEMÈRIDE. 20 anys de la sèrie ‘Plats bruts’. Ha passat el temps i la veritat és que seguim gaudint d’aquella frescor i això té molt mèrit i més en els temps que corren. Un bon context, uns personatges totalment estereotipats, amb contradiccions de tota mena, amb un punt d’humor controlat i amb tocs d’amor xocants. En definitiva, una sèrie capaç de barrejar l’histrionisme de ‘la Trinca’ o ‘les Teresines’ i temes del dia a dia com a ‘Poble Nou’. En els dies que corren s’agraeix que puguis passar una bona estona. L’Emma, la Carbonell, el López, el David el Ramon i la Mercedes constituïen el bloc dur de les històries que transcorrien entre el bar, la ràdio i sobretot el pis de l’Eixample. 73 capítols i un milió de share en alguns capítols en donen fe de l’èxit. Amb la merda que solen fer a la tv me n’alegro de tenir la possibilitat de recuperar-los quan vulgui.
-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana santa amb de tot tu. Boires, vent, pluges, sol, núvols... tot ben repartit arreu del territori. Ens han tornat a posar la mel als llavis amb una suposada llevantada que el vent provinent de dalt ha dissipat. Situació de llevant estranya amb el temporal traslladant-se al sud d’Espanya, fins i tot amb pedregades a Sevilla. A partir de dijous, la ventolera ha estat descomunal a casa nostra. Cops de 90 km/h que han desgraciat uns dies de calma i pau. Temporal coster brutal amb onades de molta alçada! A mitjans de setmana, les orenetes que des de fa unes setmanes tomben per casa, semblaven desconcertades sortint i entrant del niu i amb aquestes oscil·lacions de temperatura.
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. L’incendi de la Catedral de Notre Dame de París ha estat una de les notícies més seguides i comentades dels darrers temps. S’ha pogut seguir en temps real fins i tot com s’esfondrava el sostre amb la caiguda de l’enorme agulla. Curiós que dos edificis tan emblemàtics com el Liceu a Barcelona i Notre Dame, hagin hagut de passar per aquesta desgràcia. Curiós que tots dos eren edificis vells i ara, aprofitant el foc, seran remodelats parcial o totalment.
-QUE N’APRENGUIN! Vull dedicar aquest espai a la gent que es dedica al ‘plogging’; una nova disciplina que consisteix en córrer o anar a caminar amb un bossa per dipositar-hi les deixalles que et trobes pel camí. En temps d’invasió de domingueros que corren, van en bici, moto i el que sigui i que passen per tot arreu i ho embruten tot (no vull fer generalitzacions però hi ha molt poca conscienciació) aquesta és realment és una gran iniciativa! Entre tots no només hauríem de fer córrer la veu per ocupar llocs bonics sinó que hauríem de conscienciar a la gent perquè quan va a la muntanya o a llocs protegits tinguin més civisme i ajudin a mantenir-ho en condicions.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb els atemptats contra gent innocent d’Sri Lanka. De moment ja es computen 207 morts i més de 450 ferits en uns atacs que hi hagut contra esglésies catòliques i protestants i hotels de luxe. Condemnar completament qualsevol atac indiscriminat contra el que sigui i contra qui sigui. No tenen perdó els que ho han comès. Pel que es veu, alguns suïcides hi hagut i tot i que no s’han reivindicat els atacs se sospita que grups radicals budistes haurien pogut ser els causants. Cap religió al món hauria de sentir-se orgullosa amb els fets. Esperem que la condemna sigui absoluta.
-ESCLAUS DE LES DADES. 42 persones mortes a les carreteres catalanes. És un 25% menys que en l’any anterior. Tot i la millora, les dades fan esgarrifar i si ho desglossem més, què tenim? 30 morts en cap de setmana i 15 majors de 65 anys; ‘finde’ i gent gran. Amb tot s’estan plantejant noves mesures per encara fer els cotxes més intel•ligents i així poder evitar possibles accidents. Els cotxes de nova generació duran sensors de tota mena i limitadors. Igualment es veu que plantegen que portin una caixa negra perquè es puguin precisar millor les causes dels accidents. Tot tendeix a la robotització. Llavors jo em pregunto: així s’acabaran els accidents definitivament? Jo crec que no, mentre darrere sempre hi hagi el factor humà imprevisible en un 100%. Només cito dues de les darreres infraccions que s’han comès més cridaneres: alletar un nadó i afaitar-se. Estem malalts!
-DURUS A QUATRE PESSETES. La falta d’inversions a la xarxa de Rodalies d’Adif en la línia sud (entre l’Ametlla i Cambrils) ha fet que aquesta passada nit i matinada 2500 usuaris es quedessin ‘tirats’ al voltant de 9 hores sense poder arribar als seus destins, com a gossos, sense cap explicació i sense cap atenció extra humana. La causa sembla ser que el vent. Una excusa que se suma a la infinitat d’irregularitats que la companyia i la línia no han estat capaços de resoldre des de fa una pila d’anys. Ara que tenim tota la púrria fent campanya potser ja van sent hora que es posin les piles i obliguin a donar un servei digne de trens. Aquesta és l’Espanya real amics unionistes! La que deix abandonada de la mà de déu una xarxa ferroviària gestionada per l’estat totalment obsoleta.
EL PROCÉS. La Junta Electoral sembla haver embogit segons la premsa espanyola. Primer, perquè ha autoritzat Jordi Sànchez a participar en dues rodes de premsa des de la presó. I la segona ja que ha autoritzat Oriol Junqueras i Raül Romeva a participar en actes electorals els dies 21 i 22 d'abril. Unes mesures que coarten una mica menys la llibertat dels candidats
Judici del procés. Novena setmana. Hem hagut de seguir aguantant testimonis malintencionats dels cossos policials. L’únic objectiu: que no caigui l’acusació per violència. Diversos agents han afirmat que l'ús de les porres era només per defensar-se; com si la gent anés organitzada darrere d’una consigna en contra d’ells. Mentrestant, el Marchena ha cridat a l’ordre a les defenses assegurant que no és un judici a la policia. Que no ataquin a la policia.
TIP DELS IUESEIS. ‘Trump endureix el bloqueig a Cuba i obre un nou conflicte amb Espanya i al UE. Els grups hotelers mallorquins com Melià o Iberostar són les grans víctimes col·laterals i ara afronten demandes milionàries a la justícia nord-americana’ (324). Tot lo bo que havia fet l’Obama aquest inútil s’ho ha anat carregant. I no només això sinó que està generant un odi contra els iueséis com feia anys que no es veia. Amb lo del proteccionisme, lluny de treure grans beneficis pels seus, el que li està suposant és que altres països responen amb un enduriment també dels preus vers ells. Els economistes afins al règim trumpià juren i perjuren que la situació és excel•lent quan la realitat és que el país, com molt apunten, voreja la recessió. Ara la darrera bogeria és voler desafiar la UE, la qual ja està esmolant els ganivets per endurir les mesures si se li gira el cap al de la tofa rossa.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Campanya electoral i promeses i propostes i cartells (amb majoria del trio del 155 penjats de moment a la ciutat) i avorriment -la veritat- de veure que seguim amb poques iniciatives per una ciutat que sembla saturada en molts aspectes. Ara si que deixen veure la cara, ara que venen eleccions s’avenen a escoltar les ‘súpliques’ dels ciutadans. Evidentment, que tinc clar el que no votaré. I evidentment el meu vot anirà en clau de país però de moment els més sensats han estat els de Podem, llàstima que en molts aspectes no deixen de tocar el violí. Mentrestant, la ciutat ha viscut com emmetzinada en els actes de setmana santa. A Reus la Processó de les Tres Gràcies amb el Crist de la Sang és el moment culminant d’un dies de desconnectar una mica i recollir-se.
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Aquesta setmana vull parlar de Jesús. Per mi i per molts potser dels primers grans revolucionaris. Aquests dies que la penya se’l posa en boca per demostrar ser grans creients, vull expressar qui és Jesús per a mi. Per mi ell és el gran missatge, el gran canvi. Va tenir els collons de dir en veu alta per mi el gran lema de la humanitat, més enllà d’interpretacions i censures patrístiques. Abans que res, per mi ell és home i un home com els altres, com la resta. Capaç de fer veure als altres la força que tenim. Que si som cecs però creiem en nosaltres, podem veure-hi, que si som coixos i volem, caminarem. Primer per tant hem de creure en nosaltres mateixos i som legals i ens s’ajuden ens sentirem millor. I què collons hem vingut a fer a la terra? Doncs el bé. Cadascú a fer lo seu de la millor manera possible, sense putejar a ningú. Si ho fas així estàs en pau amb tu mateix. Això és ser feliç; res més. I tenir amics i companys i estimar i tenir a qui estimar i compartir. Aquest per mi aquest és el missatge net i transparent de Jesús i no tantes polles rares de pares, fills i esperits sants. Deixem-nos d’actuar per assolir un cel i totes aquestes mandangues. Estic segur que és més senzill!
CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:33). BARÇA 2 - REAL SOCIEDAD 1.
1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 33.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 2 (Lenglet i Alba) – REAL SOCIETAT 1.
3. ‘EL ENTORNO’. Després de la reacció poc intel•ligent de Coutinho a l’haver marcat el gol a la Xampions, el Camp Nou ha reaccionat amb majoria d’aplaudiments i força xiulets. El Camp Nou és molt Camp Nou i no tolera que li faltin al respecte i menys un paio que no ha demostrat res encara si ha valgut la pena la morterada que hem pagat per ell.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Curiós que hagin marcat dos jugadors esquerrans i cap dels dos ho hagi fet amb la cama esquerra. Lenglet amb el cap i Alba amb la dreta.
Igualtat màxima en passis i en possessió. Es nota que ambdós els hi agrada la pilota i el toc. S’agraeix veure equips amb aquesta qualitat.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (en la seva regularitat). Defensa: Alba (trencador per banda), Piqué (magnífic), Lenglet (rematador) i Semedo (ascendent). Mig: Artur (fluix), Vidal (estel·lar), Raki (motoret avui). Davant: Messi (intermitent), Suàrez (bregador) i Demebelé (anul·lat).
Hi ha partits en els que l’equip està mancat de xispa i aquest n’ha estat un. L’equip ve d’una gran nit europea i clar, ficar-se en la dinàmica de la lliga quan la tens a tocar costa. I aquí l’entrenador poc hi pot fer. Tot i així l’equip ha mantingut un ordre i una rigorositat defensiva que el fan quasi infranquejable. I sinó en Ter acaba de fregar els darrers utensilis bruts amb aturades de mèrit. Amb les bandes molt ben tapades no hem tingut la profunditat necessària per banda. Amb tot hem estat millors i hem merescut una victòria que ha arribat amb dos gols fets en moments clau: abans de la primera part el primer i el segon just després de marcar ells.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. És de justícia avui destacar Vidal com el millor. Dóna una força al centre del camp única.
-‘ERES MUY MALO’. Dembelé. Nit penosa. L’han tapat bé i no ha sabut en cap moment superar la defensa rival.
-L’INDULTAT. Lenglet. El salvo per la regularitat que demostra culminat avui amb un golàs de cap.
7. EL RIVAL. 4-3-3 molt ben treballat per l’entrenador Immanol Alguacil. Línies ben juntes, ajudes constants entre els jugadors per evitar les pujades per banda, criteri i molta qualitat. Com sempre un dels equips més ‘a lo Barça’ de la lliga espanyola.
8. LA MOVIOLA. Gonzàlez Fuertes. Bé! Ha hagut de tirar de Var. No obstant ha sabut posar ordre i dur bé el partit
9. LA VEU DEL SOCI. Perdonem partits regulins regulans com aquest perquè veiem que l’equip està lluitant per aconseguir el triplet. Es nota molt quan ens volem posar el mono de treball i anar pel partit i quan anem al ‘tran, tran’. Personalment, en partits així, pateixo per la integritat de jugadors com Messi o Rakitic. Potser estaria bé donar-los-hi una mica de descans i donar alguna mínima alternativa sobretot a jugadors que han donat la talla com Malcom o Aleñà.
10. A LA CAVERNA. L’Atlètico ha guanyat in extremis l’Eibar i es manté a 9 punts, aguantant un pols valentament. Mentrestant, al Bernabéu ja només saben parlar de fitxatges i de la neteja que haurà de fer Zidane de cara a l’any vinent. El futbol ja ni els interessa i cada jornada que passa més s’allunyen del capdavant de la classificació de la lliga. Els 13 punts de distància els haurien de fer caure la cara de vergonya. 6 punts més i el Barça cantarà ‘l’aliron’.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 2 (Lenglet i Alba) – REAL SOCIETAT 1.
3. ‘EL ENTORNO’. Després de la reacció poc intel•ligent de Coutinho a l’haver marcat el gol a la Xampions, el Camp Nou ha reaccionat amb majoria d’aplaudiments i força xiulets. El Camp Nou és molt Camp Nou i no tolera que li faltin al respecte i menys un paio que no ha demostrat res encara si ha valgut la pena la morterada que hem pagat per ell.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Curiós que hagin marcat dos jugadors esquerrans i cap dels dos ho hagi fet amb la cama esquerra. Lenglet amb el cap i Alba amb la dreta.
Igualtat màxima en passis i en possessió. Es nota que ambdós els hi agrada la pilota i el toc. S’agraeix veure equips amb aquesta qualitat.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (en la seva regularitat). Defensa: Alba (trencador per banda), Piqué (magnífic), Lenglet (rematador) i Semedo (ascendent). Mig: Artur (fluix), Vidal (estel·lar), Raki (motoret avui). Davant: Messi (intermitent), Suàrez (bregador) i Demebelé (anul·lat).
Hi ha partits en els que l’equip està mancat de xispa i aquest n’ha estat un. L’equip ve d’una gran nit europea i clar, ficar-se en la dinàmica de la lliga quan la tens a tocar costa. I aquí l’entrenador poc hi pot fer. Tot i així l’equip ha mantingut un ordre i una rigorositat defensiva que el fan quasi infranquejable. I sinó en Ter acaba de fregar els darrers utensilis bruts amb aturades de mèrit. Amb les bandes molt ben tapades no hem tingut la profunditat necessària per banda. Amb tot hem estat millors i hem merescut una victòria que ha arribat amb dos gols fets en moments clau: abans de la primera part el primer i el segon just després de marcar ells.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. És de justícia avui destacar Vidal com el millor. Dóna una força al centre del camp única.
-‘ERES MUY MALO’. Dembelé. Nit penosa. L’han tapat bé i no ha sabut en cap moment superar la defensa rival.
-L’INDULTAT. Lenglet. El salvo per la regularitat que demostra culminat avui amb un golàs de cap.
7. EL RIVAL. 4-3-3 molt ben treballat per l’entrenador Immanol Alguacil. Línies ben juntes, ajudes constants entre els jugadors per evitar les pujades per banda, criteri i molta qualitat. Com sempre un dels equips més ‘a lo Barça’ de la lliga espanyola.
8. LA MOVIOLA. Gonzàlez Fuertes. Bé! Ha hagut de tirar de Var. No obstant ha sabut posar ordre i dur bé el partit
9. LA VEU DEL SOCI. Perdonem partits regulins regulans com aquest perquè veiem que l’equip està lluitant per aconseguir el triplet. Es nota molt quan ens volem posar el mono de treball i anar pel partit i quan anem al ‘tran, tran’. Personalment, en partits així, pateixo per la integritat de jugadors com Messi o Rakitic. Potser estaria bé donar-los-hi una mica de descans i donar alguna mínima alternativa sobretot a jugadors que han donat la talla com Malcom o Aleñà.
10. A LA CAVERNA. L’Atlètico ha guanyat in extremis l’Eibar i es manté a 9 punts, aguantant un pols valentament. Mentrestant, al Bernabéu ja només saben parlar de fitxatges i de la neteja que haurà de fer Zidane de cara a l’any vinent. El futbol ja ni els interessa i cada jornada que passa més s’allunyen del capdavant de la classificació de la lliga. Els 13 punts de distància els haurien de fer caure la cara de vergonya. 6 punts més i el Barça cantarà ‘l’aliron’.
17 d’abr. 2019
CRÒNIQUES FUTBOLERES.TEMPORADA 2018-2019. XAMPIONS. ¼ DE FINAL. RESULTAT: BARÇA 4 – MANCHESTER UNITED 0.
COMPETICIÓ: XAMPIONS. ¼ DE FINAL.
RESULTAT: BARÇA 4 (p.p, Messi i Countinho – MANCHESTER UNITED 0.
A l’anada. Bon plantejament i partit rodó pel Barça, atenent que jugàvem fora de casa, per dues raons: no encaixar cap gol fora i marcar un gol fora de casa (donat pel VAR). Sabent que hi ha un 180 minuts, és molt important no perdre el senderi. Gran partit en defensa, amb un Piquè a un gran nivell i amb una dada contundent: ells no van xutar entre els tres pals. Aquest fet combinat amb tenir el control de la pilota i no fer grans errades en posicions delicades, va fer que no passéssim per moments d’enorme delicadesa. La sensació no obstant és que ells apretaven i ens feien estar tensos. En partits com aquest l’’amarrateguisme’ de Valverde ens va bé. Tot i que considero, com dic, és la concentració i la no confiança excessiva! Ull amb la tornada; no oblidem que ells ja han remuntat en l’eliminatòria precedent.
A la tornada. Els anglesos ens han posat la por al cos només començar el partit amb tres aproximacions d’enorme perill, especialment una que ha acabat al travesser. Quin altre gall no hagués cantat! Hem sortit desendollats i ens ha costat un mica posar-nos a to. Fins el suposat penal -que no era-. Allò ha estat una mena de punt d’inflexió. Al 16, golàs de Messi i poc després cantada de De Gea que finiquitava l’eliminatòria. La sensació és que les nostres línies estaven massa separades. Rectificat, hem estat molt superiors. Hem tingut la pilota i els hem fet ballar al nostre so. Mai han estat dins de l’eliminatòria. A la segona part, golàs de Coutinho i dedicatòria amb ràbia contra la gent que en els darrers temps ha estat crítica amb ell. A semifinals sumant 31 partits sense perdre al Camp Nou. Ah, i Cristiano al carrer; la Juve eliminada per un Ajax molt ben treballat i ben compensat.
14 d’abr. 2019
ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 08-140419
UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. Primeres escoles catalanes que retiren llibres amb tints sexistes. Entre ells ‘la Caputxeta vermella’ o ‘la llegenda de sant Jordi’. A favor que els que els expliquin i els que els editin n’evitin cap actitud sexista però no m’agrada que es foragitin llibres d’aquesta manera. No ‘cremem’ llibres; parlem-ne, assenyalem-ne els que no està bé i millorem-los!
-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Diumenge de Rams. Hem pujat fins a sant Martí de Canigó en un dia molt agradable. Ens han ofert una completa visita guiada per les instal•lacions monàstiques. A les 11h del matí, a l’esplanada del recinte, la comunitat benedictina ha procedit a beneir els rams d’olivera, alzina i llorer. Llavors en processó hem pujat per accedir per la majestuosa porta del campanar. Ja a dins a l’església hem acompanyat la comunitat en la missa. Un recinte que transpira una energia enorme te’l miris per on te’l miris. No és estrany que Jacint Verdaguer anés a inspirar-se per escriure un dels seus poemes més cèlebres: Canigó.
-EL PERSONATGE. Aquest dissabte ha mort la Neus Català als 103 anys. La història la recordarà com una de les supervivents de l’holocaust nazi. Va ser apressada al camp d’extermini de Rabensbruk, però en va sobreviure i no només això, va voler dignificar fins a darrer moment els noms de les companyes que van conviure amb ella. Cada vegada que un il•lús jove aixeca el braç fent lloances feixistes, nazis o franquistes se’ls hi hauria de clavar uns bona espasa al cor. La societat no pot oblidar gent com ella. Almenys hem sabut que aquesta guiametenca de naixement ha mort tranquil•la envoltada dels seus. Descansi en pau!
-L’EFEMÈRIDE. Tal dia com un 11/04/1931 moria Teresa Claramunt. Llegint la seva lluita m’ha vingut al cap la meva àvia Rosa Borrás, la qual tota la vida va treballar de qualsevol manera en una sedera. Aquesta lluitadora va sortir del ram del tèxtil també. Fou una defensora a ultrança dels drets i les llibertats de la dona treballadora. El 1833 va participar de la Vaga de les 7 setmanes. Què reclamaven? La jornada de 7 hores. El 1892 va fundar la primera societat feminista ‘Sociedad autónoma de mujeres de Barcelona’. Era una persona incòmoda per a l’establisment de l’època. Les bombes del Liceu i els Processos de Montjuïc van ser dos puntals en la seva vida. Fou arrestada i brutalment colpejada, fet que li va provocar seqüeles per tota la vida, provocant-li una paràlisi progressiva fins la mort. Però no en van tenir prou aquells malparits; la van desterrar d’Espanya 2 anys. Però ella va seguir denunciant al menyspreu per la dona i la classe treballadora en mítings o xerrades. De nou fou empresonada en la Setmana Tràgica; calien caps de turc. La història volgué que fos enterrada el mateix dia que es feia efectiva La República. Aquestes són les persones que la història ni les escoles no haurien d’oblidar.
-LA METEO/ESPAI TERRA. Pluges benvingudíssimes de vespre, el dilluns i el dimarts, amb tempesta inclosa fruit de les temperatures elevades dels dies i la carregamenta atmosfèrica. En molts punts de la geografia catalana han caigut pedregades amb una intensitat considerable, capaces de deixar el terra emblanquinat i fins i tot d’entorpir la circulació. Aquesta setmana, amb les previsions millor precisades, els meteoròlegs semblaven viure en l’excitació pel final de la monotonia meteorològica. Amb l’inici de les vacances de setmana santa, reobertura d’estacions d’esquí i bon temps. Curiós; platges plenes a llevant i pistes d’esquí al Pirineu.
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Detenen Julien Assange. La diplomàcia ha funcionat. L’Ecuador li ha retirat l’asil i la policia britànica l’ha detingut per entregar-lo als EUA i que el jutgin per revelació de secrets. Allà l’esperen per acusar-lo de conspiració. Podria ser fins i tot condemnat a mort. Heus ací la barbaritat d’un cas que fa molta pudor. Una persona que ha fet present al món les corrupteles i la màfia que està estesa per tot arreu i que després de passar 7 anys en un confinament, veurem què li espera. Una vergonya que ha fet bullir les xarxes. Una vergonya que el món no encaixi amb valentia aquests casos. Que entreguin abans el que ha fet públic les barbaritats que molts fan, abans de posar-se a perseguir a tota aquesta mala gent, demostra que gran part del món és una merda.
-QUE N’APRENGUIN! Una sentència que farà repensar a més d’un. Un tribunal del Brasil ha condemnat dos germans a haver de passar manutenció a una nena que genèticament és seva. Resulta que els ‘espaviladets’ es feien passar l’un per l’altre i l’altre per un. Van deixar embarassada una noia que ara ha donat a llum a una nena que refusen ambdós. Fetes les proves genètiques no s’ha pogut determinar exactament quin dels dos és el pare. Doncs au; sentència salomònica: a pagar els dos. Està clar que un dels dos menteix! Igual que va mentir el metge holandès Jan Karbaat. Pel que es veu podria tenir 71 fills seus escampats pel món. El molt cabró, mort ja el 2017, tenia una clínica de reproducció i hi fotia semen del seu. De cobrar res, res, però almenys han volgut esbombar la identitat de l’infractor. Clar que si!
-UN TIP I L’OLLA PLENA. Mentre van omplint-se la boca amb noves tonteries els del PP (la penúltima dir que Sànchez prefereix tenir les mans tacades de sang o grogues que blanques), s’ha destapat que les clavegueres de l’Estat del PP van fer un forta campanya contra Pablo Iglésias. Primer, coaccionant polítics veneçolans perquè aportessin proves documentals falses de finançament de Podemos. Tot provinent de les brutes mans del Fernàndez Diaz que llavors estava a interior. I just ara s’ha destapat que van estar controlant les càmeres des seguretat de la casa del Pablo Iglésias manipulant-les i jaquejant-les per treure el màxim d’informació del líder. Els qui en teoria havien de vetllar per la seva seguretat provablement l’hagin estat deixant al descobert. Com podem anar bé? La darrera de Casado: dir que entre tots hem votat el rei i que si guanya serà president de Castella i Lleó; potser que vagi deixant l’alcohol!
-ESCLAUS DE LES DADES. ‘Les execucions per pena de mort arriben al mínim de l'última dècada: 690 el 2018’ (324). Aquesta és una controvèrsia que massa sovint no sé cap a on s’ha de decantar. Per una banda parlar de pena de mort em posa els pels de punta, per molt mal que s’hagi pogut fer. Altrament penso; però i si això passés amb un membre de la meva família? és a dir? que el matessin. Què voldria llavors pel culpable? Aquell ja acusat es pot passar uns anys a la presó i al cap del temps pot sortir en llibertat. Mentrestant, a la família d’aquí van coartar la companyia de l’ésser estimat; quin consol li queda? Com dic se’m fa difícil determinar-me.
-DURUS A QUATRE PESSETES. En un nou acte d’injustícia proletària, Nissan ha fet saber que acomiadarà 600 treballadors de les plantes de Catalunya. 600 famílies que veuran com els seus ingressos queden escapçats. Una vegada més els lobbis de poder fan el que els hi surt dels ous i ni les administracions estatals ni d’aquí no fan una merda per aturar-ho. On és el Pablo Iglésias aquí? Així com en totes les mogudes laborals del nord d’Espanya sempre hi ha estat, on és la solidaritats amb els treballadors catalans? On és l’Arrimadas i la Toledo? I si; on ets Torra i tota la resta? Ah; i la pressió asfixiant dels sindicats? No hi ha dret! No podem permetre que aquestes grans multinacionals facin els que els roti! Prou precarietat i prou injustícia laboral! Això és una reculada als vuitanta! Prou!
-EL PROCÉS. Ex comandaments d’Scotland Yard neguen la violència en tot el procés català. En l’informe, que va ser demanat pel Jordi Cuixart, reiteren la manca de proves i l’actuació perillosa de la policia. En qualsevol cas, el Marchena va refusar-los considerant que la poli d’aquí era la que s’havia trobat amb el ‘meollo’ i és la que va haver d’actuar i són els que s’han de creure! No he entès mai com un jutge pot passar d’una prova que li aportin. Penós!
Moviments i declaracions dins dels partits sobiranistes. La sensació és que hi ha una certa divisió en com s’han de fer les coses; normal! I tot crec que va de lideratges. Uns veuen el Puigdemont com el cap a la vista i els altres veuen el Jonqueras, tot i ser a la presó. Està clar que per Convergència és l’únic enter que li queda i o estàs amb ell o malament (i en aquest sentit hi comença a haver les primeres discrepàncies). En aquesta lluita pel lideratge ha quedat clar que la Pascal és una segundona. Ella no ho accepta i diu que proposa fer una alternativa a Puigdemont, amb qui s’ha ajuntat el Comín (ex ERC) i de qui sembla estar a prop el Fachín. La veritat és que en aquest moment això no va lideratges. El poble el que reclama és unitat arreu per ser més forts i aglutinar quanta més gent millor. Jo apostaria per una única força ben plural, o si més no comptar amb pactes que vagin més enllà de les eleccions entre totes aquelles forces i tendències que vulguin alguna cosa millor per Catalunya.
Han obert un nou procés contra el cor de Catalunya amb el processament dels caps de Catalunya Ràdio i TV3. Tota la cavernada fastizoide les volen veure tancades però no podran. No podran posar-nos els seus ‘Nodos’ a la nostra ràdio i la nostra televisió. Ni per molt que ens espiïn, com van fer amb el President Puigdemont o ens vulguin empresonar, nosaltres seguirem.
La Fiscalia ha dit que no entrarà a acusar el coronel Baena per escriure darrere el perfil de ‘Tàcito’ carregant contra l’independentisme. La seva ideologia no influïa en la redacció dels informes del Procés, diuen. Perquè et caiguin els collons a terra. Jutges propers al PP, guàrdies civils que menteixen flagrantment, que fan informes contra la ideologia amb la que estan en contra, acusadors populars que estan a punt d’entrar al Parlamento... Tela, tela, tela!
Judici Procés. Setmana en contra dels Mossos. Amb proves poc contundents, han seguit anant en contra del cos policial català i per demostrar -burdament- la violència. Els de Vox s’han cobert de glòria, amb cagades com les de preguntar si hi havia llaços grocs quan els presos polítics van ser després. Quina baixa qualitat nano! Per acabar la setmana, nova violació de drets dels presos polítics que són candidats al no deixar-los fer campanya almenys des de dins.
-TIP DELS IUESEIS. Escàndol amb majúscules al país de les oportunitats. Felicity Huffman junt amb altres pares, entrenadors i universitaris van rebre sonades xifres per fer entrar a fills de ‘pijillus’ a les universitats americanes més importants com Georgetown, Yale, Stanford o UCLA. Ella mateixa s’ha declarat culpable d’aquest frau. Això és el que passa amb els qui tenen poder. Paguen, ordenen i triomfen! Com sempre tot està marcat per ser classes socials diferents i tenir oportunitats diferents. Clar, no tothom es pot permetre el luxe de pagar 25 milions de dòlars per prestar aquest serveix fraudulent. Prou de capitalisme i abús de poder!
-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Reformes al Carrer alt de sant Pere. Està molt bé que la ciutat vagi remodelant la part més antiga dels seus carrers i està molt bé que s’aposti per eixamplar els vorals. El que no hi ha dret és que eliminin la zona d’aparcament al·legant que ja en tenen prou amb els pàrquings soterrats de pagament que hi ha a la zona. No tothom es pot permetre, com els pijillus que hi ha a l’ajuntament i els que ho permeten, de pagar per deixar el cotxe cada vegada que va a casa. Estan arrasant un barri eliminant quasi totes les zones -que ja eren justes- per aparcar. No hi ha dret! On és aquí l’oposició plantant cara? Molt malament!
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Ha començat la setmana santa cristiana. Enguany és un any especialment trist per diverses raons. La primera toca ben d’a prop a casa nostra. Es confirma el fart d’abusos comesos en el si de l’església. Ni hi ha perdó possible ni setmana santa que ho pugui apaivagar. La segona és la constatació que l’església cada dia que passa s’està fent més petita. Un mateix capellà porta diferents pobles. Llavors, en vistes que de la poca gent que va a les celebracions i en vistes que no donen -o no volen donar a l’abast- han optat per fer una sola celebració en un dels pobles, pretenent que la gent és traslladi de poble. I finalment, coincidint amb la campanya electoral, estic segur que veurem candidats de tots els colors participar en processons i actes de tota mena perquè vegin el seu sacrifici i la seva devoció, quan molts d’ells són una colla de cara dures.
-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Diumenge de Rams. Hem pujat fins a sant Martí de Canigó en un dia molt agradable. Ens han ofert una completa visita guiada per les instal•lacions monàstiques. A les 11h del matí, a l’esplanada del recinte, la comunitat benedictina ha procedit a beneir els rams d’olivera, alzina i llorer. Llavors en processó hem pujat per accedir per la majestuosa porta del campanar. Ja a dins a l’església hem acompanyat la comunitat en la missa. Un recinte que transpira una energia enorme te’l miris per on te’l miris. No és estrany que Jacint Verdaguer anés a inspirar-se per escriure un dels seus poemes més cèlebres: Canigó.
-EL PERSONATGE. Aquest dissabte ha mort la Neus Català als 103 anys. La història la recordarà com una de les supervivents de l’holocaust nazi. Va ser apressada al camp d’extermini de Rabensbruk, però en va sobreviure i no només això, va voler dignificar fins a darrer moment els noms de les companyes que van conviure amb ella. Cada vegada que un il•lús jove aixeca el braç fent lloances feixistes, nazis o franquistes se’ls hi hauria de clavar uns bona espasa al cor. La societat no pot oblidar gent com ella. Almenys hem sabut que aquesta guiametenca de naixement ha mort tranquil•la envoltada dels seus. Descansi en pau!
-L’EFEMÈRIDE. Tal dia com un 11/04/1931 moria Teresa Claramunt. Llegint la seva lluita m’ha vingut al cap la meva àvia Rosa Borrás, la qual tota la vida va treballar de qualsevol manera en una sedera. Aquesta lluitadora va sortir del ram del tèxtil també. Fou una defensora a ultrança dels drets i les llibertats de la dona treballadora. El 1833 va participar de la Vaga de les 7 setmanes. Què reclamaven? La jornada de 7 hores. El 1892 va fundar la primera societat feminista ‘Sociedad autónoma de mujeres de Barcelona’. Era una persona incòmoda per a l’establisment de l’època. Les bombes del Liceu i els Processos de Montjuïc van ser dos puntals en la seva vida. Fou arrestada i brutalment colpejada, fet que li va provocar seqüeles per tota la vida, provocant-li una paràlisi progressiva fins la mort. Però no en van tenir prou aquells malparits; la van desterrar d’Espanya 2 anys. Però ella va seguir denunciant al menyspreu per la dona i la classe treballadora en mítings o xerrades. De nou fou empresonada en la Setmana Tràgica; calien caps de turc. La història volgué que fos enterrada el mateix dia que es feia efectiva La República. Aquestes són les persones que la història ni les escoles no haurien d’oblidar.
-LA METEO/ESPAI TERRA. Pluges benvingudíssimes de vespre, el dilluns i el dimarts, amb tempesta inclosa fruit de les temperatures elevades dels dies i la carregamenta atmosfèrica. En molts punts de la geografia catalana han caigut pedregades amb una intensitat considerable, capaces de deixar el terra emblanquinat i fins i tot d’entorpir la circulació. Aquesta setmana, amb les previsions millor precisades, els meteoròlegs semblaven viure en l’excitació pel final de la monotonia meteorològica. Amb l’inici de les vacances de setmana santa, reobertura d’estacions d’esquí i bon temps. Curiós; platges plenes a llevant i pistes d’esquí al Pirineu.
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Detenen Julien Assange. La diplomàcia ha funcionat. L’Ecuador li ha retirat l’asil i la policia britànica l’ha detingut per entregar-lo als EUA i que el jutgin per revelació de secrets. Allà l’esperen per acusar-lo de conspiració. Podria ser fins i tot condemnat a mort. Heus ací la barbaritat d’un cas que fa molta pudor. Una persona que ha fet present al món les corrupteles i la màfia que està estesa per tot arreu i que després de passar 7 anys en un confinament, veurem què li espera. Una vergonya que ha fet bullir les xarxes. Una vergonya que el món no encaixi amb valentia aquests casos. Que entreguin abans el que ha fet públic les barbaritats que molts fan, abans de posar-se a perseguir a tota aquesta mala gent, demostra que gran part del món és una merda.
-QUE N’APRENGUIN! Una sentència que farà repensar a més d’un. Un tribunal del Brasil ha condemnat dos germans a haver de passar manutenció a una nena que genèticament és seva. Resulta que els ‘espaviladets’ es feien passar l’un per l’altre i l’altre per un. Van deixar embarassada una noia que ara ha donat a llum a una nena que refusen ambdós. Fetes les proves genètiques no s’ha pogut determinar exactament quin dels dos és el pare. Doncs au; sentència salomònica: a pagar els dos. Està clar que un dels dos menteix! Igual que va mentir el metge holandès Jan Karbaat. Pel que es veu podria tenir 71 fills seus escampats pel món. El molt cabró, mort ja el 2017, tenia una clínica de reproducció i hi fotia semen del seu. De cobrar res, res, però almenys han volgut esbombar la identitat de l’infractor. Clar que si!
-UN TIP I L’OLLA PLENA. Mentre van omplint-se la boca amb noves tonteries els del PP (la penúltima dir que Sànchez prefereix tenir les mans tacades de sang o grogues que blanques), s’ha destapat que les clavegueres de l’Estat del PP van fer un forta campanya contra Pablo Iglésias. Primer, coaccionant polítics veneçolans perquè aportessin proves documentals falses de finançament de Podemos. Tot provinent de les brutes mans del Fernàndez Diaz que llavors estava a interior. I just ara s’ha destapat que van estar controlant les càmeres des seguretat de la casa del Pablo Iglésias manipulant-les i jaquejant-les per treure el màxim d’informació del líder. Els qui en teoria havien de vetllar per la seva seguretat provablement l’hagin estat deixant al descobert. Com podem anar bé? La darrera de Casado: dir que entre tots hem votat el rei i que si guanya serà president de Castella i Lleó; potser que vagi deixant l’alcohol!
-ESCLAUS DE LES DADES. ‘Les execucions per pena de mort arriben al mínim de l'última dècada: 690 el 2018’ (324). Aquesta és una controvèrsia que massa sovint no sé cap a on s’ha de decantar. Per una banda parlar de pena de mort em posa els pels de punta, per molt mal que s’hagi pogut fer. Altrament penso; però i si això passés amb un membre de la meva família? és a dir? que el matessin. Què voldria llavors pel culpable? Aquell ja acusat es pot passar uns anys a la presó i al cap del temps pot sortir en llibertat. Mentrestant, a la família d’aquí van coartar la companyia de l’ésser estimat; quin consol li queda? Com dic se’m fa difícil determinar-me.
-DURUS A QUATRE PESSETES. En un nou acte d’injustícia proletària, Nissan ha fet saber que acomiadarà 600 treballadors de les plantes de Catalunya. 600 famílies que veuran com els seus ingressos queden escapçats. Una vegada més els lobbis de poder fan el que els hi surt dels ous i ni les administracions estatals ni d’aquí no fan una merda per aturar-ho. On és el Pablo Iglésias aquí? Així com en totes les mogudes laborals del nord d’Espanya sempre hi ha estat, on és la solidaritats amb els treballadors catalans? On és l’Arrimadas i la Toledo? I si; on ets Torra i tota la resta? Ah; i la pressió asfixiant dels sindicats? No hi ha dret! No podem permetre que aquestes grans multinacionals facin els que els roti! Prou precarietat i prou injustícia laboral! Això és una reculada als vuitanta! Prou!
-EL PROCÉS. Ex comandaments d’Scotland Yard neguen la violència en tot el procés català. En l’informe, que va ser demanat pel Jordi Cuixart, reiteren la manca de proves i l’actuació perillosa de la policia. En qualsevol cas, el Marchena va refusar-los considerant que la poli d’aquí era la que s’havia trobat amb el ‘meollo’ i és la que va haver d’actuar i són els que s’han de creure! No he entès mai com un jutge pot passar d’una prova que li aportin. Penós!
Moviments i declaracions dins dels partits sobiranistes. La sensació és que hi ha una certa divisió en com s’han de fer les coses; normal! I tot crec que va de lideratges. Uns veuen el Puigdemont com el cap a la vista i els altres veuen el Jonqueras, tot i ser a la presó. Està clar que per Convergència és l’únic enter que li queda i o estàs amb ell o malament (i en aquest sentit hi comença a haver les primeres discrepàncies). En aquesta lluita pel lideratge ha quedat clar que la Pascal és una segundona. Ella no ho accepta i diu que proposa fer una alternativa a Puigdemont, amb qui s’ha ajuntat el Comín (ex ERC) i de qui sembla estar a prop el Fachín. La veritat és que en aquest moment això no va lideratges. El poble el que reclama és unitat arreu per ser més forts i aglutinar quanta més gent millor. Jo apostaria per una única força ben plural, o si més no comptar amb pactes que vagin més enllà de les eleccions entre totes aquelles forces i tendències que vulguin alguna cosa millor per Catalunya.
Han obert un nou procés contra el cor de Catalunya amb el processament dels caps de Catalunya Ràdio i TV3. Tota la cavernada fastizoide les volen veure tancades però no podran. No podran posar-nos els seus ‘Nodos’ a la nostra ràdio i la nostra televisió. Ni per molt que ens espiïn, com van fer amb el President Puigdemont o ens vulguin empresonar, nosaltres seguirem.
La Fiscalia ha dit que no entrarà a acusar el coronel Baena per escriure darrere el perfil de ‘Tàcito’ carregant contra l’independentisme. La seva ideologia no influïa en la redacció dels informes del Procés, diuen. Perquè et caiguin els collons a terra. Jutges propers al PP, guàrdies civils que menteixen flagrantment, que fan informes contra la ideologia amb la que estan en contra, acusadors populars que estan a punt d’entrar al Parlamento... Tela, tela, tela!
Judici Procés. Setmana en contra dels Mossos. Amb proves poc contundents, han seguit anant en contra del cos policial català i per demostrar -burdament- la violència. Els de Vox s’han cobert de glòria, amb cagades com les de preguntar si hi havia llaços grocs quan els presos polítics van ser després. Quina baixa qualitat nano! Per acabar la setmana, nova violació de drets dels presos polítics que són candidats al no deixar-los fer campanya almenys des de dins.
-TIP DELS IUESEIS. Escàndol amb majúscules al país de les oportunitats. Felicity Huffman junt amb altres pares, entrenadors i universitaris van rebre sonades xifres per fer entrar a fills de ‘pijillus’ a les universitats americanes més importants com Georgetown, Yale, Stanford o UCLA. Ella mateixa s’ha declarat culpable d’aquest frau. Això és el que passa amb els qui tenen poder. Paguen, ordenen i triomfen! Com sempre tot està marcat per ser classes socials diferents i tenir oportunitats diferents. Clar, no tothom es pot permetre el luxe de pagar 25 milions de dòlars per prestar aquest serveix fraudulent. Prou de capitalisme i abús de poder!
-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Reformes al Carrer alt de sant Pere. Està molt bé que la ciutat vagi remodelant la part més antiga dels seus carrers i està molt bé que s’aposti per eixamplar els vorals. El que no hi ha dret és que eliminin la zona d’aparcament al·legant que ja en tenen prou amb els pàrquings soterrats de pagament que hi ha a la zona. No tothom es pot permetre, com els pijillus que hi ha a l’ajuntament i els que ho permeten, de pagar per deixar el cotxe cada vegada que va a casa. Estan arrasant un barri eliminant quasi totes les zones -que ja eren justes- per aparcar. No hi ha dret! On és aquí l’oposició plantant cara? Molt malament!
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Ha començat la setmana santa cristiana. Enguany és un any especialment trist per diverses raons. La primera toca ben d’a prop a casa nostra. Es confirma el fart d’abusos comesos en el si de l’església. Ni hi ha perdó possible ni setmana santa que ho pugui apaivagar. La segona és la constatació que l’església cada dia que passa s’està fent més petita. Un mateix capellà porta diferents pobles. Llavors, en vistes que de la poca gent que va a les celebracions i en vistes que no donen -o no volen donar a l’abast- han optat per fer una sola celebració en un dels pobles, pretenent que la gent és traslladi de poble. I finalment, coincidint amb la campanya electoral, estic segur que veurem candidats de tots els colors participar en processons i actes de tota mena perquè vegin el seu sacrifici i la seva devoció, quan molts d’ells són una colla de cara dures.
CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:32). HUESCA 0 - BARÇA 0.
1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 32.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. HUESCA 0 - BARÇA 0.
3. ‘EL ENTORNO’. Setmana en la que ha prevalgut evidentment la Xampions per sobre la Lliga. Bon resultat a Old Trafford i a donar oportunitats a la Lliga; clar que si! La tornada serà dimarts i segur que serà dura, tot i el 0-1 a favor!
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Hem jugat amb l’equipació rosa i no ens ha portat malastruc del tot. Per primer cop hem visitat l’Alcoraz, un camp que fa patxoca, per una ciutat com Huesca de poc més de 52.000 habitants. Ter Steguen ha mantingut la porta a zero i Dembelé ha tornat a ser titular després de lesió. Debuts de Todibo, Wague i Riqui Puig a la Lliga.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 3-5-2. Ter (capità). Defensa: Todibo (condicionat per la tarja però bé), Murillo (bé de cap), Umtiti (experiència i regularitat). Mig: Wague (millor en atac), Vidal (dur), Aleña (poc atrevit), Riqui (desvergonyit, màgic) i Malcom (un pal avui, massa enrere). Davant: Boateng (nul) i Demebelé (elèctric).
Plantejament sorprenent però ben estudiat que ha permès ocupar millor el camp atenent les baixes. Han jugat jugadors que amb temps poden tenir un futur prometedor. M’agradaria un dia veure el Barça titular jugar de manera similar a veure com es mouen!
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Umtiti. Ha recuperat el to i ha donat la talla que d’ell s’espera.
-‘ERES MUY MALO’. Boateng. No aporta res!
-L’INDULTAT. Riqui. Té un ‘desparpajo’ que el fan ser un jugador diferent. Prometedor!
7. EL RIVAL. Així com al Camp Nou i al Bernabeu van fer bons partits, no sé si serà suficient per salvar-los de la segona divisió. No volen la pilota i tenen molt poca precisió. Massa pobre per aspirar a mantenir-se, tot i que té jugadors de perfil interessant. Avui era un dia per ser més valent!
8. LA MOVIOLA. Cuadra Fernàndez. Partit còmode i ben portat pel col•legiat. Cap jugada conflictiva. Ben assistit a les bandes.
9. LA VEU DEL SOCI. Tarda de dissabte, de vacances de setmana santa, després de dinar... Buf! Amb ganes de veure però els debutants i sobretot la gran esperança de futur que és Riqui Puig, així com el retorn de Dembelé. No hem abaixat els braços i hem donat la cara.
10. A LA CAVERNA. Punt sumat; un punt menys per assolir la lliga! L’Atlético ha guanyat i suma tres punts, de manera que ens en retallen dos. Es posen a 9 a falta de 18 punts en joc; és a dir 6 partits que resten per acabar.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. HUESCA 0 - BARÇA 0.
3. ‘EL ENTORNO’. Setmana en la que ha prevalgut evidentment la Xampions per sobre la Lliga. Bon resultat a Old Trafford i a donar oportunitats a la Lliga; clar que si! La tornada serà dimarts i segur que serà dura, tot i el 0-1 a favor!
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Hem jugat amb l’equipació rosa i no ens ha portat malastruc del tot. Per primer cop hem visitat l’Alcoraz, un camp que fa patxoca, per una ciutat com Huesca de poc més de 52.000 habitants. Ter Steguen ha mantingut la porta a zero i Dembelé ha tornat a ser titular després de lesió. Debuts de Todibo, Wague i Riqui Puig a la Lliga.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 3-5-2. Ter (capità). Defensa: Todibo (condicionat per la tarja però bé), Murillo (bé de cap), Umtiti (experiència i regularitat). Mig: Wague (millor en atac), Vidal (dur), Aleña (poc atrevit), Riqui (desvergonyit, màgic) i Malcom (un pal avui, massa enrere). Davant: Boateng (nul) i Demebelé (elèctric).
Plantejament sorprenent però ben estudiat que ha permès ocupar millor el camp atenent les baixes. Han jugat jugadors que amb temps poden tenir un futur prometedor. M’agradaria un dia veure el Barça titular jugar de manera similar a veure com es mouen!
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Umtiti. Ha recuperat el to i ha donat la talla que d’ell s’espera.
-‘ERES MUY MALO’. Boateng. No aporta res!
-L’INDULTAT. Riqui. Té un ‘desparpajo’ que el fan ser un jugador diferent. Prometedor!
7. EL RIVAL. Així com al Camp Nou i al Bernabeu van fer bons partits, no sé si serà suficient per salvar-los de la segona divisió. No volen la pilota i tenen molt poca precisió. Massa pobre per aspirar a mantenir-se, tot i que té jugadors de perfil interessant. Avui era un dia per ser més valent!
8. LA MOVIOLA. Cuadra Fernàndez. Partit còmode i ben portat pel col•legiat. Cap jugada conflictiva. Ben assistit a les bandes.
9. LA VEU DEL SOCI. Tarda de dissabte, de vacances de setmana santa, després de dinar... Buf! Amb ganes de veure però els debutants i sobretot la gran esperança de futur que és Riqui Puig, així com el retorn de Dembelé. No hem abaixat els braços i hem donat la cara.
10. A LA CAVERNA. Punt sumat; un punt menys per assolir la lliga! L’Atlético ha guanyat i suma tres punts, de manera que ens en retallen dos. Es posen a 9 a falta de 18 punts en joc; és a dir 6 partits que resten per acabar.
7 d’abr. 2019
ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DE L’01-070419
-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per les protestes de Salou a les quals em sumo. Volen desmatellar la línia que passa per la vila, quan el que haurien d’haver fet fa segles és soterrar-la. Amb aquesta mesura tots aquests pobles quedaran incomunicats. Vot a favor d’un tramvia o similar que els connecti.
-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Aquesta setmana ha estat Sant Plató. Tant de bo li féssim cas i a l’hora de prendre decisions féssim anar més la raó; el coco. En definitiva, que penséssim més i millor. Segur que a l’hora d’actuar veuríem que hem pres les millors decisions!
Dia de la salut. Fot especialment aquest dia haver de comprovar que tot i que Espanya és dels llocs on millor es menja, també és dels llocs on hi ha més agressions a metges i infermers o personal vinculat. Quina vergonya!
-EL PERSONATGE. Vull recordar la periodista i traductora Irene Polo, just quan aquest dia 3 ha fet anys de la seva mort. Com tantes i tants, fou un persona a la que la guerra civil trencà la seva carrera i la seva vida. Va ser de les primeres dones que exercí aquesta professió en una Espanya i una Catalunya en transformació. Entre els fets que va cobrir, li va tocar fer l’empresonament del govern de la Generalitat l’any 1934. A part, els seus articles són un viu retrat d’una societat que ara queda molt lluny i a la vegada a prop. Era capaç de fer un article criticant la postura del govern vers els més necessitats o ser la primera en comentar l’arribada del pantaló femení. A partir del 36 anirà a Buenos Aires amb la companyia Xirgu, on també visqué de la traducció. Ja no tornaria més, ja que el franquisme l’hauria apressat. Amb 32 anys acabava amb la seva vida a l’exili lluny de la seva terra. Lluitadora, dona, escriptora, exiliada... Per ella!
-L’EFEMÈRIDE. Un 3 d’abril de 1979 se celebraren les primeres eleccions municipals a Espanya. Fixem-nos que no va ser fins 4 anys després de la mort del dictador que els ajuntaments van poder exercitar-se democràticament. Curiosament, les forces d’esquerra van treure molts regidors per un pacte entre els socialistes i els comunistes, tot i imposar-se majoritàriament l’UCD del Suàrez. El PSOE començava a tenir una força que el catapultaria a la primera línia de la política espanyola. Es començava a bastir un sistema amb un estat que tenia molt clars quins eren els poders intocables. És començava a bastir una manera de fer amb llums i ombres. Una transició cap a no se sap on, perquè vist com estem avui, no sé què hem avançat. Seguim tenint un rei inútil que no serveix per covar ni per pondre, una separació de poders si més no estranya, uns partits polítics que juguen a tenir un poder limitat en forma i maneres, ja que darrere implacable és l’ens Estat qui fa i desfà segons aquells vells criteris dictats per la vella escola franquista. Aquell 1979 molts van creure que les coses canviaven!
-LA METEO/ESPAI TERRA. Aquesta setmana seré molt crític amb els dos espais de temps de Catalunya. Ni la Mònica Usart del grup Godó ni el Tomàs Molina a Tv3 han encertat un borrall de la previsió de pluja a Catalunya al començament de la setmana. Ja em diran per a què serveix fer una previsió si ni s’hi acosten. És molt trist! A finals de setmana ja han afinat més! I si, al final han tornat les pluges -tot i que no en forma de llevantada- i les nevades que permetran allargar la temporada.
Ens han arribat unes imatges d’una tromba marina a Malàisia que ens ha posat la pell de gallina. Afortunadament, no hi hagut víctimes mortals. Es veuen edificis altíssims que són travessats per mànegues d’aigua impressionants. Té mèrit haver-ho pogut gravar amb sang freda.
La tarda de dimecres el terra ha tremolat una mica amb un terratrèmol d’escala 4,2 a l’Urgell. Pel que es veu s’ha sentit fins i tot a Cambrils. Serà que alguna cosa s’està despertant?
Han trobat una balena morta i embarassada a Sardenya. La dada espantosa és que duia en el seu interior 22 quilos de plàstic.
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Mentre l’entorn de la Rita Barberà i del PP segueixen generant corrupció dia rere dia, hem hagut de sentir com en un míting el Casado deia que eren ‘el único partido límpio’. No en va tenir prou amb l’esbandida ‘fatxil’ que es van donar tots plegats a Casa de l’Osborne que necessiten llençar i generar més i més mentides en vistes que no veuen clars els resultats. Sort encara en tenim que hi ha algú mínimament capaç de denunciar tota la farsa que suposen descobert qui són PP, PSOE -tristament en moltes coses- i C’S: fills de la corrupció i les clavegueres de l’Estat, silenciadors de corrupteles, franquistes encoberts (en molts sectors com en l’exèrcit), traficants d’influències, prevaricadors, malversadors i recentment aplicadors del 155. I ‘todo por España’ clar! Bravo per la campanya de Madrid, on els de Podem s’han atrevit a projectar en un edifici totes aquestes vergonyes. Més que res que la gent se n’adoni de la classe de gent els pot acabar governant.
-QUE N’APRENGUIN! Aquí hi estem per respectar els drets i les llibertats de les persones. Si una persona decideix lliurement morir i l’altra dignament l’ajuda a fer-ho, quin crim ha comés? És el cas de l'Ángel Hernández i la seva dona, María José Carrasco, a qui va ajudar a morir. Ni cap llei ni cap persona és ningú per imposar-se al que ells lliurement han parlat i han decidit fer. Per tant; tot el suport! I aplaudeixo llargament que diferents grups polítics diguin que estudiaran despenalitzar-ho. Primer som les persones en tot i per tot! Totalment a favor de la despenalització de l’eutanàsia! És més, si mai m’hi trobo atendré el que em digui el cor, no la llei!
-UN TIP I L’OLLA PLENA. Darrera sessió de control al Parlament i darrera sessió vergonyosa de l’eix de la mala educació i el quinquisme dels del PPC’s. Mentre els Comuns i el PSC han exposat les seves discrepàncies amb educació, l’Alejandro Fernàndez ha optat per la mentida i la manipulació i l’Arrimadas directament per la provocació a partir de la mentida. Poso la transcripció sencera extreta del Diari de la Generalitat del que ha dit aquest fracassat del Fernàndez perquè n’hi ha per llogar-hi cadires. Qualsevol persona que llegeixi això mai més ha de posar en dubte el seu vot. ‘¿Por qué el nacionalismo catalán jamás ha apostado por el corredor del Mediterráneo? Mire, ni en los planes de infraestructuras, cuando se pactó con Felipe González, ni con Aznar ni con Zapatero: siempre priorizaron, en sus planificaciones, lo que llamaban el eix ferroviari transversal, que tenía que dar servicio a Iberpotash, que tenía que dar servicio a los polígonos del Baix Llobregat, toda vez el polígono industrial de Tarragona ya tenía un sistema interno ferroviario potente. Pero había una razón de fondo por la que nunca apostaron por el corredor del Mediterráneo, y es que lo pedían los valencianos. Y ustedes no querían que las mercancías subieran hacia arriba desde Valencia. (Remor de veus.) ¡Y eso es así, caballeros! ...todo cambia, y es así –y es así–, en el año 2012, porque ustedes querían proteccionismo, solo poder mover las mercancías dentro de Cataluña. Cambia en el año 2012, y cambia en el año 2012 porque sacan ustedes la teoría del agravio. Y con la teoría del agravio lo que acaban diciendo es que hay un problema de financiación, que hay un problema de infraestructuras, cuando en realidad fíjese si ustedes han boicoteado históricamente el corredor del Mediterráneo que la única cosa, o de las pocas sensatas que tuvo el Gobierno tripartito en Cataluña durante siete años fue una buena política territorial, una buena planificación que no pudieron ejecutar –que sí que incluía el corredor del Mediterráneo. Lo primero que hace en el año 2010 Artur Mas es cargársela. Por lo tanto, si somos absolutamente rigurosos, ustedes están montando sobre falacias su estrategia política del agravio. Nunca han apostado por una Cataluña libre de peajes, nunca han apostado por el corredor del Mediterráneo y nunca apostaron por un pacto fiscal que rompiera la teoría del peix al cove...’.
La segona xacra ha vingut en la intervenció de la ‘barbie tonteta’. Incapaç d’aguantar un sol argument de manera solida, ha tornat a treure els articles de Torra escrits fa uns anys per manipular -com sempre- i dir que el President els havia insultat en seu parlamentària a ells; fet que es mentida. El Borrell diu que l’escupen mentre que la Inés diu que la insulten. En els articles si, però mai al Parlament. Doncs bé, el vice president Josep Costa -en aquell moment màxima autoritat- li ha cridat l’atenció. Llavors ha sortit l’’Epi-Espejo’ a plantar-li cara, faltant-li al respecte, com si estigués al pati de la guarderia.
Ja a la tarda, en el debat de ‘la Vanguardia’ dels Candidats a Madrid, la Laura Borràs ha tornat a deixar retratada aquesta ‘basura’ de personatge de l’Arrimadas. Li ha dit que li falta comprensió lectora ja que en una frase del manifest ‘koiné’ ho manipula al seu interès saltant-se el subjecte. L’única defensa de la doñita Inés ha estat dir: “lo ve como es supremacista?”. De nou, únic recurs: davant la vergonya defensar-se recórrent a l’insult. Patètica! Com també l’altra ‘alliçonadora’ Caye que s’ha apuntat al carro dels taronges per desqualificar amb mentides el nacionalisme que no és el seu. Mira si arriba lluny la seva burreria que ha dit que fins i tot el Montilla era ‘dolent’ perquè també era nacionalista. Entremig la Batet ha vingut a tocar el violí mentre es ‘disparaven’ entre ells. Mentre l’Asens, en un discurs massa sovint entre dues aigües, ha estat un dels més moderats.
-ESCLAUS DE LES DADES. ‘Casi un 30 por ciento de los españoles sigue sin tener decidido a quién votará’ (ABC). Normal, especialment quan mires a la dreta, on hi ha tres partits que proposen el mateix o molt semblant. L’extrem de radicalitat que demostren crec que fa que molta gent, que potser els votaria en condicions normals, dubti del que faran. Més al mig -i potser avui en dia els més moderats- hi tenim el PSOE. Estic segur que molta gent es planteja votar-los només pel fet de ser més moderats i diferents del tripartit de la dreta. Una mica més a l’esquerra hi tenim els de Podem. Després hi ha els partits nacionalistes que segur que passi el que passi seran decisius. Com a català jo tinc molt clar que hem de votar un partit català i que no tingui per damunt la pressió d’una mare o un pare que al final el farà passar pel tub segons els interessos de país. En un altre ordre de coses hem sabut que el 41,5% dels espanyols estaria per fer un referèndum sobre la independència de Catalunya (font ABC). Curiós si més no!
-DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Un cártel multinacional amañó 275 contratos de Adif por 1.100 millones y con un sobreprecio del 20%’ (ElMundo). Un nou escàndol relacionat amb l’empresa pública depenent de l’Estat Espanyol. S’ha descobert que durant 14 anys van signar aquests contractes de manera fraudulenta sobre els que hi aplicaven un 20% més sobre el preu, per damunt del que valien per electrificar i electromecanitzar els AVES. Empreses com Siemens, Eym (OHL), Semi (ACS), Inabensa, Abengoa, Alstom, Elecnor i Cobra hi consten. I què passarà, doncs res? Potser ni ho veurem als grans mitjans espanyols ja que l’escàndol és en majúscules i afecta tòtems espanyols i madrilenys com el FlorenTIMO Pérez o Felipe Benjumea entre altres ‘pajarus’. Allò de la llei; ells tenen la seva llei i a la resta en afecta una altra llei que a ells els immunitza de tot. Ja ho hem vist també amb el Villarejo i el miserable del Fernández Diaz i les cloaques brutes de l’estat. Com dic; els uns ‘campan a sus anchas’ i els altres han d’anar amb el cul apretadet’.
-EL PROCÉS. Judici del Procés. 8a setmana. Declaracions de la Policia Nacional. Han marcat la desconfiança vers els Mossos i han reiterat les situacions que han qualificat de violentes, especialment la del Roger Español, A qui acusen de 5 agressions.
Ferran López. En la línia del Major Trapero ha dit que els Mossos van estar pel mandat judicial. La novetat ha estat declarar que Puigdemont hauria proclamat la independència si hi havia violència. Davant les contradiccions mostrades entre les declaracions de De los Cobos i els Mossos, l’advocat Melero ha demanat un cara a cara. Seria brutal!
‘El independentismo es egoismo’ Cayo Lara (IU). S’ha preguntat: -si se va Cataluña, ¿con que van a pagar el PER? Dit amb altres paraules: se’ls hi acaba el xollo de viure a l’esquena del treball de Catalunya. Nosaltres treballem i generem i allà baix, obviant la bona gent i els bons treballadors que hi ha, hi ha un fart de gent que viu de les subvencions i les ajudes que els hi donen amb el nostre esforç. Amb aquestes paraules aquest home acaba de desmuntar una vegada més la merda d’estructura que té l’Espanya de les comunitats autònomes o del ‘cafè per a tots’. Molts catalans ja n’estem farts de ser cornuts i haver de pagar el beure. Almenys tinguessin paraules amables vers nosaltres. Doncs no!
-TIP DELS IUESEIS. Els demòcrates, opositors al Trump, no estan per tirar gaires coets. Recentment, unes actituds inapropiades fetes de part de Joe Biden pretenen deixar el candidat en mala posició El que està darrere de l’Obama, ara es veu esquitxat per aquestes situacions de sobrebrepassament vers dues noies, l’Amy Lappos i Lucy Flores. El tema està però que les acusacions són una mica tèrboles. Es veu que li va voler fer un petó al cap a una, acostar els nassos tipus ‘carinyós’ i a l’altra donar-li una abraçada tipus ‘apreton’ intimidatori. Segons ell, ‘algo’ típic en mítings. En unes imatges que han transcendit es veu la incomoditat de les noies, mentre ell les toqueteja. No n’hi ha prou en sortir i dir que canviarà les seves maneres ja que els temps canvien. Més respecte!
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Escàndol a C’s de Reus. Els 4 regidors han estats expulsats del partit. Pel que es veu volien donar-se de baixa (2 ja ho havien fet) perquè havien denunciat irregularitats d’un alt càrrec i no se’ls hi havia fet cas! Si és així, tot el suport a aquestes 4 persones. Pel que es veu, ara a C’s els hi va posar mediàtics al capdavant de les llistes i prescindir de la gent que ha picat pedra des de baix tots aquests anys! Va bé que comencin a haver-hi les primeres mostres que els taronges són una cortina de fum que més enllà d’anar en contra de tot allò que faci tuf a Catalunya poca cosa més saben fer.
M’agrada que l’Ajuntament de la ciutat es mostri contundent amb l’incivisme. Han aixecat fins a 244 actes a persones per beure alcohol al carrer i 239 per pixar. Ara queda obrir-ne pels qui es droguen en ple carrer al Barri del Carme (bàsicament porros) i anar a sac amb els que permeten defecar i pixar els gossos a la via i a les voreres.
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Gran entrevista del Jordi Èvole al Papa Francisco. L’he seguit atentament i la veritat és que és un home que captiva. Desprèn una força brutal. Darrere d’algunes preguntes hem vist un home com qualsevol altre crític amb els murs i els líders que els aixequen com per exemple els EUA o contra Espanya per posar elements tallants a dalt de tot de la tanca o perquè no deix salpar l’Open Arms o perquè, com la seva Argentina, encara hi segueixen havent víctimes mortes a les cunetes. M’ha agradat molt la manera que ha tingut d’analitzar el periodisme, dient que ha de fugir de la desinformació i la imparcialitat. M’ha agradat que vetlli pels Rohinyes i de totes aquelles minories silenciades al món, pels qui menys tenen, com els sense sostre que fan vida a ben a prop del Vaticà. L’hem vist riure amb una rialla franca parlant de Messi i amb experiències de quan no era Papa. No obstant hi ha temes amb els que ha mostrat unes contradiccions que l’allunyen del poble. Ha dit que la culpa que les esglésies es quedin buides és dels capellans ja que no saben arribar amb missatges clars als seus feligresos. Ja no és això Papa, és que ningú entén ni molts dels missatges que defenseu ni molt menys la cúpula de mando de dalt de tot (que quan se l’ha criticat ha fet enrabiar-lo una mica). Amb el tema de l’homosexualitat no ha estat fi. Han vingut a dir que quan els pares detecten ‘rareses’ que duguin a la persona al psicòleg. Tampoc m’ha convençut del tot com s’han de resoldre els abusos en l’església. No val només dir que s’han posat en marxa nous mecanismes i que s’han de denunciar totes agressions. En algun moment, ha semblat que volia dir que abans això es tapava i que calia destapar-ho. No m’ha agradat que no es posicionés amb Franco; amb les víctimes si però amb el botxí no. Lamentable! Finalment, dir que reconeix la Prostitució com una feina.
-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Aquesta setmana ha estat Sant Plató. Tant de bo li féssim cas i a l’hora de prendre decisions féssim anar més la raó; el coco. En definitiva, que penséssim més i millor. Segur que a l’hora d’actuar veuríem que hem pres les millors decisions!
Dia de la salut. Fot especialment aquest dia haver de comprovar que tot i que Espanya és dels llocs on millor es menja, també és dels llocs on hi ha més agressions a metges i infermers o personal vinculat. Quina vergonya!
-EL PERSONATGE. Vull recordar la periodista i traductora Irene Polo, just quan aquest dia 3 ha fet anys de la seva mort. Com tantes i tants, fou un persona a la que la guerra civil trencà la seva carrera i la seva vida. Va ser de les primeres dones que exercí aquesta professió en una Espanya i una Catalunya en transformació. Entre els fets que va cobrir, li va tocar fer l’empresonament del govern de la Generalitat l’any 1934. A part, els seus articles són un viu retrat d’una societat que ara queda molt lluny i a la vegada a prop. Era capaç de fer un article criticant la postura del govern vers els més necessitats o ser la primera en comentar l’arribada del pantaló femení. A partir del 36 anirà a Buenos Aires amb la companyia Xirgu, on també visqué de la traducció. Ja no tornaria més, ja que el franquisme l’hauria apressat. Amb 32 anys acabava amb la seva vida a l’exili lluny de la seva terra. Lluitadora, dona, escriptora, exiliada... Per ella!
-L’EFEMÈRIDE. Un 3 d’abril de 1979 se celebraren les primeres eleccions municipals a Espanya. Fixem-nos que no va ser fins 4 anys després de la mort del dictador que els ajuntaments van poder exercitar-se democràticament. Curiosament, les forces d’esquerra van treure molts regidors per un pacte entre els socialistes i els comunistes, tot i imposar-se majoritàriament l’UCD del Suàrez. El PSOE començava a tenir una força que el catapultaria a la primera línia de la política espanyola. Es començava a bastir un sistema amb un estat que tenia molt clars quins eren els poders intocables. És començava a bastir una manera de fer amb llums i ombres. Una transició cap a no se sap on, perquè vist com estem avui, no sé què hem avançat. Seguim tenint un rei inútil que no serveix per covar ni per pondre, una separació de poders si més no estranya, uns partits polítics que juguen a tenir un poder limitat en forma i maneres, ja que darrere implacable és l’ens Estat qui fa i desfà segons aquells vells criteris dictats per la vella escola franquista. Aquell 1979 molts van creure que les coses canviaven!
-LA METEO/ESPAI TERRA. Aquesta setmana seré molt crític amb els dos espais de temps de Catalunya. Ni la Mònica Usart del grup Godó ni el Tomàs Molina a Tv3 han encertat un borrall de la previsió de pluja a Catalunya al començament de la setmana. Ja em diran per a què serveix fer una previsió si ni s’hi acosten. És molt trist! A finals de setmana ja han afinat més! I si, al final han tornat les pluges -tot i que no en forma de llevantada- i les nevades que permetran allargar la temporada.
Ens han arribat unes imatges d’una tromba marina a Malàisia que ens ha posat la pell de gallina. Afortunadament, no hi hagut víctimes mortals. Es veuen edificis altíssims que són travessats per mànegues d’aigua impressionants. Té mèrit haver-ho pogut gravar amb sang freda.
La tarda de dimecres el terra ha tremolat una mica amb un terratrèmol d’escala 4,2 a l’Urgell. Pel que es veu s’ha sentit fins i tot a Cambrils. Serà que alguna cosa s’està despertant?
Han trobat una balena morta i embarassada a Sardenya. La dada espantosa és que duia en el seu interior 22 quilos de plàstic.
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Mentre l’entorn de la Rita Barberà i del PP segueixen generant corrupció dia rere dia, hem hagut de sentir com en un míting el Casado deia que eren ‘el único partido límpio’. No en va tenir prou amb l’esbandida ‘fatxil’ que es van donar tots plegats a Casa de l’Osborne que necessiten llençar i generar més i més mentides en vistes que no veuen clars els resultats. Sort encara en tenim que hi ha algú mínimament capaç de denunciar tota la farsa que suposen descobert qui són PP, PSOE -tristament en moltes coses- i C’S: fills de la corrupció i les clavegueres de l’Estat, silenciadors de corrupteles, franquistes encoberts (en molts sectors com en l’exèrcit), traficants d’influències, prevaricadors, malversadors i recentment aplicadors del 155. I ‘todo por España’ clar! Bravo per la campanya de Madrid, on els de Podem s’han atrevit a projectar en un edifici totes aquestes vergonyes. Més que res que la gent se n’adoni de la classe de gent els pot acabar governant.
-QUE N’APRENGUIN! Aquí hi estem per respectar els drets i les llibertats de les persones. Si una persona decideix lliurement morir i l’altra dignament l’ajuda a fer-ho, quin crim ha comés? És el cas de l'Ángel Hernández i la seva dona, María José Carrasco, a qui va ajudar a morir. Ni cap llei ni cap persona és ningú per imposar-se al que ells lliurement han parlat i han decidit fer. Per tant; tot el suport! I aplaudeixo llargament que diferents grups polítics diguin que estudiaran despenalitzar-ho. Primer som les persones en tot i per tot! Totalment a favor de la despenalització de l’eutanàsia! És més, si mai m’hi trobo atendré el que em digui el cor, no la llei!
-UN TIP I L’OLLA PLENA. Darrera sessió de control al Parlament i darrera sessió vergonyosa de l’eix de la mala educació i el quinquisme dels del PPC’s. Mentre els Comuns i el PSC han exposat les seves discrepàncies amb educació, l’Alejandro Fernàndez ha optat per la mentida i la manipulació i l’Arrimadas directament per la provocació a partir de la mentida. Poso la transcripció sencera extreta del Diari de la Generalitat del que ha dit aquest fracassat del Fernàndez perquè n’hi ha per llogar-hi cadires. Qualsevol persona que llegeixi això mai més ha de posar en dubte el seu vot. ‘¿Por qué el nacionalismo catalán jamás ha apostado por el corredor del Mediterráneo? Mire, ni en los planes de infraestructuras, cuando se pactó con Felipe González, ni con Aznar ni con Zapatero: siempre priorizaron, en sus planificaciones, lo que llamaban el eix ferroviari transversal, que tenía que dar servicio a Iberpotash, que tenía que dar servicio a los polígonos del Baix Llobregat, toda vez el polígono industrial de Tarragona ya tenía un sistema interno ferroviario potente. Pero había una razón de fondo por la que nunca apostaron por el corredor del Mediterráneo, y es que lo pedían los valencianos. Y ustedes no querían que las mercancías subieran hacia arriba desde Valencia. (Remor de veus.) ¡Y eso es así, caballeros! ...todo cambia, y es así –y es así–, en el año 2012, porque ustedes querían proteccionismo, solo poder mover las mercancías dentro de Cataluña. Cambia en el año 2012, y cambia en el año 2012 porque sacan ustedes la teoría del agravio. Y con la teoría del agravio lo que acaban diciendo es que hay un problema de financiación, que hay un problema de infraestructuras, cuando en realidad fíjese si ustedes han boicoteado históricamente el corredor del Mediterráneo que la única cosa, o de las pocas sensatas que tuvo el Gobierno tripartito en Cataluña durante siete años fue una buena política territorial, una buena planificación que no pudieron ejecutar –que sí que incluía el corredor del Mediterráneo. Lo primero que hace en el año 2010 Artur Mas es cargársela. Por lo tanto, si somos absolutamente rigurosos, ustedes están montando sobre falacias su estrategia política del agravio. Nunca han apostado por una Cataluña libre de peajes, nunca han apostado por el corredor del Mediterráneo y nunca apostaron por un pacto fiscal que rompiera la teoría del peix al cove...’.
La segona xacra ha vingut en la intervenció de la ‘barbie tonteta’. Incapaç d’aguantar un sol argument de manera solida, ha tornat a treure els articles de Torra escrits fa uns anys per manipular -com sempre- i dir que el President els havia insultat en seu parlamentària a ells; fet que es mentida. El Borrell diu que l’escupen mentre que la Inés diu que la insulten. En els articles si, però mai al Parlament. Doncs bé, el vice president Josep Costa -en aquell moment màxima autoritat- li ha cridat l’atenció. Llavors ha sortit l’’Epi-Espejo’ a plantar-li cara, faltant-li al respecte, com si estigués al pati de la guarderia.
Ja a la tarda, en el debat de ‘la Vanguardia’ dels Candidats a Madrid, la Laura Borràs ha tornat a deixar retratada aquesta ‘basura’ de personatge de l’Arrimadas. Li ha dit que li falta comprensió lectora ja que en una frase del manifest ‘koiné’ ho manipula al seu interès saltant-se el subjecte. L’única defensa de la doñita Inés ha estat dir: “lo ve como es supremacista?”. De nou, únic recurs: davant la vergonya defensar-se recórrent a l’insult. Patètica! Com també l’altra ‘alliçonadora’ Caye que s’ha apuntat al carro dels taronges per desqualificar amb mentides el nacionalisme que no és el seu. Mira si arriba lluny la seva burreria que ha dit que fins i tot el Montilla era ‘dolent’ perquè també era nacionalista. Entremig la Batet ha vingut a tocar el violí mentre es ‘disparaven’ entre ells. Mentre l’Asens, en un discurs massa sovint entre dues aigües, ha estat un dels més moderats.
-ESCLAUS DE LES DADES. ‘Casi un 30 por ciento de los españoles sigue sin tener decidido a quién votará’ (ABC). Normal, especialment quan mires a la dreta, on hi ha tres partits que proposen el mateix o molt semblant. L’extrem de radicalitat que demostren crec que fa que molta gent, que potser els votaria en condicions normals, dubti del que faran. Més al mig -i potser avui en dia els més moderats- hi tenim el PSOE. Estic segur que molta gent es planteja votar-los només pel fet de ser més moderats i diferents del tripartit de la dreta. Una mica més a l’esquerra hi tenim els de Podem. Després hi ha els partits nacionalistes que segur que passi el que passi seran decisius. Com a català jo tinc molt clar que hem de votar un partit català i que no tingui per damunt la pressió d’una mare o un pare que al final el farà passar pel tub segons els interessos de país. En un altre ordre de coses hem sabut que el 41,5% dels espanyols estaria per fer un referèndum sobre la independència de Catalunya (font ABC). Curiós si més no!
-DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Un cártel multinacional amañó 275 contratos de Adif por 1.100 millones y con un sobreprecio del 20%’ (ElMundo). Un nou escàndol relacionat amb l’empresa pública depenent de l’Estat Espanyol. S’ha descobert que durant 14 anys van signar aquests contractes de manera fraudulenta sobre els que hi aplicaven un 20% més sobre el preu, per damunt del que valien per electrificar i electromecanitzar els AVES. Empreses com Siemens, Eym (OHL), Semi (ACS), Inabensa, Abengoa, Alstom, Elecnor i Cobra hi consten. I què passarà, doncs res? Potser ni ho veurem als grans mitjans espanyols ja que l’escàndol és en majúscules i afecta tòtems espanyols i madrilenys com el FlorenTIMO Pérez o Felipe Benjumea entre altres ‘pajarus’. Allò de la llei; ells tenen la seva llei i a la resta en afecta una altra llei que a ells els immunitza de tot. Ja ho hem vist també amb el Villarejo i el miserable del Fernández Diaz i les cloaques brutes de l’estat. Com dic; els uns ‘campan a sus anchas’ i els altres han d’anar amb el cul apretadet’.
-EL PROCÉS. Judici del Procés. 8a setmana. Declaracions de la Policia Nacional. Han marcat la desconfiança vers els Mossos i han reiterat les situacions que han qualificat de violentes, especialment la del Roger Español, A qui acusen de 5 agressions.
Ferran López. En la línia del Major Trapero ha dit que els Mossos van estar pel mandat judicial. La novetat ha estat declarar que Puigdemont hauria proclamat la independència si hi havia violència. Davant les contradiccions mostrades entre les declaracions de De los Cobos i els Mossos, l’advocat Melero ha demanat un cara a cara. Seria brutal!
‘El independentismo es egoismo’ Cayo Lara (IU). S’ha preguntat: -si se va Cataluña, ¿con que van a pagar el PER? Dit amb altres paraules: se’ls hi acaba el xollo de viure a l’esquena del treball de Catalunya. Nosaltres treballem i generem i allà baix, obviant la bona gent i els bons treballadors que hi ha, hi ha un fart de gent que viu de les subvencions i les ajudes que els hi donen amb el nostre esforç. Amb aquestes paraules aquest home acaba de desmuntar una vegada més la merda d’estructura que té l’Espanya de les comunitats autònomes o del ‘cafè per a tots’. Molts catalans ja n’estem farts de ser cornuts i haver de pagar el beure. Almenys tinguessin paraules amables vers nosaltres. Doncs no!
-TIP DELS IUESEIS. Els demòcrates, opositors al Trump, no estan per tirar gaires coets. Recentment, unes actituds inapropiades fetes de part de Joe Biden pretenen deixar el candidat en mala posició El que està darrere de l’Obama, ara es veu esquitxat per aquestes situacions de sobrebrepassament vers dues noies, l’Amy Lappos i Lucy Flores. El tema està però que les acusacions són una mica tèrboles. Es veu que li va voler fer un petó al cap a una, acostar els nassos tipus ‘carinyós’ i a l’altra donar-li una abraçada tipus ‘apreton’ intimidatori. Segons ell, ‘algo’ típic en mítings. En unes imatges que han transcendit es veu la incomoditat de les noies, mentre ell les toqueteja. No n’hi ha prou en sortir i dir que canviarà les seves maneres ja que els temps canvien. Més respecte!
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Escàndol a C’s de Reus. Els 4 regidors han estats expulsats del partit. Pel que es veu volien donar-se de baixa (2 ja ho havien fet) perquè havien denunciat irregularitats d’un alt càrrec i no se’ls hi havia fet cas! Si és així, tot el suport a aquestes 4 persones. Pel que es veu, ara a C’s els hi va posar mediàtics al capdavant de les llistes i prescindir de la gent que ha picat pedra des de baix tots aquests anys! Va bé que comencin a haver-hi les primeres mostres que els taronges són una cortina de fum que més enllà d’anar en contra de tot allò que faci tuf a Catalunya poca cosa més saben fer.
M’agrada que l’Ajuntament de la ciutat es mostri contundent amb l’incivisme. Han aixecat fins a 244 actes a persones per beure alcohol al carrer i 239 per pixar. Ara queda obrir-ne pels qui es droguen en ple carrer al Barri del Carme (bàsicament porros) i anar a sac amb els que permeten defecar i pixar els gossos a la via i a les voreres.
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Gran entrevista del Jordi Èvole al Papa Francisco. L’he seguit atentament i la veritat és que és un home que captiva. Desprèn una força brutal. Darrere d’algunes preguntes hem vist un home com qualsevol altre crític amb els murs i els líders que els aixequen com per exemple els EUA o contra Espanya per posar elements tallants a dalt de tot de la tanca o perquè no deix salpar l’Open Arms o perquè, com la seva Argentina, encara hi segueixen havent víctimes mortes a les cunetes. M’ha agradat molt la manera que ha tingut d’analitzar el periodisme, dient que ha de fugir de la desinformació i la imparcialitat. M’ha agradat que vetlli pels Rohinyes i de totes aquelles minories silenciades al món, pels qui menys tenen, com els sense sostre que fan vida a ben a prop del Vaticà. L’hem vist riure amb una rialla franca parlant de Messi i amb experiències de quan no era Papa. No obstant hi ha temes amb els que ha mostrat unes contradiccions que l’allunyen del poble. Ha dit que la culpa que les esglésies es quedin buides és dels capellans ja que no saben arribar amb missatges clars als seus feligresos. Ja no és això Papa, és que ningú entén ni molts dels missatges que defenseu ni molt menys la cúpula de mando de dalt de tot (que quan se l’ha criticat ha fet enrabiar-lo una mica). Amb el tema de l’homosexualitat no ha estat fi. Han vingut a dir que quan els pares detecten ‘rareses’ que duguin a la persona al psicòleg. Tampoc m’ha convençut del tot com s’han de resoldre els abusos en l’església. No val només dir que s’han posat en marxa nous mecanismes i que s’han de denunciar totes agressions. En algun moment, ha semblat que volia dir que abans això es tapava i que calia destapar-ho. No m’ha agradat que no es posicionés amb Franco; amb les víctimes si però amb el botxí no. Lamentable! Finalment, dir que reconeix la Prostitució com una feina.
CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:31). BARÇA 2 - ATLÉTICO 0.
1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 31.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 2 (Suàrez i Messi) – ATLÉTICO DE MADRID 0.
3. ‘EL ENTORNO’. La cavernada madrilenya per evitar parlar de la vergonyant primera derrota de Zidane contra el València, s’ha passat la setmana discutint si el gol de falta de Messi era d’ell o no. Evidentment, la caverna ha dit que no i que era gol en pròpia, com el Diario Marca, que ha acabat rectificant davant la pressió mediàtica de pretendre fer veure que la seva intenció era tirar fora.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 33 gols suma Messi, consolidant-se al capdavant del Pichichi. Des de la temporada 2006-07, és el gol 29 marcat als ‘colchoneros’. Els 92.453 espectadors que han anat al camp han presenciat com li entregaven el trofeu a millor jugador del mes de març.
Tres dades pírriques que donen fe del que és l’Átletico: 36% de possessió, 401 passis donats i 2 tristos xuts a porta. Així volen guanyar una lliga?
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (poca feina i ben resolta). Defensa: Alba (quasi marcant; amo de l’atac esquerre), Piqué (líder, tot i que amb menys problemes dels previstos), Lenglet (corrector) i Roberto (més per ajudar mig camp). Mig: Busi (millorat, bé tallant), Arthur (cervellet i pausa), Raki (regular i gran catalitzador). Davant: Messi (en un altre món), Suàrez (bregador i golejador) i Coutinho (molt millor).
Partit on el Barça tenia clar que no havia de desesperar-se. Calia anar cansant-los amb paciència per acabar rematant el rival. La clau ha estat l’ordre i la disciplina sobretot al darrere, el control al mig i la màgia al davant (‘a lo que surja’). Ha donat sensació de ser un xic ‘amarrategui’ però vist el resultat, res a dir. És en aquests partits quan s’ha demostrar la solidesa per guanyar un títol i el Barça així ho ha fet.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Em quedo amb la regularitat de Messi, els gols i sobretot el compromís amb una manera de fer i ser. És el millor del món!
-‘ERES MUY MALO’. Ahir potser el que es va veure més apagat fou Roberto. Busi va fregar el suspens però va saber sobreposar-se! En general bé!
-L’INDULTAT. Suàrez. Va tornar a marcar el gol que obria la llauna. De nou decisiu i ja en suma 20.
7. EL RIVAL. En la seva línia. 4-4-2. Molt d’ordre, molt posicionament, ajudes en defensa, defensa endarrerida, búsqueda de contraatac i misèria i companyia. Crec que Simeone ha caducat ja. Què li ha aportat aquesta manera de fer? Res! Al final has de tenir quelcom més que marqui la diferència i tenir els pebrots de jugar-te-la des del minut 1, no al 70. Estic segur que tenen equip de sobres per proposar alguna cosa millor que ser un etern quasi campió. Falta ambició i un entrenador amb una altra visió! Per cert; Oblak és un porteràs!
8. LA MOVIOLA. Gil Manzano. En línies generals ha dirigit bé el partit. Tornem a estar amb una d’aquelles coses que et marquen: l’expulsió directa de Costa per algo que suposadament ha dit. No ho trobo just. Amb una groga màxim n’hi hauria hagut prou per una indisciplina així.
9. LA VEU DEL SOCI. La gent al camp ja ha cridat ‘campeones, campeones’. Curiós sentir com en el mateix camp es crida ‘independència’ i ‘llibertat presos polítics’ i ‘campeones’. Doncs això, que ens veiem campions de Lliga.
10. A LA CAVERNA. Queden en joc 21 punts i portem una avantatge d’11 punts amb l’Atlético i 13 a un dels pitjors Real Madrid de la història, un equip que pateix per guanyar el Huesca i ahir l’Eibar (que té un equip interessant, no s’oblidi).
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 2 (Suàrez i Messi) – ATLÉTICO DE MADRID 0.
3. ‘EL ENTORNO’. La cavernada madrilenya per evitar parlar de la vergonyant primera derrota de Zidane contra el València, s’ha passat la setmana discutint si el gol de falta de Messi era d’ell o no. Evidentment, la caverna ha dit que no i que era gol en pròpia, com el Diario Marca, que ha acabat rectificant davant la pressió mediàtica de pretendre fer veure que la seva intenció era tirar fora.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 33 gols suma Messi, consolidant-se al capdavant del Pichichi. Des de la temporada 2006-07, és el gol 29 marcat als ‘colchoneros’. Els 92.453 espectadors que han anat al camp han presenciat com li entregaven el trofeu a millor jugador del mes de març.
Tres dades pírriques que donen fe del que és l’Átletico: 36% de possessió, 401 passis donats i 2 tristos xuts a porta. Així volen guanyar una lliga?
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (poca feina i ben resolta). Defensa: Alba (quasi marcant; amo de l’atac esquerre), Piqué (líder, tot i que amb menys problemes dels previstos), Lenglet (corrector) i Roberto (més per ajudar mig camp). Mig: Busi (millorat, bé tallant), Arthur (cervellet i pausa), Raki (regular i gran catalitzador). Davant: Messi (en un altre món), Suàrez (bregador i golejador) i Coutinho (molt millor).
Partit on el Barça tenia clar que no havia de desesperar-se. Calia anar cansant-los amb paciència per acabar rematant el rival. La clau ha estat l’ordre i la disciplina sobretot al darrere, el control al mig i la màgia al davant (‘a lo que surja’). Ha donat sensació de ser un xic ‘amarrategui’ però vist el resultat, res a dir. És en aquests partits quan s’ha demostrar la solidesa per guanyar un títol i el Barça així ho ha fet.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Em quedo amb la regularitat de Messi, els gols i sobretot el compromís amb una manera de fer i ser. És el millor del món!
-‘ERES MUY MALO’. Ahir potser el que es va veure més apagat fou Roberto. Busi va fregar el suspens però va saber sobreposar-se! En general bé!
-L’INDULTAT. Suàrez. Va tornar a marcar el gol que obria la llauna. De nou decisiu i ja en suma 20.
7. EL RIVAL. En la seva línia. 4-4-2. Molt d’ordre, molt posicionament, ajudes en defensa, defensa endarrerida, búsqueda de contraatac i misèria i companyia. Crec que Simeone ha caducat ja. Què li ha aportat aquesta manera de fer? Res! Al final has de tenir quelcom més que marqui la diferència i tenir els pebrots de jugar-te-la des del minut 1, no al 70. Estic segur que tenen equip de sobres per proposar alguna cosa millor que ser un etern quasi campió. Falta ambició i un entrenador amb una altra visió! Per cert; Oblak és un porteràs!
8. LA MOVIOLA. Gil Manzano. En línies generals ha dirigit bé el partit. Tornem a estar amb una d’aquelles coses que et marquen: l’expulsió directa de Costa per algo que suposadament ha dit. No ho trobo just. Amb una groga màxim n’hi hauria hagut prou per una indisciplina així.
9. LA VEU DEL SOCI. La gent al camp ja ha cridat ‘campeones, campeones’. Curiós sentir com en el mateix camp es crida ‘independència’ i ‘llibertat presos polítics’ i ‘campeones’. Doncs això, que ens veiem campions de Lliga.
10. A LA CAVERNA. Queden en joc 21 punts i portem una avantatge d’11 punts amb l’Atlético i 13 a un dels pitjors Real Madrid de la història, un equip que pateix per guanyar el Huesca i ahir l’Eibar (que té un equip interessant, no s’oblidi).
3 d’abr. 2019
CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:30). VILLAREAL 4 - BARÇA 4.
1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 30.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. VILLAREAL 4 - BARÇA 4 (Cou, Malcom, Messi i Suàrez).
3. ‘EL ENTORNO’. 4 dies després d’haver derrotat l’Espanyol tornem a jugar. Qui s’ha queixat del calendari de merda en el club? Tenim una directiva de pixarrí. Ens hem hagut d’entretenir amb les ximpleries de Florentino. Just aquest dimarts, ha anunciat la renovació del camp per desviar l’atenció del merder que té dins de l’equip.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 32e gol de Messi i 19è de Suàrez. Coutinho ha tornat a marcar 5 mesos després.
El dia que el Barça no està fi solem encaixar molts gols. Senyal que res a funcionat darrere. Avui 4 i els que ha evitat Ter, que ja ha encaixat 31 gols i es manté com a tercer millor porter amb un coeficient de 1,03 gols per partit. Per davant hi té Oblak i David Sòria.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (malgrat 1 error ha evitat almenys 4 gols). Defensa: Alba (de vacances), Umtiti (sense ritme), Lenglet (superat) i Roberto (ha jugat?). Mig: Busi (fluix), Arthur (perdut), Vidal (coratge). Davant: Suàrez (decisiu) i Malcom (obrint el camp) i Cou (alliberat).
Partit on hem vist el pitjor i el millor del Barça. Crec que l’ha caguem una vegada més fent tres canvis clau, un per posició. Hem fet uns bons 20 minuts però no hem sabut rematar el partit i ens hem confiat. En cap moment hem tingut el control tot i el 68% de possessió. Mig del camp sense consistència i contraatacs ràpids que ens han matat a l’espai. I Valverde mirant-ho amb aquella cara! Sort de l’entrada de Messi i el golàs de falta que ha fet i sort de la fuetada final de Suàrez. Empat amb sabor a victòria.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Malcom. Ha obert el camp, tot i fallar una mica, ha fet un gol i ha assistit bé.
-‘ERES MUY MALO’. Roberto. Ni se l’ha notat.
-L’INDULTAT. Coutinho. Ha jugat més alliberat caient a la banda. Bones combinacions, un pal i un gol. Bones sensacions!
7. EL RIVAL. 3-4-2-1. 5 minuts bons inicials però amb els dos gols encaixats s’han ensorrat una mica. Lentament però han sabut trobar i furgar en les debilitats del Barça, superant-nos al mig amb passades ràpides pels de dalt, amb un partit magistral de Cazorla i Samu. És un equip que mereix molt més; té talent, li agrada la pilota i té remat a dalt. De veritat que desitjo que se salvi.
8. LA MOVIOLA. Hernàndez Hernàndez. Partidàs, simplement; que ja és molt dir. Podia haver tret alguna tarja més i potser hauria d’haver expulsat Caseres per reiteratiu i guarro.
9. LA VEU DEL SOCI. Acabarem la temporada i ens haurà costat de veure un Barça solvent de manera seguida; quina pena! Sumem un punt amb gust a victòria. En aquests camps solíem perdre lligues. Ara, tot i que amb èpica, som capaços d’empatar un partit que perdíem. Minut 90 golassu de Messi i 93 golassu de Suàrez. Mentrestant, seguim sent testimonis d’un Valverde apàtic conscient dels errors que comet i tardon en corregir-los.
10. A LA CAVERNA. L’Atlètico arribarà dissabte al Camp Nou a 8 punts per darrere. En el pitjor dels casos pot acabar a 5, quedant-ne 21 en joc. Ho tenim a la mà! Aquest punt ha anat molt bé per l’equip i per tapar les boques de la cavernada que ja veia la derrota clara a 20 minuts dels final. Coses del futbol... Cal un esforç final!
2. MARCADOR i GOLEJADORS. VILLAREAL 4 - BARÇA 4 (Cou, Malcom, Messi i Suàrez).
3. ‘EL ENTORNO’. 4 dies després d’haver derrotat l’Espanyol tornem a jugar. Qui s’ha queixat del calendari de merda en el club? Tenim una directiva de pixarrí. Ens hem hagut d’entretenir amb les ximpleries de Florentino. Just aquest dimarts, ha anunciat la renovació del camp per desviar l’atenció del merder que té dins de l’equip.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 32e gol de Messi i 19è de Suàrez. Coutinho ha tornat a marcar 5 mesos després.
El dia que el Barça no està fi solem encaixar molts gols. Senyal que res a funcionat darrere. Avui 4 i els que ha evitat Ter, que ja ha encaixat 31 gols i es manté com a tercer millor porter amb un coeficient de 1,03 gols per partit. Per davant hi té Oblak i David Sòria.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (malgrat 1 error ha evitat almenys 4 gols). Defensa: Alba (de vacances), Umtiti (sense ritme), Lenglet (superat) i Roberto (ha jugat?). Mig: Busi (fluix), Arthur (perdut), Vidal (coratge). Davant: Suàrez (decisiu) i Malcom (obrint el camp) i Cou (alliberat).
Partit on hem vist el pitjor i el millor del Barça. Crec que l’ha caguem una vegada més fent tres canvis clau, un per posició. Hem fet uns bons 20 minuts però no hem sabut rematar el partit i ens hem confiat. En cap moment hem tingut el control tot i el 68% de possessió. Mig del camp sense consistència i contraatacs ràpids que ens han matat a l’espai. I Valverde mirant-ho amb aquella cara! Sort de l’entrada de Messi i el golàs de falta que ha fet i sort de la fuetada final de Suàrez. Empat amb sabor a victòria.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Malcom. Ha obert el camp, tot i fallar una mica, ha fet un gol i ha assistit bé.
-‘ERES MUY MALO’. Roberto. Ni se l’ha notat.
-L’INDULTAT. Coutinho. Ha jugat més alliberat caient a la banda. Bones combinacions, un pal i un gol. Bones sensacions!
7. EL RIVAL. 3-4-2-1. 5 minuts bons inicials però amb els dos gols encaixats s’han ensorrat una mica. Lentament però han sabut trobar i furgar en les debilitats del Barça, superant-nos al mig amb passades ràpides pels de dalt, amb un partit magistral de Cazorla i Samu. És un equip que mereix molt més; té talent, li agrada la pilota i té remat a dalt. De veritat que desitjo que se salvi.
8. LA MOVIOLA. Hernàndez Hernàndez. Partidàs, simplement; que ja és molt dir. Podia haver tret alguna tarja més i potser hauria d’haver expulsat Caseres per reiteratiu i guarro.
9. LA VEU DEL SOCI. Acabarem la temporada i ens haurà costat de veure un Barça solvent de manera seguida; quina pena! Sumem un punt amb gust a victòria. En aquests camps solíem perdre lligues. Ara, tot i que amb èpica, som capaços d’empatar un partit que perdíem. Minut 90 golassu de Messi i 93 golassu de Suàrez. Mentrestant, seguim sent testimonis d’un Valverde apàtic conscient dels errors que comet i tardon en corregir-los.
10. A LA CAVERNA. L’Atlètico arribarà dissabte al Camp Nou a 8 punts per darrere. En el pitjor dels casos pot acabar a 5, quedant-ne 21 en joc. Ho tenim a la mà! Aquest punt ha anat molt bé per l’equip i per tapar les boques de la cavernada que ja veia la derrota clara a 20 minuts dels final. Coses del futbol... Cal un esforç final!
31 de març 2019
ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 25-310319
UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per la manifestació sonora que han fet els pobles dels Pallars per denunciar la injustícia que ha suposat treure de la seva terra el Doctor Music i fotre’l a Barna. No hi ha dret! Tot el suport en la denúncia, ja està bé que tot s’ho endugui la capital!
-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Com a bons catalans i tal com mana la tradició, hem anat amb el cotxe nou a beneir-lo a Montserrat. De pas, hem pujat a la muntanya sagrada i hi hem passat el cap de setmana amb recolliment i carregant les piles en aquesta meravella d’entorn.
-EL PERSONATGE. Amb dos collons com a palmeres, el honorable President de Mèxic Andrés Manuel López Obrador ha aconseguit posar de peu tota la llopada cavernària espanyolista. L’home ha demanat a Felip VI i al papa Francesc (que ja ho va fer el 2015) que es disculpin pels abusos comesos pels espanyols durant la conquesta del Mèxic actual. Il·lús! Si mai han demanat perdó per la guerra civil i per tenir un dictador enterrat en un mausoleu i que hi hagi per contra milers de víctimes tirades per les cunetes, com voleu que demanin perdó a Méxic? Des del més pallasso al més suposadament culte, han insultat, menyspreat i vexat el senyor Obrador. Des d’Abascal, passant per Rivera, Casado, Hernando a Pérez Reverte o els socialistes. Faltant com sempre a la veritat, encara han fet veure que els espanyols van humanitzar unes gents deshumanitzades, com si fossis animals o troglodites. Quina vergonya de classe política espanyola que es capaç de falsejar fins i tot la història, la qual poc els importa manipular segons com bufi el vent. I per acabar em quedo amb un dels més grans imbècils que hagi pogut parir aquesta pàtria: Josep Borrell. Ha dit que per aquesta regla de tres França hauria de demanar perdó per les ocupacions espanyoles de mans de Napoleó (cosa que no demanaran, ha dit). Doncs mira; potser seria un primer pas més que res de cara a la gent del poble que va donar-ne la vida davant la inutilitat dels seus mandataris.
-L’EFEMÈRIDE. El 27/3/1977 va ocórrer el pitjor accident aeri de la història de l’aviació amb un total de 583 persones mortes. Fa just 42 anys van topar dos avions Jumbo, un de la companyia KLM i l’altre de PANAM a l’aeroport de Los Rodeos a Tenerife. Hi havia una intensa boira que no permetia que hi hagués una bona visual. Es veu que hi havia hagut una amenaça de bomba a l’aeroport i el pilot holandès només tenia 3 hores per arribar a Amsterdam, sinó el vol quedaria cancel·lat. Presses, males comunicacions... Curiosa i tristament, un conjunt de coincidències catastròfiques va fer que es trobessin ben a la vora dos avions; un que rodava per la pista i un altre que volia enlairar-se. Total que un va enlairar-se quan l’altre encara rodava i va impactar amb el motor sobre de l’altre per estavellar-se més enllà. Els dos van fer maniobres per evitar un xoc que va ser inevitable.
LA METEO/ESPAI TERRA. Sembla això el dia de la marmota. Nova setmana monòtona a més no poder. Algunes glaçadetes a les nit a les fondalades degut al gran contrast de temperatures entre el dia i la nit i la baixada brusca que es dona en caure el sol.
Amb gran alegria, hem vist com al final de la setmana, quasi 5 mesos després, es girava la truita. Han tornat les precipitacions, tot i que febles. Veurem s’anima la cosa la resta de la setmana! En qualsevol cas, la gent que cultiva ferratge arreu de Catalunya està desesperada ja que veu amb impotència com la manca de pluja malmetran un conreu ja de per si complicat.
Apagada de llums d’edificis emblemàtics per alertar del canvi climàtic a la terra. Tota mesura és poca! Mentre hi hagi negacionistes però no hi ha res a fer!
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Suárez Illana: “Los neandertales también usaban el aborto, esperaban a que naciera y le cortaban la cabeza” (ElPaís). Aquestes han estat les declaracions patètiques i lamentables del fill de l’Adolfo Suàrez; com diria el Nuñez: ‘aquell senyor que duu el nom d’un aeroport’. Dos dies més tard que transcendís una entrevista de la Victòria Pregó en la que el president Suàrez deixava entreveure que l’estat i la transició eren una camama, va i surt el fill (candidat del PP) per tractar els pares que volen avortar de troglodites. Les xarxes han bullit amb les declaracions d’aquest miserable. Sembla que ha estat picat pel virus del filldeputisme de PP. Per una vegada, dono la raó a Sànchez: ‘Ser Suàrez no se hereda’. La imbecilitat si, però, hi afegiria. Quina poca talla segueix demostrant la política espanyola! És vergonyós que haguem de ser representats per impresentables com aquest.
-QUE N’APRENGUIN! Que n’aprenguin tots aquests mamarratxos que a dins d’Espanya es creuen Déus idolatrats sense més per la caverna neofatxa del PPSOEC’S. Tim Sebastian, en reputat periodista de la televisió alemanya Deutsche Welle, ha posat el Ministret Borrell contra cordes amb dos temes que són una pedra a la sabata de la suposada democràcia espanyola. I mira que les preguntes no revestien res més enllà de la claredat en les que han estat fetes. El primer tema que ha fet irritar el ministret d’exteriors, que ja venia motivat després de les demandes de perdó del president de Mèxic per la massacre espanyola contra Amèrica central i sud, ha estat Catalunya. L’entrevistador, allunyat de la burda manipulació de la política i la premsa cavernària espanyoloide, li ha fotut en cara que com hi podien haver presos preventius tant de temps per haver fer un referèndum. I per què a Espanya no es permetia el dret a l’autodeterminació? I per què no es reformava la Constitució si segons el CIS el 70% dels espanyols ho volen? El tio s’ha aixecat enrabiat i ha deixat l’entrevista. Després de la bronca -imagino- dels assessors, ha tornat a plató i l’ha acabada. De nou la incomoditat ha tornat a ser evident en ser preguntar per Gibraltar. Al final, el Borrell, com s’hi alliçonés un nen petit, li ha dit al Senyor Tim, que la propera vegada fes millors preguntes, al que l’entrevistador, en un gest que l’honora li ha espetat que ell no va allà a fer-li la ‘gara gara’ ni a ‘ensabobar-lo’. Lliçó brutal de periodisme! Que s’ho apuntin molts a Espanya! A veure si d’una vegada per totes deixen de protegir-se com llops malferits i reconeixen que no estan fent les coses bé.
-UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb Pablo Casado. És tan desgraciat aquest paio que fins i tot quan parla les seves paraules obren la porta a donar més proves que els poders a Espanya no estan separats com haurien d’estar separats en una societat democràtica avançada. En una entrevista al ‘Objetivo’ de ‘laSexta’ ha dit que Quim Torra està cometent delictes flagarants però que la Fiscalia i els jutges (poder judicial) no actuen perquè el Govern de Sànchez no vol. Per tant dues consideracions fetes en nom del Partit Popular que se sobreentenen. La primera que la Justícia no és independent i que acaba obeint el Govern. I segona, que en temps de Don Rajoy i els Soraios és el que es va fer. És a dir; van instar al poder judicial a entrar a sac contra el moviment sobiranista i el govern català. Barregen doncs justícia i política. En conseqüència, aquest inútil està reconeixent doncs dos fets a Espanya: que no hi ha separació de poders i que els presos i exiliats són polítics. Com diria el savi: ‘por la boca muere el pez’. És tan fals que s’omple la boca de qualificatius ‘golpistas, comunistas o proetarras’ però quan l’interpel·len per VOX diu que no li agrada qualificar a ningú. Se’t veu el llautó desgraciat!
ESCLAUS DE LES DADES. 2 de cada 10 visites als CAPS les fan metges de capçalera. Ha transcendit la notícia que als senyorets metges pediatres no els hi ve tan de gust exercir en un cap. Ves tu quins collons! I l’administració permet que ho hagin de fer al seu lloc metges de capçalera. Doncs molt malament! Mira que sempre he defensat tota reivindicació que hagin fet però aquesta vegada no els hi dono cap suport. Que facin el que els pertoca, ves aquí! I sinó que els obliguin a fer-ho!
-DURUS A QUATRE PESSETES. Reus i Tarragona com a bon exemple a l’hora de sancionar entitats bancàries que vulneren el dret a l’habitatge. Recordeu el nom de les entitats i les xifres. Les entitats són Aliseda, Altamira Santander i Kutxabank. Les xifres són multes de 9.000 a 90.000 euros a Tarragona. Mentrestant, el ‘Diari Mes’ informa que Reus ja ha ingressat 418.000 euros en multes coercitives. Aplaudir llargament que els nostres representants d’una vegada es posin del costat de la gent i no de les entitats bancàries. És de justícia social i més amb els temps que corren on un 20% de les famílies viu al llindar de la pobresa. A veure si entre totes les administracions fem més digna la vida de les persones!
-EL PROCÉS. 41 senadors de diferents partits francesos han signat un manifest apel·lant al respecte a les llibertats i els drets fonamentals del poble català. En l’escrit es demana que s’aturi la repressió i que França i la UE intervinguin per mediar en el conflicte per trobar-hi una solució política. Igualment, un grup de 29 d’intel•lectuals madrilenys s’han autoinculpat per solidaritzar-se amb els Jordis, ja que consideren que estan encausats injustament pel fet de se ser dissidents.
Judici. Declaració de l’instructor de la guàrdia civil, el tinent Baena. Una matinal plàcida quasi a mode de míting en la que els ‘compinxes’ de l’acusació l’han ensabonat perquè fes ben evident que el període que va durar el Procés (20/09-3/10) va ser insurreccional, tot i reconèixer que les investigacions per sedició i rebel·lió ja van començar el 2015, seguint l’ordre de l’avui fiscal Zaragoza, que avui ha estat força moix. La veritat és que les declaracions darreres junt amb aquesta no han afavorit massa els acusats i és que el que va signar aquest paio és el text on s’aguanta tota l’acusació dels qui acusen. No obstant, quan han agafat el torn de preguntes han començat les contradiccions i inseguretats ja que, malgrat el clima de preguerra quasi no hi va haver detencions ni desperfectes. Ha mentit flagrantment en no reconèixer ser ‘Tácito’ al Tuiter com ha demostrat sobradament el ‘Diario Público’. A què esperen les defenses a presentar una querella? Aquest paio és tan ruc -a part de xulo, prepotent i masclists, tal com ha demostrat amb la declaració i en els seus perfils- que fins i tot ho va reconèixer via conversa telefònica amb el diari. Després, per a més inri, utilitza el símbol de la serp enroscant-se tant al perfil aquest secret de ‘Tàcito’ com en el seu compte personal de Facebook. I va i el Marchena diu que tot això no és rellevant, quan aquest testimoni li podria haver mentit a la cara.
De la resta de declaracions concloc que el volen és fer veure que a Catalunya hi ha una kale borroka institucionalitzada, on fins i tot els bombers els van insultar i anar en contra. Pretenen demostrar una violència extrema a partir d’insults, posar i treure pancartes, cares d’odi, empentes i escarnis.
Dels observadors internacionals simplement constatar que no vam rebre diners públics.
-TIP DELS IUESEIS. El de la tofa malgrat tot té sort i mira que a malparit no el guanya ningú. Diumenge mateix hem sabut que ha tallat les ajudes amb centreamèrica, ja que diu que no col•laboren amb els EUA. Malgrat tot, la fiscalia americana ha conclòs que Trump no va conspirar amb Rússia en les eleccions de 2016 ni va obstruir la justícia. Mentre encara ho celebraven, s’ha trobat amb que Rússia ha ficat el nas a Veneçuela per, suposadament, ajudar-la. On els uns hi veuen col•laboració, els altres hi veuen conspiració. Veurem com s’acaba tot plegat i és que Rússia no és dels països que s’espantin pel que puguin dir els altres. Amb tot, el ros ha exigit al Putin que marxin. I els de Putin, ‘ni cortos, no perezosos’ han dit als americans que abandonin Síria.
-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Arxivada l’acusació contra el mecànic Jordi Perelló de Reus que haver-se negat a arreglar el cotxe d’una agent espanyola. Se l’acusava de delicte d’odi. Totes les mamarratxades que diuen en contra de Catalunya no tenen aquesta tipificació, ara això si que van tenir collons de demanar-ho i denunciar-ho. No hi ha dret! Pel que es veu però la causa no queda del tot tancada ja que un error o un mal entès fa semblar que el cas no queda arxivat del tot i que pot reobrir-se.
Bona feina dels Mossos. Han detingut sis membres d’una banda de cabrons que robava a l’autopista AP-7. Per si no en té prou la gent amb que ha de pagar una animalada per desplaçar-se, a més, lladres. Els molt putes feien veure que tenies una avaria al cotxe i et seguien fingint ajudar-te. Llavors et robaven! Pels que es veu tenien un reguitzell d’antecedents. Per què permeten que tombin lliures? Quina justícia és aquesta?
Curiosa campanya invasiva del PSC a la ciutat. Et truca un puto robot informant-te que són els vermells i que si vols et trucarà el candidat per explicar-te quin és el seu projecte. Deixeu d’emprenyar la gent i menys per telèfon que ja hem d’aguantar prou merdes! Tranquils que per molt que innoveu i per molt que l’Iceta digui que si som un 75% que volem la independència o un referèndum Espanya haurà de trobar-hi un encaix, mai us votaré. Així que deixeu de molestar-me! Ja vau estar massa anys a la ciutat inútilment!
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Curioses les imatges del Papa Francesc retirant la mà en el besamans de recepció. Es veu que l’home vol eliminar els gestos de poder ostensible. Si vol eliminar la ostentació en l’església catòlica pot començar eliminant anells i altres despeses de la cúria vaticana que podrien ser empleades en causes més dignes. No diré que la voluntat de l’home no sigui digna però no s’hi val en fer gestos només de cara a la galeria, calen gestos més contundents i profunds. Ja al cap de setmana, el Papa ha estat rebut al Marroc 34 anys després. El diumenge seguirem amb atenció l’entrevista que li va fer!
Ha començat el judici contra el pederasta confés Miguel Àngel Benitez. El molt fill de puta ha reconegut que va abusar de nens de 13 anys practicant-los felacions i altres tocaments i amb l’auspici dels Maristes, ja que no el van censurar en saber-ho. Per qualsevol persona amb dos dits d’humanitat, sentir el relat del que va fer ha estat un cop molt dur. No es pot perdonar mai!
-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Com a bons catalans i tal com mana la tradició, hem anat amb el cotxe nou a beneir-lo a Montserrat. De pas, hem pujat a la muntanya sagrada i hi hem passat el cap de setmana amb recolliment i carregant les piles en aquesta meravella d’entorn.
-EL PERSONATGE. Amb dos collons com a palmeres, el honorable President de Mèxic Andrés Manuel López Obrador ha aconseguit posar de peu tota la llopada cavernària espanyolista. L’home ha demanat a Felip VI i al papa Francesc (que ja ho va fer el 2015) que es disculpin pels abusos comesos pels espanyols durant la conquesta del Mèxic actual. Il·lús! Si mai han demanat perdó per la guerra civil i per tenir un dictador enterrat en un mausoleu i que hi hagi per contra milers de víctimes tirades per les cunetes, com voleu que demanin perdó a Méxic? Des del més pallasso al més suposadament culte, han insultat, menyspreat i vexat el senyor Obrador. Des d’Abascal, passant per Rivera, Casado, Hernando a Pérez Reverte o els socialistes. Faltant com sempre a la veritat, encara han fet veure que els espanyols van humanitzar unes gents deshumanitzades, com si fossis animals o troglodites. Quina vergonya de classe política espanyola que es capaç de falsejar fins i tot la història, la qual poc els importa manipular segons com bufi el vent. I per acabar em quedo amb un dels més grans imbècils que hagi pogut parir aquesta pàtria: Josep Borrell. Ha dit que per aquesta regla de tres França hauria de demanar perdó per les ocupacions espanyoles de mans de Napoleó (cosa que no demanaran, ha dit). Doncs mira; potser seria un primer pas més que res de cara a la gent del poble que va donar-ne la vida davant la inutilitat dels seus mandataris.
-L’EFEMÈRIDE. El 27/3/1977 va ocórrer el pitjor accident aeri de la història de l’aviació amb un total de 583 persones mortes. Fa just 42 anys van topar dos avions Jumbo, un de la companyia KLM i l’altre de PANAM a l’aeroport de Los Rodeos a Tenerife. Hi havia una intensa boira que no permetia que hi hagués una bona visual. Es veu que hi havia hagut una amenaça de bomba a l’aeroport i el pilot holandès només tenia 3 hores per arribar a Amsterdam, sinó el vol quedaria cancel·lat. Presses, males comunicacions... Curiosa i tristament, un conjunt de coincidències catastròfiques va fer que es trobessin ben a la vora dos avions; un que rodava per la pista i un altre que volia enlairar-se. Total que un va enlairar-se quan l’altre encara rodava i va impactar amb el motor sobre de l’altre per estavellar-se més enllà. Els dos van fer maniobres per evitar un xoc que va ser inevitable.
LA METEO/ESPAI TERRA. Sembla això el dia de la marmota. Nova setmana monòtona a més no poder. Algunes glaçadetes a les nit a les fondalades degut al gran contrast de temperatures entre el dia i la nit i la baixada brusca que es dona en caure el sol.
Amb gran alegria, hem vist com al final de la setmana, quasi 5 mesos després, es girava la truita. Han tornat les precipitacions, tot i que febles. Veurem s’anima la cosa la resta de la setmana! En qualsevol cas, la gent que cultiva ferratge arreu de Catalunya està desesperada ja que veu amb impotència com la manca de pluja malmetran un conreu ja de per si complicat.
Apagada de llums d’edificis emblemàtics per alertar del canvi climàtic a la terra. Tota mesura és poca! Mentre hi hagi negacionistes però no hi ha res a fer!
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Suárez Illana: “Los neandertales también usaban el aborto, esperaban a que naciera y le cortaban la cabeza” (ElPaís). Aquestes han estat les declaracions patètiques i lamentables del fill de l’Adolfo Suàrez; com diria el Nuñez: ‘aquell senyor que duu el nom d’un aeroport’. Dos dies més tard que transcendís una entrevista de la Victòria Pregó en la que el president Suàrez deixava entreveure que l’estat i la transició eren una camama, va i surt el fill (candidat del PP) per tractar els pares que volen avortar de troglodites. Les xarxes han bullit amb les declaracions d’aquest miserable. Sembla que ha estat picat pel virus del filldeputisme de PP. Per una vegada, dono la raó a Sànchez: ‘Ser Suàrez no se hereda’. La imbecilitat si, però, hi afegiria. Quina poca talla segueix demostrant la política espanyola! És vergonyós que haguem de ser representats per impresentables com aquest.
-QUE N’APRENGUIN! Que n’aprenguin tots aquests mamarratxos que a dins d’Espanya es creuen Déus idolatrats sense més per la caverna neofatxa del PPSOEC’S. Tim Sebastian, en reputat periodista de la televisió alemanya Deutsche Welle, ha posat el Ministret Borrell contra cordes amb dos temes que són una pedra a la sabata de la suposada democràcia espanyola. I mira que les preguntes no revestien res més enllà de la claredat en les que han estat fetes. El primer tema que ha fet irritar el ministret d’exteriors, que ja venia motivat després de les demandes de perdó del president de Mèxic per la massacre espanyola contra Amèrica central i sud, ha estat Catalunya. L’entrevistador, allunyat de la burda manipulació de la política i la premsa cavernària espanyoloide, li ha fotut en cara que com hi podien haver presos preventius tant de temps per haver fer un referèndum. I per què a Espanya no es permetia el dret a l’autodeterminació? I per què no es reformava la Constitució si segons el CIS el 70% dels espanyols ho volen? El tio s’ha aixecat enrabiat i ha deixat l’entrevista. Després de la bronca -imagino- dels assessors, ha tornat a plató i l’ha acabada. De nou la incomoditat ha tornat a ser evident en ser preguntar per Gibraltar. Al final, el Borrell, com s’hi alliçonés un nen petit, li ha dit al Senyor Tim, que la propera vegada fes millors preguntes, al que l’entrevistador, en un gest que l’honora li ha espetat que ell no va allà a fer-li la ‘gara gara’ ni a ‘ensabobar-lo’. Lliçó brutal de periodisme! Que s’ho apuntin molts a Espanya! A veure si d’una vegada per totes deixen de protegir-se com llops malferits i reconeixen que no estan fent les coses bé.
-UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb Pablo Casado. És tan desgraciat aquest paio que fins i tot quan parla les seves paraules obren la porta a donar més proves que els poders a Espanya no estan separats com haurien d’estar separats en una societat democràtica avançada. En una entrevista al ‘Objetivo’ de ‘laSexta’ ha dit que Quim Torra està cometent delictes flagarants però que la Fiscalia i els jutges (poder judicial) no actuen perquè el Govern de Sànchez no vol. Per tant dues consideracions fetes en nom del Partit Popular que se sobreentenen. La primera que la Justícia no és independent i que acaba obeint el Govern. I segona, que en temps de Don Rajoy i els Soraios és el que es va fer. És a dir; van instar al poder judicial a entrar a sac contra el moviment sobiranista i el govern català. Barregen doncs justícia i política. En conseqüència, aquest inútil està reconeixent doncs dos fets a Espanya: que no hi ha separació de poders i que els presos i exiliats són polítics. Com diria el savi: ‘por la boca muere el pez’. És tan fals que s’omple la boca de qualificatius ‘golpistas, comunistas o proetarras’ però quan l’interpel·len per VOX diu que no li agrada qualificar a ningú. Se’t veu el llautó desgraciat!
ESCLAUS DE LES DADES. 2 de cada 10 visites als CAPS les fan metges de capçalera. Ha transcendit la notícia que als senyorets metges pediatres no els hi ve tan de gust exercir en un cap. Ves tu quins collons! I l’administració permet que ho hagin de fer al seu lloc metges de capçalera. Doncs molt malament! Mira que sempre he defensat tota reivindicació que hagin fet però aquesta vegada no els hi dono cap suport. Que facin el que els pertoca, ves aquí! I sinó que els obliguin a fer-ho!
-DURUS A QUATRE PESSETES. Reus i Tarragona com a bon exemple a l’hora de sancionar entitats bancàries que vulneren el dret a l’habitatge. Recordeu el nom de les entitats i les xifres. Les entitats són Aliseda, Altamira Santander i Kutxabank. Les xifres són multes de 9.000 a 90.000 euros a Tarragona. Mentrestant, el ‘Diari Mes’ informa que Reus ja ha ingressat 418.000 euros en multes coercitives. Aplaudir llargament que els nostres representants d’una vegada es posin del costat de la gent i no de les entitats bancàries. És de justícia social i més amb els temps que corren on un 20% de les famílies viu al llindar de la pobresa. A veure si entre totes les administracions fem més digna la vida de les persones!
-EL PROCÉS. 41 senadors de diferents partits francesos han signat un manifest apel·lant al respecte a les llibertats i els drets fonamentals del poble català. En l’escrit es demana que s’aturi la repressió i que França i la UE intervinguin per mediar en el conflicte per trobar-hi una solució política. Igualment, un grup de 29 d’intel•lectuals madrilenys s’han autoinculpat per solidaritzar-se amb els Jordis, ja que consideren que estan encausats injustament pel fet de se ser dissidents.
Judici. Declaració de l’instructor de la guàrdia civil, el tinent Baena. Una matinal plàcida quasi a mode de míting en la que els ‘compinxes’ de l’acusació l’han ensabonat perquè fes ben evident que el període que va durar el Procés (20/09-3/10) va ser insurreccional, tot i reconèixer que les investigacions per sedició i rebel·lió ja van començar el 2015, seguint l’ordre de l’avui fiscal Zaragoza, que avui ha estat força moix. La veritat és que les declaracions darreres junt amb aquesta no han afavorit massa els acusats i és que el que va signar aquest paio és el text on s’aguanta tota l’acusació dels qui acusen. No obstant, quan han agafat el torn de preguntes han començat les contradiccions i inseguretats ja que, malgrat el clima de preguerra quasi no hi va haver detencions ni desperfectes. Ha mentit flagrantment en no reconèixer ser ‘Tácito’ al Tuiter com ha demostrat sobradament el ‘Diario Público’. A què esperen les defenses a presentar una querella? Aquest paio és tan ruc -a part de xulo, prepotent i masclists, tal com ha demostrat amb la declaració i en els seus perfils- que fins i tot ho va reconèixer via conversa telefònica amb el diari. Després, per a més inri, utilitza el símbol de la serp enroscant-se tant al perfil aquest secret de ‘Tàcito’ com en el seu compte personal de Facebook. I va i el Marchena diu que tot això no és rellevant, quan aquest testimoni li podria haver mentit a la cara.
De la resta de declaracions concloc que el volen és fer veure que a Catalunya hi ha una kale borroka institucionalitzada, on fins i tot els bombers els van insultar i anar en contra. Pretenen demostrar una violència extrema a partir d’insults, posar i treure pancartes, cares d’odi, empentes i escarnis.
Dels observadors internacionals simplement constatar que no vam rebre diners públics.
-TIP DELS IUESEIS. El de la tofa malgrat tot té sort i mira que a malparit no el guanya ningú. Diumenge mateix hem sabut que ha tallat les ajudes amb centreamèrica, ja que diu que no col•laboren amb els EUA. Malgrat tot, la fiscalia americana ha conclòs que Trump no va conspirar amb Rússia en les eleccions de 2016 ni va obstruir la justícia. Mentre encara ho celebraven, s’ha trobat amb que Rússia ha ficat el nas a Veneçuela per, suposadament, ajudar-la. On els uns hi veuen col•laboració, els altres hi veuen conspiració. Veurem com s’acaba tot plegat i és que Rússia no és dels països que s’espantin pel que puguin dir els altres. Amb tot, el ros ha exigit al Putin que marxin. I els de Putin, ‘ni cortos, no perezosos’ han dit als americans que abandonin Síria.
-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Arxivada l’acusació contra el mecànic Jordi Perelló de Reus que haver-se negat a arreglar el cotxe d’una agent espanyola. Se l’acusava de delicte d’odi. Totes les mamarratxades que diuen en contra de Catalunya no tenen aquesta tipificació, ara això si que van tenir collons de demanar-ho i denunciar-ho. No hi ha dret! Pel que es veu però la causa no queda del tot tancada ja que un error o un mal entès fa semblar que el cas no queda arxivat del tot i que pot reobrir-se.
Bona feina dels Mossos. Han detingut sis membres d’una banda de cabrons que robava a l’autopista AP-7. Per si no en té prou la gent amb que ha de pagar una animalada per desplaçar-se, a més, lladres. Els molt putes feien veure que tenies una avaria al cotxe i et seguien fingint ajudar-te. Llavors et robaven! Pels que es veu tenien un reguitzell d’antecedents. Per què permeten que tombin lliures? Quina justícia és aquesta?
Curiosa campanya invasiva del PSC a la ciutat. Et truca un puto robot informant-te que són els vermells i que si vols et trucarà el candidat per explicar-te quin és el seu projecte. Deixeu d’emprenyar la gent i menys per telèfon que ja hem d’aguantar prou merdes! Tranquils que per molt que innoveu i per molt que l’Iceta digui que si som un 75% que volem la independència o un referèndum Espanya haurà de trobar-hi un encaix, mai us votaré. Així que deixeu de molestar-me! Ja vau estar massa anys a la ciutat inútilment!
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Curioses les imatges del Papa Francesc retirant la mà en el besamans de recepció. Es veu que l’home vol eliminar els gestos de poder ostensible. Si vol eliminar la ostentació en l’església catòlica pot començar eliminant anells i altres despeses de la cúria vaticana que podrien ser empleades en causes més dignes. No diré que la voluntat de l’home no sigui digna però no s’hi val en fer gestos només de cara a la galeria, calen gestos més contundents i profunds. Ja al cap de setmana, el Papa ha estat rebut al Marroc 34 anys després. El diumenge seguirem amb atenció l’entrevista que li va fer!
Ha començat el judici contra el pederasta confés Miguel Àngel Benitez. El molt fill de puta ha reconegut que va abusar de nens de 13 anys practicant-los felacions i altres tocaments i amb l’auspici dels Maristes, ja que no el van censurar en saber-ho. Per qualsevol persona amb dos dits d’humanitat, sentir el relat del que va fer ha estat un cop molt dur. No es pot perdonar mai!
30 de març 2019
CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:29). BARÇA 2 - ESPANYOL 0.
1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 29.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 2 (Messi 2) – ESPANYOL 1.
3. ‘EL ENTORNO’. Jornada enrarida entre una cosa i una altra. Primer, per l’aturada de la Lliga, per encabir partits de merda de la selecció. Segon, pel nou fracàs de Messi amb la seva selecció i les crítiques i falta d’estima que rep (vist lo d’avui es deuen estirar els cabells). I tercer, per les declaracions penoses de Piqué fent mofa de l’Espanyol. No m’agraden aquestes actituds vinguin d’on vinguin. A falta de futbol i de parlar al camp, falta omplir programes i diaris com sigui.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Gran entrada al camp amb més de 92.000 ànimes per un bon horari de partit. Segona millor entrada de la temporada.
Messi suma 675 amb el Barça i passa a encapçalar el ‘top ten’ de la culerada amb els grans Xavi, Iniesta, Puyi... Avui a més a sumat dos gols més. En total ja en duu 31.
Els 10 últims derbis contra l’Espanyol els ha guanyat el Barça.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3 amb matisos. Ter (cagada amb el peu que demostra que és humà). Defensa: Alba (sense banda avui), Piqué (en la seva línia), Lenglet (el millor) i Semedo (de més a menys). Mig: Busi (massa estàtic), Artur (inapreciable), Raki (el més regular). Davant: Messi (675 partits), Suàrez (fluix) i Cou (millor al mig).
Primera part de control i de poca cosa més. Monotonia i lentitud. No hem sabut obrir el camp i ens hem encallat. La sorpresa ha estat el contraatac, sorprenent el rival, ja que els hi hem trencat els esquemes. Segona part amb poca cosa més. Gol a pilota parada i el segon de contraatac. No hem trobat solucions amb els del camp, ni amb els canvis. Tot i que s’ha de dir que almenys Malcom ha aportat profunditat. Valverde avui peix bullit. 70% de possessió per res i més passades fallades del que és habitual. Si vols donar entrada a l’11 a Cou l’has de posar a mig camp amb 4. Allà rendeix millor que amb un 4-3-3 fent de fals extrem.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Lenglet. Avui ha fet un partidàs i ve a justificar la seva regularitat amb els minuts que va jugant. A hores d’ara, està millor que Umtiti.
-‘ERES MUY MALO’. Suàrez. Avui ha fet i ha tingut un partit espessot. La lesió ha frenat una dinàmica ascendent. Ha molat molt fotent crits, captat pels micros del camp, als companys perquè no li passessin la pilota. És un tòtem!
-L’INDULTAT. Raki. Per la regularitat i la professionalitat que demostra partit rere partit. I això que venia de jugar 180 minut amb la selecció.
7. EL RIVAL. 4-3-1-1. Molt bé en defensa i nuls en atac. Entenc que puguin venir així al Camp Nou, però que no diguin que venen a guanyar; han vingut a no perdre, collons! I això els fa ser un equip de meitat de taula per avall. Amb els canvis han donat més la cara, tot i que ha coincidit amb els millors moments del Barça. Pobre aspiració per un equip que en teoria diuen que aspira a Europa.
8. LA MOVIOLA. Del Cerro Grande. Els jugadors li han posat molt fàcil però tot i així partit impecable. Bé en el Var, les targes i en deixar jugar.
9. LA VEU DEL SOCI. Partit avorrit a l’hora de la migdiada. Res de nou! Línia valverdiana que encara ha estat prou sincer i ha dit que no sabia que havia de fer en la prèvia. Bon resultat tenint en compte la merda de calendari que ha fet que s’aturi la lliga una setmana i ara faran que haguem de jugar tres partits en una setmana. Lamentable, i més en la fase decisiva de totes les competicions.
10. A LA CAVERNA. Deures fets i a passar del que facin els altres. A això, tot i el partit tediós, hi hem donar una importància enorme. 9 partits que queden! A sentenciar quan abans millor! La clau serà el proper cap de setmana en l’enfrontament contra l’Atlético de Madrid. Allà pot quedar la Lliga vista per a sentència.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 2 (Messi 2) – ESPANYOL 1.
3. ‘EL ENTORNO’. Jornada enrarida entre una cosa i una altra. Primer, per l’aturada de la Lliga, per encabir partits de merda de la selecció. Segon, pel nou fracàs de Messi amb la seva selecció i les crítiques i falta d’estima que rep (vist lo d’avui es deuen estirar els cabells). I tercer, per les declaracions penoses de Piqué fent mofa de l’Espanyol. No m’agraden aquestes actituds vinguin d’on vinguin. A falta de futbol i de parlar al camp, falta omplir programes i diaris com sigui.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Gran entrada al camp amb més de 92.000 ànimes per un bon horari de partit. Segona millor entrada de la temporada.
Messi suma 675 amb el Barça i passa a encapçalar el ‘top ten’ de la culerada amb els grans Xavi, Iniesta, Puyi... Avui a més a sumat dos gols més. En total ja en duu 31.
Els 10 últims derbis contra l’Espanyol els ha guanyat el Barça.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3 amb matisos. Ter (cagada amb el peu que demostra que és humà). Defensa: Alba (sense banda avui), Piqué (en la seva línia), Lenglet (el millor) i Semedo (de més a menys). Mig: Busi (massa estàtic), Artur (inapreciable), Raki (el més regular). Davant: Messi (675 partits), Suàrez (fluix) i Cou (millor al mig).
Primera part de control i de poca cosa més. Monotonia i lentitud. No hem sabut obrir el camp i ens hem encallat. La sorpresa ha estat el contraatac, sorprenent el rival, ja que els hi hem trencat els esquemes. Segona part amb poca cosa més. Gol a pilota parada i el segon de contraatac. No hem trobat solucions amb els del camp, ni amb els canvis. Tot i que s’ha de dir que almenys Malcom ha aportat profunditat. Valverde avui peix bullit. 70% de possessió per res i més passades fallades del que és habitual. Si vols donar entrada a l’11 a Cou l’has de posar a mig camp amb 4. Allà rendeix millor que amb un 4-3-3 fent de fals extrem.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Lenglet. Avui ha fet un partidàs i ve a justificar la seva regularitat amb els minuts que va jugant. A hores d’ara, està millor que Umtiti.
-‘ERES MUY MALO’. Suàrez. Avui ha fet i ha tingut un partit espessot. La lesió ha frenat una dinàmica ascendent. Ha molat molt fotent crits, captat pels micros del camp, als companys perquè no li passessin la pilota. És un tòtem!
-L’INDULTAT. Raki. Per la regularitat i la professionalitat que demostra partit rere partit. I això que venia de jugar 180 minut amb la selecció.
7. EL RIVAL. 4-3-1-1. Molt bé en defensa i nuls en atac. Entenc que puguin venir així al Camp Nou, però que no diguin que venen a guanyar; han vingut a no perdre, collons! I això els fa ser un equip de meitat de taula per avall. Amb els canvis han donat més la cara, tot i que ha coincidit amb els millors moments del Barça. Pobre aspiració per un equip que en teoria diuen que aspira a Europa.
8. LA MOVIOLA. Del Cerro Grande. Els jugadors li han posat molt fàcil però tot i així partit impecable. Bé en el Var, les targes i en deixar jugar.
9. LA VEU DEL SOCI. Partit avorrit a l’hora de la migdiada. Res de nou! Línia valverdiana que encara ha estat prou sincer i ha dit que no sabia que havia de fer en la prèvia. Bon resultat tenint en compte la merda de calendari que ha fet que s’aturi la lliga una setmana i ara faran que haguem de jugar tres partits en una setmana. Lamentable, i més en la fase decisiva de totes les competicions.
10. A LA CAVERNA. Deures fets i a passar del que facin els altres. A això, tot i el partit tediós, hi hem donar una importància enorme. 9 partits que queden! A sentenciar quan abans millor! La clau serà el proper cap de setmana en l’enfrontament contra l’Atlético de Madrid. Allà pot quedar la Lliga vista per a sentència.
24 de març 2019
ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 18-240319
UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.
Dues imatges per dues manifestacions. La primera és la Manifestació a Barcelona contra Vox. La veritat és que de poc servirà. Al contrari, potser que serveixi més per fer-los propaganda a aquests desgraciats. Més que manifestar-se contra ells el que caldria és exigir el vot a la classe política exigint-los de fer un cordó sanitari per aïllar-los democràticament, exigint que no hi pactaran. Si és té dos dits de coneixement, només veient els moviments que fan de cara a les eleccions, ells mateixos es retraten. Recordar només tres lleis que volen promoure: permetre les armes, llei antiabortament i que no cal protegir la dona contra la violència de gènere. Això si; són els més patriotes!
La segona ha estat la d'Alsasu que ha desbordat la vila amb 60.000 assistents que ha reclamat l'alliberament dels joves injustament acusats. Una prova més de la merda de justícia en aquesta Espanya neofatxa global.
QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? 21/03 Dia internacional contra el racisme. Aquest dia es recorda la Matança de Sharpeville de 1960 contra manifestants que protestaven per l’aplicació del Apartheid a mans de la policia sud-africana. Em venen ganes de plorar de veure com el món cada vegada tendeix més a discriminar per raça i sexe a les persones. Lluny de fer cordons sanitaris, l’ultradreta sembla desbocada ocupant uns espais en societat cada vegada més amplis. Quan hauríem de vetllar sempre primer per les persones, ens trobem cada dia més que és al contrari que es discrimina cada dia més. Com si hi hagués una superioritat dels uns sobre els altres. Per tota aquella gent que ha patit atacs racistes! El meu reconeixement!
EL PERSONATGE. Caetana Àlvarez de Toledo. Per si no en tinguéssim prou de fantasmes i manipuladors, ara que ens havíem deslliurat de l’Arrimadas, arriba una nova fantasma: la Caetana Àlvarez de Toledo per ser la candidata de Barcelona pel PP, quan ni parla -com a deferència- ni vol parlar la llengua del lloc on arriba. Per cert; humiliació a Dolors Montserrat que, tot i que l’han fet servir com un guinyol, ara. que era el moment, l’han apartat de la candidatura. Doncs bé, la nova Arrimadas (Caetana) ha dit això: "defender la Constitución" en uno de los momentos que ha calificado como "más graves" desde 1978. Caetana Àlvarez (a TVE). En aquesta entrevista a la Uno, ha tingut la barra d’arribar de dir que va ser més greu el que va fer Puigdemont que el que va fer Tejero, ja que aquest segon se sap com se l’ha de combatre (amb les armes). En canvi, quan el poble es llença sobre tu -ha vingut a dir- és més perillós que no pas que es ‘liin a tiros’. Ens donarà tardes de glòria! Quins candidats més penosos que ha escollit el PP per Catalunya. Per si en teníem prou amb el Millo i Levi, ens duen el clown del Bou i ara aquesta ‘pajara’ de la Caetana.
L’EFEMÈRIDE. Aquesta setmana vull recordar un bronca en el si de l’art. Era l’any 1930. Salvador Dalí (avantguarda-surrealista) va pronunciar un conferència a l’Ateneu Barcelonès. A la sala hi havia l’ex president de l’Ateneu Àngel Guimerà (molt estimat en l’època) a qui es va dirigir qualificant-lo amb aquests termes: "gran porc", "pederasta" o "l'immens putrefacte pelut". Les cròniques de l’època recorden com la gent es va indignar i quasi que li van arribar a la cara. Amb aquestes paraules, Dalí trencava amb el Noucentisme i tota la burgesia que en compartia les idees. En el deliri de l’empordanès, provocat o espontani, una ruptura més amb unes idees que amb una persona!
LA METEO/ESPAI TERRA. Davant la monotonia meteorològica, m’he entretingut a buscar notícies colaterals de la meteo. Dues notícies relacionades amb el món animal. La primera és que han trobat una balena morta a les Filipines amb 40 kg de plàstics al seu interior. Pobre animal. No tenim perdó! Generem tants residus i gestionem tant malament a l’hora d’eliminar-los que fa esgarrifar. Tenim una dependència brutal del plàstic en el dia que aniria bé que eliminéssim. I és que està comprovat la xacra que suposen per eliminar-los; a part de la contaminació dels efectes perjudicials per a la salut. La segona que el TS espanyol ha ratificat la sentència perquè no es pugui matar ni llancejar el Toro de la Vega. Ben fet! En contra de qualsevol maltractament animal per lleu que sigui!
Les Grans tempestes a Moçambic han provocat greus destrosses i es creu que més de 300 morts. Pel que es veu ha estat a causa del cicló Idai. I un creuer que feia la ruta Bergen-Londres s’ha vist afectat per les males condicions meteorològiques que hi havia a la zona. Han hagut d’evacuar fins a 1300 persones.
Grans concentracions de pol·len arreu de Catalunya. Es preveuen unes setmanes complicades pels al·lèrgics. I és que un de cada 4 ho és.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Polèmica pels llaços. L’actitud del Torra potser no ha estat la més intel•ligent, més que res atenent que entre mig hi ha un judici i no crec que beneficiï a les persones encausades. Dit això, l’actuació que ha ordenat la Junta electoral per treure símbols d’escoles fins i tot pintant de blanc murals que estaven fets, ens indiquen que són ganes de voler tocar els ous. Lamentable l’actitud filldeputesca una vegada més de l’Arrimadas fent mofa i estripant fotos amb llaços al Parlament; que marxi ben lluny; són lo pitjor! Així mateix em va agradar molt la resposta que li va donar el Torra així com el fet de parlar amb els CDR quan li demanaven explicacions de perquè no havia desobeït. És tot plegat fastigós perquè per res s’enfronta a una multa i a una possible inhabilitació. Amb el judici acabat un altre gall cantarà, President.
QUE N’APRENGUIN! Vull esperar a veure com reacciona el Parlament de Londres, un dels més antics i més democràtics, però estic segur que escoltaran la grandíssima manifestació de la seva gent pels carrers de la ciutat per reclamar-los un segon referèndum del Brexit. En tot aquest temps, ha quedat clar que ni el Parlament ni la gent veuen clara una sortida de la UE ni tampoc les maneres en les que s’ha negociat. Veurem doncs el talant democràtic dels anglesos. Així mateix la UE ha deixat ben evident que els hi donen una pròrroga però que s’han de decidir abans de les eleccions europees. Ara que el Macron-Bonaparte i la Markel es veien definitivament els amos d’Europa, potser s’hauran d’esperar.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Com si no en tinguéssim prou amb les manipulacions i mentides amb les que constantment pretenen manipular la població els del ‘trifachito’, aquí en tenim dues mostres més. Un inútil de tio que des de la seva FAES segueix venent motos que només són comprades per quatre tontets. En un exercici de burda manipulació, Aznat ha volgut comparar Lerroux amb Sànchez primer, per després rematar-ho amb el fet que treure el dictador del Valle es voler guanyar la guerra civil 80 anys, després. Miserable! Quan encara hi ha gent tirada indignament a les cunetes, hi ha fills de gossa que poden anar a portar flors al dictador al Valle. No teniu vergonya! "Hay quienes no quieren superar el pasado, un pasado como el que vivió Lerroux, sino que quieren recrearlo. Que buscan ganar, 80 años después, guerras que los españoles ya no libran". Aznar (ElMundo).
ESCLAUS DE LES DADES. Una dutxa gasta de mitjana 75 litres d’aigua. Es necessiten 148 litres d’aigua per a fabricar un automòbil. Per a produir 1 quilo de blat es necessiten 1000 litres d’aigua y 1 quilo de carn prop de 10.000 litres. L’aigua és la que regula la temperatura de les persones i la de la terra. El sol evapora 1 milió de tones d’aigua cada dia. Unes dades que ens haurien de conscienciar en el dia Mundial de l’aigua, de la necessitat i importància de la mateixa. És imprescindible que conscienciem que és un bé escàs i que no se m’ha d’abusar.
DURUS A QUATRE PESSETES. ‘El Gobierno de Pedro Sánchez gasta 363.000€ más que el de Mariano Rajoy en sueldos de altos cargos’ (ElMundo). És una ignomínia que aquests malparits cobrin tant a l’esquena de la classe treballadora. Amb Rajoy no es van voler publicar les dades i és ara amb Sànchez es descobreixen moltes vergonyes; sense anar més lluny, que lluny de marcar una línia d’austeritat, encara ha fet més gran llista de nomenaments d’alts càrrecs. O sigui que de socialista res de res; i molt menys d’obrer. I mentrestant l’Iglesias demanant perdó en mítings per haver estat de baixa paternal i no haver estar a l’alçada de les circumstàncies.
EL PROCÉS. Judici del Procés. Torn de la Guàrdia Civil. Els testimonis crec que tenen molt clar que han vingut a demostrar la violència amb uns testimonis de viva veu ja que el jutge Marchena no permet la visualització de vídeos que permetessin contrastar el que es diu. La fluixesa d’aquets testimonis ha fet que la defensa desmuntés les inconnexions i contradiccions en les que han entrat. Els agents, amb un discurs molt estudiat amb tot el que havien de dir, han vingut a deixar clar el sentiment d’odi que traspuava de les persones que oferien resistència pacífica al cossos policials. Un d’ells ha destapat que es buscava finançament a la Xina. Però no deien que anava de farol? Tres noms propis i una bandera. Han sortit els noms de Torra, Forcadell i el del Pep Guardiola. I no han tingut cap vergonya en inventar-se la forma de la bandera d’Òmnium. En un altre ordre de coses, hi hagut un agent que ha parlat bé dels Mossos.
TIP DELS IUESEIS. ‘Dios los crea y ellos se juntan’. Per si no en teníem prou amb el trifachito a Espanya, aquest dimarts s’han trobat el ros i el Bolsonaro; el nou eix del mal a Amèrica, mentre despengen les fotos del Maduro i pengen les de Guaidó a les ambaixades veneçolanes dels iueseis. Igualment, ha transcendit que els EUA reconeixeran els Alts del Golan, un territori sirià ocupat per Israel. A sembrar odi arreu per on passa i ningú li para els peus tu. Si no en va tenir prou en reconèixer Jerusalem com la capital d’Israel doncs au, ara fotem damunt de la taula un nou conflicte.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Tanca el Carrefour del costat de la Sindical. Feia dies que corria el rumor i es confirma. Potser així serà la manera de promoure el comerç de proximitat a l’interior de la ciutat. No ho veig com una mala notícia que tanquin, la veritat, fins i tot diria que és bo pel comerç local. És més; potser s’hauria de fer de manera que aquestes superfícies grans no estiguessin tan establertes als centres de les ciutats per promoure el comerç de proximitat.
Dues notícies vinculades amb el consistori positives. La primera és que L’Ajuntament de Reus s’adhereix al Pacte contra la segregació escolar. L’objectiu és evitar que hi hagi escoles de nenes i escoles de nens i que se segregui per nivells intel•lectuals per exmple. I la segona està vinculada amb el món animal. 16.000 gossos té Reus. Doncs bé, es comença una campanya de multes severes contra la no recollida de defecacions. A partir del juny es multarà també els que no remullin les pixarades dels gossos al carrer.
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Nou cas d'abusos sexuals a l'Església. Es van ampliant les ordres religioses esquitxades per aquesta xacra. S’ha denunciat el primer cas relacionat amb els Caputxins. El relat d’aquesta persona fa encongir el cor ja que dóna molts detalls que han quedat gravats penosament a la seva ment tot i haver passat als anys 50, a l'escolania de Nostra Senyora de Pompeia a Barcelona. El director la va sotmetre a tot tipus de tocaments, masturbacions... El que desconcertava la víctima és que per una banda tenia aquesta acritud i per l’altra predicava i alliçonava com aquell qui res, sota l’auspici d’un règim que el protegia. L’església se n’ha d’adonar que són homes els capellans i que tenen unes necessitats humanes. Que els deixin casar, home, amb qui s’avinguin i prediquin al mateix temps; quin mal hi ha? Així evitarem que puguin abusar de víctimes innocents. Per molts anys que hagin passat, en qualsevol cas, no tenen perdó ja que han utilitzat la seva persona i la seva posició per abusar com dic de gent innocent.
Dues imatges per dues manifestacions. La primera és la Manifestació a Barcelona contra Vox. La veritat és que de poc servirà. Al contrari, potser que serveixi més per fer-los propaganda a aquests desgraciats. Més que manifestar-se contra ells el que caldria és exigir el vot a la classe política exigint-los de fer un cordó sanitari per aïllar-los democràticament, exigint que no hi pactaran. Si és té dos dits de coneixement, només veient els moviments que fan de cara a les eleccions, ells mateixos es retraten. Recordar només tres lleis que volen promoure: permetre les armes, llei antiabortament i que no cal protegir la dona contra la violència de gènere. Això si; són els més patriotes!
La segona ha estat la d'Alsasu que ha desbordat la vila amb 60.000 assistents que ha reclamat l'alliberament dels joves injustament acusats. Una prova més de la merda de justícia en aquesta Espanya neofatxa global.
QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? 21/03 Dia internacional contra el racisme. Aquest dia es recorda la Matança de Sharpeville de 1960 contra manifestants que protestaven per l’aplicació del Apartheid a mans de la policia sud-africana. Em venen ganes de plorar de veure com el món cada vegada tendeix més a discriminar per raça i sexe a les persones. Lluny de fer cordons sanitaris, l’ultradreta sembla desbocada ocupant uns espais en societat cada vegada més amplis. Quan hauríem de vetllar sempre primer per les persones, ens trobem cada dia més que és al contrari que es discrimina cada dia més. Com si hi hagués una superioritat dels uns sobre els altres. Per tota aquella gent que ha patit atacs racistes! El meu reconeixement!
EL PERSONATGE. Caetana Àlvarez de Toledo. Per si no en tinguéssim prou de fantasmes i manipuladors, ara que ens havíem deslliurat de l’Arrimadas, arriba una nova fantasma: la Caetana Àlvarez de Toledo per ser la candidata de Barcelona pel PP, quan ni parla -com a deferència- ni vol parlar la llengua del lloc on arriba. Per cert; humiliació a Dolors Montserrat que, tot i que l’han fet servir com un guinyol, ara. que era el moment, l’han apartat de la candidatura. Doncs bé, la nova Arrimadas (Caetana) ha dit això: "defender la Constitución" en uno de los momentos que ha calificado como "más graves" desde 1978. Caetana Àlvarez (a TVE). En aquesta entrevista a la Uno, ha tingut la barra d’arribar de dir que va ser més greu el que va fer Puigdemont que el que va fer Tejero, ja que aquest segon se sap com se l’ha de combatre (amb les armes). En canvi, quan el poble es llença sobre tu -ha vingut a dir- és més perillós que no pas que es ‘liin a tiros’. Ens donarà tardes de glòria! Quins candidats més penosos que ha escollit el PP per Catalunya. Per si en teníem prou amb el Millo i Levi, ens duen el clown del Bou i ara aquesta ‘pajara’ de la Caetana.
L’EFEMÈRIDE. Aquesta setmana vull recordar un bronca en el si de l’art. Era l’any 1930. Salvador Dalí (avantguarda-surrealista) va pronunciar un conferència a l’Ateneu Barcelonès. A la sala hi havia l’ex president de l’Ateneu Àngel Guimerà (molt estimat en l’època) a qui es va dirigir qualificant-lo amb aquests termes: "gran porc", "pederasta" o "l'immens putrefacte pelut". Les cròniques de l’època recorden com la gent es va indignar i quasi que li van arribar a la cara. Amb aquestes paraules, Dalí trencava amb el Noucentisme i tota la burgesia que en compartia les idees. En el deliri de l’empordanès, provocat o espontani, una ruptura més amb unes idees que amb una persona!
LA METEO/ESPAI TERRA. Davant la monotonia meteorològica, m’he entretingut a buscar notícies colaterals de la meteo. Dues notícies relacionades amb el món animal. La primera és que han trobat una balena morta a les Filipines amb 40 kg de plàstics al seu interior. Pobre animal. No tenim perdó! Generem tants residus i gestionem tant malament a l’hora d’eliminar-los que fa esgarrifar. Tenim una dependència brutal del plàstic en el dia que aniria bé que eliminéssim. I és que està comprovat la xacra que suposen per eliminar-los; a part de la contaminació dels efectes perjudicials per a la salut. La segona que el TS espanyol ha ratificat la sentència perquè no es pugui matar ni llancejar el Toro de la Vega. Ben fet! En contra de qualsevol maltractament animal per lleu que sigui!
Les Grans tempestes a Moçambic han provocat greus destrosses i es creu que més de 300 morts. Pel que es veu ha estat a causa del cicló Idai. I un creuer que feia la ruta Bergen-Londres s’ha vist afectat per les males condicions meteorològiques que hi havia a la zona. Han hagut d’evacuar fins a 1300 persones.
Grans concentracions de pol·len arreu de Catalunya. Es preveuen unes setmanes complicades pels al·lèrgics. I és que un de cada 4 ho és.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Polèmica pels llaços. L’actitud del Torra potser no ha estat la més intel•ligent, més que res atenent que entre mig hi ha un judici i no crec que beneficiï a les persones encausades. Dit això, l’actuació que ha ordenat la Junta electoral per treure símbols d’escoles fins i tot pintant de blanc murals que estaven fets, ens indiquen que són ganes de voler tocar els ous. Lamentable l’actitud filldeputesca una vegada més de l’Arrimadas fent mofa i estripant fotos amb llaços al Parlament; que marxi ben lluny; són lo pitjor! Així mateix em va agradar molt la resposta que li va donar el Torra així com el fet de parlar amb els CDR quan li demanaven explicacions de perquè no havia desobeït. És tot plegat fastigós perquè per res s’enfronta a una multa i a una possible inhabilitació. Amb el judici acabat un altre gall cantarà, President.
QUE N’APRENGUIN! Vull esperar a veure com reacciona el Parlament de Londres, un dels més antics i més democràtics, però estic segur que escoltaran la grandíssima manifestació de la seva gent pels carrers de la ciutat per reclamar-los un segon referèndum del Brexit. En tot aquest temps, ha quedat clar que ni el Parlament ni la gent veuen clara una sortida de la UE ni tampoc les maneres en les que s’ha negociat. Veurem doncs el talant democràtic dels anglesos. Així mateix la UE ha deixat ben evident que els hi donen una pròrroga però que s’han de decidir abans de les eleccions europees. Ara que el Macron-Bonaparte i la Markel es veien definitivament els amos d’Europa, potser s’hauran d’esperar.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Com si no en tinguéssim prou amb les manipulacions i mentides amb les que constantment pretenen manipular la població els del ‘trifachito’, aquí en tenim dues mostres més. Un inútil de tio que des de la seva FAES segueix venent motos que només són comprades per quatre tontets. En un exercici de burda manipulació, Aznat ha volgut comparar Lerroux amb Sànchez primer, per després rematar-ho amb el fet que treure el dictador del Valle es voler guanyar la guerra civil 80 anys, després. Miserable! Quan encara hi ha gent tirada indignament a les cunetes, hi ha fills de gossa que poden anar a portar flors al dictador al Valle. No teniu vergonya! "Hay quienes no quieren superar el pasado, un pasado como el que vivió Lerroux, sino que quieren recrearlo. Que buscan ganar, 80 años después, guerras que los españoles ya no libran". Aznar (ElMundo).
ESCLAUS DE LES DADES. Una dutxa gasta de mitjana 75 litres d’aigua. Es necessiten 148 litres d’aigua per a fabricar un automòbil. Per a produir 1 quilo de blat es necessiten 1000 litres d’aigua y 1 quilo de carn prop de 10.000 litres. L’aigua és la que regula la temperatura de les persones i la de la terra. El sol evapora 1 milió de tones d’aigua cada dia. Unes dades que ens haurien de conscienciar en el dia Mundial de l’aigua, de la necessitat i importància de la mateixa. És imprescindible que conscienciem que és un bé escàs i que no se m’ha d’abusar.
DURUS A QUATRE PESSETES. ‘El Gobierno de Pedro Sánchez gasta 363.000€ más que el de Mariano Rajoy en sueldos de altos cargos’ (ElMundo). És una ignomínia que aquests malparits cobrin tant a l’esquena de la classe treballadora. Amb Rajoy no es van voler publicar les dades i és ara amb Sànchez es descobreixen moltes vergonyes; sense anar més lluny, que lluny de marcar una línia d’austeritat, encara ha fet més gran llista de nomenaments d’alts càrrecs. O sigui que de socialista res de res; i molt menys d’obrer. I mentrestant l’Iglesias demanant perdó en mítings per haver estat de baixa paternal i no haver estar a l’alçada de les circumstàncies.
EL PROCÉS. Judici del Procés. Torn de la Guàrdia Civil. Els testimonis crec que tenen molt clar que han vingut a demostrar la violència amb uns testimonis de viva veu ja que el jutge Marchena no permet la visualització de vídeos que permetessin contrastar el que es diu. La fluixesa d’aquets testimonis ha fet que la defensa desmuntés les inconnexions i contradiccions en les que han entrat. Els agents, amb un discurs molt estudiat amb tot el que havien de dir, han vingut a deixar clar el sentiment d’odi que traspuava de les persones que oferien resistència pacífica al cossos policials. Un d’ells ha destapat que es buscava finançament a la Xina. Però no deien que anava de farol? Tres noms propis i una bandera. Han sortit els noms de Torra, Forcadell i el del Pep Guardiola. I no han tingut cap vergonya en inventar-se la forma de la bandera d’Òmnium. En un altre ordre de coses, hi hagut un agent que ha parlat bé dels Mossos.
TIP DELS IUESEIS. ‘Dios los crea y ellos se juntan’. Per si no en teníem prou amb el trifachito a Espanya, aquest dimarts s’han trobat el ros i el Bolsonaro; el nou eix del mal a Amèrica, mentre despengen les fotos del Maduro i pengen les de Guaidó a les ambaixades veneçolanes dels iueseis. Igualment, ha transcendit que els EUA reconeixeran els Alts del Golan, un territori sirià ocupat per Israel. A sembrar odi arreu per on passa i ningú li para els peus tu. Si no en va tenir prou en reconèixer Jerusalem com la capital d’Israel doncs au, ara fotem damunt de la taula un nou conflicte.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Tanca el Carrefour del costat de la Sindical. Feia dies que corria el rumor i es confirma. Potser així serà la manera de promoure el comerç de proximitat a l’interior de la ciutat. No ho veig com una mala notícia que tanquin, la veritat, fins i tot diria que és bo pel comerç local. És més; potser s’hauria de fer de manera que aquestes superfícies grans no estiguessin tan establertes als centres de les ciutats per promoure el comerç de proximitat.
Dues notícies vinculades amb el consistori positives. La primera és que L’Ajuntament de Reus s’adhereix al Pacte contra la segregació escolar. L’objectiu és evitar que hi hagi escoles de nenes i escoles de nens i que se segregui per nivells intel•lectuals per exmple. I la segona està vinculada amb el món animal. 16.000 gossos té Reus. Doncs bé, es comença una campanya de multes severes contra la no recollida de defecacions. A partir del juny es multarà també els que no remullin les pixarades dels gossos al carrer.
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Nou cas d'abusos sexuals a l'Església. Es van ampliant les ordres religioses esquitxades per aquesta xacra. S’ha denunciat el primer cas relacionat amb els Caputxins. El relat d’aquesta persona fa encongir el cor ja que dóna molts detalls que han quedat gravats penosament a la seva ment tot i haver passat als anys 50, a l'escolania de Nostra Senyora de Pompeia a Barcelona. El director la va sotmetre a tot tipus de tocaments, masturbacions... El que desconcertava la víctima és que per una banda tenia aquesta acritud i per l’altra predicava i alliçonava com aquell qui res, sota l’auspici d’un règim que el protegia. L’església se n’ha d’adonar que són homes els capellans i que tenen unes necessitats humanes. Que els deixin casar, home, amb qui s’avinguin i prediquin al mateix temps; quin mal hi ha? Així evitarem que puguin abusar de víctimes innocents. Per molts anys que hagin passat, en qualsevol cas, no tenen perdó ja que han utilitzat la seva persona i la seva posició per abusar com dic de gent innocent.
17 de març 2019
CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:28). BETIS 1 - BARÇA 4.
1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 28.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BETIS 1 -BARÇA 4 (Messi 3 i Suàrez).
3. ‘EL ENTORNO’. Setmana d’impàs marcada pel fitxatge de Zidane pel Madrid i la victòria i la classificació -i eliminació del Lió- a la Xampions i el posterior sorteig que ens ha deparat el ManU com a rival.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 33è hat trick de Messi, suma a la lliga 29 gols i segueix fent llegenda. Fins i tot la gent l’ha aplaudit, fet que el crack ha agraït. 4art gol de falta enguany i 22è gol que marca als verd i blancs. Amb el golàs -crec que serà- de la lliga de Messi, mola veure les reaccions de Roberto, Lenglet i fins i tot del porter del Betis posant-se les mans al cap.
Quasi 55.000 espectadors al Villamarín que han tornat a presenciar l’exhibició de Messi i que com dic han aplaudit i fins i tot corejat el nom.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-2. Ter (grans passis en llarg). Defensa: Alba (doblant per banda i obrint el camp), Piqué (líder), Lenglet (rectificador) i Roberto (el més fluixet; en velocitat superat). Mig: Busi (boia), Vidal (consolidant-se), Raki (diferencial) i Arthur (a la banda, compensador). Davant: Messi (Déu), Suàrez (gran regularitat tot i que fallant lo fàcil).
Partit molt ben plantejat i treballat per l’equip tècnic, sabedors que el Betis ens lluitaria la possessió. Hem posat 8 tios entre defensa i mig per compensar millor l’equip. Hem perdut la possessió i hem fet menys passis però els hi hem passat per sobre, probablement amb l’equip que té més de Valverde en ment. Aquests crec que és la seva manera de jugar i la veritat és que es nota molt més solvent, tot i que aculem molt l’equip.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Messi. Per tot. Pel lideratge, pels passis i pel hat trick, pel golàs de falta i sobretot pel golàs últim. L’equip balla al seu so i si ell està entonat l’equip es solidifica són invencibles.
-‘ERES MUY MALO’. Avui no diré res!
-L’INDULTAT. Vidal. Gran comodí que s’està consolidant a mig camp i compensa l’equip.
7. EL RIVAL. Avui la veritat és que no han estat bé. Ens han jugat amb un 3-1-4-2 però els hem superat amb escreix. És un equip que necessita la pilota però avui, tot i que l’ha tingut, no han estat decisius. Han perdut moltes pilotes que han permès creat molt perill al Barça. De totes maneres és un dels equips que fa un futbol més atractiu de la lliga, amb un estil semblant al Barça.
8. LA MOVIOLA. De Burgos Bengoechea. Arbitratge sense complicacions. Els jugadors han col•laborat en que així fos. Partit admirablement net.
9. LA VEU DEL SOCI. Arribem al moment clau de la temporada i la veritat és que hi arribem amb solvència i seguretat i amb la possibilitat de poder guanyar els tres títols en joc. Notem l’equip ben compensat i decisiu al davant.
Sorteig de Xampions que ens ha donat com a rival el Manchester United. Un clàssic d’Europa que ens depararà un gran enfrontament. A l’altra banda del sorteig es poden trobar el Guardiola i el Cristiano. Apassionants partits que venen! Aquesta és la veritable essència de la Copa d’Europa.
10. A LA CAVERNA. Sumem 66 punts després de la victòria a camp del Betis. Augmentem l’avantatge vers l’Atlético de Madrid (56 punts) que ha perdut contra el Bilbao per 2-0. Ens posem doncs a 10 punts dels colchoneros. El Madrid roman a 12 (54 punts), després de guanyar al Celta al Bernabéu. Bon debut de Zidane en la segona etapa al Madrid.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BETIS 1 -BARÇA 4 (Messi 3 i Suàrez).
3. ‘EL ENTORNO’. Setmana d’impàs marcada pel fitxatge de Zidane pel Madrid i la victòria i la classificació -i eliminació del Lió- a la Xampions i el posterior sorteig que ens ha deparat el ManU com a rival.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 33è hat trick de Messi, suma a la lliga 29 gols i segueix fent llegenda. Fins i tot la gent l’ha aplaudit, fet que el crack ha agraït. 4art gol de falta enguany i 22è gol que marca als verd i blancs. Amb el golàs -crec que serà- de la lliga de Messi, mola veure les reaccions de Roberto, Lenglet i fins i tot del porter del Betis posant-se les mans al cap.
Quasi 55.000 espectadors al Villamarín que han tornat a presenciar l’exhibició de Messi i que com dic han aplaudit i fins i tot corejat el nom.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-2. Ter (grans passis en llarg). Defensa: Alba (doblant per banda i obrint el camp), Piqué (líder), Lenglet (rectificador) i Roberto (el més fluixet; en velocitat superat). Mig: Busi (boia), Vidal (consolidant-se), Raki (diferencial) i Arthur (a la banda, compensador). Davant: Messi (Déu), Suàrez (gran regularitat tot i que fallant lo fàcil).
Partit molt ben plantejat i treballat per l’equip tècnic, sabedors que el Betis ens lluitaria la possessió. Hem posat 8 tios entre defensa i mig per compensar millor l’equip. Hem perdut la possessió i hem fet menys passis però els hi hem passat per sobre, probablement amb l’equip que té més de Valverde en ment. Aquests crec que és la seva manera de jugar i la veritat és que es nota molt més solvent, tot i que aculem molt l’equip.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Messi. Per tot. Pel lideratge, pels passis i pel hat trick, pel golàs de falta i sobretot pel golàs últim. L’equip balla al seu so i si ell està entonat l’equip es solidifica són invencibles.
-‘ERES MUY MALO’. Avui no diré res!
-L’INDULTAT. Vidal. Gran comodí que s’està consolidant a mig camp i compensa l’equip.
7. EL RIVAL. Avui la veritat és que no han estat bé. Ens han jugat amb un 3-1-4-2 però els hem superat amb escreix. És un equip que necessita la pilota però avui, tot i que l’ha tingut, no han estat decisius. Han perdut moltes pilotes que han permès creat molt perill al Barça. De totes maneres és un dels equips que fa un futbol més atractiu de la lliga, amb un estil semblant al Barça.
8. LA MOVIOLA. De Burgos Bengoechea. Arbitratge sense complicacions. Els jugadors han col•laborat en que així fos. Partit admirablement net.
9. LA VEU DEL SOCI. Arribem al moment clau de la temporada i la veritat és que hi arribem amb solvència i seguretat i amb la possibilitat de poder guanyar els tres títols en joc. Notem l’equip ben compensat i decisiu al davant.
Sorteig de Xampions que ens ha donat com a rival el Manchester United. Un clàssic d’Europa que ens depararà un gran enfrontament. A l’altra banda del sorteig es poden trobar el Guardiola i el Cristiano. Apassionants partits que venen! Aquesta és la veritable essència de la Copa d’Europa.
10. A LA CAVERNA. Sumem 66 punts després de la victòria a camp del Betis. Augmentem l’avantatge vers l’Atlético de Madrid (56 punts) que ha perdut contra el Bilbao per 2-0. Ens posem doncs a 10 punts dels colchoneros. El Madrid roman a 12 (54 punts), després de guanyar al Celta al Bernabéu. Bon debut de Zidane en la segona etapa al Madrid.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)














