APARTATS

27 d’abr. 2009

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

València 2 - Barça 2

He esperat per fer la crònica a veure que feia el Madrid. I certament he quedat una mica preocupat. Sento que molta gent diu que el Madrid no juga a res i no seé què! I una merda! Saben molt bé a que juguen. Saben que les seves armes és tenir el millor porter del món, un tio al mig del camp que ho fa tot i al davant no perdonen. Podien haver anat al minut 30 amb dos o tres gols en contra. Casillas ho ha parat tot i Raul no ha fallat res. Tres de tres! Igual de desesperant que al Pro. Jo sicerament els veig sòlids i quan ja no queda res més saben que compten amb la força i el cor. I en això no ens guanyen!
I ahir el Barça va fer el que va poder amb el València. Jo crec que era el partit més important de la temporada -dels que queden- i crec que el plantejament així no ho va ser. Ens vam reservar en Toure i l'Henry pel Chelsea. El València va fer un partit extraordinari. Va córrer més que naltros, va defensar i quan va arribar va marcar dos gols que pràcticament els vam regalar en sengles cagades d'en Valdés i Puyol respectivament. I si us hi fixeu quan ens superen ho fan osant molta gent a mig camp, pressionant a la sortida de pilota de Xavi i anticipant-se amb marcatges agressius als davanters. Això, tants vídeos que veu l'equip del Pep, no ho sabien? Sóc molt crític perquè crec que vam llençar dos punts per no permetre -una vegada més- adaptar-nos al rival. Doncs bé! com que ja sabem que l'equip jugarà sempre igual, llavors no hi ha altra cosa més que acceptar el joc de les rotacions -a vegades absurdes-, jugar sempre amb el mateix sistema... No estava jugant bé la defensa amb Piqué i Márquez i Puyol de lateral, doncs per què ho canvien de nou? Ens fan ballar el cap tal i com ho va fer altres anys en Cruyff. Menys mal que vam ser capaços -Sant Henry- d'empatar el partit. Va fer més mal el jugador francés en pocs minuts que l'Eto'o durant tot el partit. Per què costa tant fer canvis? És una altra cosa que no entenc! Sort del puntet! Aquest punt ens permet anar al Bernabeu amb més pausa. Si perdem encara tindrem el puntet de calaix. Tal com diuen molts comentaristes sembla que ens estem saturant de partits. Potser si! ja en portem masses i el cert és que no deu ser senzill canviar el xip. A mi em dóna la sensació que anem una mica justets d'idees. Almenys contra el València!
De totes maneres crec que anirem al Bernabeu com el gran equip que som i guanyarem. Aquest serà el final de la ratxa de l'equip merengue i el donar el cop de puny definitiu de la taula de la lliga. La lliga la guanyarem dissabte perquè ens la mereixem pel futlbol que hem fet. I estic seug que el gran Déu premiarà l'esforç realitzat! Quins somnis! quins somnis! A patir tocarà; a patir tocarà! i ja veurem! Iblama