FESTA MAJOR DE SANT PERE 2009. LES COMPLETES

SITUACIÓ

Jo, de petit, em vaig fer gran al carrer Galanes. Allà he viscut part dels millors anys de la meva vida. La festa major des d'allà es viu de molt més a prop, més intensament. A mi sempre m'havien fet por els coets. Es veu que ja al cuco -he de dir que vaig néixer al mes de juny- obria els ulls cada vegada que sentia rebombori al carrer. Doncs imagineu-vos quan tiraven la tronada. Era una psicosi. De més grandet recordo que mentre tots anaven a la tronada jo anava a la processó i sempre amb tremolors fotia el camp el mé ràpid possible per muntar el meu especial refugi. Agafava dues butaques les ajuntava i al damunt hi posava un matalàs "antiaeri". Em posava taps a les orelles i com no, agafava alguna que altra provisió: fuet, iogurt, pa. I esperava neguitós l'hora de l'encesa. De fet quan petava només notava un fimbreig del terra, però tot i així estava esgarrifat. Aquest sera un dels meus secrets de petit!

Ara amb "treinta y tantos" visc la festa de manera molt diferent. Tot i així encara m'emociono veient la processó, els gegants i els balls de l'àliga. I... fins i tot aguanto, encara que amb un cert neguit, la tronada. Un altre símptoma que em faig gran!

LA FESTA
Vam quedar amb el Pep, la Mònica, l'Albert i la Marta i vam passar una bona estona al Mercadal mentre els motius festius s'anaven preparant per baixar de l'Ajuntament a la Prioral. El moment màxim és quan els membres dels Consistori reben la salutació i el ball de respecte per part de l'Àliga. Per cert! Enguany hi va haver una pluja de paperets quan els de l'Ajuntament van començar a caminar. La gent gran es pensava que era confeti o roses com per Corpus. Eren butlletes de protesta per l'especulació immobiliària que s'està vivint a la nostra ciutat.

Un altra estona màgica correspont amb el toc de campanes incessant des del campanar. Són moments emotius. També és impagable veure com els gegants ballen acompassats i giravolten amb precisió davant els curiosos espectadors. Llavors a la Prioral es venera la imatge de Sant Pere.

Quan ja es pràcticament fosc i sota el frenètic toc de les campanes puja pilar de la Colla dels Xiquets de Reus des de la Prioral fins a l'Ajuntament. Acte seguit l'alcalde, amb un mocador blanc, dóna l'ordre d'encesa de la tronada i el castell de focs des del balcó de l'Ajuntament. Com peta noi, com peta! Iblama