NADAL 2012-2013

CRÒNICA DEL NADAL 2012-2013

211212 – SOPAR AMICS COLE RIUDECANYES

Sopar –light- de Nadal al Viena. Allà vam descobrir la màgia de l’heli que duen els globus del recinte. Vam riure una estona forçant les nostres veus camí del Bingo; calia provar sort. I si, vam tenir una mica de sort; una línia. El bingo estava a rebentar. Per cert; destacar l’antipatia dels que t’atenen. Parlant de loteries; l’endemà res de res tampoc!

231212 – CONCERTS DE NADAL

Primer ens vam aturar a l’església de sant Joan. Allà el tercet ens va oferir un concert en el que hi van intervenir dos violins i una pianola. Realment espectacular! Si a més hi afegeixes que l’església és de les més maques de Reus i ara n’han restaurat la façana lateral, encara més raons per sortir més satisfets.

Església sant Joan

Prioral de sant Pere

Com per art de màgia, degut a les altes temperatures terrestres, una espessa capa de boira va caure damunt del lliscant terra de la plaça Llibertat. No pots obviar donar un tomet per la fira d’Artesania que hi ha al bell mig de la plaça. I com ja va essent típic, sobretot per la gent més gran, vam anar a una famosa cafeteria per escalfar-nos una mica tot prenent un cafè en llet calentet.

A dos quarts nou començava el concert de la Prioral. De camí vam veure un paisatge ben estrany amb la boira a tocar del terra al Prim i al Mercadal. Puntuals, el Cor Mestral i l’Orquestra Camerata XXI van iniciar el repertori. L’església estava plena però l’ocasió bé mereixia aguantar una estona dret sentint aquelles veus prodigioses i aquella música celestial.

Una tarda ben reeixida! Però la nit no ho va ser menys. Ens vam trobar amb l’Isra, el Martí i el Luís per sopar plegats al Bon Mar. Quin escàndol! El pupurri va ser el gran triomfador de la nit. I per si no en tenien prou, amb l’ànim ben aixecat, el Luís ens va convidar a estrenar i acabar una ampolla de Givine mentre intentàvem veure que passada en el partit de la NBA. Una nit ben completeta!

241212 – SOPAR DE NADAL.

Ens vam reunir a cala Lourdes i Anton per sopar plegats amb la família; un sopar clavat, molt ben calculat. De primer coses per picar i amanida, i de segon podies triar entre bacallà amb patates al forn o salmó. De postres pinya i torrons. Arribava l’hora de la menudalla. El tió va fer acte de presència a tocar de les onze i com el van fer cagar. De fet ja portaven una nova estona fent-los escalfar els bastons. Aquest any ha estat la primera “cagada” del Cesc.

251212 – DIA DE NADAL: PASSEJADA PER CAMBRILS I DINAR DE NADAL

Llevats i esmorzats, vam agafar el cotxe per passejar una estoneta per Cambrils. Quina tranquil·litat, noi! Pels carrers no hi havia gent i la mar estava calmadíssima. A tocar del port hi havia col·locat un naixement damunt d’una barca. Quina pau! Quines des cares ben diferents tenen els pobles de la costa. A l’estiu estan massificats; a l’hivern tot és pau!

I d’allà cap a Reus; dinar de Nadal a casa de mons pares. El menú va ser el següent: de primer entrants (plat amb ensaladilla al mig i tot tipus d’embotit pels voltants), de segon sopa de galets amb pilotes i de “tercer” pollastre sencer rostit al forn amb panses, pinyons, poma etc al forn.

Després d’un bon descans, al vespre, és interessant donar un tomet pel centre i veure les il·luminacions o assistir als retaules que es fan a tocar de sant Pere.

261212 – DIA DE SANT ESTEVE: DINAR DE SANT ESTEVE.

Els catalans sempre volem més per això allarguem les festes de nadal un dia més; doncs au, aquí tens sant Esteve. Ens vam llevar ben aviat, ja que aquest cop, ens tocava cuinar a nosaltres. D’entrants vam preparar tot tipus de canapès i coses per picar: formatge cristal·litzat, guacamole, torradetes de salmó amb mantega, torradetes d’escalivada amb anxoves, endívies amb surimi i salsa rosa, taula de formatges variats... I llavors va arribar el menú de l’hort. De primer crema de carabassa amb pa trossejat per damunt i de segon canalons amb espinacs i gambetes. Va fruir el vi, el cava i la crema catalana. De postres: pinya i torrons i bombons a dojo.

La tarda la vam matar veient un resumet de fotos del 2012 i un reportatge de Porrera fet per Iblama productions!

281212 – DIA DELS INNOCENTS: DIA DE COMPRES

Nosaltres vam anar per feina per comprar el menjar de la nit de cap d’any. Després de tombar força ens vam decidir per unes cuixes de corder i espatlles. Feina feta no fa estorb. Vaig reviure aquells anys en que amb els meus avis tombàvem pel mercat buscant les millors ofertes.

290112 – NIT DE CONCERT – 10 ANYS DE LA COBLA D’EN TAUDELL

Ens vam retrobar a sota de la torre de l’església vella on la Cobla d’en Taudel en va oferir un ampli i variat repertori de nadales. Feia un vent fred però la veritat és que va valdre molt la pena anar-hi ja que les cançons estaven banyades amb ritmes moguts i intensos barrejant el folk, l’escà o el reggae. Per molts anys que pogueu seguit tocant!

301212 – PENÚLTIM DIA DE L’ANY: DINAR D’EMPRESA, PESSEBRE VIVENT PORRERA I NIT DEL KEBAB

Vam arribar-nos a Gratallops per dinar a la Cassola. Com sempre el tracte és fred però noi les vistes de la serra del Montsant són impressionants. Aquesta vegada ens vam decantar majoritàriament per peix i segurament no va ser la millor elecció. De primers vam escollir entre escudella barrejada (súper greixosa), lasanya i macarrons. I de segons bacallà amb suc, peix variat i turbot, i llom a la planxa. Del peix el pitjor potser la massa immensa d’oli en el que es banyava i el peixet variat. El turbot estava molt bo. Ara el que va ser impagable va ser el vi.

D’allà ens vam dirigir, mentre el sol es ponia cap a Porrera, on celebraven per divuitè any consecutiu el Pessebre vivent. Aquesta vegada els beneficis que es van treure amb els productes que s’hi venien, van anar a càrrec de Càrites. Enguany, enmig d’un clima més aviat tardorenc, el pessebre es va desenvolupar a l’entrada del poble. Al llarg de dos carrers: Vidal i Barraquer i Rosend Giol. Per aquest darrer hi havia l’entrada. Entraves per una casa en la que hi havia un celler i feies cap a l’altre carrer on s’hi desenvolupava el gruix del pessebre. Davant de tot l’anunciació amb l’àngel penjat al capdamunt (a la casa del costat de la fàbrica), l’infern (a l’interior dels cups de l’antiga fàbrica d’aiguardent) i a l’esquerra el naixement amb els patges reals. A banda i banda de carrer s’hi podien trobar diverses escenes: els pastors, el mercat i diverses botigones d’artesania. També es podien observar treballs d’oficis vells com el boter o ferrer. La sorpresa la vam trobar al veure la mare de Déu, el nen Jesús, sant Josep i un angelet. Eren respectivament la Mònica, el Miquel, el Pep i el Joan de cal Pla. 

 

I, la nit, com no podia ser d’una altra manera la vam acabar al Kebab amb el Jaume i el Martí, ofegant les nostres “penes” i confessant-nos al so d’Estrelles.

311212 – CAP D’ANY: SOPAR I CAMPANADES A COLLDEJOU I FESTA A MONT-ROIG

El darrer dia de l’any es va llevar esplèndid, feia la mar de bo. Com aquell que fa un ritual el matí el vaig dedicar a fer una mica de memòria de com havia transcorregut el mateix; sempre va bé fer aquest exercici. La conclusió a la que vaig arribar és que no hem puc queixar; de totes maneres també vull dir que no he estirat més el braç que la màniga.

Bé. Puntualment, després d’una migdiadeta vital, a les cinc ens vam trobar al Corral amb l’Albert i junt amb la Xell ens vam posar a preparar les espatlles, les cuixes i l’acompanyament (patates i cebes). Fins a tocar de les nou va durar la cocció. Poc a poc va anar arribant la gent. Eren passades les 22 hores que ens vam asseure a taula. D’entrants pica-pica variat, de primer amanida amb vinagreta de mostassa, panses i pinyons. I de segon les espatlles i les cuixes de corder. Van quedar excel·lents. Cal felicitar –i així ho vam fer- els cuiner Xell i Albert; teniu la mà trencada. I entremig vi, lambrusco i cava a dojo. Poc a poc va acostar-se la mitja nit, així que ens vam posar les jaquetes –feia una mica de fresca- i se’n vam anar a la plaça de l’Església. Allà ja hi havia els membres de l’Ajuntament repartint cava i raïm. Aquests minuts sempre són nostàlgics i sempre tens un record per aquelles persones que ja no hi són. Estic segur que si estigués sol la cosa seria més dramàtica. El fet és que ens vam retrobar amb molts amics del poble i això sempre implica alegria. Vam agafar el nostre got de cava i el nostre raïm, vam acomiadar el 2012 i vam donar la benvinguda al 2013, tot abraçant-nos, mentre brindàvem, al bell mig de la plaça.

De nou la gent va tornar cap als seus respectius sopar per procedir –qui encara pogués- a menjar torrons, neules i els postres. Va arribar el moment de la crema catalana i el whiskey. Genial! I res; els que teníem ganes d’una mica de festa –és a dir el David i Jo- ens en vam anar a Mont-roig amb el Dj que punxava. Hi havia un ambient impressionant i estava a rebentar. Entre rialles i confessions diverses vam tornar a Colldejou, mentre que el sol ja treia el cap pel mar.

010112 – PRIMER DIA DEL 2013: DINAR AL BATAN I TIÓ

Va costar llevar-se. Sempre la primera pensament és comentar la jugada del dia anterior; positiu, de manera general.

Vam agafar el cotxe i vam baixar a Reus. Tocava dinar a casa de mons pares amb els fillols de Barcelona, els pares i els avis. El menú, el típic del primer dia de l’any. Vermut variat, de primer sopa de galets gegants i de segon pollastre sencer amb farciment al costat: panses, pinyons, orellanes... El plat fort va arribar després de dinar. Després de passar dos vídeo (d’Iblama productions) donant la benvinguda a l’Adela i un altre repassant les millors imatges del pessebre de Porrera 2012, vam procedir a fer cagar el tió. El Joan i el Manel impacients van anar a escalfar el tió, el qual fa fer fins a quatre cagades. La darrera va ser la més bona ja que va pixar els picadors, davant l’estupor dels mateixos i va cagar una carabassa de l’hort d’en Ric.

La tarda la vam acabar jugant amb el Cisquet!

030113 – DINAR COLLA REUS XELL

Ens vam trobar a l’Absis per compartir una estona plegats, després d’un temps sense veure’ns. Va bé no deixar refredar massa l’amistat sinó posteriorment costa més recuperar. Com sempre bones sensacions, rialles i anècdotes varies. Del dinar una mica de contrastos. El primer per norma general va estar molt bé. Jo vaig escollir rissotto de bolets. Altrament alguns segons van deixar bastant que desitjar. En el meu cas era un bistec amb un acompanyament passats de rosca per dir-ho finament; jo no és el que era. Abans aquest era un dels locals de referència del centre però amb el temps el cert és que ha perdut molt. A part que el tracte tampoc és que sigui molt exquisit que diguéssim. Li retiro de moment la meva estrella Mixelins! 

050113 – NIT DE REIS: CAVALCADA I SOPAR

Abans aquesta nit era de les més especials de l’any ja que sempre era jo el que rebia els millors regals i el que s’ho prenia amb més ilu de casa; no en va era el més petitot! Ara la ilu em ve per trencar-me el cap pensant en què regalaré als altres. I la veritat és com més va més em costa. De totes maneres, és un dia i sobretot és una nit màgica.

A tocar de les 19 hores ens vam situar a tocar de la plaça de la Llibertat, en la bifurcació amb el Carrer Ample. Al fons ja es veia baixar l’estrella blanca. Darrere hi van anar circulant motoristes, cotxes, batuques, timbalers, cornetes... i al final de tot els tres reis Melcior, Gaspar i Barltasar i un camió amb caramels. El cert és que es van llençar força caramels i penso que ha estat dels anys que hi ha hagut més gent a la cavalcada. Dues crítiques: no m’agrada que la cavalcada es converteixi en una mena de seguici festiu on hi toca tothom i hi participa tothom de qualsevol manera. No m’hi agrada veure les motos ni molt menys els cotxes pel mig per molt que en siguin els patrocinadors. La gent –els nens- el que volen es veure passar les carrosses amb els seus ídols dels dibuixos animats i sobretot apropar-se als reis. Tampoc m’agraden aquests escamots de persecució del caramel que corren com bojos darrere de les carrosses. Són un perill per la integritat dels més menuts i són un perill per la gent gran. Es llancen com a bojos per omplir bosses de per si ja plenes de caramels. I què en faran després? Per molt bona iniciativa això d’anar gent agafada a una corda per acordonar les carrosses.

Doncs bé, a sopar vam anar a casa de mons pares. De primer sopa de peix, bé; brou de peix. I de segon pastís de pa de motlle de salmó i anxoves. De postres tortell de Reis. Enguany va tocar la fava a ma mareeeeeeeee! Au, a pagar! 

Així va arribar l’hora més màgica! Mentre trèiem la taula i anàvem al wc, els reis ens van deixar els regals a la vora del gran arbre. Gràcies i per molts anys ho puguem seguir fent!

060113 – DIA DE REIS: DINAR SARDÀ I ANIVERSARI JOAN GAYA

La nit va ser una mica pesada però ens va quedar el consol que els reis també havien passat i havien deixat alguna mostra als peus del nostre arbre.

Al migdia vam anar vam celebrar el dia de Reis i vam celebrar el 65è aniversari del Joan. Tota una fita! L’enhorabona per ser capaç d’haver aguantat tants anys treballant. I ara a gaudir del premi merescut: la jubilació.

Abans de dinar vam obrir els regals que també els reis van deixar a la vora del sofà. Per cert; com per art d’encanteri va aparèixer el nou amiguet del Cesc: el Mic.

El dinar va ser boníssim. Un bon vermut amb entrants, de primer sopa de peix amb pa ratllat i de segon vedella estofada. Excel·lent! Vam deixar constància que era el darrer dia de festes exhaurint tot el vidre de la nevera (5 ampolles); una bona marca. I a l’hora de les postres un crit i un brindis especial. Vam brindar doblement: per una banda per celebrar els reis però amb més ímpetu i alegria pels anys del Joan. Al qual, com no podia ser d’una altra manera, li va acabar caient al cap la corona de Rei (amb més raó que mai).

I calia posar un bon final de festa, de manera que vam anar al Flaps a veure com el Barça li fotia 4 gols a l’altre equip de Barcelona, amb l’Isra i el Martí. I la nit la vam tancar amb el darrer sopar abans de començar un intensiu règim la setmana vinent al Kebab el Triangle. Quina manera més bonica d’acabar les festes. Unes bones festes!

070113 – DIA DELS JOCS: DIA DE REBAIXES I RESSACA FINAL

Bé, hem aprofitat el dia per anar una mica de rebaixes i, noi; la veritat és que tot ens ha semblat força car. Encara hem pogut picar alguna coseta. El plat fort ha vingut a la nit quan hem pogut encetar el pernil dels reis blanch-martinians, acompanyant-ho d’un bon pa amb tomàquet i bon vinet.

Si ja ho sé; demà comencem el règim! De moment només donar les gràcies per aquestes bones festes! Iblama