LA DIADA
El 27 d’abril se
celebra la diada de la Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la
Moreneta i que s’ha erigit com un dels símbols de la nostra terra catalana, No
en va és la patrona de Catalunya. Es
troba al monestir de Montserrat (Bages, Barcelona), fet que ha suposat que la
Muntanya Santa s’hagi convertit en un punt de visita obligada per a creients i turistes.
LA LLEGENDA
Segons la llegenda,
la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns pastors el 880. Després de veure una llum a la
muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una
cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge
fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible ja que
l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu
de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita
de Santa Maria, origen de l'actual monestir.
LA IMATGE
La imatge que es
venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta
d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la
falda. Mesura uns 95 centímetres d'alçada. Amb la mà dreta sosté una esfera que
simbolitza l'univers. El nen té la mà dreta alçada en senyal de benedicció
mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de
fecunditat i vida perenne.
A excepció de la
cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de
Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de
"la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es
deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per
venerar-la.
HISTÒRIA I TRADICIÓ
L'11 de setembre de
1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona
oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis
propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.
Des de la festa de
l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril
(vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al
monestir.
A la Verge de
Montserrat se l'anomena "La Moreneta". A altres llocs dels Països
Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d'aquesta manera, com la Mare de
Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu
de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).
L’HIMNE. EL VIROLAI
El Virolai és un
himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que amb el pas del temps ha
esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans.
L'any 1880, el 20
de febrer, l'any del Mil·lenari de Montserrat, Josep Rodoreda i Santigós
(1851-1922) va ser el guanyador del concurs musical que es va celebrar per
commemorar les festes. Al concurs s'hi varen presentar 68 partitures amb
l'objectiu de posar música al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer. La
lletra fou publicada per primera vegada el 1880, al programa del certamen
celebrat a Montserrat amb motiu de les festes del Mil·lenari.
El Virolai de
Rodoreda no es convertiria en un símbol fins ben entrat el segle XX i a partir
d'aleshores esdevindria no només signe d'espiritualitat, sinó també de
catalanisme. Durant la dictadura del General Franco, quan no era legal cantar
Els Segadors, el Virolai va ser un himne succedani. Quan es tractava de
celebrar victòries esportives catalanes o d'altres circumstàncies, el Virolai
feia llavors les funcions d'himne de Catalunya, sobretot en cercles
confessionals cristians.
La lletra del
Virolai comença amb les paraules: Rosa d'abril, morena de la serra... el que fa
que sigui conegut també amb el nom del "Rosa d'abril".
Text complet
Rosa d’abril,
Morena de la serra,
de Montserrat
estel,
il·lumineu la
catalana terra,
guieu-nos cap al
Cel.
Amb serra d’or els
angelets serraren
eixos turons per
fer-vos un palau;
Reina del Cel que
els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins
vostre mantell blau.
Alba naixent
d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que
somnià David,
a vostres peus la
lluna s’és posada,
el sol sos raigs
vos dóna per vestit.
Dels catalans
sempre sereu Princesa,
dels espanyols
Estrella d’Orient,
sigueu pels bons
pilar de fortalesa,
pels pecadors el
port de salvament.
Doneu consol a qui
la pàtria enyora,
sens veure mai els
cims de Montserrat;
en terra i mar oïu
a qui us implora,
torneu a Déu els
cors que l’han deixat.
Mística Font de
l’aigua de la vida,
rageu del Cel al
cor de mon país;
dons i virtuts
deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau,
el vostre paradís.
Ditxosos ulls,
Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que
s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que
els serafins voltegen,
a ma oració doneu
vostre perfum.
Cedre gentil, del
Líbano corona,
Arbre d’encens,
Palmera de Sion,
el fruit sagrat que
vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el
Redemptor del món.
Amb vostre nom
comença nostra història
i és Montserrat el
nostre Sinaí:
sient per tots
l’escala de la glòria
eixos penyals
coberts de romaní.
Rosa d’abril,
Morena de la serra,
de Montserrat
estel,
il·lumineu la
catalana terra,
guieu-nos cap al
Cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada