FILOSOFIA: DESCARTES

DESCARTES: TEORIA I PLANTEJAMENTS UN COMENTARI FET JA TEXTOS PER COMENTAR

RUTES PER ANAR CÓRRER. RUTA 01 – Avinguda del Comerç, Passeig Boca de la Mina, Institut Pere Mata

Sempre he estat una persona d’esport col·lectiu. No ens enganyem; sóc un futbolero fins a la medul·la. Arran precisament de tornar a jugar a futbol amb uns companys de la Selva em vaig adonar que les cames no arribaven on el cervell volia que arribessin. Necessitava posar-me en forma. Primer vaig començar amb una bicicleta estàtica a casa però noi! I en sec, després d’oir els meus amics que feia molt de temps que m’ho deien em vaig posar a córrer amb el Martí. Amb ell vaig fer el primer recorregut per Reus i la veritat és que vaig acabar mort; s’ha de reconèixer que tampoc m’ho va posar molt fàcil. De totes maneres el que va començar sent una anècdota, va anar repetint-se. Malauradament, per qüestió d’horaris i feina i no vam poder quedar més junts.

Un dia al vespre, cansat que estava mentalment de la meva feina em vaig posar les sabatilles vaig agafar la ràdio i em vaig fotre a alternar córrer i caminar passeig amunt, passeig avall. Amb els dies li he anat trobant gustet. I és que és un bon moment per desfer-te dels problemes que t’han perseguit durant el dia, reflexionar, pensar o el millor de tot: escoltar els podcasts dels teus programes preferits de ràdio o escoltar la teva música preferida.

El repte va començar abans d’acabar el 2013. Ara amb el 2014 no em proposo grans fites. Simplement espero que la salut i les cames m’acompanyin per poder anar sortint a córrer una estona.

En aquesta secció aniré penjant diferents rutes per Reus –i altres llocs s’hi s’escau- i hi col·locaré al costat una llista amb la música que he escoltat per acompanyar la sessió. Intentaré amb el Google Maps fer un recompte aproximat dels quilòmetres i donar tota la informació possible. Al mateix temps hi posaré alguna foto i el que hem suggereixin els edificis que hi ha als voltants, parcs, arbres... sensacions.

RUTA 01 – Avinguda del Comerç, Passeig Boca de la Mina, Institut Pere Mata

Quilòmetres: 1,3 Km (anada).

Temps: uns quaranta minuts.

La Ruta. He sortit de casa (carrer Gornals) i he anat caminant fins on comença el passeig de la Boca de la Mina. Des d’allà he pujat tot el passeig corrent fins a l’Escola Oficial d’Idiomes i d’allà al Pere Mata.

El terra. Terra amb alguna escletxa emprenyadora i asfalt.

Interessant. El passeig en si és impressionant. A banda i banda s’hi obren dues amples fileres de plataners centenaris. La història es remunta fins al 1600 quan es va donar permís des del comtat de Cardona perquè es poguessin utilitzar les aigües. Més tard, aprofitant les aigües, s’hi van establir diversos molins fariners a prop. Més endavant és va convertir en un lloc de passeig per als reusencs. La tradició indica que a la zona de la Boca de la Mina hi havia una senyora que venia anissets. La gent hi anava tot passejant a passar el dia, bevia aigua i menjava anissets.

Després de salvar la pujadeta final, arribes a una mena d’esplanada on s’hi aixeca el majestuós Institut Pere Mata, projectat per Lluís Domenech i Montaner i d’estil modernista. Una de les vistes més boniques és des l’entrada que hi ha una mica més avall tirant cap a Reus.

Passeig Boca de la Mina

Boca de la Mina

Institut Pere Mata

Què em ve al cap? Em venen al cap moltes històries vinculades als avis. El Reus que ells descrivien no hi tenien cabuda massa parcs. Recordo que sempre parlaven de la plaça dels Martis (Màrtirs, actual Llibertat), per lloc on anar a passar l’estona. Però el lloc per excel·lència on anaven a tombar i fins i tot a passar el dia era el Passeig de la Boca de la Mina. El qual, en aquelles èpoques quedava a les afores de la ciutat. I m’explicava l’avi que prenien una ampolleta –encara recordo- tipus com les que abans hi posaven “graciosa” (gasosa) de plàstic. La prenien i així la podien omplir a la Mina. Allà hi anaven algun diumenge “d’excursió”.

Del Pere Mata em venen al cap moltes històries. Al tenir-hi un familiar recordo haver-hi entrat moltes vegades. Sempre hi entrava amb por, especialment el dia que a tocar de la barana hi havia senyors que insistentment et demanaven cigarrets o centimets per comprar un “bocadillo”. Agafat de la ma de mon pare entraven al recinte acompanyats d’una assistent que ens acompanyava al pavelló 18 bis on hi havia la tieta Fina. Els edificis són espectaculars de dins i de fora. La tieta ja ens estava esperant amb una bossa de mà per venir a passar alguna festa –Nadal sobretot- amb nosaltres. Però tot i així ens feia saludar totes les amigues i amics que ens omplien de petons i festes fins que alguna assistenta posava punt i final a l’escena de comiat. Per la tieta, aquell recinte era casa seva i tot aquell grup de nois i noies els seus amics, els seus companys, els seus germans. Ella se’n sentia orgullosa i en parlava dient-ne l’Institut. Allà, a la seva manera, amb el seu dòmino, les seves cartes, els seus llibres, les seves postals, la seva radiet... ella era feliç. Oh i quan feia massa dies que era fora volia tornar, no fos cas que no pensessin en ella quan anaven de viatge per Espanya i Catalunya. Es van dur molt bé amb ella sempre. Al final, em ve al cap la frase que sempre deien els avis: -“Aquí no has de tenir cap por, de bojos n’hi ha més fora que dins!”-. Tenien tota la raó del món!

La meva llista musical. De la llista que havia fet em quedo amb aquestes cançons.

CÓRRER BOCA DE LA MINA. Iblama 2014

Ariel Santamaria. Himne de Reus.

Txarango. Benvinguts al llarg viatge.

Buhos. La meva inspiració

Pepet i Marieta. La via.

Amics de les Arts. Les meves ex i tu.

Obrint Pas. Benvinguts al paradís

Canya d’or-Xavi Ciurans. Cúmbia de la Festa Major

Cesk Freixas. La petita Rambla del Poble Sec.

Cris Juanico. Entre moreres.

Antònia Font. Wa Yeah.

Troba KungFu. La cançó del lladre.

Gossos. A cada pas.

La casa Azul. Vull saber-ho tot de tu.

Catarres. Vull estar amb tu.

Sanjosex. Temps o rellotge.

Mazoni. Memòria.

Miquel Abras. Amb tu sóc jo

La llista de reproducció de GoGear:

EXERCICIS CATALÀ 2BAT

PRONOMS FEBLES TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA VOCALS CONSONANTS (encara que l'enunciat digui de les vocals fes vocals i consonants) ORACIONS SUBORDINADES ACTIVITATS VARIADES

ANTONIO MACHADO 1939-2014. 75 ANYS DE LA SEVA MORT

Aquest passat dissabte 22 de febrer de 2014, va fer 75 anys de la mort d’Antonio Machado. Des del meu racó del Blog li vull retre un petit homenatge en reconeixement a la seva obra que ja no té frontera enlloc, al seu sentir i per ser una víctima més del feixisme espanyol amb la guerra civil.

Pujant des de Portbou i fent entrada a França, pots resseguir el camí que milers de refugiats espanyols i catalans van haver de seguir per fugir de l’Espanya assetjada pels feixistes. L’Antonio Machado amb la seva mare Ana Ruiz Hernández van iniciar una trista senda deixant la seva Andalusia natal per traslladar-se a València fins a l’any 38 i d’on van ser evacuats cap a Barcelona. Ell ja no es trobava bé; arrossegava una malaltia pulmonar crònica que es veuria agreujada en aquest injust periple cap a l’exili. Després de passar per Raset i Viladesens (Girona) van aconseguir creuar la frontera. El dia 28 de gener arribaren a Cotlliure; un poblet de la costa blava francesa. Allà van instal·lar-se en la Pensió Bougnol-Quintana on entraria en coma. Les seves darreres paraules van ser per acomiadar-se de la seva mare que també agonitzava: “Adéu mare”. Així fins que els dia 22 de febrer de 1939 el poeta moria al mateix llit de la pensió. Tres dies més tard la seva mare Anna també deixava aquest món. A la butxaca li van trobar la frase de Hamlet escrita en un paper: “Ser o no ser”, junt amb un darrer vers original en una imatge ben viva cap a la infància feliç i qui sap si l’alliberament (“Estos días azules y este sol de la infancia”) i una de les cançons a Guiomar. Mare i fill van morir junts però lluny de la seva terra i de la seva República agonitzant.

Quasi sense voler, tombant per la vila de Cotlliure, entre les casones blanques i baixes et trobes uns murets baixos i darrere s’hi aixeca impertorbable el cementiri. Allà hi descansen les despulles d’Antonio Machado entre una intensa llum i mirant de cara al mar. La seva tomba s’ha convertit en un símbol de la República i de la Llibertat.

Cotlliure

Tomba Antonio Machado i Anna Ruiz (la seva mare)

I què ens ha deixat Antonio Machado? Es pot parlar més tècnicament o menys. Intentaré donar la meva humil opinió. Només dir que al meu capçal del llit hi ha poesia dels meus grans referents: Miquel Martí i Pol, Màrius Torres, Rafael Alberti, Góngora, Joan Salvat Papasseit, Jacint Verdaguer, Federico Garcia Lorca o Josep Carner entre altres. Però una de les obres que més estimo i que no deixo de rellegir abans de posar-me al llit són Las Poesías Completas d’Antonio Machado (clicant sobre del nom podeu accedir a una bona biografia).

Molts són els poemes que fan estremir els sentiment. Jo em quedo amb aquest poema.

 Extracto de Proverbios y cantares (XXIX)

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

+ Aquesta és la cançó que en va fer Joan Manuel Serrat

Caminante no hay camino

Todo pasa y todo queda,

pero lo nuestro es pasar,

pasar haciendo caminos,

caminos sobre el mar.

Nunca persequí la gloria,

ni dejar en la memoria

de los hombres mi canción;

yo amo los mundos sutiles,

ingrávidos y gentiles,

como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse

de sol y grana, volar

bajo el cielo azul, temblar

súbitamente y quebrarse...

Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar

donde hoy los bosques se visten de espinos

se oyó la voz de un poeta gritar

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.

Le cubre el polvo de un país vecino.

Al alejarse le vieron llorar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.

Cuando el poeta es un peregrino,

cuando de nada nos sirve rezar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso.

Era un home culte i amb un sentiment enorme. Podia parlar de qualsevol tema. El que tocava hi donava un aire de poesia inigualable. Algunes frases seves.

Si es bueno vivir, todavía es mejor soñar, y lo mejor de todo, despertar.

La muerte es algo que no debemos temer porque, mientras somos, la muerte no es y cuando la muerte es, nosotros no somos.

La verdad es lo que es, y sigue siendo verdad aunque se piense al revés.

Tras el vivir y el soñar, está lo que más importa: el despertar

Poned atención: un corazón solitario no es un corazón.

Ni el pasado ha muerto

ni está el mañana,

ni el ayer escrito.

Benevolencia no quiere decir tolerancia de lo ruin, o conformidad con lo inepto, sino voluntad de bien.

Los que están siempre de vuelta de todo son los que nunca han ido a ninguna parte.

Hoy es siempre todavía.

Ayudadme a comprender lo que os digo y os lo explicaré mejor.

Dicen que el hombre no es hombre mientras no oye su nombre de labios de una mujer.

Todo lo que se ignora, se desprecia.

Después de la verdad nada hay tan bello como la ficción.

Es propio de hombres de cabezas medianas embestir contra todo aquello que no les cabe en la cabeza.

En España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa.

En política sólo triunfa quien pone la vela donde sopla el aire; jamás quien pretende que sople el aire donde pone la vela.

Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien, importa más que el hacerlas.

Moneda que está en la mano,

tal vez se deba guardar.

La monedita del alma

se pierde si no se da.

Tu verdad no; la verdad

y ven conmigo a buscarla.

La tuya, guárdatela.

Que dos y dos sean necesariamente cuatro, es una opinión que muchos compartimos. Pero si alguien sinceramente piensa otra cosa, que lo diga. Aquí no nos asombramos de nada.

¿Dijiste media verdad? Dirán que mientes dos veces si dices la otra mitad.

El ojo que tú ves no es ojo porque tú lo veas, es ojo porque él te ve.

Caminante no hay camino, se hace camino al andar.

Todo necio confunde valor y precio.

Para dialogar,

preguntad primero;

después..., escuchad.

Por mucho que un hombre valga, nunca tendrá valor más alto que el de ser hombre.

La carencia de vicios añade muy poco a la virtud.

La primavera ha venido, nadie sabe cómo ha sido.

Converso con el hombre que siempre va conmigo. Quién habla solo, espera hablar con Dios un día.

La zona más rica de nuestras almas, desde luego la más extensa, es aquella que suele estar vedada al conocimiento por nuestro amor propio.

En el análisis psicológico de las grandes traiciones encontraréis siempre la mentecatez de Judas Iscariote.

Huid de escenarios, púlpitos, plataformas y pedestales. Nunca perdáis contacto con el suelo; porque sólo así tendréis una idea aproximada de vuestra estatura.

Hay dos clases de hombres: los que viven hablando de las virtudes y los que se limitan a tenerlas.

El cine... ese invento del demonio.

¿Dices que nada se crea?, no te importe, con el barro de la tierra, haz una copa para que beba tu hermano.

En caso de vida o muerte se debe estar con el más prójimo.

Sin el tiempo, esa invención de Satanás, el mundo perdería la angustia de la espera y el consuelo de la esperanza.

Españolito que vienes al mundo te guarde Dios, una de las dos Españas ha de helarte el corazón.

Los conceptos son de todos y se nos imponen desde fuera; las intuiciones siempre son nuestras.

Nuestras horas son minutos

cuando esperamos saber,

y siglos cuando sabemos

lo que se puede aprender.

Esperem que el seu cas no sigui mai oblidat en homenatge a totes les víctimes que la barbàrie feixista va deixar.

Gràcies Antonio Machado per descriure la vida en poesia.

EJERCICIOS SOBRE LAS LECTURAS DE 2BAT LENGUA CASTELLANA

TRES SOMBREROS DE COPA, DE MIGUEL MIHURA EL ÁRBOL DE LA CIENCIA, DE PIO BAROJA
+Ir a la página 111 del pdf. A partir de allí hay ejercicios para trabajar. NADA , DE CARMEN LAFORET

TROS 210214 I HORTS 220214

TROS – REPLANTANT, ESPORGANT, REGANT 210214

A la part esquerra de l’hortet, hem habilitat un petit hortet més de prova. Sobretot en vistes que un sector de l’altre hort no ha funcionat bé, especialment pel que fa a les faveres. Hem preparat quatre crestallets; tres per pesoleres i un per provar amb patateres. El cert és que és un lloc força més ombrívol i la terra és molt bona. Potser tardarà una mica més a sortir però quan surti resistirà molt millor les calorades del bon temps.

De l’esporgada d’avellaners que hem anat fent, havíem guardat unes quantes rametes per replantar, cosa que vaig fer el divendres. A veure si així tapem algun buit d’avellaners que s’han mort amb els anys.

Abans de marxar una mica de regadeta va anar la mar de bé.

HORTS – TOMET 220214

Aquest dissabte ens hem arribat a l’hortet aprofitant el bon temps que feia al matí. El cert és que semblava un dia de primavera. Vam poder comprovar que els porcs senglars havien tornar a destrossar el riu. Afortunadament no van entrar a casa nostra. La terra segueix amb el seu procés i el sol cada vegada toca més a les parades, cosa que es nota, ja que allà on toca el conreu esta molt més desenvolupat. Vam collir unes quantes cols de Brussel·les, un enciamet, pastanagues, una col i un bròquil tendret.

Mentrestant, el fem espera escampat la llaurada final abans de fer els crestalls de cara a l’estiu.