CONCERT CESK FREIXAS A REUS 070214

En una bona iniciativa, la sala Mític de Reus ha organitzat tot un seguit de concerts en els que es podran escoltar bones veus catalanes com Cesk Freixas, Damià Olivella, Elena Gadel, Blaumut o Miquel Abras. 

 

Una nit especial pels que estimem la música en català i pels estimem el Cesk Freixas i la seva senzillesa, la seva transparència i les seves cançons, clar. Ens vam reunir ben d’hora a l’entrada del Mític de Reus i amb força demora va començar el concert a l’escenari petit entrant a mà dreta. Hi havia força gent, però lluny de molts altres concerts en els que hem anat i en els que ha arrasat en Cesk. A vegades sembla que els artistes i els cantants són més apreciats fora de casa seva que a prop de casa. Altres situacions similars me les he trobat amb el Roger Mas o en Miquel del Roig. Capaços de captar quatre gats segons a on i de rebentar les sales i les places en altres, com per exemple a Figueres a l’Acústica.

Doncs bé, ell i el Victor, amb sengles guitarres a les mans, ens van oferir un repertori amb les cançons més emblemàtiques del cantant del Penedès, en les seves vivències pel món, per Girona, per Barcelona, per la seva terra... Algunes d’elles vull remarcar que ja no són cançons només sinó que ja s’han convertit en himnes: Abril de 1984, Jeunet, tu i jo i els trens que no hem perdut, la petita Rambla del poble Sec, Avui serem del Món, Que no et falli mai la sort, Cançó per l’Abril, Acte de violència, Article 1... entre altres. Una vegada més em van fer posar la pell de gallina: la Cançó per l’Abril, Article 1, Abril de 1984. Escolteu bé la lletra; dediqueu-hi una estona a entendre els missatges que ens vol donar. Impressionant!

El concert es va desenvolupar amb tota normalitat fins que algun il·luminat va deixar que entrés gent a la sala del costat que tant els hi feia el que fessin al costat. A partir de llavors la incomoditat es va apoderar de tots nosaltres. Una vergonya. La gent cada vegada s’està tornant menys respectuosa –alguns clar-. Va arribar un moment en el que ni se sentia bé quan en Cesk presentava una cançó.

El concert acústic el va tancar amb la cançó referència la petita Rambla del poble Sec.

I al final, ni temps per visos ni res. Sort encara en vam tenir que en un racó de la sala vam poder comprar els seus cd’s o els seus llibres en una paradeta improvisada. Nosaltres ens vam decantar pel seu llibre Paraulesper a Gaeta, que ens va signar i dedicar. Va ser un dels moments màgics de la nit ja que comproves que dins d’aquella persona jove hi ha un geni vivent de la música en català. S’ha parlat d’en Lluís Llach, de l’Ovidi Montllor, d’en Feliu Ventura i de molts altres però actualment Cesk Freixas està o supera el nivell de tots aquests grans de la nostra música. 

Cesk Freixas a les Xarxes socials. facebook  i twiter.

Gràcies Cesk per posar lletra al que nosaltres simplement sentim! Iblama