En una bona
iniciativa, la sala Mític de Reus ha organitzat tot un seguit de concerts en els que es
podran escoltar bones veus catalanes com Cesk Freixas, Damià Olivella, Elena
Gadel, Blaumut o Miquel Abras.
Una nit especial
pels que estimem la música en català i pels estimem el Cesk Freixas i la seva
senzillesa, la seva transparència i les seves cançons, clar. Ens vam reunir ben
d’hora a l’entrada del Mític de Reus i amb força demora va començar el concert
a l’escenari petit entrant a mà dreta. Hi havia força gent, però lluny de molts
altres concerts en els que hem anat i en els que ha arrasat en Cesk. A vegades
sembla que els artistes i els cantants són més apreciats fora de casa seva que
a prop de casa. Altres situacions similars me les he trobat amb el Roger Mas o
en Miquel del Roig. Capaços de captar quatre gats segons a on i de rebentar les
sales i les places en altres, com per exemple a Figueres a l’Acústica.
Doncs bé, ell i el
Victor, amb sengles guitarres a les mans, ens van oferir un repertori amb les
cançons més emblemàtiques del cantant del Penedès, en les seves vivències pel
món, per Girona, per Barcelona, per la seva terra... Algunes d’elles vull
remarcar que ja no són cançons només sinó que ja s’han convertit en himnes:
Abril de 1984, Jeunet, tu i jo i els trens que no hem perdut, la petita Rambla
del poble Sec, Avui serem del Món, Que no et falli mai la sort, Cançó per l’Abril,
Acte de violència, Article 1... entre altres. Una vegada més em van fer posar
la pell de gallina: la Cançó per l’Abril, Article 1, Abril de 1984. Escolteu bé
la lletra; dediqueu-hi una estona a entendre els missatges que ens vol donar.
Impressionant!
El concert es va
desenvolupar amb tota normalitat fins que algun il·luminat va deixar que entrés
gent a la sala del costat que tant els hi feia el que fessin al costat. A
partir de llavors la incomoditat es va apoderar de tots nosaltres. Una
vergonya. La gent cada vegada s’està tornant menys respectuosa –alguns clar-.
Va arribar un moment en el que ni se sentia bé quan en Cesk presentava una
cançó.
El concert acústic
el va tancar amb la cançó referència la petita Rambla del poble Sec.
I al final, ni
temps per visos ni res. Sort encara en vam tenir que en un racó de la sala vam
poder comprar els seus cd’s o els seus llibres en una paradeta improvisada.
Nosaltres ens vam decantar pel seu llibre Paraulesper a Gaeta, que ens va signar i dedicar. Va ser un dels moments màgics de
la nit ja que comproves que dins d’aquella persona jove hi ha un geni vivent de
la música en català. S’ha parlat d’en Lluís Llach, de l’Ovidi Montllor, d’en
Feliu Ventura i de molts altres però actualment Cesk Freixas està o supera el
nivell de tots aquests grans de la nostra música.
Gràcies Cesk per
posar lletra al que nosaltres simplement sentim! Iblama
1 comentari:
És una vergonya que posin a grans artistes en sales "pijes" on no deixen entrar a la gent que els agrada aquestos perqùe perden popularitat!
Publica un comentari a l'entrada